termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3063735   Longanbaum ÔĽŅ <Bot√†nica> Longanbaum
     
       
    • longan, n m
    • ull de drac, n m
    • es long√°n, n m
    • es ojo de drag√≥n, n m
    • fr longane, n m
    • fr longanier, n m
    • fr oeil de dragon, n m
    • pt longana, n f
    • pt olho de boi, n m
    • pt olho de drag√Ęo, n m
    • en dragon's eye, n
    • en longan, n
    • en longan tree, n
    • en lungan, n
    • de Longanbaum, n m
    • zh l√≥ngy«én, n
    • nc Dimocarpus longan
    • nc Euphoria longana sin. compl.
    • nc Nephelium longana sin. compl.

    <Botànica>

    Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.

    Nota: 1. El fruit del longan també s'anomena longan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longan (sin. ull de drac):

    S'aproven les denominacions longan i ull de drac per a designar l'esp√®cie bot√†nica Euphoria longana i el fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a longan,

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de la denominaci√≥ xinesa origin√†ria l√≥ngy«én (ťĺôÁúľ), longyan en transcripci√≥ simplificada, que significa literalment 'ull de drac' (de l√≥ng 'drac' i y«én 'ull') i que en xin√®s s'aplica tant a l'arbre Euphoria longana com al fruit d'aquest arbre;

    ¬∑el fet que es tracti d'una esp√®cie bot√†nica origin√†ria del sud-est asi√†tic i inexistent als Pa√Įsos Catalans √©s un argument a favor de l'adopci√≥ del manlleu originari, que √©s tamb√©, juntament amb el calc, la designaci√≥ habitual en la resta de lleng√ľes;

    ·remet clarament a l'epítet del nom científic de l'arbre (longan o longana, segons les fonts) i, per tant, s'identifica de manera inequívoca amb els conceptes;

    ·ja es documenta en fonts catalanes;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats, tant dels botànics com dels sinòlegs; aquests darrers avalen l'adaptació catalana a partir de la forma transcrita segons el sistema pinyin lóngyǎn.

    Quant a ull de drac,

    ·és el calc de la denominació xinesa originària, lóngyǎn;

    ¬∑t√© molt d'√ļs en totes les lleng√ľes, juntament amb el manlleu;

    ·és una forma motivada semànticament, que fa referència a l'aspecte intern del fruit, que recorda la forma d'un ull de drac;

    ·té també el vistiplau dels especialistes.

    Les adaptacions l√≤ngan i l√≥ngan, que tamb√© serien possibles (el xin√®s no fa distinci√≥ entre s√≠l¬∑labes t√≤niques i √†tones i, per tant, no ofereix cap guia pel que fa a la prefer√®ncia per una denominaci√≥ aguda o una denominaci√≥ plana en catal√†), s'han descartat finalment, d'acord amb els arguments seg√ľents: 1) la o de l√≥ngy«én tendeix a pronunciar-se u en xin√®s, fet que l'acostaria m√©s aviat a una vocal √†tona; 2) algunes fonts castellanes recullen expl√≠citament la forma long√°n, aguda; 3) tamb√© es documenten les formes longana i lungan que novament remeten a una primera s√≠l¬∑laba √†tona.

    La forma longana, que tamb√© es documenta en algunes fonts, s'ha descartat perqu√® t√© menys √ļs que longan i perqu√® els sin√≤legs s'han mostrat m√©s partidaris d'aquesta segona soluci√≥.

    [Acta 577, 3 de juliol de 2014]

       
  • 3922130   Longhi ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Longhi
     
       
    • longui, n m
    • es longhi, n m
    • es mukali, n m
    • fr aniegre rouge, n
    • fr longhi, n m
    • fr longhi rouge, n m
    • en longhi, n
    • en mukali, n
    • de Longhi, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Chrysophyllum (família de les sapotàcies), principalment de les espècies Chrysophyllum lacourtianum, Chrysophyllum subnudum i Chrysophyllum africanum, pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró rosat clar i marró groc i l'albeca poc diferenciada, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades, talles i paviments, i en ebenisteria.

    Nota: 1. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda d'alguns arbres del gènere Pouteria (és a dir, referida a l'aningre).

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme longui:

    S'aprova la denominaci√≥ longui, manlleu adaptat d'origen afric√†, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ (a partir de la pron√ļncia documentada) de la forma longhi, que √©s una de les denominacions origin√†ries d'aquesta fusta, per a la qual no s'han documentat denominacions catalanes genu√Įnes;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma aningre, documentada en algunes fonts per a fer referència a aquesta fusta, perquè l'aningre és una fusta procedent d'arbres del gènere Pouteria, de la mateixa família (sapotàcies).

