termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207437   Integrationsstufe ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Integrationsstufe
     
       
    • muntatge, n m
    • es build
    • fr build
    • pt constru√ß√£o
    • en build
    • de Integrationsstufe
    • de Prototyp

    <Informàtica > Programari>

    Cadascuna de les versions d'una aplicació de programari que s'obté després de compilar-ne i acoblar-ne els codis.

       
  • 3063718   integrierte Landwirtschaft ÔĽŅ <Agricultura> , <Alimentaci√≥> integrierte Landwirtschaft
     
       
    • agricultura integrada, n f
    • es agricultura integrada, n f
    • fr agriculture integr√©e, n f
    • it agricoltura integrata, n f
    • pt agricultura integrada, n f
    • en integrated farming, n
    • de integrierte Landwirtschaft, n f

    <Agricultura> , <Alimentació>

    Agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides org√†nics com a l'explotaci√≥ intensiva i l'√ļs d'adobs qu√≠mics de s√≠ntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotaci√≥ amb l'equilibri del medi i la conservaci√≥ de la fertilitat del s√≤l.

    Nota: 1. A l'Estat espanyol l'agricultura integrada està regulada de manera general pel RD 1201/2002, el compliment del qual està garantit pels òrgans corresponents de les comunitats autònomes, que també poden establir especificacions i adaptacions. Així, a Catalunya l'òrgan de regulació és el Consell Català de la Producció Integrada; a les Illes, el Consell Balear de la Producció Integrada, i al País Valencià, la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.

    Nota: 2. A Catalunya els productes de l'agricultura integrada s'identifiquen amb la inscripció Producció integrada Catalunya i el dibuix d'una marieta com a distintiu; a les Illes Balears, amb la inscripció producció integrada Illes Balears i el dibuix d'una fletxa de forma circular, i, al País Valencià, amb la inscripció Comunidad Valenciana Producción Integrada i el dibuix esquemàtic d'unes hortalisses.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agricultura integrada:

    S'aprova la denominaci√≥ agricultura integrada, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s la forma √ļnica que s'utilitza en totes les fonts per a fer refer√®ncia a aquest concepte;

    ·està avalada per la regulació que en fan els òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana;

    ·es pot considerar conceptualment motivada, perquè aquest tipus d'agricultura integra en l'agricultura convencional diverses pràctiques pròpies de l'agricultura ecològica;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes d'equival√®ncia estudiades (castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s i alemany);

    ·té l'aval dels especialistes.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 2898502   Internet ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> Internet
     
       
    • internet, n m/f
    • es internet, n m/f
    • fr internet, n m
    • it internet, n f
    • pt internet, n f
    • en internet, n
    • de Internet, n n

    <Informàtica > Internet>

    Xarxa inform√†tica mundial constitu√Įda per un conjunt de xarxes connectades per mitj√† de diversos protocols estandarditzats que permet l'intercanvi d'informaci√≥ entre els usuaris.

    Nota: La denominaci√≥ internet √©s un acr√≤nim format a partir de l'angl√®s inter(connected) net(works). S'escriu amb maj√ļscula inicial (Internet) si es vol remarcar el seu car√†cter de referent √ļnic i es considera un nom propi; s'escriu amb min√ļscula inicial (internet), en canvi, si s'interpreta com un mitj√† de comunicaci√≥ m√©s, an√†leg a d'altres com ara la televisi√≥, el tel√®fon o la r√†dio.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre la maj√ļscula inicial del substantiu internet:

    Arran de l'aprovaci√≥ de la denominaci√≥ m√†rqueting per internet (procedent de la sessi√≥ de normalitzaci√≥ de termes de m√†rqueting digital del dia 21 de mar√ß de 2014) el Consell Supervisor es planteja la necessitat d'escriure el substantiu internet amb maj√ļscula inicial.

    Aquest substantiu ha tingut fins ara consideraci√≥ de nom propi i s'ha dif√≥s amb maj√ļscula inicial des del TERMCAT. El diccionari normatiu no el recull com a entrada, per√≤ l'utilitza en les definicions de internauta, p√†gina, web i xat, i tamb√© el fa apar√®ixer amb maj√ļscula.

    Malgrat tot, actualment hi ha una tend√®ncia creixent en totes les lleng√ľes a utilitzar el mot amb min√ļscula. La majoria d'obres lexicogr√†fiques en les diferents lleng√ľes admeten ja les dues variants, segons si el mot s'interpreta com a nom propi o b√© com a nom com√ļ.

    Seguint aquesta tendència, doncs, el Consell Supervisor opta per admetre les dues grafies d'aquesta denominació, entenent que responen a concepcions del terme lleument diferents:

    -La grafia Internet es deuria a la consideraci√≥ de la xarxa com a objecte √ļnic, d'acord amb el tractament dels noms propis.

    -La grafia internet es deuria a la consideració de la xarxa com a mitjà de comunicació, paral·lelament a televisió, telèfon o ràdio.

    El Consell Supervisor fa notar que ja hi ha altres casos de substantius en la llengua que admeten la doble grafia, en maj√ļscula o min√ļscula, segons si tenen consideraci√≥ de nom propi o no. √Čs el cas, per exemple, dels substantius sol i lluna.


