termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206218   LCL-Container ÔĽŅ <Transports> LCL-Container
     
       
    • contenidor d'agrupatge, n m
    • contenidor LCL, n m
    • es contenedor de grupaje
    • es contenedor LCL
    • fr conteneur de groupage
    • fr conteneur incomplet
    • fr conteneur LCL
    • en groupage container
    • en LCL container
    • de LCL-Container
    • de Sammelcontainer

    <Transports>

    Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinació.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes càrrega parcial de camió i càrrega parcial de contenidor (reconsideració de la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge) i en la compleció del terme prèviament normalitzat contenidor d'agrupatge:

    S'aprova el terme c√†rrega parcial de cami√≥, juntament amb la sigla equivalent LTL, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a càrrega parcial de camió,

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva, que s'associa inequ√≠vocament amb el concepte de refer√®ncia;

    ·és paral·lela a la forma normalitzada càrrega completa de camió, amb la qual té una relació semàntica evident;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a la sigla LTL (de l'anglès less than trackload),

    ¬∑√©s una forma molt consolidada i utilitzada internacionalment, dif√≠cilment substitu√Įble per una sigla catalana;

    ¬∑en termes relacionats del mateix √†mbit tamb√© s'utilitzen amb normalitat i en totes les lleng√ľes les sigles procedents de l'angl√®s.

    Es descarta la forma c√†rrega incompleta de cami√≥, malgrat que tamb√© pot considerar-se adequada sem√†nticament, perqu√® la forma aprovada t√© m√©s √ļs i m√©s suport entre els experts. En les altres lleng√ľes tamb√© es tendeix m√©s a l'√ļs de les formes amb parcial.

    Altres formes, com ara c√†rrega fraccionada de cami√≥ o c√†rrega compartida de cami√≥, s'han desestimat perqu√®, en general, no tenen prou suport entre els especialistes. Pel que fa concretament a c√†rrega fraccionada, alguns experts asseguren que tot i que ha tingut una certa difusi√≥ actualment √©s una forma en des√ļs; d'altres pensen que ni aquesta forma ni c√†rrega compartida de cami√≥ designen exactament el mateix concepte que LTL o c√†rrega parcial de cami√≥.


    Com a terme relacionat de c√†rrega parcial de cami√≥ s'aprova tamb√© la forma paral¬∑lela c√†rrega parcial de contenidor (amb la sigla LCL), i es reconsidera amb aquesta decisi√≥ la forma c√†rrega per a contenidor d'agrupatge, aprovada inicialment pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 247) per a fer refer√®ncia a aquest concepte, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria d'especialistes consideren que la forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor (c√†rrega per a contenidor d'agrupatge) √©s poc clara, i informen que no s'utilitza; argumenten que el nucli conceptual d'aquest terme no √©s el fet que la c√†rrega es transporti en un contenidor d'agrupatge, com consta a la definici√≥(1) de l'acta 247 i com fa pensar la forma aprovada, sin√≥ el fet que √©s una c√†rrega que tota sola no pot omplir un contenidor (el fet que es transporti en un contenidor d'agrupatge √©s, doncs, nom√©s una conseq√ľ√®ncia del fet que la c√†rrega no tingui prou volum o prou pes);

    ¬∑c√†rrega per a contenidor d'agrupatge s'allunya de les designacions utilitzades en altres lleng√ľes, les quals remeten, efectivament, a la idea que la c√†rrega √©s incompleta i no pas al tipus de contenidor on es transporta;

    ¬∑la nova forma aprovada (c√†rrega parcial de contenidor) √©s paral¬∑lela als termes sem√†nticament relacionats c√†rrega parcial de cami√≥ (aprovat en aquesta mateixa acta), i c√†rrega completa de contenidor i c√†rrega completa de cami√≥ (aprovats a l'acta n√ļm. 247), i t√© el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'√ļs que es fa de vegades de la sigla LCL amb el sentit de contenidor d'agrupatge √©s, stricto sensu, impropi i respon al fet que aquest tipus de contenidor es coneix tamb√© en angl√®s amb la forma LCL container, la qual per economia es redueix sovint a LCL. Tenint en compte aix√≤ i tamb√© el fet constatat (documentalment i pels especialistes) que LCL tamb√© s'associa sovint en catal√† al concepte de contenidor d'agrupatge, el Consell Supervisor acorda d'afegir la forma contenidor LCL com a sin√≤nim de la forma normalitzada contenidor d'agrupatge. En la resta de lleng√ľes (castell√†, franc√®s, alemany, etc.) tamb√© es fa √ļs de la designaci√≥ an√†loga.

