termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204873   Dekorateur ÔĽŅ <Arts > Teatre> Dekorateur
     
       
    • escen√≤graf realitzador | escen√≤grafa realitzadora, n m, f
    • es escen√≥grafo realizador
    • fr d√©corateur ex√©cutant
    • it scenografo realizzatore
    • en scenic artist
    • en set constructor
    • en stage setter
    • de Dekorateur

    <Arts > Teatre>

    Escenògraf que crea una escenografia a partir de l'esbós realitzat per un escenògraf dissenyador.

       
  • 3710884   Delalande-Seidenkuckuck ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Delalande-Seidenkuckuck
     
       
    • coua de Delalande, n m
    • es c√ļa de Delalande, n m
    • fr coua de Delalande, n m
    • en snail-eating coua, n
    • de Delalande-Seidenkuckuck, n m
    • nc Coua delalandei

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Cuculiformes > Cuc√ļlids > Coua

    Nota: El nom específic de Delalande fa referència al naturalista francès Pierre Antoine Delalande (1787-1823).

       
  • 2754220   Delphi-Befragung ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> Delphi-Befragung
     
       
    • m√®tode Delphi, n m
    • t√®cnica Delphi, n f
    • es m√©todo Delfos, n m
    • es m√©todo Delphi, n m
    • es t√©cnica Delfos, n f
    • es t√©cnica Delphi, n f
    • fr m√©thode Delphi, n f
    • fr technique Delphi, n f
    • it metodo Delphi, n m
    • it tecnica Delphi, n f
    • pt m√©todo Delphi, n m
    • pt t√©cnica Delphi, n f
    • en Delphi method, n
    • en Delphi technique, n
    • de Delphi-Befragung, n f
    • de Delphi-Methode, n f

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.

    Nota: El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.

    Nota: El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle xx per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mètode Delphi (sin. tècnica Delphi):

    S'aproven les formes m√®tode Delphi i t√®cnica Delphi (com a sin√≤nimes), designacions h√≠brides constru√Įdes a partir de les formes angleses Delphi method i Delphi technique, respectivament (de Delphi, nom angl√®s de Delfos, ciutat grega seu de l'oracle de Delfos, a partir del qual es van crear les denominacions d'aquest m√®tode de recerca), i es descarten les formes m√®tode (de) Delfos i t√®cnica (de) Delfos, pels motius seg√ľents:

    ·les formes mètode Delphi i tècnica Delphi són les utilitzades habitualment en català per a designar aquest concepte, que no és nou, sinó que es coneix des dels anys quaranta o cinquanta del segle xx;

    ·es documenten en nombroses fonts catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

    ¬∑tamb√© en la resta de lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) es documenten majorit√†riament les formes amb el top√≤nim Delphi (en angl√®s), fins i tot en obres considerades de refer√®ncia;

    ¬∑els especialistes consultats, d'√†mbits diversos, s'han mostrat majorit√†riament favorables a mantenir en catal√† les solucions amb Delphi, malgrat que s√≥n conscients de l'origen del terme: consideren que √©s tard per a canviar el nom d'un m√®tode que a hores d'ara ja comen√ßa a ser antic i que es coneix internacionalment amb el top√≤nim angl√®s, i creuen que les solucions amb Delfos, encara que es documentin en alguns textos i en diferents lleng√ľes, dif√≠cilment podrien arribar a substituir les formes amb Delphi; tamb√© q√ľestionen la conveni√®ncia de voler instar a fer aquest canvi en una denominaci√≥ amb tanta tradici√≥, l'origen nord-americ√† de la qual √©s conegut de manera bastant generalitzada.

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]

       
  • 2754220   Delphi-Methode ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> Delphi-Methode
     
       
    • m√®tode Delphi, n m
    • t√®cnica Delphi, n f
    • es m√©todo Delfos, n m
    • es m√©todo Delphi, n m
    • es t√©cnica Delfos, n f
    • es t√©cnica Delphi, n f
    • fr m√©thode Delphi, n f
    • fr technique Delphi, n f
    • it metodo Delphi, n m
    • it tecnica Delphi, n f
    • pt m√©todo Delphi, n m
    • pt t√©cnica Delphi, n f
    • en Delphi method, n
    • en Delphi technique, n
    • de Delphi-Befragung, n f
    • de Delphi-Methode, n f

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.

