termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3561828   Bartguan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Bartguan
     
       
    • guan barbat, n m
    • es pava barbuda, n f
    • fr p√©n√©lope barbue, n f
    • en bearded guan, n
    • de Bartguan, n m
    • nc Penelope barbata

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

    Nota: El nom específic barbat fa referència al plomatge vermell que presenta aquesta espècie a la part superior del coll, que recorda una barba.

       
  • 327479   Basejumping ÔĽŅ <Esports > Esports aeris > Paracaigudisme> Basejumping
     
       
    • salt BASE, n m
    • es salto base
    • es salto BASE.
    • fr base jump
    • fr chute libre extr√™me
    • fr saut extr√™me
    • en BASE jump¬∑
    • en base jump
    • en base jumping
    • de Basejumping

    <Esports > Esports aeris > Paracaigudisme>

    Salt consistent a llançar-se amb un paracaigudes des d'un element fix, ja sigui natural o artificial, situat a una altura entre els 100 i els 300 m, i allargar al màxim la caiguda lliure.

    Nota: El salt se sol executar des d'un edifici, una antena, un pont o una muntanya.

    Nota: BASE és una sigla anglesa corresponent a building 'edifici', antennae 'antena', span 'arcada, pont' i earth [bound object] 'objecte terrestre', els elements des dels quals se sol executar el salt.

       
  • 1538526   Basenpaar ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Gen√®tica> Basenpaar
     
       
    • parell de bases, n m
    • pb, n m abrev.
    • es par de bases
    • es pb abrev.
    • fr paire de bases
    • fr pb abrev.
    • it coppia di basi
    • it paio di basi
    • it pb abrev.
    • en base pair
    • en bp abrev.
    • de Basenpaar
    • de bp abrev.

    <Ciències de la vida > Genètica>

    Conjunt que formen dos nucleòtids oposats i complementaris units per mitjà de ponts d'hidrogen en una cadena d'àcid nucleic.

    Nota: En el DNA els parells de bases poden estar formats per adenina i timina o guanina i citosina; en l'RNA, per adenina i uracil o guanina i citosina.

    Nota: El parell de bases s'utilitza com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes insert, inserció, vector, vector de clonatge, vector d'expressió i parell de bases:

    S'aprova el terme insert, calc del substantiu angl√®s insert (del llat√≠ insertus, participi passat del verb inserŇć inserere 'inserir, introduir, intercalar'), pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes;

    ·es documenta ja en nombroses fonts especialitzades en català i també en algunes obres lexicogràfiques de fiabilitat contrastada (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, d'Enciclopèdia Catalana);

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) s'utilitza la mateixa soluci√≥;

    ¬∑si b√© √©s un calc de l'angl√®s, pot considerar-se una designaci√≥ tamb√© defensable en catal√† des del punt de vista ling√ľ√≠stic, especialment tenint en compte que insert ja es recull en alguns diccionaris catalans com a adjectiu (per exemple, al Diccionari catal√†-valenci√†-balear i al Diccionari etimol√≤gic i complementari de la llengua catalana) al costat de formes relacionades ja normatives com ara exsert -a; el fet, d'altra banda, que es tracti d'una forma d'origen llat√≠ la fa especialment transparent i f√†cilment integrable dins el sistema;

    ¬∑t√© el vistiplau de tots els especialistes consultats, que asseguren que √©s una forma molt implantada i dif√≠cilment substitu√Įble.

    Com a termes sem√†nticament relacionats s'aproven tamb√© les formes inserci√≥, vector, vector de clonatge, vector d'expressi√≥ i parell de base (aquesta darrera amb l'abreviaci√≥ pb, corresponent a la forma catalana del terme). En tots els casos es tracta de formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes, descriptives, adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic, documentades en nombroses fonts (tant especialitzades com terminol√≤giques) i amb paral¬∑lelisme en la resta de lleng√ľes.

    Pel que fa a pb, es descarta la forma p.b., corresponent a l'abreviatura de parell de bases, perqu√® no t√© cap √ļs. El fet que aquesta abreviaci√≥ s'utilitzi generalment com a unitat de mesura de la longitud de les mol√®cules d'√†cid nucleic fa, segurament, que s'equipari a altres abreviacions com ara m (metre), kg (kilogram), lm (lumen), uma (unitat de massa at√≤mica), etc., que es consideren s√≠mbols i, per tant, s'escriuen sense punt. D'altra banda, malgrat que la forma m√©s internacional √©s l'anglesa (bp, de base pair), l'abreviaci√≥ seguint l'ordre dels formants en catal√† tamb√© es documenta en nombroses fonts; tamb√© en altres lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†) es documenta la forma pb.

    [Acta 533, 29 de setembre de 2011]

       
  • 1244089   Basisnote ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Basisnote
     
       
    • nota de base, n f
    • nota de fons, n f
    • es nota baja
    • es nota de base
    • es nota de fondo
    • fr note de base
    • fr note de fond
    • it nota di base
    • it nota di fondo
    • pt nota de base
    • pt nota de fundo
    • en back note
    • en background note
    • en base note
    • en bottom note
    • de Basisnote
    • de Grundnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cor deixen de fer-ho i que s'evaporen lentament.

