termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208799   Feinsteinzeug ÔĽŅ <Decoraci√≥ > Revestiments> Feinsteinzeug
     
       
    • gres porcell√†nic, n m
    • es gres porcel√°nico
    • fr gr√®s porcelain√©
    • it gres porcellanato
    • en porcelain stoneware
    • de Feinsteinzeug

    <Decoració > Revestiments>

    Gres no esmaltat premsat en sec, de massa compacta, poc porosa i homogèniament vitrificada, amb el mateix color a la superfície i a la resta de la massa, que se sol utilitzar com a paviment i revestiment d'exteriors.

       
  • 309418   Feldepidemiologie ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> Feldepidemiologie
     
       
    • epidemiologia de camp, n f
    • es epidemiolog√≠a de campo
    • fr √©pid√©miologie sur le terrain
    • it epidemiologia porta a porta
    • pt epidemiologia de campo
    • en field epidemiology
    • en shoe-leather epidemiology
    • de Feldepidemiologie

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Epidemiologia que es dedica a investigar sobre el terreny les causes i les formes de contagi d'una malaltia, a fi de limitar-ne l'abast.

    Nota: Se sol basar en entrevistes amb les persones afectades o amb altres persones de l'entorn del malalt.

       
  • 207650   Feldquant ÔĽŅ <F√≠sica> Feldquant
     
       
    • qu√†ntum de camp, n m
    • es cuanto de campo
    • fr quantum de champ
    • en field quantum
    • de Feldquant

    <Física>

    Quàntum d'energia d'un camp quantificat.

       
  • 3166864   Felsenauster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Felsenauster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 3561874   Felsenwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Felsenwachtel
     
       
    • perdiu del Sahel, n f
    • es gallinita roquera, n f
    • fr poulette de roches, n f
    • en stone partridge, n
    • de Felsenwachtel, n f
    • nc Ptilopachus petrosus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Ptilopachus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme perdiu del Sahel:

    S'aprova la denominaci√≥ perdiu del Sahel per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie monot√≠pica Ptilopachus petrosus (de la fam√≠lia dels odontof√≤rids, de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pia de les zones rocalloses del Sahel(1), pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli perdiu, que designa nombroses esp√®cies d'ocells de l'ordre dels gal¬∑liformes, i el sintagma del Sahel, relatiu a la distribuci√≥ geogr√†fica d'aquesta esp√®cie;

    ·és una forma precisa, que s'identifica de manera inequívoca amb aquesta espècie;

    ·és la denominació proposada pels especialistes consultats.

    Es descarta la denominaci√≥ perdiu roquera -malgrat que √©s una forma motivada, perqu√® aquesta esp√®cie viu en zones rocalloses, i convergeix plenament amb el nom cient√≠fic i amb les solucions adoptades en altres lleng√ľes-, perqu√® √©s massa propera a perdiu de roca, que √©s una forma ja molt estesa i consolidada en catal√† per a designar l'esp√®cie Alectoris graeca, de la fam√≠lia dels fasi√†nids. Malgrat que Alectoris graeca tamb√© es coneix amb el nom de perdiu grega (totes dues denominacions es recullen al diccionari normatiu), els especialistes asseguren que perdiu de roca √©s la denominaci√≥ m√©s estesa. Pels mateixos motius s'ha desestimat tamb√© la variant perdiu de les roques.

    Es descarta la possibilitat d'assignar a Alectoris graeca √ļnicament la forma perdiu grega i reservar perdiu roquera per a Ptilopachus petrosus, perqu√® els especialistes creuen que aquesta decisi√≥ pot generar confusi√≥, tenint en compte l'√ļs consolidat de perdiu de roca per a Alectoris graeca.


    (1)El Sahel és una regió àrida de l'Àfrica intertropical que s'estén al sud del desert del Sàhara, des de les costes de l'Atlàntic fins a la mar Roja. Comprèn zones territorials del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia. (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <<http://www.enciclopedia.cat/>>)

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 309422   Feng Shui ÔĽŅ <Filosofia> Feng Shui
     
       
    • fengshui [zh], n m
    • es feng shui
    • fr feng shui
    • it feng shui
    • en feng shui
    • de Feng Shui

    <Filosofia>

    Tècnica d'origen taoista, basada en la recerca de l'equilibri, consistent a disposar els elements de l'entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura.

       
  • 205447   Fensterschaft ÔĽŅ <Construcci√≥> Fensterschaft
     
       
    • agulla, n f
    • es mach√≥n
    • fr trumeau
    • en windows wall
    • de Fensterschaft

    <Construcció>

    Tros de paret comprès entre dues obertures molt poc separades, del mateix gruix que la resta de la paret.

       
  • 206591   Fensterschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Fensterschliff
     
       
    • talla finestra, n f
    • es talla ventana
    • fr taille fen√™tre
    • it taglio a finestra
    • en window cut
    • de Fensterschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla en escala de secció en forma de finestra, amb 12 facetes trapezoidals i taula en forma de finestra a la corona, i 14 facetes trapezoidals i 4 de triangulars a la culata.

       
  • 208772   Fenstersystem ÔĽŅ <Inform√†tica> Fenstersystem
     
       
    • sistema de finestres, n m
    • es divisi√≥n en ventanas
    • es sistema de ventanas
    • fr fen√™trage
    • fr multifen√™trage
    • it sistema a finestra
    • en multiwindowing
    • en windowing
    • en windowing system
    • de Fenstersystem
    • de Mehrfachfensterbetrieb

    <Informàtica>

    Estructuració d'una interfície d'usuari que permet tenir oberts diferents programes alhora, cadascun en una finestra diferent.

       
  • 208119   Ferien ÔĽŅ <Lleure> Ferien
     
       
    • vacacional, adj
    • es vacacional
    • fr vacationnel
    • en vacational
    • de Ferien

    <Lleure>

    Relatiu a les vacances.