termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204873   Dekorateur ÔĽŅ <Arts > Teatre> Dekorateur
     
       
    • escen√≤graf realitzador | escen√≤grafa realitzadora, n m, f
    • es escen√≥grafo realizador
    • fr d√©corateur ex√©cutant
    • it scenografo realizzatore
    • en scenic artist
    • en set constructor
    • en stage setter
    • de Dekorateur

    <Arts > Teatre>

    Escenògraf que crea una escenografia a partir de l'esbós realitzat per un escenògraf dissenyador.

       
  • 2754220   Delphi-Befragung ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> Delphi-Befragung
     
       
    • m√®tode Delphi, n m
    • t√®cnica Delphi, n f
    • es m√©todo Delfos, n m
    • es m√©todo Delphi, n m
    • es t√©cnica Delfos, n f
    • es t√©cnica Delphi, n f
    • fr m√©thode Delphi, n f
    • fr technique Delphi, n f
    • it metodo Delphi, n m
    • it tecnica Delphi, n f
    • pt m√©todo Delphi, n m
    • pt t√©cnica Delphi, n f
    • en Delphi method, n
    • en Delphi technique, n
    • de Delphi-Befragung, n f
    • de Delphi-Methode, n f

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.

    Nota: El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.

    Nota: El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle xx per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mètode Delphi (sin. tècnica Delphi):

    S'aproven les formes m√®tode Delphi i t√®cnica Delphi (com a sin√≤nimes), designacions h√≠brides constru√Įdes a partir de les formes angleses Delphi method i Delphi technique, respectivament (de Delphi, nom angl√®s de Delfos, ciutat grega seu de l'oracle de Delfos, a partir del qual es van crear les denominacions d'aquest m√®tode de recerca), i es descarten les formes m√®tode (de) Delfos i t√®cnica (de) Delfos, pels motius seg√ľents:

    ·les formes mètode Delphi i tècnica Delphi són les utilitzades habitualment en català per a designar aquest concepte, que no és nou, sinó que es coneix des dels anys quaranta o cinquanta del segle xx;

    ·es documenten en nombroses fonts catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

    ¬∑tamb√© en la resta de lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) es documenten majorit√†riament les formes amb el top√≤nim Delphi (en angl√®s), fins i tot en obres considerades de refer√®ncia;

    ¬∑els especialistes consultats, d'√†mbits diversos, s'han mostrat majorit√†riament favorables a mantenir en catal√† les solucions amb Delphi, malgrat que s√≥n conscients de l'origen del terme: consideren que √©s tard per a canviar el nom d'un m√®tode que a hores d'ara ja comen√ßa a ser antic i que es coneix internacionalment amb el top√≤nim angl√®s, i creuen que les solucions amb Delfos, encara que es documentin en alguns textos i en diferents lleng√ľes, dif√≠cilment podrien arribar a substituir les formes amb Delphi; tamb√© q√ľestionen la conveni√®ncia de voler instar a fer aquest canvi en una denominaci√≥ amb tanta tradici√≥, l'origen nord-americ√† de la qual √©s conegut de manera bastant generalitzada.

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]

       
  • 2754220   Delphi-Methode ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> Delphi-Methode
     
       
    • m√®tode Delphi, n m
    • t√®cnica Delphi, n f
    • es m√©todo Delfos, n m
    • es m√©todo Delphi, n m
    • es t√©cnica Delfos, n f
    • es t√©cnica Delphi, n f
    • fr m√©thode Delphi, n f
    • fr technique Delphi, n f
    • it metodo Delphi, n m
    • it tecnica Delphi, n f
    • pt m√©todo Delphi, n m
    • pt t√©cnica Delphi, n f
    • en Delphi method, n
    • en Delphi technique, n
    • de Delphi-Befragung, n f
    • de Delphi-Methode, n f

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Mètode de prospecció consistent a consultar repetidament diversos experts per separat sobre un tema que és objecte d'estudi i anar-ne confrontant les opinions per intentar arribar a una solució de consens.

    Nota: El mètode Delphi s'utilitza especialment per a fer prospeccions relacionades amb desenvolupaments futurs que depenen de factors tecnològics.

    Nota: El mètode Delphi va ser desenvolupat als anys quaranta del segle xx per investigadors de l'empresa nord-americana Rand Corporation.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mètode Delphi (sin. tècnica Delphi):

    S'aproven les formes m√®tode Delphi i t√®cnica Delphi (com a sin√≤nimes), designacions h√≠brides constru√Įdes a partir de les formes angleses Delphi method i Delphi technique, respectivament (de Delphi, nom angl√®s de Delfos, ciutat grega seu de l'oracle de Delfos, a partir del qual es van crear les denominacions d'aquest m√®tode de recerca), i es descarten les formes m√®tode (de) Delfos i t√®cnica (de) Delfos, pels motius seg√ľents:

    ·les formes mètode Delphi i tècnica Delphi són les utilitzades habitualment en català per a designar aquest concepte, que no és nou, sinó que es coneix des dels anys quaranta o cinquanta del segle xx;

