termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2631059   Gedankenexperiment  <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica> Gedankenexperiment
     
       
    • experiment imaginari, n m
    • es experimento imaginario
    • es experimento mental
    • fr expérience de pensée
    • it esperimento concettuale
    • it esperimento mentale
    • pt experiência mental
    • pt experimento mental
    • en gedankenexperiment
    • en thought experiment
    • de Gedankenexperiment
    • de Gedankenversuch

    <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica>

    Ideació d'un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l'estudi i l'anàlisi del qual permeten arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi.

    Nota: Són exemples d'experiments imaginaris l'experiment del dimoni de Maxwell, la paradoxa del gat de Schrödinger i l'experiment de l'ascensor d'Einstein.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme experiment imaginari:

    S'aprova el terme experiment imaginari pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gedankenexperiment;

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent: l'adjectiu imaginari -ària ("Que no existeix sinó en la imaginació", segons el diccionari normatiu) descriu bé aquest tipus d'experiment, que és només teòric;

    ·es documenta ja en fonts catalanes d'especialitat;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector, que asseguren que aquesta forma ja té ús i s'identifica sense dificultat amb el concepte.

    Entre experiment imaginari i experiment mental s'ha preferit la primera forma perquè es creu que és més precisa i s'identifica de manera més immediata amb el concepte, per bé que experiment mental també té ús i suport entre els experts i pot considerar-se una solució adequada (mental és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a la ment" o "Que es fa a la ment, sense expressió oral o escrita").

    La forma experiment teòric, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè es considera menys precisa que experiment imaginari i perquè no té gaire ús ni suport entre els experts consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu de l'alemany (Gedankenexperiment), encara que és conegut, perquè es considera innecessari, sobretot perquè la forma aprovada també es coneix molt i ja s'utilitza.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]

       
  • 2631059   Gedankenversuch  <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica> Gedankenversuch
     
       
    • experiment imaginari, n m
    • es experimento imaginario
    • es experimento mental
    • fr expérience de pensée
    • it esperimento concettuale
    • it esperimento mentale
    • pt experiência mental
    • pt experimento mental
    • en gedankenexperiment
    • en thought experiment
    • de Gedankenexperiment
    • de Gedankenversuch

    <Matemàtiques > Recerca> , <Física > Física teòrica> , <Filosofia > Lògica>

    Ideació d'un experiment que no està destinat a dur-se a terme, sovint perquè es considera irrealitzable, però l'estudi i l'anàlisi del qual permeten arribar a conclusions rellevants sobre una determinada teoria o hipòtesi.

    Nota: Són exemples d'experiments imaginaris l'experiment del dimoni de Maxwell, la paradoxa del gat de Schrödinger i l'experiment de l'ascensor d'Einstein.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme experiment imaginari:

    S'aprova el terme experiment imaginari pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gedankenexperiment;

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent: l'adjectiu imaginari -ària ("Que no existeix sinó en la imaginació", segons el diccionari normatiu) descriu bé aquest tipus d'experiment, que és només teòric;

    ·es documenta ja en fonts catalanes d'especialitat;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector, que asseguren que aquesta forma ja té ús i s'identifica sense dificultat amb el concepte.

    Entre experiment imaginari i experiment mental s'ha preferit la primera forma perquè es creu que és més precisa i s'identifica de manera més immediata amb el concepte, per bé que experiment mental també té ús i suport entre els experts i pot considerar-se una solució adequada (mental és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a la ment" o "Que es fa a la ment, sense expressió oral o escrita").

    La forma experiment teòric, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè es considera menys precisa que experiment imaginari i perquè no té gaire ús ni suport entre els experts consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu de l'alemany (Gedankenexperiment), encara que és conegut, perquè es considera innecessari, sobretot perquè la forma aprovada també es coneix molt i ja s'utilitza.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]

       
  • 208846   gefelderte Kammmuschel  <Zoologia > Invertebrats no artròpodes> gefelderte Kammmuschel
     
       
    • xel, n m
    • es volandeira
    • fr pageline
    • fr vanneau
    • it canestrello
    • it pettine
    • pt leque
    • en queen scallop
    • de gefelderte Kammmuschel
    • de kleine Pilgermuschel
    • nc Chlamys opercularis

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, amb dues valves convexes, la closca amb plecs amples i arrodonits de color clar i les dues orelles de la xarnera desiguals.

