termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 314321   labiler Affekt ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> labiler Affekt
     
       
    • afecte l√†bil, n m
    • es afecto l√°bil
    • fr affect labile
    • en labile affect
    • de labiler Affekt

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

    Afecte caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs.

       
  • 206657   Labradorisieren ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Labradorisieren
     
       
    • labradoresc√®ncia, n f
    • es labradorescencia
    • fr labradorescence
    • it labradorescenza
    • en labradorescence
    • de Labradorisieren

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Iridescència que presenta la labradorita i que canvia segons la incidència de la llum.

    Nota: La labradorescència és provocada per la interferència de la llum en les fines làmines del feldespat a causa de les macles polisintètiques.

       
  • 327634   Lacrosse ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> Lacrosse
     
       
    • lacrosse [fr], n m
    • es lacrosse
    • fr crosse
    • fr lacrosse
    • it lacrosse
    • pt lacrosse
    • en lacrosse
    • de Lacrosse

    <Esports > Esports de pilota>

    Esport practicat entre dos equips, de deu o dotze jugadors, consistent a introduir una pilota a la porteria defensada per l'equip adversari impulsant-la amb un bast√≥ prove√Įt d'una bossa de xarxa en un extrem.

       
  • 206451   Lagerholz ÔĽŅ <Construcci√≥> Lagerholz
     
       
    • llata d'empostissar, n f
    • es rastrel
    • fr lambourde
    • it correntino
    • en floor-boarding joist
    • de Lagerholz

    <Construcció>

    Qualsevol dels llistons de fusta que serveixen de suport o d'element de fixació de les posts d'un revestiment de paret o de sòl de fusta.

       
  • 233366   Lametta ÔĽŅ <Construcci√≥ > Decoraci√≥> Lametta
     
       
    • serrellet, n m
    • es espumill√≥n
    • fr guirlande argent√©e
    • it nastro
    • en tinsel
    • de Lametta

    <Construcció > Decoració>

    Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.

       
  • 3451722   Lampant√∂l ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> Lampant√∂l
     
       
    • oli d'oliva llampant, n m
    • oli llampant, n m sin. compl.
    • es aceite de oliva lampante, n m
    • es aceite de oliva virgen lampante, n m
    • es aceite lampante, n m
    • fr huile d'olive lampante, n f
    • fr huile d'olive vierge lampante, n f
    • fr huile lampante, n f
    • it olio d'oliva vergine lampante, n m
    • it olio di oliva lampante, n m
    • it olio lampante, n m
    • pt azeite lampante, n m
    • pt azeite virgem lampante, n m
    • pt azeite virgem lampante de oliveira, n m
    • en lampante olive oil, n
    • en lampante virgin olive oil, n
    • en virgin lampante olive oil, n
    • en virgin olive oil lampante, n
    • de Lampant√∂l, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Oli d'oliva verge defectuós, generalment de color fosc, acre, amb una olor forta i un grau d'acidesa molt elevat, que no es pot destinar directament al consum humà.

    Nota: 1. L'oli d'oliva llampant només és apte per al consum humà un cop refinat i barrejat amb oli d'oliva verge de qualitat. Antigament, l'oli d'oliva llampant s'utilitzava com a combustible per als llums d'oli

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme oli d'oliva llampant (sin. compl. oli llampant):

    S'aproven les denominacions oli d'oliva llampant i, com a sin√≤nim complementari, oli llampant pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment en l'àmbit i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i en obres terminològiques;

    ·són denominacions motivades, probablement, pel fet que aquest oli s'utilitzava antigament com a combustible dels llums d'oli, és a dir, com a substitut del querosè, el qual, efectivament, és un oli llampant en el sentit estrictament etimològic del mot, és a dir, un oli 'brillant', obtingut de la destil·lació del petroli;(1) és probablement l'associació d'aquest oli d'oliva alterat amb el querosè i amb els llums d'oli el que pot haver motivat el qualificatiu llampant per a designar-lo, malgrat que, tenint en compte el sentit de llampant, pugui semblar un qualificatiu inadequat o, fins i tot, contradictori aplicat a un oli d'oliva defectuós, de color fosc;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen designacions an√†logues, creades sobre el mateix adjectiu, que t√© tamb√© un significat similar al sentit que t√© en catal√†, √©s a dir, el sentit de 'brillant, lluent';

    ·té l'aval d'especialistes del sector.

    Es descarta la forma oli d'oliva lampant (i igualment la variant oli lampant), proposada per algun especialista per a evitar la interpretaci√≥ err√≤nia a qu√® pot donar lloc l'adjectiu llampant, perqu√® √©s una forma ling√ľ√≠sticament poc fonamentada, que nom√©s podria explicar-se com a forma manllevada d'una altra llengua -i es considera que no t√© sentit manllevar una denominaci√≥ quan la pr√≤pia llengua ja disposa d'aquella mateixa denominaci√≥, amb lleugeres difer√®ncies formals fruit de les particularitats evolutives de cada idioma.

