termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206647   Dreifl√§chner-Rosenschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Dreifl√§chner-Rosenschliff
     
       
    • talla rosa de tres facetes, n f
    • es talla rosa de tres facetas
    • fr taille rose √† trois facettes
    • it taglio rosa a tre faccette
    • en three-facet rose cut
    • de Dreifl√§chner-Rosenschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla rosa Chiffre, de secció circular, amb 3 facetes triangulars a la corona.

       
  • 320220   Dreikantmuschel ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Dreikantmuschel
     
       
    • musclo zebrat, n m
    • es mejill√≥n cebra
    • fr dreissena polymorphe
    • fr moule z√©br√©e
    • it cozza zebrata
    • pt mexilh√£o-zebra
    • en zebra mussel
    • de Dreikantmuschel
    • de Zebramuschel
    • nc Dreissena polymorpha

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol¬∑lusc bivalve de la fam√≠lia dels dreiss√®nids originari dels mars Negre i Caspi, de conquilla triangular d'uns 3 cm de llargada amb l√≠nies clares i fosques en ziga-zaga, que habita aig√ľes dolces i salabroses.

    Nota: El musclo zebrat s'ha estès des del seu hàbitat originari a altres indrets del món, sovint per l'acció humana involuntària, i provoca un notable impacte ambiental per la seva capacitat invasiva.

       
  • 990163   Drohne ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> Drohne
     
       
    • ordinador zombi, n m
    • es ordenador zombi
    • es zombi
    • es zombie
    • fr ordinateur zombie
    • fr zombie
    • it computer zombie
    • it zombie
    • pt computador zumbi
    • en zombie
    • en zombie computer
    • de Drohne
    • de Zombie

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Ordinador que és controlat a distància, de manera anònima i sense el coneixement ni el permís de l'usuari, per mitjà d'un programa maliciós amb el qual ha estat infectat.

    Nota: Els ordinadors zombi s'utilitzen amb finalitats malicioses: enviament massiu de correu brossa, atacs de denegació de servei, robatori de dades personals, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en a l'aprovació dels termes ordinador zombi i xarxa de zombis:

    S'aprova el terme ordinador zombi (calc de l'angl√®s zombie computer) i el terme relacionat xarxa de zombis (calc igualment de l'angl√®s zombie network), pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes del sector;

    ·es documenten en nombrosos contextos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques;

    ¬∑poden considerar-se formes sem√†nticament motivades, basades en la idea, metaf√≤rica, que aquests ordinadors actuen com si fossin zombis, √©s a dir, "sense voluntat" (segons el diccionari normatiu, zombi designa "En el vod√ļ d'Hait√≠, [la] persona sense voluntat ni parla, capa√ß √ļnicament de fer moviments autom√†tics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria", i tamb√©, per extensi√≥, una "Persona d'aire absent, sense voluntat, encantada";

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles i, per tant, es juga amb la mateixa imatge metaf√≤rica;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Es descarta la forma ordinador segrestat perqu√® no t√© gaire √ļs ni gaire suport entre els experts.

    Quant a ordinador esclau, que també s'ha valorat com a alternativa a ordinador zombi, s'ha descartat perquè els especialistes asseguren que aquesta forma ja s'utilitza en l'àmbit de les xarxes d'ordinadors amb un significat més ampli, per a designar qualsevol ordinador que és comandat per un altre de principal.

    El manlleu botnet, for√ßa est√®s tamb√© amb el sentit de xarxa de zombis, s'ha desestimat perqu√® es considera innecessari, ja que la forma aprovada √©s transparent i tamb√© t√© √ļs.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de programa zombi, que es documenta en algunes fonts referit espec√≠ficament al programa amb qu√® s'infecta un ordinador zombi, perqu√® s'ha comprovat que t√© poc √ļs com a terme: la majoria d'especialistes i de fonts utilitzen els gen√®rics programa malici√≥s o agent (en angl√®s, bot) per a referir-se a aquest tipus de programes. Cal tenir present, de fet, que des del punt de vista ling√ľ√≠stic el qualificatiu zombi √©s pertinent sobretot aplicat als ordinadors, que s√≥n els que queden sotmesos al domini d'una altra persona i, per tant, "sense voluntat"; la denominaci√≥ programa zombi nom√©s seria justificable, en tot cas, sobre la base de ordinador zombi, com a extensi√≥ sem√†ntica.

       
  • 856200   Druse ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Oftalmologia> Druse
     
       
    • drusa, n f
    • es drusa
    • fr druse
    • pt drusa
    • en druse
    • de Druse

    <Ciències de la salut > Oftalmologia>

    Excresc√®ncia hialina de material extracel¬∑lular, de forma circular i de color groguenc o blanquin√≥s, que es forma, sovint constituint agregats, entre la capa coriocapil¬∑lar de la coroide i l'epiteli pigmentari de la retina com a conseq√ľ√®ncia de l'envelliment o d'algun proc√©s patol√≤gic.

    Nota: Les druses estan constitu√Įdes per material de rebuig procedent de les c√®l¬∑lules de l'epiteli pigmentari de la retina.

    Nota: La presència de druses sol ser un dels primers símptomes de la degeneració macular associada a l'edat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme drusa:

    S'aprova el terme drusa, d'origen alemany, pels motius seg√ľents:

    ·és la denominació utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte;

    ·aquesta mateixa forma ja es documenta al diccionari normatiu en l'àmbit de la geologia amb un significat afí ("Agregat de cristalls que revesteixen una fractura d'una roca");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma drusen, documentada en nombrosos contextos en altres lleng√ľes, perqu√® √©s una forma de plural (Drusen √©s el plural de Druse en alemany) i perqu√® t√© poc √ļs en catal√†. Com a entrada terminol√≤gica, es descarta d'aprovar tant drusen com druses perqu√®, malgrat que el concepte s'utilitza generalment en plural, tamb√© t√© √ļs en singular.

