termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207437   Integrationsstufe ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Integrationsstufe
     
       
    • muntatge, n m
    • es build
    • fr build
    • pt constru√ß√£o
    • en build
    • de Integrationsstufe
    • de Prototyp

    <Informàtica > Programari>

    Cadascuna de les versions d'una aplicació de programari que s'obté després de compilar-ne i acoblar-ne els codis.

       
  • 3063718   integrierte Landwirtschaft ÔĽŅ <Agricultura> , <Alimentaci√≥> integrierte Landwirtschaft
     
       
    • agricultura integrada, n f
    • es agricultura integrada, n f
    • fr agriculture integr√©e, n f
    • it agricoltura integrata, n f
    • pt agricultura integrada, n f
    • en integrated farming, n
    • de integrierte Landwirtschaft, n f

    <Agricultura> , <Alimentació>

    Agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides org√†nics com a l'explotaci√≥ intensiva i l'√ļs d'adobs qu√≠mics de s√≠ntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l'explotaci√≥ amb l'equilibri del medi i la conservaci√≥ de la fertilitat del s√≤l.

    Nota: 1. A l'Estat espanyol l'agricultura integrada està regulada de manera general pel RD 1201/2002, el compliment del qual està garantit pels òrgans corresponents de les comunitats autònomes, que també poden establir especificacions i adaptacions. Així, a Catalunya l'òrgan de regulació és el Consell Català de la Producció Integrada; a les Illes, el Consell Balear de la Producció Integrada, i al País Valencià, la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua.

    Nota: 2. A Catalunya els productes de l'agricultura integrada s'identifiquen amb la inscripció Producció integrada Catalunya i el dibuix d'una marieta com a distintiu; a les Illes Balears, amb la inscripció producció integrada Illes Balears i el dibuix d'una fletxa de forma circular, i, al País Valencià, amb la inscripció Comunidad Valenciana Producción Integrada i el dibuix esquemàtic d'unes hortalisses.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agricultura integrada:

    S'aprova la denominaci√≥ agricultura integrada, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s la forma √ļnica que s'utilitza en totes les fonts per a fer refer√®ncia a aquest concepte;

    ·està avalada per la regulació que en fan els òrgans corresponents de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana;

    ·es pot considerar conceptualment motivada, perquè aquest tipus d'agricultura integra en l'agricultura convencional diverses pràctiques pròpies de l'agricultura ecològica;

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes d'equival√®ncia estudiades (castell√†, franc√®s, itali√†, portugu√®s, angl√®s i alemany);

    ·té l'aval dels especialistes.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 2898502   Internet ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> Internet
     
       
    • internet, n m/f
    • es internet, n m/f
    • fr internet, n m
    • it internet, n f
    • pt internet, n f
    • en internet, n
    • de Internet, n n

    <Informàtica > Internet>

    Xarxa inform√†tica mundial constitu√Įda per un conjunt de xarxes connectades per mitj√† de diversos protocols estandarditzats que permet l'intercanvi d'informaci√≥ entre els usuaris.

    Nota: La denominaci√≥ internet √©s un acr√≤nim format a partir de l'angl√®s inter(connected) net(works). S'escriu amb maj√ļscula inicial (Internet) si es vol remarcar el seu car√†cter de referent √ļnic i es considera un nom propi; s'escriu amb min√ļscula inicial (internet), en canvi, si s'interpreta com un mitj√† de comunicaci√≥ m√©s, an√†leg a d'altres com ara la televisi√≥, el tel√®fon o la r√†dio.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre la maj√ļscula inicial del substantiu internet:

    Arran de l'aprovaci√≥ de la denominaci√≥ m√†rqueting per internet (procedent de la sessi√≥ de normalitzaci√≥ de termes de m√†rqueting digital del dia 21 de mar√ß de 2014) el Consell Supervisor es planteja la necessitat d'escriure el substantiu internet amb maj√ļscula inicial.

    Aquest substantiu ha tingut fins ara consideraci√≥ de nom propi i s'ha dif√≥s amb maj√ļscula inicial des del TERMCAT. El diccionari normatiu no el recull com a entrada, per√≤ l'utilitza en les definicions de internauta, p√†gina, web i xat, i tamb√© el fa apar√®ixer amb maj√ļscula.

    Malgrat tot, actualment hi ha una tend√®ncia creixent en totes les lleng√ľes a utilitzar el mot amb min√ļscula. La majoria d'obres lexicogr√†fiques en les diferents lleng√ľes admeten ja les dues variants, segons si el mot s'interpreta com a nom propi o b√© com a nom com√ļ.

    Seguint aquesta tendència, doncs, el Consell Supervisor opta per admetre les dues grafies d'aquesta denominació, entenent que responen a concepcions del terme lleument diferents:

    -La grafia Internet es deuria a la consideraci√≥ de la xarxa com a objecte √ļnic, d'acord amb el tractament dels noms propis.

    -La grafia internet es deuria a la consideració de la xarxa com a mitjà de comunicació, paral·lelament a televisió, telèfon o ràdio.

    El Consell Supervisor fa notar que ja hi ha altres casos de substantius en la llengua que admeten la doble grafia, en maj√ļscula o min√ļscula, segons si tenen consideraci√≥ de nom propi o no. √Čs el cas, per exemple, dels substantius sol i lluna.