    (1)A l'acta n√ļm. 247 LCL √©s la "C√†rrega per a ser transportada en un contenidor d'agrupatge", √©s a dir, un "Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinaci√≥"; i agrupatge √©s, segons l'acta n√ļm. 244, la "Reuni√≥ en una mateixa tramesa de mercaderies provinents de diversos prove√Įdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses".

    [Acta 544, 22 de març de 2012]

       
  • 327665   lebenslanges Lernen ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> lebenslanges Lernen
     
       
    • aprenentatge permanent, n m
    • es aprendizaje continuo
    • es aprendizaje permanente
    • fr apprentissage continu
    • fr apprentissage permanent
    • it apprendimento permanente
    • pt aprendizagem ao longo da vida
    • en lifelong learning
    • en LLL sigla
    • de lebenslanges Lernen

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Aprenentatge que es duu a terme al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o laboral.

       
  • 327666   lebensumspannendes Lernen ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> lebensumspannendes Lernen
     
       
    • aprenentatge transversal, n m
    • es aprendizaje a lo ancho de la vida
    • fr apprentissage embrassant tous les aspects de la vie
    • pt aprendizagem em todos os dom√≠nios da vida
    • en lifewide learning
    • de lebensumspannendes Lernen
    • de Lernen in allen Lebensbereichen

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Aprenentatge que es duu a terme en qualsevol àmbit de la vida diària amb l'objectiu d'adquirir coneixements, competències i aptituds per aplicar-los a tots els aspectes de la vida personal, social o laboral.

       
  • 204509   Lederschildkr√∂te ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Lederschildkr√∂te
     
       
    • tortuga lla√ľt, n f
    • tortuga de cuir, n f sin. compl.
    • es tortuga de cuero
    • es tortuga la√ļd
    • fr tortue luth
    • it slargide
    • it tartaruga liuto
    • en leathery turtle
    • de Lederschildkr√∂te
    • nc Dermochelys coriacea

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels quelonis, de la família dels dermoquèlids, amb una closca que pot fer fins a 180 cm de llarg, sense plaques, amb una gruixuda pell coriàcia de colors foscos, sovint negra amb taques clares, que al dors està replegada formant entre 5 i 7 crestes en disposició longitudinal que conflueixen a la part posterior en una forma afilada.

    Nota: La tortuga lla√ľt adulta pot arribar a pesar 350 kg.

       
  • 205455   Lehrger√ľst ÔĽŅ <Construcci√≥> Lehrger√ľst
     
       
    • cintra, n f
    • cindri, n m sin. compl.
    • es cimbra
    • fr cintre
    • it centinatura
    • en centering
    • de Lehrger√ľst

    <Construcció>

    Motlle de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposat per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins després de col·locada la clau.

       
  • 206442   Leiter ÔĽŅ <Construcci√≥> Leiter
     
       
    • escala de gat, n f
    • es escala de barco
    • es escala de gato
    • es escala de mano
    • fr √©chelle
    • it scala a pinoli
    • en stepladder
    • de Leiter

    <Construcció>

    Escala formada per esglaons fets de barres horitzontals clavades en una paret.

       
  • 3710860   Lemurenweih ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Lemurenweih
     
       
    • baza de Madagascar, n m
    • es baza malgache, n m
    • fr baza malgache, n m
    • en Madagascar cuckoo-hawk, n
    • de Lemurenweih, n m
    • nc Aviceda madagascariensis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Aviceda

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes baza africà, baza australià, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre:

    S'aproven les denominacions baza afric√†, baza australi√†, baza de Jerdon, baza de Madagascar i baza negre pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes avalades pels especialistes i, en la majoria de casos, an√†logues a les denominacions en altres lleng√ľes.