    Observacions del Consell Supervisor sobre el gènere gramatical del substantiu internet:

    El Consell Supervisor, d'acord amb la vacil¬∑laci√≥ de g√®nere documentada (fomentada segurament per la consideraci√≥ de nom propi que ha tingut fins ara el terme), aprova internet com a substantiu que tant pot utilitzar-se en mascul√≠ com en femen√≠. La forma del terme i la tend√®ncia general de la llengua a l'√ļs del g√®nere menys marcat en els casos de vacil¬∑laci√≥ porta a l'√ļs en mascul√≠, mentre que el referent sem√†ntic xarxa, que √©s femen√≠, porta a l'√ļs en femen√≠. Aquests arguments, juntament amb la constataci√≥ que en les altres lleng√ľes rom√†niques tampoc hi ha unanimitat de g√®nere, aconsellen deixar oberta de moment aquesta q√ľesti√≥ i admetre les dues possibilitats.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 481317   Interpolation ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Interpolation
     
       
    • interpolaci√≥, n f
    • es interpolaci√≥n
    • fr interpolation
    • fr intervallage
    • en in-betweening
    • en interpolation
    • en lerping
    • en tweening abrev.
    • de Interpolation

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Operació matemàtica consistent a generar nous valors a partir d'altres de ja disponibles, mitjançant diverses tècniques numèriques, emprada fonamentalment en el processament d'imatges, de so, i en animació.

    Nota: La interpolació es realitza inserint noves columnes o files de dades (píxels, en el cas del processament d'imatges; mostres de so, en el processament de so; o posicions, en el cas de l'animació) entre les columnes i files ja existents, a fi d'augmentar la resolució del conjunt de dades.

       
  • 208512   invasiv ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> invasiv
     
       
    • invasiu -iva, adj
    • es invasivo
    • es invasor
    • fr effractif
    • fr invasif
    • fr sanglant
    • it invasivo
    • pt invasivo
    • en invasive
    • de invasiv

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Dit del procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal.

    Nota: Resulta inadequat aplicar aquest adjectiu als tractaments que afecten negativament l'organisme, els quals es poden adjectivar, segons el context, amb formes com agressiu -iva, traumàtic -a, cruent -a, lesiu -iva, efractiu -iva, etc.

       
  • 208513   invasiv ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Patologia general> invasiv
     
       
    • invasiu -iva, adj
    • es invasivo
    • es invasor
    • fr invasif
    • it invasivo
    • pt invasivo
    • en invasive
    • de invasiv

    <Ciències de la salut > Patologia general>

    Dit del proc√©s patol√≤gic que tendeix a afectar els teixits ve√Įns.

       
  • 3063733   Ip√© ÔĽŅ <Bot√†nica> Ip√©
     
       
    • ip√©, n m
    • es ip√©, n m
    • es lapacho, n m
    • fr ip√©, n m
    • fr pau d'arco, n m
    • pt ip√™, n m
    • pt pau-d'arco, n m
    • en ip√©, n
    • en lapacho, n
    • en pau d'arco, n
    • de Ip√©, n m
    • nc Tabebuia sp.

    <Botànica>

    Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l'Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.

    Nota: 1. L'ipé és apreciat especialment per la fusta, anomenada també ipé, que s'utilitza en ebenisteria.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominaci√≥ ip√© (adaptaci√≥ del manlleu d'origen tup√≠ ip√™, vehiculat a trav√©s del portugu√®s), com a nom gen√®ric dels arbres del g√®nere Tabebuia i de la fusta que s'obt√© d'alguns d'aquests arbres, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ¬∑ling√ľ√≠sticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema f√≤nic i gr√†fic del catal√†;

    ¬∑es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, angl√®s, etc.);

    ¬∑t√© el vistiplau dels experts del sector, tant dels bot√†nics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ip√© (amb aquest nom) √©s coneguda ja als Pa√Įsos Catalans des de fa anys i √©s molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 3922127   Iroko ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Iroko
     
       
    • iroc, n m
    • es iroco, n m
    • es iroko, n m
    • es teca africana, n f
    • es teca americana, n f
    • fr iroko, n m
    • en African teak, n
    • en iroko, n
    • en kambala, n
    • de Iroko, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Milicia excelsa i Milicia regia (família de les moràcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró grogós i l'albeca de color groc pàl·lid, emprada principalment en ebenisteria, construcció naval i fusteria grossa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme iroc:

    S'aprova la denominaci√≥ iroc, adaptaci√≥ de la forma d'origen ioruba iroko, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Milicia excelsa com a la fusta obtinguda d'aquest arbre i de Milicia regia;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La denominació tec americà, basada en l'equivalent teca americana (castellà) es descarta perquè l'iroc no pertany a la mateixa família que el tec (és una lamiàcia), i perquè no prové d'Amèrica, sinó d'Àfrica. Igualment es descarta tec africà, per la primera de les raons acabades d'exposar. L'iroc s'anomena tec en alguns contextos perquè de vegades es fa servir com a substitutiu d'aquesta fusta.

    Finalment, la forma kambala, documentada en angl√®s, t√© molt poc √ļs en catal√†.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 255317   Isophote ÔĽŅ <F√≠sica > √íptica> Isophote
     
       
    • isofota, n f
    • isolux, n f
    • es curva isolux
    • es isofota
    • fr courbe isolux
    • fr isophote
    • en isofootcandle
    • en isolux
    • en isophote
    • de Isophote

    <Física > Òptica>

    Línia que uneix els punts d'una superfície que emeten o reben una mateixa intensitat lluminosa.

    Nota: La denominació isofota s'utilitza especialment en els àmbits de l'astronomia i l'òptica, mentre que isolux és la denominació habitual en luminotècnia.