    Nota: El xel és molt apreciat per la seva carn gustosa.

       
  • 2631058   Gegenschein  <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica> Gegenschein
     
       
    • llum antisolar, n f
    • es gegenschein
    • es luz antisolar
    • fr gegenschein
    • fr lueur antisolaire
    • fr lumière antisolaire
    • en counterglow
    • en gegenschein
    • de Gegenschein

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Part de la llum zodiacal que s'observa al cel nocturn a prop de l'eclíptica i en direcció oposada al Sol.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llum antisolar:

    S'aprova el terme llum antisolar pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gegenschein;

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent;

    ·es documenta ja en contextos d'especialitat i també en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·en altres llengües també té ús la forma anàloga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu alemany (Gegenschein) perquè, malgrat que és molt conegut i s'utilitza, es considera estrictament innecessari i es prefereix difondre únicament l'alternativa catalana per a fomentar-ne l'ús.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]

       
  • 205451   Gehrung  <Construcció> Gehrung
     
       
    • biaix de cartabó, n m
    • es inglete
    • fr onglet
    • it ugnatura
    • en mitre
    • de Gehrung

    <Construcció>

    Forma de l'extrem d'un llistó o d'una post consistent en un pla que forma un diedre de 45° amb els costats llargs d'aquesta peça.

       
  • 3568179   Gelbbrauenguan  <Zoologia > Ocells> Gelbbrauenguan
     
       
    • txatxalaca celluda, n f
    • es chachalaca cejuda, n f
    • fr ortalide à sourcils, n f
    • en buff-browed chachalaca, n
    • de Gelbbrauenguan, n m
    • nc Ortalis superciliaris

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

       
  • 208426   gelbe Feuerlilie  <Botànica> gelbe Feuerlilie
     
       
    • lliri safranat, n m
    • es azucena anaranjada
    • es azucena roja
    • fr lis safrané
    • it giglio cróceo
    • it giglio di Sant Giovanni
    • it giglio rosso
    • en orange lily
    • de Feuerlilie
    • de gelbe Feuerlilie
    • de orangerote Feuerlilie
    • de safranfarbene Feuerlilie
    • nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

       
  • 205933   Gelbflossen-Thunfisch  <Zoologia > Peixos> Gelbflossen-Thunfisch
     
       
    • tonyina d'aleta groga, n f
    • es rabil
    • fr albacore
    • en yellowfin tuna
    • de Gelbflossen-Thunfisch
    • nc Thunnus albacares

    <Zoologia > Peixos>

    Peix teleosti, perciforme, de la família dels túnids, més gros que la bacora, d'unes dimensions fins a 2,50 m i 250 kg, amb el dors blau acer, els flancs grisencs, el ventre argentat, les aletes grogues i la carn rosada.

    Nota: Es pesca pràcticament durant tot l'any en aigües tropicals i equatorials.

    Nota: La carn de la tonyina d'aleta groga rarament es comercialitza fresca, ja que es tracta de la tonyina més emprada en conserveria.

       
  • 3561854   Gelbfuß Buschwachtel  <Zoologia > Ocells> Gelbfuß Buschwachtel
     
       
    • perdiu boscana d'Annam, n f
    • es arborófila de Annam, n f
    • fr torquéole de Merlin, n f
    • en Annam partridge, n
    • de Gelbfuß Buschwachtel, n f
    • nc Arborophila chloropus merlini
    • nc Arborophila merlini alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: El nom específic d'Annam fa referència a la regió del Vietnam d'on és originària aquesta espècie.

       
  • 204535   gelbgrüne Zornnatter  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> gelbgrüne Zornnatter
     
       
    • serp verd-i-groga, n f
    • es culebra verdiamarilla
    • fr couleuvre verte et jaune
    • it biacco maggiore
    • en western whip snake
    • de gelbgrüne Zornnatter
    • nc Coluber viridiflavus

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 150 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, petit i amb taques grogues, els ulls grossos i amb una petita cresta supraocular, la cua llarga, les escates dorsals llises, i el dors negre o verd fosc amb taques grogues grans a la part nucal del cos que esdevenen línies groguenques discontínues fins a convertir-se en un ratllat a la cua.