<Pedagogia. Ensenyament>
Aprenentatge basat en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i en l'accés per mitjà d'Internet, una intranet o un altre mitjà electrònic a continguts formatius interactius i personalitzats.
<Informà tica > Maquinari>
Dispositiu de maquinari que regula la transferència de dades entre un o més sistemes perifèrics i un processador.
<Ciències de la vida > Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la famÃlia dels quelònids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb la closca en forma de cor amb el contorn serrat, de color marró, verdós, negre o grogós, les plaques imbricades i dues escates frontals, que viu a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l'Amèrica Central, de l'Àsia meridional i d'Austrà lia.
<Economia > Finances > Mercats financers>
Persona o entitat que, sense establir una relació continuada amb les parts que la contracten, fa d'intermedià ria en operacions borsà ries, posant-les en contacte i assessorant-les de manera neutral.
Nota: A les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsà ries com a intermedià ries s'anomenen, especÃficament, agències de valors.
<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Joc de trets en què el jugador veu l'acció a través dels ulls del seu personatge, des d'un pla subjectiu sostingut.
<Ramaderia > Explotació animal>
Ou procedent d'una gallina criada a terra.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gà bia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gà bia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gà bia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):
S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gà bia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:
·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;
·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüÃsticament adequades i transparents;
·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;
·totes les llengües veïnes (català , castellà , francès, italià , portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.
En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català : el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'à mbit de la genealogia i l'herà ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "SuperfÃcie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.
S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semà nticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).
S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dóna prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramà tica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai fÃsic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases aixà no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."
Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.
(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català -valencià -balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramà tica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
<Ramaderia > Explotació animal>
Ou procedent d'una gallina criada a l'aire lliure.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gà bia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gà bia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gà bia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):
S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gà bia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:
·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;
·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüÃsticament adequades i transparents;
·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;
·totes les llengües veïnes (català , castellà , francès, italià , portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.
En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català : el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'à mbit de la genealogia i l'herà ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "SuperfÃcie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.
S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semà nticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).
S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dóna prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramà tica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai fÃsic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases aixà no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."
Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.
(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català -valencià -balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramà tica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
<Ramaderia > Explotació animal>
Ou procedent d'una gallina criada en gà bia.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gà bia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gà bia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gà bia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):
S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gà bia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gà bia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:
·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;
·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüÃsticament adequades i transparents;
·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;
·totes les llengües veïnes (català , castellà , francès, italià , portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.
En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català : el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'à mbit de la genealogia i l'herà ldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "SuperfÃcie de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.
S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semà nticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).
S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dóna prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramà tica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai fÃsic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases aixà no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."
Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.
(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català -valencià -balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.
(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramà tica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
<Ramaderia > Explotació animal>
Examen d'un ou davant d'una font de llum intensa, generalment un ovoscopi, a fi de verificar-ne l'estat d'incubació i la frescor o detectar les anomalies que pugui tenir.
<Ramaderia > Explotació animal>
Aparell emprat per a fer el miratge.