    Les formes descriptives cos col·loide i verrucositat hialina, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè no s'utilitzen i es consideren poc precises.

       
  • 206653   Dublette ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Dublette
     
       
    • doblet, n m
    • es doblete
    • fr doublet
    • it doppietta
    • en doublet
    • de Dublette

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Pedra composta de dues parts que estan enganxades amb ciment incolor.

    Formes desestimades
    dobleta, n f

       
  • 255348   Duesenstrahlinjektionsverfahren ÔĽŅ <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques> Duesenstrahlinjektionsverfahren
     
       
    • cimentaci√≥ d'alta pressi√≥, n f
    • es inyecci√≥n de alta presi√≥n
    • es jet grouting
    • fr injection haute pression
    • fr jet grouting
    • it jet grouting
    • pt injec√ß√£o de alta press√£o
    • pt jet grouting
    • en jet grouting
    • de Duesenstrahlinjektionsverfahren
    • de D√ľsenstrahlverfahren

    <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques>

    Sistema de consolidació i de millora dels terrenys que consisteix a injectar al sòl un fluid a alta pressió, generalment aigua i ciment, de manera que les partícules del sòl es desagreguen i, en barrejar-se amb el fluid, formen columnes profundes de gran resistència i de baixa permeabilitat.

    Nota: En contextos molt especialitzats se sol utilitzar la denominació anglesa jet grouting.

       
  • 1338155   Duftnote ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Duftnote
     
       
    • nota, n f
    • es nota
    • fr note
    • it nota
    • pt nota
    • en note
    • de Duftnote
    • de Note

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Constituent bàsic que es pot percebre en la fragància d'un perfum.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 3932145   Dunkelkauz ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Dunkelkauz
     
       
    • n√≠nox fosc, n m
    • es n√≠nox oscuro, n m
    • fr ninoxe de Hume, n f
    • en Hume's boobook, n
    • de Dunkelkauz, n m
    • nc Ninox obscura
    • nc Ninox scutulata obscura alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrigiformes > Estrígids> Ninox

       
  • 204229   D√ľnnschnabel-Brachvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> D√ľnnschnabel-Brachvogel
     
       
    • polit becf√≠, n m
    • es zarapito fino
    • fr courlis √† bec gr√™le
    • it chiurlotello
    • en slender-billed curlew
    • de D√ľnnschnabel-Brachvogel
    • nc Numenius tenuirostris

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids, d'uns 42 cm de llargària, amb el bec prim i corbat i les potes primes, amb la part de sobre del plomatge de color d'ant, una cella de color pàl·lid i el dors i el carpó molt blancs.

       
  • 3710904   D√ľnnschnabelnestor ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> D√ľnnschnabelnestor
     
       
    • kaka de l'illa de Norfolk, n m
    • es kaka de Norfolk, n m
    • fr nestor de Norfolk, n m
    • en Norfolk kaka, n
    • de D√ľnnschnabelnestor, n m
    • nc Nestor productus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Psitaciformes > Estrigòpids > Nestor

    Nota: 1. El kaka de l'illa de Norfolk és una espècie extinta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes kaka de Nova Zelanda i kaka de l'illa de Norfolk:

    S'aproven les denominacions kaka de Nova Zelanda i kaka de l'illa de Norfolk pels motius seg√ľents:

    ¬∑el nucli, kaka, √©s un manlleu del maori, de kńĀkńĀ, denominaci√≥ gen√®rica polin√®sia per a papagai, que possiblement t√© l'origen en la reduplicaci√≥ del verb ka 'xisclar';

    ¬∑el manteniment de la k es justifica perqu√® √©s habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de lleng√ľes llunyanes, i tamb√© per l'analogia amb altres lleng√ľes;

    ¬∑s√≥n formes avalades pels especialistes i amb paral¬∑lelismes en altres lleng√ľes.

    Seguint el que fan l'angl√®s i el castell√†, s'aprova com a forma parox√≠tona. Cal tenir present, a m√©s, que, segons diverses fonts, l'accent d'intensitat en maori (llengua origin√†ria del mot) sol recaure en la primera vocal llarga, que en aquest cas √©s la a de la primera s√≠l¬∑laba, at√®s que totes dues vocals s√≥n llargues (kńĀkńĀ).

    El fet que kaka sigui una forma hom√≤fona de caca (denominaci√≥ de la femta en registres informals) no es considera un argument de pes per a descartar aquesta forma ni per a optar, per exemple, per kak√†. Pel que fa a aquesta q√ľesti√≥ el Consell Supervisor fa notar que kaka √©s un substantiu mascul√≠ (a difer√®ncia de caca), que t√© un √ļs molt redu√Įt i que ja s'utilitza en altres lleng√ľes en qu√® es produeix la mateixa homofonia.

    S'aprova com a forma masculina, tenint en compte que el mascul√≠ √©s el g√®nere escollit tamb√© pel castell√†, l'alemany i altres lleng√ľes. El fet, a m√©s, que els kakes siguin una mena de papagais fa pensar tamb√© que √©s preferible optar pel mascul√≠.

    En el cas de kaka de l'illa de Norfolk, es manté el nom illa per a distingir aquest territori del comtat homònim d'Anglaterra.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]