    ·es documenten en nombroses fonts catalanes, tant especialitzades com terminològiques;

    ¬∑tamb√© en la resta de lleng√ľes rom√†niques (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) es documenten majorit√†riament les formes amb el top√≤nim Delphi (en angl√®s), fins i tot en obres considerades de refer√®ncia;

    ¬∑els especialistes consultats, d'√†mbits diversos, s'han mostrat majorit√†riament favorables a mantenir en catal√† les solucions amb Delphi, malgrat que s√≥n conscients de l'origen del terme: consideren que √©s tard per a canviar el nom d'un m√®tode que a hores d'ara ja comen√ßa a ser antic i que es coneix internacionalment amb el top√≤nim angl√®s, i creuen que les solucions amb Delfos, encara que es documentin en alguns textos i en diferents lleng√ľes, dif√≠cilment podrien arribar a substituir les formes amb Delphi; tamb√© q√ľestionen la conveni√®ncia de voler instar a fer aquest canvi en una denominaci√≥ amb tanta tradici√≥, l'origen nord-americ√† de la qual √©s conegut de manera bastant generalitzada.

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]

       
  • 208798   Delphinarium ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Delphinarium
     
       
    • delfinari, n m
    • es delfinario
    • fr delphinarium
    • it delfinario
    • en dolphinarium
    • de Delphinarium

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Lloc destinat a la cria i l'exhibició de dofins.

       
  • 3204805   Demobilization ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia> Demobilization
     
       
    • desmobilitzaci√≥, n f
    • es desmovilizaci√≥n, n f
    • fr d√©mobilisation, n f
    • it demobilization, n f
    • en demobilisation, n
    • en demobilization, n f var. ling.
    • de Demobilization, n f

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia>

    Trobada breu, de deu a trenta minuts de durada, que es fa amb els professionals que han dut a terme tasques d'assistència durant la gestió d'un esdeveniment crític de grans proporcions, just abans de ser rellevats per un altre equip de professionals o al final de les operacions, per a ajudar-los a fer el procés de transició des de l'elevat estat d'alerta en què es troben fins a una situació de normalitat.

    Nota: 1. La desmobilitzaci√≥ √©s una de les intervencions previstes en la gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic. Sol ser condu√Įda per un professional que no ha intervingut sobre el terreny en les tasques de gesti√≥. Generalment, s'hi donen a con√®ixer les circumst√†ncies de l'esdeveniment, el futur immediat i, si escau, la recomposici√≥ de l'estructura organitzativa, i s'informa tamb√© sobre les possibles repercussions ps√≠quiques en els professionals i sobre els mitjans d'ajuda per a superar-les.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominaci√≥ esdeveniment cr√≠tic, amb el sin√≤nim esdeveniment traum√†tic, i les denominacions sem√†nticament relacionades estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic (amb la sigla GEEC), desmobilitzaci√≥ i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes def√ļsing i debr√≠fing, normalitzats pr√®viament pel Consell Supervisor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i descriu el concepte amb precisi√≥, prenent com a refer√®ncia la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, cr√≠tic -a significa "Que decideix la sort d'alg√ļ, greu");

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i posa l'√®mfasi en les conseq√ľ√®ncies psicol√≤giques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en s√≥n testimonis (traum√†tic -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma √©s "Pertorbaci√≥ neurops√≠quica produ√Įda per un esdeveniment o experi√®ncia, f√≠sic o ps√≠quic");

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑ja tenen √ļs;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ¬∑√©s, en aquest context, un calc de l'angl√®s demobilization, substantiu pres de l'√†mbit militar, igual que els termes sem√†nticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al catal√† com a def√ļsing i debr√≠fing, respectivament), pels paral¬∑lelismes que poden establir-se entre l'organitzaci√≥ dels serveis d'emerg√®ncies i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i ja t√© √ļs en altres √†mbits amb un sentit an√†leg (per exemple, en l'√†mbit m√®dic o en recerca cl√≠nica).(2)

    Com a denominaci√≥ catalana equivalent de l'angl√®s critical incident, es descarta la forma incident cr√≠tic, malgrat que t√© for√ßa √ļs, perqu√® es considera un calc inadequat, ja que en catal√† incident fa refer√®ncia nom√©s a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrev√©, especialment que ve a interrompre m√©s o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En angl√®s, en canvi, incident fa refer√®ncia a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si √©s important.(3) En l'√†mbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident cr√≠tic s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a qu√® s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en qu√® t√© lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca cl√≠nica, concretament, seguiment (en angl√®s, follow-up) √©s: "Observaci√≥ durant un per√≠ode determinat dels participants en un estudi cl√≠nic per a supervisar l'evoluci√≥ de les variables objecte d'estudi." (FUNDACI√ď DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca cl√≠nica de medicaments [en l√≠nia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident t√© els sentits seg√ľents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ‚áí the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ‚áí the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en l√≠nia]. London: Collins, cop. 2014. <http://www.collinsdictionary.com/>)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]

       
  • 206669   dendritischer Einschluss ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> dendritischer Einschluss
     
       
    • inclusi√≥ dendr√≠tica, n f
    • es inclusi√≥n dendr√≠tica
    • fr inclusion dendritique
    • it inclusione dendritica
    • en dendritic inclusion
    • de dendritischer Einschluss

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Inclusió d'un agregat cristal·lí de forma arborescent.

