termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1244089   Grundnote ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Grundnote
     
       
    • nota de base, n f
    • nota de fons, n f
    • es nota baja
    • es nota de base
    • es nota de fondo
    • fr note de base
    • fr note de fond
    • it nota di base
    • it nota di fondo
    • pt nota de base
    • pt nota de fundo
    • en back note
    • en background note
    • en base note
    • en bottom note
    • de Basisnote
    • de Grundnote

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Cadascuna de les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cor deixen de fer-ho i que s'evaporen lentament.

    Nota: Les notes de base fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa. Són les notes menys lleugeres i poden persistir, segons el perfum, durant hores o dies. Solen ser notes afustades, especiades i animals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 3561851   Gr√ľnfu√ü Buschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Gr√ľnfu√ü Buschwachtel
     
       
    • perdiu boscana camaverda, n f
    • es arbor√≥fila pativerde, n f
    • fr torqu√©ole des bois, n f
    • en green-legged partridge, n
    • de Gr√ľnfu√ü Buschwachtel, n f
    • nc Arborophila chloropus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

       
  • 576611   Guacamole ÔĽŅ <Gastronomia> Guacamole
     
       
    • guacamole, n m
    • es guacamol
    • es guacamole
    • es guacamoli
    • fr guacamole
    • it guacamole
    • pt guacamole
    • en guacamole
    • en guacamoli
    • en guachamole
    • de Guacamole

    <Gastronomia>

    Preparat culinari de consistència més o menys pastosa elaborat amb una base d'alvocat, capolat o aixafat, a la qual s'afegeix ceba, tomàquet, xili verd i espècies, típic de Mèxic i de l'Amèrica Central.

       
  • 3568175   Guan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Guan
     
       
    • txatxalaca, n f
    • es chachalaca, n f
    • fr ortalide, n f
    • en chachalaca, n
    • de Guan, n m
    • nc Ortalis sp.

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Ortalis, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants als hocos i pròpies dels boscos del sud dels Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme txatxalaca:

    S'aprova la forma txatxalaca com a nom gen√®ric de les diferents esp√®cies d'ocells del g√®nere Ortalis, de la fam√≠lia dels cr√†cids (de l'ordre dels gal¬∑liformes), pr√≤pies dels boscos del sud dels Estats Units, M√®xic, l'Am√®rica Central i l'Am√®rica del Sud, semblants als hocos, pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació originària de les zones de distribució d'aquestes espècies, adaptació de la forma castellana chachalaca, del nàhuatl(1) chachayaut, probablement d'origen onomatopeic, a partir del cant d'aquests ocells;

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ paral¬∑lela a la que s'ha fet amb altres mots del mateix origen o d'un origen pr√≤xim, com ara apatxe, maputxe o txitxa, d'acord amb la pron√ļncia africada de la ch;

    ·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en altres lleng√ľes (castell√† i angl√®s) s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova com a denominaci√≥ femenina, per b√© que hi ha una certa vacil¬∑laci√≥ d'√ļs, d'acord amb el g√®nere que t√© en la llengua vehicular (el castell√†) i d'acord tamb√© amb la terminaci√≥
    en -a àtona, que suggereix gènere femení.

    Es descarta la forma xaxalaca, que tamb√© s'ha valorat, tenint en compte l'adaptaci√≥ catalana d'altres mots del mateix origen (per exemple, xocolata, del castell√† chocolate, i aquest, probablement, del n√†huatl), perqu√® la forma amb tx ja est√† molt estesa i perqu√® xaxalaca podria generar dubtes de pron√ļncia, especialment en la segona s√≠l¬∑laba.

    (1) El nàhuatl és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic.

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3561824   Guan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Guan
     
       
    • guan, n m
    • en guan, n
    • de Guan, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Penelope, Oreophasis, Aburria, Chamaepetes, Penelopina i Pipile, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, gregàries, grosses i pròpies dels boscos de l'Amèrica tropical.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme guan:

    S'aprova la forma guan com a nom gen√®ric de diferents esp√®cies d'ocells gregaris grossos propis dels boscos de l'Am√®rica tropical, de diferents g√®neres de la fam√≠lia dels cr√†cids, de l'ordre dels gal¬∑liformes, pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació originària de les zones de distribució d'aquestes espècies (segons el diccionari Merriam-Webster(1), alteració de la forma inicial quam, probablement procedent del mot de la llengua kuna(2) kwama, o bé, segons el diccionari Oxford(3), del misquito(4) kwamu a través del castellà d'Amèrica), vehiculada a través de l'anglès(5);

    ·ja es documenta en algunes fonts catalanes;

    ·és la denominació habitual d'aquestes espècies en anglès i en alemany;

    ·és la forma proposada pels especialistes consultats.

    S'aprova com a denominaci√≥ masculina, d'acord amb el que suggereix la terminaci√≥ en catal√† i amb l'√ļs entre els especialistes.

    Es descarta la forma gua, que podria equiparar-se a altres paraules catalanes masculines que corresponen en castell√† a paraules acabades en -an (per exemple, alacr√†, albar√†, quitr√†, safr√†, hurac√† o tuc√† -les dues darreres procedents de lleng√ľes amer√≠ndies a trav√©s del castell√†), perqu√® aquesta soluci√≥ s'allunya de les altres lleng√ľes que han optat per aquesta forma (l'angl√®s i l'alemany) i perqu√® no hi ha motius ling√ľ√≠stics concloents que facin preferible gua a guan. Cal tenir present que en catal√† ja hi ha nombrosos substantius masculins acabats en -an, majorit√†riament procedents d'altres lleng√ľes, com aquest cas: batan, caiman, cancan, cian, iuan, lauan, pian, rambutan, tobogan, xaman, etc. El fet, a m√©s, que guan sigui una forma monosil¬∑l√†bica √©s un altre argument per a descartar la reducci√≥ del mot.


    (1) Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2015. <<http://www.merriam-webster.com/>>

    (2) Llengua de la família txibtxa parlada a Panamà.

    (3) Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2016. <<http://oxforddictionaries.com/>>

    (4) Llengua de la família misumalpa parlada a Hondures i Nicaragua.

    (5) Actualment, el genèric castellà és pava i guan no és una denominació gaire corrent en aquesta llengua; en anglès, en canvi, guan és la designació genèrica habitual d'aquestes espècies.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 305943   Guatamb√Ļ ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Guatamb√Ļ
     
       
    • guatamb√ļ, n m
    • es guatambu
    • fr guatamb√Ļ
    • en pau marfim
    • de Guatamb√Ļ

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, nervada i dura, amb el duramen de color blanc crema, l'albeca no diferenciada i la fibra recta i de vegades entrellaçada.

       
  • 711263   GVO ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Gen√®tica> GVO
     
       
    • organisme modificat gen√®ticament, n m
    • OMG, n m sigla
    • es organismo gen√©ticamente modificado
    • es organismo modificado gen√©ticamente
    • es OGM sigla
    • es OMG sigla
    • fr organisme g√©n√©tiquement modifi√©
    • fr OGM sigla
    • it organismo geneticamente modificato
    • it OGM sigla
    • en genetically engineered organism
    • en genetically modified organism
    • en GEO sigla
    • en GMO sigla
    • de gentechnisch ver√§nderter Organismus
    • de GVO sigla

    <Ciències de la vida > Genètica>

    Organisme viu al qual s'ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, ja sigui per la modificació dels gens propis o per la introducció de gens aliens, amb l'objectiu de donar-li propietats noves.