termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568220   Hornwehrvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Hornwehrvogel
     
       
    • xah√† banyut, n m
    • es chaj√° a√Īuma, n m
    • fr kamichi cornu, n m
    • en horned screamer, n
    • de Hornwehrvogel, n m
    • nc Anhima cornuta

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima

       
  • 208178   Horse-Ball ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> Horse-Ball
     
       
    • b√†squet a cavall, n m
    • es bal√≥n ecuestre
    • es baloncesto ecuestre
    • es horse-ball
    • fr ballon √† cheval
    • fr horse ball
    • en horse-ball
    • de Horse-Ball

    <Esports > Hípica>

    Esport practicat entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall que consisteix a introduir la pilota, que té uns agafadors, dins d'una cistella.

       
  • 208773   Hotkey ÔĽŅ <Inform√†tica> Hotkey
     
       
    • tecla de drecera, n f
    • es tecla aceleradora
    • es tecla de acceso directo
    • fr √©quivalent-clavier
    • fr raccourci-clavier
    • fr touche directe
    • it tasto di cambio veloce
    • en accelerator
    • en hot key
    • en keyboard shortcut
    • en shortcut key
    • de Hotkey

    <Informàtica>

    Tecla o combinació de tecles que permet executar de manera directa, sense recórrer al ratolí, una ordre determinada.

       
  • 206251   Howlith ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Howlith
     
       
    • howlita, n f
    • es howlita
    • fr howlite
    • it howlite
    • en howlite
    • de Howlith

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat de bor i calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un ciclosilicat.

    Nota: La denominació howlita està dedicada al químic canadenc H. How (1828-1879), que la va descriure per primera vegada.

    Nota: √Čs de color blanc amb vetes negres, es tenyeix de blau per a imitar la turquesa i t√© una fluoresc√®ncia de color groc intens.

       
  • 204532   Hufeisennatter ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Hufeisennatter
     
       
    • serp de ferradura, n f
    • colobra de ferradura, n f sin. compl.
    • es culebra de herradura
    • fr couleuvre fer-√†-cheval
    • it colubro ferro di cavallo
    • en horseshoe whip snake
    • de Hufeisennatter
    • nc Coluber hippocrepis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    R√®ptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la fam√≠lia dels col√ļbrids, que pot fer fins a 180 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, els ulls grans i les pupil¬∑les rodones, una filera d'escates que separa l'ull de les escates supralabials, la cua llarga i el dors d'un color que va del blanc brut al verd fosc, amb taques romboidals grosses de color negre i disposades en filera, i amb una taca en forma de V o de ferradura al cap.

       
  • 252294   Hufstrahl ÔĽŅ <Zoologia > Anatomia animal> Hufstrahl
     
       
    • ranilla, n f
    • es ranilla
    • fr fourchette
    • it fettone
    • it forchetta
    • pt ranilha
    • en frog
    • en horny frog
    • de Hufstrahl
    • de Strahl
    • NAV cuneus ungulae

    <Zoologia > Anatomia animal>

    Porció cartilaginosa de forma triangular situada a la cara plantar del casc de les cavalleries.

       
  • 3561859   H√ľgelhuhn ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> H√ľgelhuhn
     
       
    • perdiu boscana de collar, n f
    • es arbor√≥fila com√ļn, n f
    • fr torqu√©ole √† collier, n f
    • en hill partridge, n
    • de H√ľgelhuhn, n m
    • nc Arborophila torqueola

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: El nom específic de collar fa referència a les plomes de color blanc de la part inferior del coll d'aquesta espècie, que formen una mena de collar.

       
  • 3451723   hundertj√§hriges Ei ÔĽŅ <Gastronomia> hundertj√§hriges Ei
     
       
    • ou mil¬∑lenari, n m
    • es huevo centenario, n m
    • es huevo milenario, n m
    • fr oeuf centenaire, n m
    • fr oeuf de cent ans, n m
    • it uovo centenario, n m
    • pt ovo centen√°rio, n m
    • pt ovo de cem anos, n m
    • pt ovo preservado, n m
    • en century egg, n
    • en millennium egg, n
    • en pidan, n
    • en preserved egg, n
    • en thousand-year egg, n
    • en thousand-year-old egg, n
    • de chinesisches Ei, n n
    • de fermentiertes Ei, n n
    • de hundertj√§hriges Ei, n n
    • de tausendj√§hriges Ei, n n
    • zh ÁöģŤõč, n
    • zh p√≠d√†n¬∑, n

    <Gastronomia>

    Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ou mil·lenari:

    S'aprova la denominaci√≥ ou mil¬∑lenari pels motius seg√ľents:

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès pídàn (literalment, 'ou de cuir', de pí 'cuir, pell' i dàn 'ou', per la crosta de color marronós que queda adherida a l'ou un cop acabat el procés d'elaboració);

    ·ja es documenta en diverses fonts referida a aquest concepte, amb el qual s'identifica de manera clara;

    ·és una denominació metafòrica de tipus hiperbòlic, basada en el llarg període de conservació a què se sotmeten aquests ous;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarta la incorporació del manlleu xinès (pídàn o pidan) perquè no és encara gaire conegut i es considera que la forma aprovada pot substituir-lo sense cap problema.

    La forma ou centenari -de tipus metaf√≤ric, com ou mil¬∑lenari- tamb√© seria una designaci√≥ adequada (en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen sovint designacions paral¬∑leles), per√≤ s'ha preferit ou mil¬∑lenari perqu√® aquesta forma ja ha tingut una certa difusi√≥ com a alternativa al sinisme i s'ha constatat que t√© m√©s √ļs.

    També s'han valorat les formes ou del mil·lenni i ou del segle, però s'han descartat perquè es consideren equívoques i, a més, no es documenten.

    Altres propostes que s'han tingut en compte per√≤ que s'han bandejat en favor de la forma aprovada s√≥n: els calcs del xin√®s ou de cuir i ou de pell, que no tenen √ļs; ou en conserva i ou fermentat, que s√≥n formes poc precises, i ou xin√®s, que no es documenta ni t√© el suport dels especialistes, els quals, en general, s√≥n partidaris de rec√≥rrer a solucions descriptives o metaf√≤riques i evitar l'√ļs sistem√†tic d'aquest adjectiu per a fer refer√®ncia a realitats de la Xina.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]