termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1536966   Ceyloncitronell ÔĽŅ <Bot√†nica> Ceyloncitronell
     
       
    • citronel¬∑la, n f
    • es citronela
    • es zacate lim√≥n
    • fr citronnelle
    • fr citronnelle de Ceylan
    • it citronella
    • it citronella di Ceylon
    • pt citronela
    • pt citronela de Ceilan
    • en Ceylon citronella
    • en citronella
    • en citronella grass
    • de Ceyloncitronell
    • de Zitronellgras
    • nc Cymbopogon nardus

    <Botànica>

    Planta perenne de la fam√≠lia de les gram√≠nies, origin√†ria del sud de l'√Äsia, que fa fins a 2 m d'al√ß√†ria, de fulles llargues i estretes d'un color rogenc a la base, i d'infloresc√®ncies organitzades en pan√≠cules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre ra√Įms espiciformes laterals d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

    Nota: L'oli essencial de la citronel·la és utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel¬∑la i herba llimona com a designacions vulgars de les esp√®cies bot√†niques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en catal√† antic, de fet, els adjectius cetr√≠ i citr√≠ feien refer√®ncia a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que alg√ļ est√† encetrinat si est√† malalt i t√© un color p√†l¬∑lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ¬∑es documenta, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel¬∑la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel¬∑la de les √ćndies, nard √≠ndic (i nard de les √ćndies) i berbena √≠ndica (i berbena de les √ćndies), per a Cymbopogon citratus, que tamb√© s'han valorat, s'han desestimat perqu√® es consideren imprecises i sem√†nticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 206239   Ceylonit ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Ceylonit
     
       
    • pleonast, n m
    • es ceilanita
    • es pleonasta
    • es pleonasto
    • fr ceylanite
    • fr pl√©onaste
    • it ceilanite
    • it pleonasta
    • it pleonasto
    • en ceylanite
    • en pleonaste
    • de Ceylonit
    • de Pleonast

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat d'espinel·la de color negre a causa de la substitució de part del magnesi per ferro.

    Nota: El pleonast es fa servir molt poc com a gemma.

    Nota: La denominaci√≥ pleonast prov√© del mot grec pleonast√≥s, 'abundant', en refer√®ncia al gran nombre de cares d'aquest mineral, i va ser donada pel mineralogista franc√®s Ren√© Ha√ľy. Ceilanita √©s una denominaci√≥ obsoleta que prov√© del lloc on va ser trobada per primera vegada, Ceilan, actualment anomenat Sri Lanka.

    Formes desestimades
    ceilanita, n f
    pleonasta, n f

       
  • 206587   Ceylonschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Ceylonschliff
     
       
    • talla de Ceilan, n f
    • es talla de Ceil√°n
    • fr taille de Ceylan
    • it taglio di Ceylon
    • en Ceylon cut
    • de Ceylonschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla mixta de secció ovalada, amb 40 facetes triangulars i taula octagonal a la corona, i 80 facetes trapezoidals a la culata.

    Nota: La denominació prové de l'illa de Ceilan (actualment Sri Lanka), on els nadius la feien servir molt sovint.

       
  • 3568184   Chacoguan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Chacoguan
     
       
    • txatxalaca del Chaco, n f
    • es chachalaca charata, n f
    • fr ortalide du Chaco, n f
    • en Chaco chachalaca, n
    • de Chacoguan, n m
    • nc Ortalis canicollis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

    Nota: El nom específic del Chaco fa referència a la regió del Gran Chaco, repartida entre Bolívia, el Paraguai, el nord de l'Argentina i el Brasil, on habita aquesta espècie.

       
  • 320578   Chakra ÔĽŅ <Religi√≥ > Hinduisme> Chakra
     
       
    • txakra, n m
    • es cakra
    • es chacra
    • es chakra
    • fr cakra
    • fr chakra
    • it cakra
    • it chakra
    • en cakra
    • en chakra
    • de Chakra

    <Religió > Hinduisme>

    Cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

    Nota: La transcripció de la denominació del sànscrit segons el sistema internacional és cakra.

       
  • 3172739   Chapiteau ÔĽŅ <Arts > Circ> Chapiteau
     
       
    • carpa, n f
    • vela, n f sin. compl.
    • es carpa, n f
    • fr chapiteau, n m
    • fr grande tente, n f
    • fr tente, n f
    • it chapiteau, n m
    • it tendone, n m
    • en big top, n
    • en chapiteau, n
    • en tent, n
    • de Chapiteau, n n
    • de Zelt, n n

    <Arts > Circ>

    Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

    Nota: 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.

