termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3568149   Hokko ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Hokko
     
       
    • hoco, n m
    • fr hocco, n m
    • en curassow, n
    • de Hokko, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Crax, Mitu, Pauxi i Nothocrax, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, pròpies dels boscos humits de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme hoco:

    S'aprova la forma hoco com a nom gen√®ric de diferents esp√®cies d'ocells, de diversos g√®neres, de la fam√≠lia dels cr√†cids (de l'ordre dels gal¬∑liformes), que habiten en els boscos humits de l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ·és una adaptació de la forma d'origen carib(1) hocco (o, segons les fonts, hokko), originària de les zones de distribució d'aquestes espècies;

    ·és una forma ja documentada en obres terminològiques;

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme del franc√®s i l'alemany, que tamb√© han optat per la incorporaci√≥ del manlleu (hocco i Hokko, respectivament); tamb√© en castell√† i en franc√®s es documenta la forma adaptada hoco, si b√© no √©s la denominaci√≥ considerada preferent en aquestes lleng√ľes per a fer refer√®ncia a aquests ocells;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    At√®s que l'adaptaci√≥ √©s simple i la forma resultant s'allunya poc de les denominacions de partida, es prefereix la forma adaptada (hoco) al manlleu directe (hocco o hokko), el qual suggeriria una pron√ļncia aspirada de la h inicial que es considera preferible d'evitar. Cal tenir present, a m√©s, que hoco ja es documenta en catal√†.

    Es descarten les formes paó (anàloga al castellà pavón) i curaçao (anàloga a l'anglès curassow, alteració del portuguès curaçao) perquè, segons els especialistes, no tenen tradició per a fer referència a aquestes espècies.

    (1) El carib √©s un "grup de lleng√ľes amer√≠ndies propagades des de la zona central de l'actual Brasil", segons el diccionari normatiu.


    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 206642   Holl√§nder-Rosenschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Holl√§nder-Rosenschliff
     
       
    • talla rosa d'Holanda, n f
    • es talla rosa de Holanda
    • fr taille rose d'Hollande
    • it taglio rosa di Olanda
    • en Dutch rose cut
    • de Holl√§nder-Rosenschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla rosa amb 24 facetes triangulars a la corona.

    Nota: La ciutat d'Amsterdam es va especialitzar en la talla rosa d'Holanda durant els segles XVIII i XIX.

    Nota: L'alçada de la talla és, generalment, la meitat del seu diàmetre.

       
  • 3172771   Hopfengabe ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> Hopfengabe
     
       
    • llupolitzaci√≥, n f
    • es adici√≥n de l√ļpulo, n f
    • es lupulizaci√≥n, n f
    • fr aromatisation, n f
    • fr houblonnage, n f
    • it luppolizzazione, n f
    • en hop addition, n
    • en hopping, n
    • de Hopfengabe, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Afegiment de ll√ļpol al most durant la cocci√≥ en la cervesificaci√≥, a fi d'aromatitzar-lo i frenar els processos enzim√†tics.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cocció i llupolització:

    S'aproven les denominacions cocci√≥ i llupolitzaci√≥ pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a cocció,

    ·és la forma utilitzada habitualment en l'àmbit;

    ¬∑√©s una forma adequada, procedent directament del llat√≠ (de coctio, -Ňćnis), i motivada sem√†nticament, ja que despr√©s de la maceraci√≥ el most se sotmet a l'acci√≥ de la calor, que √©s el sentit que t√© el verb coure ("Sotmetre a l'acci√≥ del foc (alguna cosa) perqu√® adquireixi determinades propietats", segons el diccionari normatiu);

    ·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes amb aquest sentit específic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a llupolització,

    ·és una forma ja utilitzada en l'àmbit;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada, creada sincr√≤nicament a partir del substantiu catal√† ll√ļpol (del llat√≠ lupŇ≠lus), amb addici√≥ del sufix -itz(a)r (tamb√© d'origen llat√≠), que t√©, entre d'altres, el sentit de 'afegir' o 'comunicar';

    ·segueix el paral·lelisme formal d'altres designacions de la llengua amb un sentit anàleg, com ara aromatizació ('acció de comunicar aroma', segons el diccionari normatiu) o alcoholització (acció d'"afegir alcohol al vi a fi d'augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació", segons el diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana);

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'utilitza la designaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'ha preferit la forma llupolitzaci√≥ (creada sobre ll√ļpol) a lupulitzaci√≥ (creada sobre el substantiu llat√≠ lupŇ≠lus, del qual prov√© ll√ļpol), tot i que aquesta segona forma tamb√© √©s perfectament adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, perqu√® t√© molt m√©s √ļs. Cal tenir present que altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© han optat per construir el derivat sobre la denominaci√≥ moderna (l'itali√†, per exemple, que fa luppolizzazione).