    Nota: El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.

    Nota: El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle xx per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mètode Delphi (sin. tècnica Delphi):

    S'aproven les formes m√®tode Delphi i t√®cnica Delphi (com a sin√≤nimes), designacions h√≠brides constru√Įdes a partir de les formes angleses Delphi method i Delphi technique, respectivament (de Delphi, nom angl√®s de Delfos, ciutat grega seu de l'oracle de Delfos, a partir del qual es van crear les denominacions d'aquest m√®tode de recerca), i es descarten les formes m√®tode (de) Delfos i t√®cnica (de) Delfos, pels motius seg√ľents:

    ·les formes mètode Delphi i tècnica Delphi són les utilitzades habitualment en català per a designar aquest concepte, que no és nou, sinó que es coneix des dels anys quaranta o cinquanta del segle xx;

    ·es documenten en nombroses fonts catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

    ¬∑tamb√© en la resta de lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) es documenten majorit√†riament les formes amb el top√≤nim Delphi (en angl√®s), fins i tot en obres considerades de refer√®ncia;

    ¬∑els especialistes consultats, d'√†mbits diversos, s'han mostrat majorit√†riament favorables a mantenir en catal√† les solucions amb Delphi, malgrat que s√≥n conscients de l'origen del terme: consideren que √©s tard per a canviar el nom d'un m√®tode que a hores d'ara ja comen√ßa a ser antic i que es coneix internacionalment amb el top√≤nim angl√®s, i creuen que les solucions amb Delfos, encara que es documentin en alguns textos i en diferents lleng√ľes, dif√≠cilment podrien arribar a substituir les formes amb Delphi; tamb√© q√ľestionen la conveni√®ncia de voler instar a fer aquest canvi en una denominaci√≥ amb tanta tradici√≥, l'origen nord-americ√† de la qual √©s conegut de manera bastant generalitzada.

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]

       
  • 208798   Delphinarium ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Delphinarium
     
       
    • delfinari, n m
    • es delfinario
    • fr delphinarium
    • it delfinario
    • en dolphinarium
    • de Delphinarium

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Lloc destinat a la cria i l'exhibició de dofins.

       
  • 3204805   Demobilization ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia> Demobilization
     
       
    • desmobilitzaci√≥, n f
    • es desmovilizaci√≥n, n f
    • fr d√©mobilisation, n f
    • it demobilization, n f
    • en demobilisation, n
    • en demobilization, n f var. ling.
    • de Demobilization, n f

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia>

    Trobada breu, de deu a trenta minuts de durada, que es fa amb els professionals que han dut a terme tasques d'assistència durant la gestió d'un esdeveniment crític de grans proporcions, just abans de ser rellevats per un altre equip de professionals o al final de les operacions, per a ajudar-los a fer el procés de transició des de l'elevat estat d'alerta en què es troben fins a una situació de normalitat.

    Nota: 1. La desmobilitzaci√≥ √©s una de les intervencions previstes en la gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic. Sol ser condu√Įda per un professional que no ha intervingut sobre el terreny en les tasques de gesti√≥. Generalment, s'hi donen a con√®ixer les circumst√†ncies de l'esdeveniment, el futur immediat i, si escau, la recomposici√≥ de l'estructura organitzativa, i s'informa tamb√© sobre les possibles repercussions ps√≠quiques en els professionals i sobre els mitjans d'ajuda per a superar-les.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominaci√≥ esdeveniment cr√≠tic, amb el sin√≤nim esdeveniment traum√†tic, i les denominacions sem√†nticament relacionades estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic (amb la sigla GEEC), desmobilitzaci√≥ i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes def√ļsing i debr√≠fing, normalitzats pr√®viament pel Consell Supervisor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i descriu el concepte amb precisi√≥, prenent com a refer√®ncia la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, cr√≠tic -a significa "Que decideix la sort d'alg√ļ, greu");

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i posa l'√®mfasi en les conseq√ľ√®ncies psicol√≤giques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en s√≥n testimonis (traum√†tic -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma √©s "Pertorbaci√≥ neurops√≠quica produ√Įda per un esdeveniment o experi√®ncia, f√≠sic o ps√≠quic");

