termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 255351   j'adoube!  <Esports > Escacs> j'adoube!
     
       
    • componc!, interj
    • es ¡coloco!
    • es ¡compongo!
    • fr j'adoube!
    • en I adjust!
    • en j'adoube!
    • de j'adoube!

    <Esports > Escacs>

    Expressió amb què un jugador que ha de moure adverteix el contrincant que es disposa a tocar una o diverses peces per col·locar-les bé i no pas per moure-les o matar-les.

    Nota: En cas que no faci aquesta advertència, si el reglament ho permet, el jugador haurà de moure la primera peça que hagi tocat si és pròpia, o matar-la si és del contrari.

       
  • 295565   Jaboty  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> Jaboty
     
       
    • jaboti, n m
    • es jaboty
    • fr jaboty
    • en jaboty
    • de Jaboty

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Erisma, de la família de les voquisiàcies, principalment de l'espècie Erisma uncinatum, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat o marró lilós, i l'albeca d'un color entre blanc grisós i groc pàl·lid.

       
  • 252284   Jakobsmuschel  <Zoologia > Invertebrats no artròpodes> Jakobsmuschel
     
       
    • petxina de pelegrí, n f
    • es pecten
    • es vieira
    • fr peigne
    • en pecten
    • de Jakobsmuschel
    • de Pilgermuschel
    • nc Pecten sp.

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita, gairebé plana i de color marronós, que viu en fons sorrencs.

       
  • 314286   Jamais-vu  <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> Jamais-vu
     
       
    • jamais-vu [fr], n m
    • es jamais vu
    • fr jamais vu
    • it jamais vu
    • pt jamais vu
    • en jamais vu
    • de Jamais-vu

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Paramnèsia que consisteix a percebre com a estranys o irreals llocs o situacions que, en realitat, són familiars.

       
  • 207951   Japan-Schach  <Jocs> Japan-Schach
     
       
    • escacs japonesos, n m pl
    • es ajedrez japonés
    • es shogi
    • fr shogi
    • it scacchi giapponesi
    • it shogi
    • en Japanese chess
    • en shogi
    • de Japan-Schach
    • de Shogi

    <Jocs>

    Joc d'estratègia que es juga en un tauler quadriculat, en què dos jugadors, cadascun amb vint peces que poden canviar de bàndol quan són capturades, pretenen eliminar el rei de l'adversari.

       
  • 3166864   japanische Auster  <Zoologia > Invertebrats no artròpodes> japanische Auster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es ostión, n m
    • es ostión del Pacífico, n m
    • es ostión japonés, n m
    • es ostra del Pacífico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostrón, n m
    • fr huître creuse, n f
    • fr huître creuse du Pacifique, n f
    • fr huître creuse japonaise, n f
    • fr huître du Pacifique, n f
    • fr huître japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pacífico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introduïda a Europa, a les costes atlàntiques de França, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues espècies es van considerar idèntiques, però els estudis genètics més recents han establert diferències clares entre els dos tàxons, els quals actualment es classifiquen com a espècies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sinònim complementari) com a designacions comunes de l'espècie zoològica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designació de Crassostrea angulata, pels motius següents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ·té un ús molt estès com a denominació d'aquesta espècie d'ostra, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ·és la denominació comuna habitual d'aquesta espècie, tant en català com -la forma anàloga- en les altres llengües;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie característica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introduïda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en referència a la profunditat de la valva inferior): No té ús ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 314021   japanischer Kren  <Alimentació> japanischer Kren
     
       
    • rave japonès, n m
    • es wasabi
    • fr raifort du Japon
    • fr wasabi
    • en Japanese horseradish
    • en wasabi
    • de Bergstockrose
    • de japanischer Kren

    <Alimentació>

    Arrel picant de la Wasabia japonica, molt utilitzada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.

    Nota: La transcripció de la forma japonesa original segons el sistema internacional de romanització Hepburn és wasabi.

       
  • 3561863   Javabuschwachtel  <Zoologia > Ocells> Javabuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Java, n f
    • es arborófila de Java, n f
    • fr torquéole de Java, n f
    • en chestnut-bellied partridge, n
    • de Javabuschwachtel, n f
    • nc Arborophila javanica

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

       
  • 206610   Jeffriesschliff  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Jeffriesschliff
     
       
    • talla brillant rodona anglesa, n f
    • talla Jeffries, n f sin. compl.
    • es talla brillante redonda inglesa
    • es talla Jeffries
    • fr taille brillant ronde anglaise
    • fr taille Jeffries
    • it taglio brillante rotondo inglese
    • it taglio Jeffries
    • en English round-cut brilliant
    • en Jeffries cut
    • de Englisch-rund-Brillantschliff
    • de Jeffriesschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla brillant amb 8 facetes quadrangulars superiors, 24 de triangulars superiors i taula octagonal, aproximadament de la meitat del diàmetre de l'exemplar, a la corona, i 8 facetes quadrangulars inferiors més curtes, 16 de triangulars inferiors i culet a la culata.

    Nota: La denominació talla Jeffries és dedicada al seu creador, el joier anglès D. Jeffries, que la va dissenyar el 1750.

       
  • 295566   Jelutong  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> Jelutong
     
       
    • jelutong, n m
    • es jelutong
    • fr jelutong
    • en jelutong
    • de Jelutong

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dyera, de la família de les apocinàcies, principalment de l'espècie Dyera costulata, tova, amb el duramen de color marró groguenc i l'albeca poc diferenciada.