    Nota: Les notes de base fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa. Són les notes menys lleugeres i poden persistir, segons el perfum, durant hores o dies. Solen ser notes afustades, especiades i animals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 309479   Bassreflex-box ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So> Bassreflex-box
     
       
    • caixa r√®flex de greus, n f
    • es caja bass-reflex
    • es caja reflectora de bajos
    • es caja reflectora de graves
    • fr enceinte antir√©sonnante
    • fr enceinte bass-reflex
    • en bass-reflex enclosure
    • en ported box
    • en vented box
    • de Bassreflex-box

    <Audiovisuals > Imatge. So>

    Caixa ac√ļstica que disposa d'un conducte de sortida, generalment a la part frontal, per a millorar la resposta de l'altaveu a baixes freq√ľ√®ncies.

       
  • 204505   Bastardschildkr√∂te ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Bastardschildkr√∂te
     
       
    • tortuga bastarda, n f
    • es tortuga bastarda
    • es tortuga golfina
    • fr tortue de Kemp
    • it tartaruga bastarda
    • en Kemp's ridley
    • de Bastardschildkr√∂te
    • nc Lepidochelys kempi

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 60 cm de llarg, amb la closca tant o més ampla que llarga i de color gris marronós o oliva fosc, amb ratlles borroses i 4 plaques inframarginals a cada costat amb un porus glandular al marge posterior de cada placa, que cria al golf de Mèxic.

       
  • 204267   Bastardzunge ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Bastardzunge
     
       
    • llenguado bord, n m
    • es acevia
    • fr sole-perdrix juive
    • en bastard sole
    • de Bastardzunge
    • nc Microchirus azevia

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 40 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat i de color marró o rosat, amb els ulls al costat dret, amb les aletes dorsal i anal fosques i orlades de blanc i amb un centenar d'escates a la línia lateral, amb la branca supratemporal ben visible i amb els pectorals triangulars i força punxeguts, que viu principalment a l'est de l'Atlàntic.

       
  • 990169   Batoude ÔĽŅ <Arts > Circ> Batoude
     
       
    • passarel¬∑la de batuda, n f
    • es pasarela de batuda
    • fr batoude
    • it battuta
    • en batoude
    • de Batoude

    <Arts > Circ>

    Post de fusta llarga i flexible, amb una certa inclinació respecte del terra i situada rere el fons de pista, que forma part del passadís de batuda.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

       
  • 481392   Baum ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> Baum
     
       
    • arbre, n m
    • es √°rbol
    • fr arbre
    • en tree
    • de Baum

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Representaci√≥ d'una estructura de dades constitu√Įda per una s√®rie de nodes relacionats jer√†rquicament entre si, de manera que hi ha un √ļnic node que fa d'arrel de l'estructura i que cada altre node procedeix d'un sol node immediatament anterior en la jerarquia.

    Nota: La tipologia b√†sica de nodes d'un arbre √©s la seg√ľent: node arrel (√©s el node que no parteix de cap altre, a partir del qual es desenvolupa tota l'estructura arb√≤ria), node pare (√©s un node que representa un estadi immediatament anterior a un estadi posterior) i node fill (√©s un node descendent directe d'un altre node, que representa un estadi immediatament posterior a l'estadi precedent).

       
  • 2664101   Baumtomate ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Baumtomate
     
       
    • tom√†quet d'arbre, n m
    • es tamarillo
    • es tomate de √°rbol
    • es tomatillo
    • fr tamarille
    • fr tamarillo
    • fr tomate arbustive
    • it pionandra
    • it pomodoro arboreo
    • en tamarillo
    • en tree tomato
    • de Baumtomate

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit de la tomaquera d'arbre, de forma rodona, amb la pell amargant de color entre groc i vermell, polpa groguenca i gelatinosa i llavors de color morat, que es consumeix com a fruita i en guarnicions.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes tomaca, tomata i tomàtiga (de gènere femení), totes tres força esteses.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes tomaquera d'arbre i tomàquet d'arbre:

    S'aproven els termes tomaquera d'arbre i tom√†quet d'arbre com a noms, respectivament, de l'esp√®cie bot√†nica Solanum betaceum (tamb√© documentada com a Cyphomandra betacea) i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ·són designacions motivades, ja que l'espècie Solanum betaceum pertany al mateix gènere que la tomaquera convencional (és adequat, per tant, parlar de tomaquera i tomàquet); en aquest cas es tracta, però, d'un arbust amb branques altes d'on creixen els fruits;

    ¬∑en les altres lleng√ľes (franc√®s, itali√†, angl√®s, etc.) es documenten formes paral¬∑leles;

    ·la decisió té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que són formes ja conegudes.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]