termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 205132   EA-Werk ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> EA-Werk
     
       
    • controlador d'entrada/sortida, n m
    • es controlador de entrada/salida
    • es controlador de perif√©ricos
    • fr contr√īleur
    • fr contr√īleur d'entr√©e/sortie
    • fr contr√īleur de p√©riph√©rique
    • en controller
    • en I/O controller
    • en input/output controller
    • en IOC
    • de EA-Werk
    • de Ein-Ausgabewerk

    <Informàtica > Maquinari>

    Dispositiu de maquinari que regula la transferència de dades entre un o més sistemes perifèrics i un processador.

       
  • 204506   echte Karettschildkr√∂te ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> echte Karettschildkr√∂te
     
       
    • tortuga carei, n f
    • es carey
    • fr tortue imbriqu√©e
    • it tartaruga imbricata
    • en hawksbill
    • de echte Karettschildkr√∂te
    • nc Eretmochelys imbricata

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels quelònids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb la closca en forma de cor amb el contorn serrat, de color marró, verdós, negre o grogós, les plaques imbricades i dues escates frontals, que viu a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l'Amèrica Central, de l'Àsia meridional i d'Austràlia.

       
  • 207965   Effektenh√§ndler ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> Effektenh√§ndler
     
       
    • broker [en], n m, f
    • mediador | mediadora, n m, f
    • es br√≥ker
    • es intermediario
    • es mediador
    • fr commissionnaire
    • fr courtier
    • it broker
    • it mediatore
    • en broker
    • de Broker
    • de Effektenh√§ndler

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Persona o entitat que, sense establir una relació continuada amb les parts que la contracten, fa d'intermediària en operacions borsàries, posant-les en contacte i assessorant-les de manera neutral.

    Nota: A les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsàries com a intermediàries s'anomenen, específicament, agències de valors.

       
  • 481329   Ego-Shooter ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Ego-Shooter
     
       
    • joc de trets en primera persona, n m
    • es juego de acci√≥n en primera persona
    • es shooter en primera persona
    • es FPS sigla
    • fr jeu de tir √† la premi√®re personne
    • fr jeu de tir en vue subjective
    • fr jeu FPS
    • fr JFPS
    • en ego-shooter game
    • en first-person shooter
    • en FPS sigla
    • de Ego-Shooter

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Joc de trets en què el jugador veu l'acció a través dels ulls del seu personatge, des d'un pla subjectiu sostingut.

       
  • 990165   Ei aus Bodenhaltung ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Ei aus Bodenhaltung
     
       
    • ou de gallina criada a terra, n m
    • es huevo de gallina criada en el suelo
    • fr oeuf de poule √©lev√©e au sol
    • it uovo da allevamento a terra
    • pt ovo de galinha criada no solo
    • en barn egg
    • de Ei aus Bodenhaltung

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Ou procedent d'una gallina criada a terra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990164   Ei aus Freilandhaltung ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Ei aus Freilandhaltung
     
       
    • ou de gallina criada a l'aire lliure, n m
    • ou de pag√®s, n m sin. compl.
    • es huevo de gallina campera
    • fr oeuf de plein air
    • fr oeuf de poule √©lev√©e en plein air
    • it uovo da allevamento all'aperto
    • pt ovo de galinha criada ao ar libre
    • en free range egg
    • en free-range egg
    • de Ei aus Freilandhaltung

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Ou procedent d'una gallina criada a l'aire lliure.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 990166   Ei aus K√§fighaltung ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Ei aus K√§fighaltung
     
       
    • ou de gallina criada en g√†bia, n m
    • ou de gallina criada en bateria, n m sin. compl.
    • es huevo de gallina criada en jaula
    • fr oeuf de batterie
    • fr oeuf de poule √©lev√©e en cage
    • it uovo da allevamento in gabbie
    • pt ovo de galinha criada en gaiola
    • en egg from caged hen
    • de Ei aus K√§fighaltung

