termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1534030   kubanischer Kahlkopf ÔĽŅ <Bot√†nica> kubanischer Kahlkopf
     
       
    • psilocibe cub√†, n m
    • es cucumelo
    • es hongo m√°gico
    • pt cogumelo
    • en boomer
    • en common large psilocybe
    • en gold cap
    • de kubanischer Kahlkopf
    • nc Psilocybe cubensis

    <Botànica>

    Bolet enteogen de la família de les estrofariàcies, originari de l'Amèrica Central, amb el barret lleugerament campanulat, convex i umbonat, glutinós, de color ocre ataronjat al centre i més blanquinós al marge, amb la superfície que suporta l'himeni de color crema amb làmines molt juntes, de color gris fosc a l'interior i gris clar al marge, intercalades amb lamel·les, amb un anell ascendent, membranós i de color blanquinós a la part superior de la cama, que és central, cilíndrica, lleugerament bulbosa a la base, fibril·losa i de color ocre clar, el qual viu en fems de remugants.

    Nota: El psilocibe cubà conté psilocina i psilocibina, dues substàncies que en cas d'ingesta provoquen una intoxicació de tipus nerviós.

    Nota: Criteris aplicats en l'aprovació del terme psilocibe cubà:

    S'aprova el terme psilocibe cub√† pels motius seg√ľents:

    ·és l'adaptació del nom científic d'aquest bolet al català i, per tant, s'identifica sense problema i de manera inequívoca amb el concepte;

    ·l'adaptació del nom del gènere (psilocibe) ja es documenta en obres catalanes especialitzades;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

       
  • 481320   kubische Interpolation ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> kubische Interpolation
     
       
    • interpolaci√≥ c√ļbica, n f
    • es interpolaci√≥n c√ļbica
    • fr interpolation cubique
    • en cubic interpolation
    • de kubische Interpolation

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Interpolaci√≥ en una dimensi√≥ en qu√® els nous valors s'obtenen avaluant una corba c√ļbica que passi pels dos punts immediatament anteriors i els dos immediatament posteriors, emprada en el processament d'imatges, de so, i en la majoria d'algorismes d'animaci√≥.

       
  • 208122   K√ľchenhilfe ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> K√ľchenhilfe
     
       
    • ajudant de cuina | ajudanta de cuina, n m, f
    • es ayudante de cocina
    • fr aide-cuisinier
    • fr commis de cuisine
    • en assistant cook
    • en cook helper
    • de K√ľchenhilfe

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona que assisteix els cuiners o el cap de cuina.

       
  • 208123   K√ľchenjunge ÔĽŅ <Gastronomia > Restauraci√≥> K√ľchenjunge
     
       
    • auxiliar de cuina, n m, f
    • es auxiliar de cocina
    • es pinche de cocina
    • fr gar√ßon de cuisine
    • en kitchen boy
    • de K√ľchenjunge

    <Gastronomia > Restauració>

    Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.

    Formes desestimades
    pinxo, n m

       
  • 3710857   Kuckucksweih ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Kuckucksweih
     
       
    • baza afric√†, n m
    • es baza africano, n m
    • fr baza coucou, n m
    • en African cuckoo-hawk, n
    • de Kuckucksweih, n m
    • nc Aviceda cuculoides

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:

    S'aproven les denominacions baza afric√†, baza australi√†, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, an√†logues a les denominacions en altres lleng√ľes.

    Pel que fa, específicament, al nucli, baza,

    ¬∑correspon a la llatinitzaci√≥ de la denominaci√≥ de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'√†rab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'esp√®cie Accipiter gentilis (astor com√ļ, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma utilitzada tamb√© en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, angl√®s) i en el nom de g√®nere Baza, actualment obsolet (prot√≤nim) per√≤ amb influ√®ncia, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents lleng√ľes.

    S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'√ļs majoritari en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.).

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 206624   Kugel-Treppenschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Kugel-Treppenschliff
     
       
    • talla esf√®rica escalonada, n f
    • es talla esf√©rica escalonada
    • fr taille sph√©rique √† gradins
    • it taglio sferico a scala
    • en step cut bead
    • de Kugel-Treppenschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla en escala en forma d'esfera.

       
  • 2631010   Kuiperg√ľrtel ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> Kuiperg√ľrtel
     
       
    • cintur√≥ de Kuiper, n m
    • es cintur√≥n de Kuiper
    • fr ceinture de Kuiper
    • it fascia di Kuiper
    • pt cintur√£o de Kuiper
    • en Kuiper belt
    • de Kuiperg√ľrtel

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Regió del sistema solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 3451717   Kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquate, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.

    Nota: 1. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451716   Kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> Kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquateiro, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n
    • nc Fortunella, n f

    <Botànica>

    Arbust perennifoli de la fam√≠lia de les rut√†cies, originari de l'√Äsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m d'al√ß√†ria, de fulles alternes, lanceolades i cori√†cies d'entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil¬∑lars, blanques i arom√†tiques, solit√†ries o agrupades en ra√Įms, pent√†meres i hermafrodites, i fruits ovoidals d'uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.

    Nota: 1. El fruit del cumquat s'anomena també cumquat.

    Nota: 2. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451717   Kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquate, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.

    Nota: 1. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]