termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568184   Chacoguan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Chacoguan
     
       
    • txatxalaca del Chaco, n f
    • es chachalaca charata, n f
    • fr ortalide du Chaco, n f
    • en Chaco chachalaca, n
    • de Chacoguan, n m
    • nc Ortalis canicollis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

    Nota: El nom específic del Chaco fa referència a la regió del Gran Chaco, repartida entre Bolívia, el Paraguai, el nord de l'Argentina i el Brasil, d'on és originària aquesta espècie.

       
  • 320578   Chakra ÔĽŅ <Religi√≥ > Hinduisme> Chakra
     
       
    • txakra, n m
    • es cakra
    • es chacra
    • es chakra
    • fr cakra
    • fr chakra
    • it cakra
    • it chakra
    • en cakra
    • en chakra
    • de Chakra

    <Religió > Hinduisme>

    Cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

    Nota: La transcripció de la denominació del sànscrit segons el sistema internacional és cakra.

       
  • 3172739   Chapiteau ÔĽŅ <Arts > Circ> Chapiteau
     
       
    • carpa, n f
    • vela, n f sin. compl.
    • es carpa, n f
    • fr chapiteau, n m
    • fr grande tente, n f
    • fr tente, n f
    • it chapiteau, n m
    • it tendone, n m
    • en big top, n
    • en chapiteau, n
    • en tent, n
    • de Chapiteau, n n
    • de Zelt, n n

    <Arts > Circ>

    Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

    Nota: 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.

    Nota: 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

    S'aprova el terme carpa perqu√® √©s la forma que s'utilitza de manera m√©s habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes d√®cades. √Čs una forma origin√†ria del qu√≠txua (karpa en qu√≠txua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al catal√† per la via del castell√†. A partir del final dels anys noranta tamb√© es va introduir en catal√†, complement√†riament i per evitar el castellanisme, la denominaci√≥ vela, com a √ļs meton√≠mic a partir del material de qu√® sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominaci√≥ m√©s viva, motiu pel qual s'aprova com a denominaci√≥ principal al costat del sin√≤nim complementari vela.

    D'altra banda, el Consell Supervisor ent√©n que lona t√© un sentit m√©s ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, √©s plenament adequat el seu √ļs en aquesta definici√≥ (i en altres definicions de l'√†mbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no √©s cot√≥ ni c√†nem, sin√≥ generalment material sint√®tic, m√©s resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualitzaci√≥" del significat originari de lona a partir de l'actualitzaci√≥ de la tecnologia.

    (1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 208690   Chaptalisieren ÔĽŅ <Vinificaci√≥. Enologia> Chaptalisieren
     
       
    • xaptalitzaci√≥, n f
    • es azucarado en seco
    • es chaptalizaci√≥n
    • fr chaptalisation
    • fr sucrage
    • it zuccheraggio
    • en chaptalization
    • en sugar addition
    • de Chaptalisieren
    • de Zuckerung

    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

       
  • 990187   Charivari ÔĽŅ <Arts > Circ> Charivari
     
       
    • xarivari, n m
    • es charivari
    • fr charivari
    • it charivari
    • en charee-varie
    • en charivari
    • de Charivari

    <Arts > Circ>

    Acció circense, dinàmica i multitudinària, en què actuen alhora pallassos, acròbates i malabaristes, generalment vestits de manera vistosa.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xarivari:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma xarivari, que √©s la designaci√≥ habitual d'aquesta acci√≥ circense, segons tots els especialistes. Es tracta d'un manlleu adaptat del franc√®s charivari. En la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el gal¬∑licisme.

    La forma catalana xivarri ('rebombori, brogit') té, segons recull el diccionari etimològic de Joan Coromines, el mateix origen etimològic: "Manllevat del fr. charivari id., passant per l'oc. chavari: adaptat com *xarivarri, es va eliminar -ar-, per haplologia; en francès és un manlleu medieval, però ja antic, del mot gr. [equivalent a] mal de cap." No s'utilitza, però, en circ amb el sentit específic recollit aquí.

