termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 255351   j'adoube! ÔĽŅ <Esports > Escacs> j'adoube!
     
       
    • componc!, interj
    • es ¬°coloco!
    • es ¬°compongo!
    • fr j'adoube!
    • en I adjust!
    • en j'adoube!
    • de j'adoube!

    <Esports > Escacs>

    Expressió amb què un jugador que ha de moure adverteix el contrincant que es disposa a tocar una o diverses peces per col·locar-les bé i no pas per moure-les o matar-les.

    Nota: En cas que no faci aquesta advertència, si el reglament ho permet, el jugador haurà de moure la primera peça que hagi tocat si és pròpia, o matar-la si és del contrari.

       
  • 295565   Jaboty ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Jaboty
     
       
    • jaboti, n m
    • es jaboty
    • fr jaboty
    • en jaboty
    • de Jaboty

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Erisma, de la família de les voquisiàcies, principalment de l'espècie Erisma uncinatum, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat o marró lilós, i l'albeca d'un color entre blanc grisós i groc pàl·lid.

       
  • 252284   Jakobsmuschel ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Jakobsmuschel
     
       
    • petxina de pelegr√≠, n f
    • es pecten
    • es vieira
    • fr peigne
    • en pecten
    • de Jakobsmuschel
    • de Pilgermuschel
    • nc Pecten sp.

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita, gairebé plana i de color marronós, que viu en fons sorrencs.

       
  • 314286   Jamais-vu ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> Jamais-vu
     
       
    • jamais-vu [fr], n m
    • es jamais vu
    • fr jamais vu
    • it jamais vu
    • pt jamais vu
    • en jamais vu
    • de Jamais-vu

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Paramnèsia que consisteix a percebre com a estranys o irreals llocs o situacions que, en realitat, són familiars.

       
  • 3710935   Jambufruchttaube ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Jambufruchttaube
     
       
    • ptilinop jambu, n m
    • es tilopo jamb√ļ, n m
    • fr ptilope jambou, n m
    • en jambu fruit-dove, n
    • de Jambufruchttaube, n f
    • nc Ramphiculus jambu
    • nc Ptilinopus jambu alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Columbiformes > Col√ļmbids > Ramphiculus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ptilinop jambu:

    S'aprova la denominaci√≥ ptilinop jambu pels motius seg√ľents:

    Pel que fa al nucli, ptilinop,

    ¬∑√©s la catalanitzaci√≥ de la denominaci√≥ cient√≠fica Ptilinopus (del grec pt√≠lon 'ploma' i po√Ľs pod√≥s 'peu'), que s'utilitza en catal√† com a nom gen√®ric de les esp√®cies dels g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia, de la fam√≠lia dels col√ļmbids, de l'ordre des columbiformes;(1)

    ·el grup consonàntic pt inicial respon al criteri habitual de mantenir els grups inicials pn, ps i pt d'origen culte en l'adaptació al català, tal com s'ha fet en formes normatives, com ara pteridals, pterigoides, pteròpodes o ptilosi;

    ¬∑en altres lleng√ľes (castell√† i franc√®s) s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'aprova com a mascul√≠, d'acord amb el g√®nere del nom cient√≠fic. i de la resta de lleng√ľes.

    Quant a jambu,

    ·és el manlleu de la denominació originària, del malai punai jambu, emparentat amb el sànscrit jambu, que fa referència a una planta amb una coloració similar a la d'aquest ocell;(2)

    ¬∑√©s una forma present tamb√© en el nom cient√≠fic i, amb lleugeres variants, en altres lleng√ľes;

    ¬∑respon a la pron√ļncia aproximada que, segons les fonts consultades, es fa d'aquest mot en la llengua origin√†ria (['dÕ° íambu]);(3)

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    (1)Els g√®neres Ptilinopus, Chrysoena, Ramphiculus, Drepanoptila i Megaloprepia s'englobaven, inicialment, en un √ļnic g√®nere: Ptlinopus. En la nomenclatura vernacular, ptilinop s'ha mantingut com a nom gen√®ric de totes les esp√®cies d'aquests g√®neres. Igualment s'ha fet, per exemple, en angl√®s (en qu√® s'ha mantingut fruit-dove) o en alemany (en qu√® s'ha mantingut Fruchttaube).

    (2)Aquesta planta ja es recull en català a la Biosfera amb els noms de jambu o pomarosa (Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2017. <<http://www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>> [Consulta: 19 gener 2017]

    (3)Es un mot pla, perqu√® en els bis√≠l¬∑labs malais l'accent cau a la pen√ļltima s√≠l¬∑laba si √©s tancada (acabada en consonant).

    [Acta 624, 17 de juliol de 2017]

       
  • 207951   Japan-Schach ÔĽŅ <Jocs> Japan-Schach
     
       
    • escacs japonesos, n m pl
    • es ajedrez japon√©s
    • es shogi
    • fr shogi
    • it scacchi giapponesi
    • it shogi
    • en Japanese chess
    • en shogi
    • de Japan-Schach
    • de Shogi

    <Jocs>

    Joc d'estratègia que es juga en un tauler quadriculat, en què dos jugadors, cadascun amb vint peces que poden canviar de bàndol quan són capturades, pretenen eliminar el rei de l'adversari.

       
  • 3166864   japanische Auster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> japanische Auster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 314021   japanischer Kren ÔĽŅ <Alimentaci√≥> japanischer Kren
     
       
    • rave japon√®s, n m
    • es wasabi
    • fr raifort du Japon
    • fr wasabi
    • en Japanese horseradish
    • en wasabi
    • de Bergstockrose
    • de japanischer Kren

    <Alimentació>

    Arrel picant de la Wasabia japonica, molt utilitzada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.

    Nota: La transcripció de la forma japonesa original segons el sistema internacional de romanització Hepburn és wasabi.

       
  • 3561863   Javabuschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Javabuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Java, n f
    • es arbor√≥fila de Java, n f
    • fr torqu√©ole de Java, n f
    • en chestnut-bellied partridge, n
    • de Javabuschwachtel, n f
    • nc Arborophila javanica

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

       
  • 206610   Jeffriesschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Jeffriesschliff
     
       
    • talla brillant rodona anglesa, n f
    • talla Jeffries, n f sin. compl.
    • es talla brillante redonda inglesa
    • es talla Jeffries
    • fr taille brillant ronde anglaise
    • fr taille Jeffries
    • it taglio brillante rotondo inglese
    • it taglio Jeffries
    • en English round-cut brilliant
    • en Jeffries cut
    • de Englisch-rund-Brillantschliff
    • de Jeffriesschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla brillant amb 8 facetes quadrangulars superiors, 24 de triangulars superiors i taula octagonal, aproximadament de la meitat del diàmetre de l'exemplar, a la corona, i 8 facetes quadrangulars inferiors més curtes, 16 de triangulars inferiors i culet a la culata.

    Nota: La denominació talla Jeffries és dedicada al seu creador, el joier anglès D. Jeffries, que la va dissenyar el 1750.