    Observacions del Consell Supervisor sobre el gènere gramatical del substantiu internet:

    El Consell Supervisor, d'acord amb la vacil¬∑laci√≥ de g√®nere documentada (fomentada segurament per la consideraci√≥ de nom propi que ha tingut fins ara el terme), aprova internet com a substantiu que tant pot utilitzar-se en mascul√≠ com en femen√≠. La forma del terme i la tend√®ncia general de la llengua a l'√ļs del g√®nere menys marcat en els casos de vacil¬∑laci√≥ porta a l'√ļs en mascul√≠, mentre que el referent sem√†ntic xarxa, que √©s femen√≠, porta a l'√ļs en femen√≠. Aquests arguments, juntament amb la constataci√≥ que en les altres lleng√ľes rom√†niques tampoc hi ha unanimitat de g√®nere, aconsellen deixar oberta de moment aquesta q√ľesti√≥ i admetre les dues possibilitats.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]

       
  • 481317   Interpolation ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Interpolation
     
       
    • interpolaci√≥, n f
    • es interpolaci√≥n
    • fr interpolation
    • fr intervallage
    • en in-betweening
    • en interpolation
    • en lerping
    • en tweening abrev.
    • de Interpolation

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Operació matemàtica consistent a generar nous valors a partir d'altres de ja disponibles, mitjançant diverses tècniques numèriques, emprada fonamentalment en el processament d'imatges, de so, i en animació.

    Nota: La interpolació es realitza inserint noves columnes o files de dades (píxels, en el cas del processament d'imatges; mostres de so, en el processament de so; o posicions, en el cas de l'animació) entre les columnes i files ja existents, a fi d'augmentar la resolució del conjunt de dades.

       
  • 208513   invasiv ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Patologia general> invasiv
     
       
    • invasiu -iva, adj
    • es invasivo
    • es invasor
    • fr invasif
    • it invasivo
    • pt invasivo
    • en invasive
    • de invasiv

    <Ciències de la salut > Patologia general>

    Dit del proc√©s patol√≤gic que tendeix a afectar els teixits ve√Įns.

       
  • 208512   invasiv ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> invasiv
     
       
    • invasiu -iva, adj
    • es invasivo
    • es invasor
    • fr effractif
    • fr invasif
    • fr sanglant
    • it invasivo
    • pt invasivo
    • en invasive
    • de invasiv

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Dit del procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal.

    Nota: Resulta inadequat aplicar aquest adjectiu als tractaments que afecten negativament l'organisme, els quals es poden adjectivar, segons el context, amb formes com agressiu -iva, traumàtic -a, cruent -a, lesiu -iva, efractiu -iva, etc.

       
  • 3063733   Ip√© ÔĽŅ <Bot√†nica> Ip√©
     
       
    • ip√©, n m
    • es ip√©, n m
    • es lapacho, n m
    • fr ip√©, n m
    • fr pau d'arco, n m
    • pt ip√™, n m
    • pt pau-d'arco, n m
    • en ip√©, n
    • en lapacho, n
    • en pau d'arco, n
    • de Ip√©, n m
    • nc Tabebuia sp.

    <Botànica>

    Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l'Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.

    Nota: 1. L'ipé és apreciat especialment per la fusta, anomenada també ipé, que s'utilitza en ebenisteria.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ipé:

    S'aprova la denominaci√≥ ip√© (adaptaci√≥ del manlleu d'origen tup√≠ ip√™, vehiculat a trav√©s del portugu√®s), com a nom gen√®ric dels arbres del g√®nere Tabebuia i de la fusta que s'obt√© d'alguns d'aquests arbres, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma coneguda internacionalment per a designar aquests conceptes;

    ¬∑ling√ľ√≠sticament, el manlleu s'adapta sense gaire dificultats al sistema f√≤nic i gr√†fic del catal√†;

    ¬∑es documenta ja en nombroses fonts catalanes especialitzades i fins i tot en diccionaris generals en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, angl√®s, etc.);

    ¬∑t√© el vistiplau dels experts del sector, tant dels bot√†nics com dels experts en fusta, que asseguren que la fusta d'ip√© (amb aquest nom) √©s coneguda ja als Pa√Įsos Catalans des de fa anys i √©s molt apreciada en ebenisteria.

    Les formes lapatxo (adaptació del castellà lapacho), pau d'arc o pau d'arco (del portuguès pau d'arco) i tabebuia (adaptació del nom científic del gènere, Tabebuia), que també s'han tingut en compte, s'han descartat perquè la designació més internacional és ipé.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 255317   Isophote ÔĽŅ <F√≠sica > √íptica> Isophote
     
       
    • isofota, n f
    • isolux, n f
    • es curva isolux
    • es isofota
    • fr courbe isolux
    • fr isophote
    • en isofootcandle
    • en isolux
    • en isophote
    • de Isophote

    <Física > Òptica>

    Línia que uneix els punts d'una superfície que emeten o reben una mateixa intensitat lluminosa.

    Nota: La denominació isofota s'utilitza especialment en els àmbits de l'astronomia i l'òptica, mentre que isolux és la denominació habitual en luminotècnia.