    Pel que fa, específicament, al nucli, baza,

    ¬∑correspon a la llatinitzaci√≥ de la denominaci√≥ de l'hindi baaz (procedent al seu torn, segons diverses fonts, de l'√†rab), que designa en aquesta llengua, segons les fonts, la femella de l'esp√®cie Accipiter gentilis (astor com√ļ, en catal√†);

    ¬∑√©s una forma utilitzada tamb√© en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, angl√®s) i en el nom de g√®nere Baza, actualment obsolet (prot√≤nim) per√≤ amb influ√®ncia, segurament, en l'establiment dels noms comuns de les diferents lleng√ľes.

    S'aproven com a denominacions masculines d'acord amb l'√ļs majoritari en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.).

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 252261   Leng ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Leng
     
       
    • molva, n f
    • en ling
    • de Leng
    • de Lengfisch
    • nc Molva sp.

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels gadiformes, de la fam√≠lia dels g√†dids, de cos prim i cil√≠ndric, ulls grossos i mand√≠bula prominent, amb el ment√≥ prove√Įt de barbes curtes i amb dues aletes dorsals i una aleta anal, que viu en aig√ľes de l'Atl√†ntic i del Mediterrani.

       
  • 3922128   Lenga ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Lenga
     
       
    • lenga, n f
    • es cerezo de Chile, n m
    • es lenga, n f
    • es roble blanco, n m
    • fr lenga, n
    • en lenga, n
    • de Lenga, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de la costa occidental de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre Nothofagus pumilio (família de les notofagàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre gris rosat clar i marró pàl·lid i l'albeca no diferenciada, emprada principalment en la fabricació d'objectes tornejats i talles, fusteria interior i mobiliari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lenga:

    S'aprova la denominaci√≥ lenga, manlleu d'origen maputxe vehiculat probablement a trav√©s del castell√†, pels motius seg√ľents:

    ·és una des les designacions originàries d'aquesta fusta i de l'arbre de què prové;

    ·s'adapta sense problemes al sistema ortogràfic i fonètic del català;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, referida a l'arbre productor;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Davant la vacil·lació documentada pel que fa al gènere gramatical, s'opta pel femení, d'acord amb la terminació en a àtona i també d'acord amb l'opinió d'alguns especialistes, que asseguren que a Xile (país d'on prové majoritàriament aquesta fusta) és un nom femení.

    Es descarta la forma faig austral, recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes per a fer refer√®ncia a qualsevol arbre del g√®nere Nothofagus (compost per trenta-cinc esp√®cies distribu√Įdes per l'Am√®rica del Sud i Oceania), perqu√® no √©s prou precisa. Els especialistes comenten, pel que fa a aquest punt, que faig austral pot servir com a gen√®ric de la majoria d'altres esp√®cies de Nothofagus, per√≤ no per a aquest cas.

    Igualment, també es descarta la denominació cirerer de Xile, basada en l'equivalent castellà cerezo de Chile, perquè la lenga no és un cirerer, ja que pertany a la família de les notofagàcies, mentre que el cirerer s'enquadra en les rosàcies.

    Finalment, també es desestima la forma roure blanc, basada en l'equivalent castellà roble blanco, perquè els roures són típicament les espècies del gènere Quercus. De fet, l'espècie Quercus alba ja es coneix com a roure blanc americà.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 252261   Lengfisch ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Lengfisch
     
       
    • molva, n f
    • en ling
    • de Leng
    • de Lengfisch
    • nc Molva sp.

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels gadiformes, de la fam√≠lia dels g√†dids, de cos prim i cil√≠ndric, ulls grossos i mand√≠bula prominent, amb el ment√≥ prove√Įt de barbes curtes i amb dues aletes dorsals i una aleta anal, que viu en aig√ľes de l'Atl√†ntic i del Mediterrani.