       
  • 3561855   Charltonbuschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Charltonbuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana d'orelles roges, n f
    • es arbor√≥fila pechicasta√Īa, n f
    • fr torqu√©ole √† poitrine ch√Ętaine, n f
    • en chestnut-necklaced partridge, n
    • de Charltonbuschwachtel, n f
    • nc Arborophila charltonii

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perdiu boscana d'orelles roges:

    Malgrat que les denominacions en altres lleng√ľes s'han format, majorit√†riament, a partir de la refer√®ncia al color bru del pit, els especialistes comenten que hi ha altres perdius boscanes amb el pit de color bru o similar; creuen, en canvi, que el m√©s caracter√≠stic d'aquesta esp√®cie √©s el color roig de les orelles, i √©s per aix√≤ que proposen com a denominaci√≥ catalana perdiu boscana d'orelles roges.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 327435   Charmeuse ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil> Charmeuse
     
       
    • xarm√©s, n m
    • es charm√©s
    • es charmeuse
    • fr charmeuse
    • it charmeuse
    • pt charmeuse
    • en charmante satin
    • en charmeuse
    • de Charmeuse

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil>

    Gènere de punt amb una cara setinada i l'altra mat, utilitzat principalment per a confeccionar peces de llenceria.

       
  • 207950   Chaturanga ÔĽŅ <Jocs> Chaturanga
     
       
    • xaturanga, n m
    • es chaturanga
    • fr chaturanga
    • fr shaturanga
    • it shaturanga
    • en chaturanga
    • en shaturanga
    • de Chaturanga

    <Jocs>

    Joc d'estratègia que es juga sobre un tauler quadriculat, en què dos jugadors mouen cadascun setze peces jerarquitzades per capturar el rajà de l'adversari.

       
  • 635808   Chaulmoogra ÔĽŅ <Bot√†nica> Chaulmoogra
     
       
    • xalmugra, n f
    • es chalmugra
    • es chaulmugra
    • es cholmugra
    • fr chaulmoogra
    • it chaulmoogra
    • en chaulmaugra
    • en chaulmoogra
    • en chaulmugra
    • de Chaulmoogra
    • nc Hydnocarpus kurzii (King) Warb.
    • nc Taraktogenos kurzii King

    <Botànica>

    Arbre de la fam√≠lia de les acari√†cies, originari de l'√ćndia i el sud-est asi√†tic, que pot at√®nyer 30 m d'al√ß√†ria i m√©s d'1 m de di√†metre, de fulles senceres i corip√†cies i fruits en forma de baia de color groc, de les llavors dels quals s'extreu un oli amb propietats terap√®utiques.

    Nota: El nom cient√≠fic Taraktogenos kurzii √©s una denominaci√≥ antiga. Tradicionalment, les esp√®cies del g√®nere Hydnocarpus, com aquesta, s'inclo√Įen dins la fam√≠lia de les flacourti√†cies; les classificacions actuals, per√≤, basades en filog√®nies moleculars, les situen dins la fam√≠lia de les acari√†cies.

       
  • 635785   Chaulmoogra√∂l ÔĽŅ <Qu√≠mica > Qu√≠mica org√†nica> , <Bot√†nica> Chaulmoogra√∂l
     
       
    • oli de xalmugra, n m
    • es aceite de chaulmoogra
    • es aceite de chaulmugra
    • fr huile de chaulmoogra
    • it olio di chaulmoogra
    • en chaulmoogra
    • en chaulmoogra oil
    • de Chaulmoogra√∂l
    • de Chaulmugra√∂l

    <Química > Química orgànica> , <Botànica>

    Oli que s'extreu de les llavors de diverses espècies d'arbres del gènere Hydnocarpus, especialment de la xalmugra (Hydnocarpus kurzii), emprat tradicionalment en el tractament de la lepra i per a combatre malalties de la pell.