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Ou procedent d'una gallina criada en gàbia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecol√≤gica, cria a terra i cria en g√†bia (aquest darrer amb el sin√≤nim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari gallina de pag√®s; gallina ecol√≤gica; gallina criada a terra, i gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sin√≤nim complementari ou de pag√®s; ou ecol√≤gic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en g√†bia, amb el sin√≤nim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑s√≥n, en general, descriptives dels respectius conceptes, ling√ľ√≠sticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ¬∑totes les lleng√ľes ve√Įnes (catal√†, castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s, etc.) segueixen el mateix patr√≥ denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que t√© un cert √ļs, perqu√® √©s un calc del castell√† poc justificable en catal√†: el diccionari normatiu nom√©s recull camper com a substantiu de l'√†mbit de la genealogia i l'her√†ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superf√≠cie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), per√≤ √ļnicament com a forma pr√≤pia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pag√®s com a sin√≤nim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pag√®s com a sin√≤nim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perqu√® √©s una forma popular i amb molt d'√ļs. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, t√© poc √ļs i, igual que gallina campera, es considera sem√†nticament poc motivada (m√©s aviat sembla un calc del castell√† gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma tamb√© seria adequada, perqu√® cria a terra sembla que √©s la forma territorialment m√©s estesa (nom√©s a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gram√†tica del catal√† contemporani(2), d'altra banda, recull el seg√ľent sobre l'√ļs de la preposici√≥ a en el domini de l'espai f√≠sic: "Els complements locatius que designen llocs √ļnics per als interlocutors s√≥n introdu√Įts per la preposici√≥ a tant en les expressions locatives (S√≥n a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pag√®s, a terra 'al s√≤l', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs √ļnics, segueixen la regla general i √©s possible d'emprar en (p. ex.: En cases aix√≠ no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOL√Ä, J., dir. [et al.]. Gram√†tica del catal√† contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Emp√ļries, 2002. p. 993-2179.

       
  • 711253   Eierdurchleuchtung ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Eierdurchleuchtung
     
       
    • miratge, n m
    • ovosc√≤pia, n f
    • es miraje
    • es ovoscopia
    • fr mirage
    • fr ovoscopie
    • it speratura
    • pt miragem
    • pt ovoscopia
    • en candling
    • en egg candling
    • en ovoscopy
    • de Eierdurchleuchtung
    • de Eierpr√ľfen
    • de Schieren

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Examen d'un ou davant d'una font de llum intensa, generalment un ovoscopi, a fi de verificar-ne l'estat d'incubació i la frescor o detectar les anomalies que pugui tenir.

       
  • 711265   Eierdurchleuchtungsger√§t ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Eierdurchleuchtungsger√§t
     
       
    • ovoscopi, n m
    • es mirahuevos
    • es ovoscopio
    • fr mire-oeufs
    • fr mireuse d'oeufs
    • fr ovoscope
    • it ovoscopio
    • it sperauova
    • pt l√Ęmpada de miragem
    • pt l√Ęmpada de selec√ß√£o
    • pt ovosc√≥pio
    • en candling device
    • en egg tester
    • en ovoscope
    • de Eierdurchleuchtungsger√§t
    • de Eierpr√ľflampe
    • de Schierlampe

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Aparell emprat per a fer el miratge.

       
  • 711253   Eierpr√ľfen ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> Eierpr√ľfen
     
       
    • miratge, n m
    • ovosc√≤pia, n f
    • es miraje
    • es ovoscopia
    • fr mirage
    • fr ovoscopie
    • it speratura
    • pt miragem
    • pt ovoscopia
    • en candling
    • en egg candling
    • en ovoscopy
    • de Eierdurchleuchtung
    • de Eierpr√ľfen
    • de Schieren

    <Ramaderia > Explotació animal>

    Examen d'un ou davant d'una font de llum intensa, generalment un ovoscopi, a fi de verificar-ne l'estat d'incubació i la frescor o detectar les anomalies que pugui tenir.