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑ja tenen √ļs;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ¬∑√©s, en aquest context, un calc de l'angl√®s demobilization, substantiu pres de l'√†mbit militar, igual que els termes sem√†nticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al catal√† com a def√ļsing i debr√≠fing, respectivament), pels paral¬∑lelismes que poden establir-se entre l'organitzaci√≥ dels serveis d'emerg√®ncies i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i ja t√© √ļs en altres √†mbits amb un sentit an√†leg (per exemple, en l'√†mbit m√®dic o en recerca cl√≠nica).(2)

    Com a denominaci√≥ catalana equivalent de l'angl√®s critical incident, es descarta la forma incident cr√≠tic, malgrat que t√© for√ßa √ļs, perqu√® es considera un calc inadequat, ja que en catal√† incident fa refer√®ncia nom√©s a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrev√©, especialment que ve a interrompre m√©s o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En angl√®s, en canvi, incident fa refer√®ncia a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si √©s important.(3) En l'√†mbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident cr√≠tic s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a qu√® s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en qu√® t√© lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca cl√≠nica, concretament, seguiment (en angl√®s, follow-up) √©s: "Observaci√≥ durant un per√≠ode determinat dels participants en un estudi cl√≠nic per a supervisar l'evoluci√≥ de les variables objecte d'estudi." (FUNDACI√ď DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca cl√≠nica de medicaments [en l√≠nia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident t√© els sentits seg√ľents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ‚áí the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ‚áí the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en l√≠nia]. London: Collins, cop. 2014. <http://www.collinsdictionary.com/>)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]

       
  • 206669   dendritischer Einschluss ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> dendritischer Einschluss
     
       
    • inclusi√≥ dendr√≠tica, n f
    • es inclusi√≥n dendr√≠tica
    • fr inclusion dendritique
    • it inclusione dendritica
    • en dendritic inclusion
    • de dendritischer Einschluss

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Inclusió d'un agregat cristal·lí de forma arborescent.

    Nota: Per exemple, el creixement dendrític de pirolusita en l'àgata.

       
  • 481412   Design-Dokumentation ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Design-Dokumentation
     
       
    • document de disseny, n m
    • es documentaci√≥n de dise√Īo
    • es documento de dise√Īo
    • fr avant-projet
    • en design document
    • de Design-Dokumentation

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Document que conté informació detallada sobre els objectius, les regles, l'abast, el context, l'estructura narrativa, les condicions de victòria i derrota i el disseny estètic d'un videojoc, que serveix de guia als diferents equips de treball durant el procés de desenvolupament.

    Nota: El document de disseny es manté viu mentre dura el procés de desenvolupament del joc.

       
  • 206283   deutscher Lapis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> deutscher Lapis
     
       
    • lapis alemany, n m
    • lapis su√≠s, n m sin. compl.
    • es lapis alem√°n
    • es lapis suizo
    • fr lapis allemand
    • fr lapis suisse
    • it lapislazzuli svizzero
    • it lapislazzuli tedesco
    • en German lapis
    • en Swiss lapis
    • de deutscher Lapis
    • de schweizer Lapis

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Àgata tenyida de blau.

    Nota: El lapis alemany és una imitació del lapislàtzuli.

       
  • 3922118   Diambi ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Diambi
     
       
    • boss√© fosc, n m
    • es bosse oscuro, n m
    • es boss√© oscuro, n m
    • fr boss√© fonc√©, n m
    • en black guarea, n
    • en guarea, n
    • de Diambi, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical, especialment de la Costa d'Ivori i Nigèria, que s'obté de l'arbre Guarea thompsonii (família de les meliàcies), semipesant o pesant, semidura, de fibra recta o lleugerament entrellaçada, amb el duramen marró i l'albeca de color marró ataronjat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior, i construcció naval.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bossé fosc:

    S'aprova la denominaci√≥ boss√© fosc pels motius seg√ľents:

    ·el nucli bossé és un manlleu del francès d'origen africà i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·és coherent amb la forma bossé clar, que designa una fusta similar però més clara, extreta dels arbres del mateix gènere Guarea cedrata i Guarea laurentii;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà i francès;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma simple boss√© perqu√® no √©s prou precisa. Tamb√© √©s imprecisa i, a m√©s, no t√© √ļs, guarea, que √©s la denominaci√≥ oficial en angl√®s. La forma diambi, d'altra banda, utilitzada en alemany i probablement d'origen afric√†, no es coneix en catal√†.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]