    Nota: 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

    S'aprova el terme carpa perqu√® √©s la forma que s'utilitza de manera m√©s habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes d√®cades. √Čs una forma origin√†ria del qu√≠txua (karpa en qu√≠txua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al catal√† per la via del castell√†. A partir del final dels anys noranta tamb√© es va introduir en catal√†, complement√†riament i per evitar el castellanisme, la denominaci√≥ vela, com a √ļs meton√≠mic a partir del material de qu√® sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominaci√≥ m√©s viva, motiu pel qual s'aprova com a denominaci√≥ principal al costat del sin√≤nim complementari vela.

    D'altra banda, el Consell Supervisor ent√©n que lona t√© un sentit m√©s ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, √©s plenament adequat el seu √ļs en aquesta definici√≥ (i en altres definicions de l'√†mbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no √©s cot√≥ ni c√†nem, sin√≥ generalment material sint√®tic, m√©s resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualitzaci√≥" del significat originari de lona a partir de l'actualitzaci√≥ de la tecnologia.

    (1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 208690   Chaptalisieren ÔĽŅ <Vinificaci√≥. Enologia> Chaptalisieren
     
       
    • xaptalitzaci√≥, n f
    • es azucarado en seco
    • es chaptalizaci√≥n
    • fr chaptalisation
    • fr sucrage
    • it zuccheraggio
    • en chaptalization
    • en sugar addition
    • de Chaptalisieren
    • de Zuckerung

    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

       
  • 990187   Charivari ÔĽŅ <Arts > Circ> Charivari
     
       
    • xarivari, n m
    • es charivari
    • fr charivari
    • it charivari
    • en charee-varie
    • en charivari
    • de Charivari

    <Arts > Circ>

    Acció circense, dinàmica i multitudinària, en què actuen alhora pallassos, acròbates i malabaristes, generalment vestits de manera vistosa.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments b√†sics seg√ľents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ¬∑tenen un √ļs pr√†cticament internacional i es documenten tamb√© en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrob√†tics, tenen un origen antropon√≠mic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma origin√†ria, sense cap mena d'adaptaci√≥, seguint criteris terminol√≤gics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptaci√≥ de rudy), que s'havia aprovat pr√®viament a l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 280, es canviar√†, doncs, seguint la nova decisi√≥, per rudy. Encara que en el cas espec√≠fic de rudy, randy i ady, que s√≥n hipocor√≠stics, hi ha vacil¬∑laci√≥ en la majoria de lleng√ľes pel que fa a la vocal final (y i i), la documentaci√≥ consultada mostra que hi ha una certa prefer√®ncia per les designacions amb y.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xarivari:

    El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma xarivari, que √©s la designaci√≥ habitual d'aquesta acci√≥ circense, segons tots els especialistes. Es tracta d'un manlleu adaptat del franc√®s charivari. En la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el gal¬∑licisme.

    La forma catalana xivarri ('rebombori, brogit') té, segons recull el diccionari etimològic de Joan Coromines, el mateix origen etimològic: "Manllevat del fr. charivari id., passant per l'oc. chavari: adaptat com *xarivarri, es va eliminar -ar-, per haplologia; en francès és un manlleu medieval, però ja antic, del mot gr. [equivalent a] mal de cap." No s'utilitza, però, en circ amb el sentit específic recollit aquí.

       
  • 3561855   Charltonbuschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Charltonbuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana d'orelles roges, n f
    • es arbor√≥fila pechicasta√Īa, n f
    • fr torqu√©ole √† poitrine ch√Ętaine, n f
    • en chestnut-necklaced partridge, n
    • de Charltonbuschwachtel, n f
    • nc Arborophila charltonii

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perdiu boscana d'orelles roges:

    Malgrat que les denominacions en altres lleng√ľes s'han format, majorit√†riament, a partir de la refer√®ncia al color bru del pit, els especialistes comenten que hi ha altres perdius boscanes amb el pit de color bru o similar; creuen, en canvi, que el m√©s caracter√≠stic d'aquesta esp√®cie √©s el color roig de les orelles, i √©s per aix√≤ que proposen com a denominaci√≥ catalana perdiu boscana d'orelles roges.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 327435   Charmeuse ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil> Charmeuse
     
       
    • xarm√©s, n m
    • es charm√©s
    • es charmeuse
    • fr charmeuse
    • it charmeuse
    • pt charmeuse
    • en charmante satin
    • en charmeuse
    • de Charmeuse

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil>

    Gènere de punt amb una cara setinada i l'altra mat, utilitzat principalment per a confeccionar peces de llenceria.