    El Consell Supervisor fa notar que en l'√†mbit especialitzat la denominaci√≥ oli llampant s'utilitza amb normalitat i no provoca confusi√≥ a hores d'ara, com tampoc en provoquen les formes paral¬∑leles en la resta de lleng√ľes rom√†niques.

    (1) L'adjectiu llampant (derivat de llamp, postverbal de llampar, del llatí LAMPARE) significa, segons el diccionari normatiu, "Lluent com acabat de fer, d'estrenar" i també "De to intens".

    (2) Val a dir, de fet, que la forma oli llampant es documenta en obres lexicogr√†fiques catalanes amb el sentit de 'oli net' o 'oli pur', que no √©s el sentit amb qu√® s'utilitza actualment dins el sector olier. Concretament, el Diccionari catal√†-valenci√†-balear (DCVB) recull "Oli net, transparent", i el Diccionari etimol√≤gic i complementari de la llengua catalana (DECC), "(Oli d'oliva) completament pur". Tamb√© en castell√† l'adjectiu lampante es definia fins fa poc al diccionari de la Reial Acad√®mia de la manera seg√ľent: "1. Se dice del queroseno purificado que se emplea para el alumbrado. 2. And. Se dice del aceite de oliva m√°s puro." En la darrera edici√≥, en canvi, la definici√≥ ha canviat: "1. Dicho del queroseno: Que se refina para su uso en el alumbrado. 2. Dicho del aceite de oliva virgen: De peor calidad que otras variedades y destinado a la refinaci√≥n industrial."

    (3) Pel que fa a la forma, només el català, seguint l'evolució habitual d'aquesta llengua, palatalitza la L llatina inicial (llampant, com llac, llanterna, llàntia, llit o lluna; en canvi, lampante en castellà; lampante en fracès; lampante en italià, etc.).

    [Acta 603, 18 de març de 2016]

       
  • 481383   LAN-Party ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> LAN-Party
     
       
    • trobada LAN, n f
    • es fiesta LAN
    • es torneo LAN
    • fr tournoi de jeux en r√©seau
    • fr tournoi LAN
    • en LAN party
    • de LAN-Party

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Trobada de jugadors que, situats en un mateix espai físic, competeixen entre ells des de diferents ordinadors connectats a través d'una xarxa d'àrea local.

    Nota: La sigla LAN correspon a la denominació anglesa local area network (en català, xarxa d'àrea local ).

       
  • 1244156   Landing-Page ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> Landing-Page
     
       
    • p√†gina d'aterratge, n f
    • es p√°gina de aterrizaje
    • es p√°gina de destino
    • fr page de destination
    • fr page de renvoi
    • it landing page
    • en landing page
    • de Landing-Page

    <Informàtica > Internet>

    Pàgina web a la qual remet un enllaç o un bàner.

    Nota: En el cas d'enllaços publicitaris i bàners, la pàgina d'aterratge té com a finalitat reforçar l'interès del consumidor per l'oferta inicial.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pàgina d'aterratge:

    S'aprova el terme p√†gina d'aterratge, calc de l'angl√®s landing page, pels motius seg√ľents:

    ·és la forma utilitzada normalment per a designar el concepte i es documenta ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ¬∑sem√†nticament, t√© la mateixa motivaci√≥ que l'angl√®s landing page i s'explica per un √ļs figurat del substantiu aterratge, que √©s l'acci√≥ de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell, o, en el cas dels vaixells, l'acci√≥ d'arribar a la vista d'un punt conegut; en aquest sentit, pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada;

    ·té l'avantatge, respecte d'altres alternatives, que remet inequívocament al concepte a què fa referència;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Les formes p√†gina de destinaci√≥, p√†gina de reenviament, p√†gina d'arribada i p√†gina de recepci√≥ s'han descartat perqu√® no s√≥n prou precises (no remeten a la idea que s'hi accedeix a partir d'un b√†ner o d'un enlla√ß) i no tenen ni √ļs ni suport entre els especialistes, que veuen dif√≠cil que puguin substituir el calc.

       
  • 576620   L√§ngestrich ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> L√§ngestrich
     
       
    • m√†cron, n m
    • es acento largo
    • es macron
    • fr accent long
    • fr macron
    • fr trait sup√©rieur
    • it macron
    • en long accent
    • en macron
    • en straight accent
    • de L√§ngestrich
    • de Macron
    • de Makron

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ňČ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de pros√≤dia i m√®trica cl√†ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteraci√≥ i de transcripci√≥ fon√®tica i en diversos sistemes de notaci√≥ cient√≠fica.

    Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

       
  • 218815   Langnasenchim√§re ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Langnasenchim√§re
     
       
    • quimera de Raleigh, n f
    • es quimera de Raleigh
    • es quimera picuda del Pac√≠fico
    • fr chim√®re de Raleigh
    • fr chim√®re spatule
    • en long-nosed chimaera
    • en narrownose chimaera
    • de Langnasenchim√§re
    • nc Harriotta raleighana

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, una espina verinosa a la primera aleta dorsal i l'aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de profunditat a l'Atlàntic i al Pacífic.