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 208734   Horn ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> Horn
     
       
    • agulla glacial, n f
    • es aguja glaciar
    • es horn
    • es pico glaciar
    • es pico piramidal
    • fr aiguille
    • fr corne
    • fr pic glaciaire
    • fr pyramide glaciaire
    • en aiguille
    • en horn
    • en pyramidal peak
    • de Horn

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.

    Nota: Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.

       
  • 3568165   Hornhokko ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Hornhokko
     
       
    • hoco unicorne, n m
    • es pauj√≠ unicornio boliviano, n m
    • fr hocco unicorne, n m
    • en horned curassow, n
    • de Hornhokko, n m
    • nc Pauxi unicornis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pauxi

    Nota: 1. El nom específic unicorne fa referència a l'excrescència de color blanc que presenta aquesta espècie a la part del front, que recorda una banya.

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hoco unicorne:

    La forma hoco banyut, que tamb√© s'ha valorat, no t√© el vistiplau dels especialistes, que consideren que l'adjectiu banyut -uda no √©s escaient en aquest cas, at√®s que, en el context dels ocells, se sol associar amb una certa disposici√≥ de les plomes o b√©, en algun cas, amb protuber√†ncies que surten de l'arrel del cap. Creuen, a m√©s, que el nom cient√≠fic (Pauxi unicornis) i els usos en castell√† i en franc√®s avalen la forma hoco unicorne, malgrat que l'adjectiu unicorne tingui poc √ļs.

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3568220   Hornwehrvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Hornwehrvogel
     
       
    • xah√† banyut, n m
    • es chaj√° a√Īuma, n m
    • fr kamichi cornu, n m
    • en horned screamer, n
    • de Hornwehrvogel, n m
    • nc Anhima cornuta

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima

       
  • 208178   Horse-Ball ÔĽŅ <Esports > H√≠pica> Horse-Ball
     
       
    • b√†squet a cavall, n m
    • es bal√≥n ecuestre
    • es baloncesto ecuestre
    • es horse-ball
    • fr ballon √† cheval
    • fr horse ball
    • en horse-ball
    • de Horse-Ball

    <Esports > Hípica>

    Esport practicat entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall que consisteix a introduir la pilota, que té uns agafadors, dins d'una cistella.

       
  • 208773   Hotkey ÔĽŅ <Inform√†tica> Hotkey
     
       
    • tecla de drecera, n f
    • es tecla aceleradora
    • es tecla de acceso directo
    • fr √©quivalent-clavier
    • fr raccourci-clavier
    • fr touche directe
    • it tasto di cambio veloce
    • en accelerator
    • en hot key
    • en keyboard shortcut
    • en shortcut key
    • de Hotkey

    <Informàtica>

    Tecla o combinació de tecles que permet executar de manera directa, sense recórrer al ratolí, una ordre determinada.

       
  • 3932166   Houjicha ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> Houjicha
     
       
    • hojitxa, n m
    • te verd torrat, n m sin. compl.
    • es hojicha, n m
    • es houjicha, n m
    • fr bancha hojicha, n m
    • fr hojicha, n m
    • en hojicha, n
    • de Hojicha, n m
    • de Houjicha, n m
    • ja „ĀĽ„ĀÜ„ĀėŤĆ∂, n
    • ja hŇćjicha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Te verd japon√®s, generalment bantxa, sotm√®s a un proc√©s de torrefacci√≥ amb carb√≥, que produeix una infusi√≥ amb un contingut de te√Įna molt baix i amb un gust lleuger de caramel, que se sol prendre com a acompanyament del sushi.

    Nota: 1. El te de base del hojitxa també és, de vegades, sentxa o kukitxa.

    Nota: 2. La denominaci√≥ hojitxa prov√© del japon√®s. La transcripci√≥ de la forma japonesa segons el sistema Hepburn √©s hŇćjicha. Significa, literalment, 'te completament torrat'.

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hojitxa:

    Per raons de simplificaci√≥, es descarta l'adaptaci√≥ hotjitxa, malgrat que, estrictament, seria m√©s fidel a la pron√ļncia japonesa original (la consonant de la segona s√≠l¬∑laba √©s africada en japon√®s, no simplement fricativa), tenint en compte la dificultat d'emular aquesta pron√ļncia en catal√† en aquest context (africada sonora + africada sorda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

       
  • 206251   Howlith ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Howlith
     
       
    • howlita, n f
    • es howlita
    • fr howlite
    • it howlite
    • en howlite
    • de Howlith

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Silicat de bor i calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un ciclosilicat.

    Nota: La denominació howlita està dedicada al químic canadenc H. How (1828-1879), que la va descriure per primera vegada.

    Nota: √Čs de color blanc amb vetes negres, es tenyeix de blau per a imitar la turquesa i t√© una fluoresc√®ncia de color groc intens.