    Nota: Per exemple, el creixement dendrític de pirolusita en l'àgata.

       
  • 481412   Design-Dokumentation ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Design-Dokumentation
     
       
    • document de disseny, n m
    • es documentaci√≥n de dise√Īo
    • es documento de dise√Īo
    • fr avant-projet
    • en design document
    • de Design-Dokumentation

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Document que conté informació detallada sobre els objectius, les regles, l'abast, el context, l'estructura narrativa, les condicions de victòria i derrota i el disseny estètic d'un videojoc, que serveix de guia als diferents equips de treball durant el procés de desenvolupament.

    Nota: El document de disseny es manté viu mentre dura el procés de desenvolupament del joc.

       
  • 206283   deutscher Lapis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> deutscher Lapis
     
       
    • lapis alemany, n m
    • lapis su√≠s, n m sin. compl.
    • es lapis alem√°n
    • es lapis suizo
    • fr lapis allemand
    • fr lapis suisse
    • it lapislazzuli svizzero
    • it lapislazzuli tedesco
    • en German lapis
    • en Swiss lapis
    • de deutscher Lapis
    • de schweizer Lapis

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Àgata tenyida de blau.

    Nota: El lapis alemany és una imitació del lapislàtzuli.

       
  • 295015   Didgeridoo ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> Didgeridoo
     
       
    • didjerid√ļ, n m
    • es didgeridoo
    • fr didgeridoo
    • fr didjeridou
    • en didgeridoo
    • en didjeridoo
    • en didjeridu
    • de Didgeridoo

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument aeròfon de columna de la família dels corns, que fa entre 120 i 180 cm de llargada, amb el tub recte i sense broquet i amb una embocadura de resina o de cera a l'extrem superior, que es fabrica amb una canya o amb una branca buidada.

    Nota: √Čs un instrument originari dels abor√≠gens d'Austr√†lia.

       
  • 3451727   Dim Sum (*) ÔĽŅ <Gastronomia> Dim Sum (*)
     
       
    • tapes cantoneses, n f pl
    • dimsum, n m sin. compl.
    • es dim sum, n m
    • fr dimsum, n m
    • fr dim sum, n m var. ling.
    • it dim sum, n m
    • en dianxin, n
    • en dim sam, n
    • en dim sum, n
    • de Dimsum, n pl
    • de Dim Sum, n pl var. ling.
    • zh ÁāĻŚŅÉ, n
    • zh di«énxńęn, n

    <Gastronomia>

    Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.

    Nota: 1. S'inclouen dins les tapes cantoneses una gran varietat de plats, dolços o salats: diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d'arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc.

    Nota: 2. La denominació dimsum és una forma cantonesa vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota:
    3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme tapes cantoneses (sin. compl. dimsum):

    S'aproven les denominacions tapes cantoneses i dimsum (aquesta segona, com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a tapes cantoneses,

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu d'origen cantonès dimsum, molt conegut;

    ¬∑ja t√© un cert √ļs en catal√† (especialment, la variant tapes xineses, que √©s, malgrat tot, una forma menys exacta que tapes cantoneses);

    ·és una forma descriptiva, creada per l'analogia que pot establir-se entre el concepte de tapa conegut a casa nostra ( "Petita ració d'olives, marisc, embotits, croquetes, etc., que se serveix en bars i establiments similars, especialment com a part d'un aperitiu", segons el diccionari normatiu) i aquest concepte de la gastronomia xinesa;

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a dimsum, manlleu del cantonès vehiculat probablement a través de l'anglès,

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de menjar i la més coneguda internacionalment;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenta en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes;

    ·s'adapta al sistema fònic i gràfic del català.

    D'altra banda, si bé la denominació més documentada és amb els formants separats, dim sum (de dim 'punt', o també, segons el context, 'tocar', i sum 'cor', interpretat sovint com 'menja que commou el cor'), s'opta per dimsum, amb els formants aglutinats, perquè és una forma clarament lexicalitzada, amb un significat que va més enllà del sentit de cadascun dels formants.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, d'acord amb l'√ļs documentat en catal√† i en la resta de lleng√ľes rom√†niques.

    Es descarten les formes di«énxńęn (forma est√†ndard en xin√®s, transcrita segons el sistema pinyin) i dianxin (transcripci√≥ simplificada de di«énxńęn, sense indicaci√≥ de tons), perqu√® no tenen √ļs, ja que la denominaci√≥ consolidada als pa√Įsos occidentals √©s la cantonesa.

    S'accepta el manlleu dimsum al costat de tapes cantoneses, perquè és una forma estesa internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa força popular també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (tapes cantoneses), a fi de donar-hi la màxima difusió.

    Finalment, també s'han valorat altres propostes descriptives, com ara assortiment cantonès o platets cantonesos, però s'han descartat perquè es considera que tapes cantoneses descriu més bé el concepte.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]