    Pel que fa a mukali, es descarta perquè és una denominació imprecisa, que es troba per a fer referència a les fustes d'aquest gènere (Chrysophyllum), però també del gènere Pouteria i fins i tot, segons els especialistes, d'altres gèneres. Pels mateixos motius s'ha descartat com a sinònim de aningre, forma normalitzada pel Consell Supervisor per a fer referència a la fusta dels arbres del gènere Pouteria

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3710865   Longuemare-Sonnennymphe ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Longuemare-Sonnennymphe
     
       
    • colibr√≠ √†ngel de Clarisse, n m
    • es colibr√≠ de Clarissa, n m
    • fr h√©liange de Clarisse, n m
    • en Longuemare's sunangel, n
    • de Longuemare-Sonnennymphe, n f
    • nc Heliangelus clarisse

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Caprimulgiformes > Troquílids > Heliangelus

    Nota: El nom específic de Clarisse fa referència a Clarisse Parzudaki, esposa del naturalista i col·leccionista francès Charles Parzudaki (1806-1889).

       
  • 2754197   Look-and-Feel ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> , <Inform√†tica > Internet> Look-and-Feel
     
       
    • aspecte-i-sensaci√≥, n m
    • es aspecto y comportamiento, n m
    • es aspecto y funcionamiento, n m
    • es look and feel, n m
    • fr aspect et convivialit√©, n m
    • fr l'apparence et la convivialit√©, n f
    • fr l'aspect et la convivialit√©, n m
    • en look and feel, n
    • en look-and-feel, n
    • de Aussehen und Handhabung, n n
    • de Look-and-Feel, n n
    • de Look-and-feel, n n

    <Informàtica > Programari> , <Informàtica > Internet>

    Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d'una interfície d'usuari.

    Nota: Per exemple, es pot fer referència a l'aspecte-i-sensació d'una pàgina web, d'una aplicació de tractament de textos o d'un reproductor d'MP3.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aspecte- i-sensació :

    S'aprova el terme aspecte- i-sensaci√≥, calc de l'angl√®s look-and-feel, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu look-and-feel, que és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és una forma semànticament motivada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats amb referència a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor s'ha decantat per aspecte-i-sensaci√≥ i no per aspecte-i-comportament, que √©s la forma que s'havia dif√≥s fins ara des del Termcat, perqu√® considera que aspecte-i-sensaci√≥ √©s una forma m√©s fidel al significat del terme angl√®s de partida i, per tant, pot adequar-se millor a tots els contextos d'√ļs de la forma anglesa.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu, encara que t√© √ļs, perqu√® es considera innecessari.

    Tamb√© s'han valorat, entre d'altres, les formes aspecte-i-funcionalitat, aspecte-i-experi√®ncia d'√ļs, aspecte-i-usabilitat, aspecte-i-interactivitat, aparen√ßa-i-sensaci√≥ i aspectes visuals i de comportament, per√≤ s'han desestimat perqu√® la forma aprovada es considera sem√†nticament m√©s precisa.

    S'aprova amb guionets entre els formants per donar més cohesió al terme i indicar que el concepte va més enllà de la mera fusió dels significats de aspecte i sensació. En aquest sentit, pot considerar-se un cas equiparable a compostos ja normatius del tipus cul-de-sac, entra-i-surt o vetesifils. En aquest cas, tal com passa a cul-de-sac o a entra-i-surt, l'escriptura soldada de tots els components, sense guionets, (*aspecteisensació) menaria a lectures errònies i, per tant, seria inadequada.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 305930   Louro vermelho ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Louro vermelho
     
       
    • louro vermell, n m
    • es louro rojo
    • fr louro vermelho
    • pt louro vermelho
    • en red louro
    • de Louro vermelho

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós.

       
  • 481334   Ludologie ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Ludologie
     
       
    • ludologia, n f
    • es ludolog√≠a
    • fr ludologie
    • en game studies
    • en ludology
    • de Ludologie

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Estudi teòric i interdisciplinari del videojoc, que s'ocupa, entre d'altres, de l'anàlisi d'aspectes relatius al disseny del joc, com ara les regles i l'experiència de joc, a les estructures, la narrativitat o l'estètica visual.

       
  • 208064   Luft-See ÔĽŅ <Lleure > Turisme> Luft-See
     
       
    • mar i aire, n m
    • es air sea
    • en air-sea
    • en fly/cruise
    • de Luft-See

    <Lleure > Turisme>

    Viatge en què es combina el transport aeri i el transport marítim, generalment utilitzant-ne l'un per a l'anada i l'altre per a la tornada.

       
  • 2664070   Lulo ÔĽŅ <Bot√†nica> Lulo
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo
    • nc Solanum quitoense

    <Botànica>

    Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

    Nota: El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2664071   Lulo ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Lulo
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 481335   Lumel ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Lumel
     
       
    • l√ļmel, n m
    • es lumel
    • es luxel
    • fr lumel
    • fr luxel
    • fr pixel illumin√©
    • en lumel
    • en luxel
    • de Lumel

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.

    Nota: Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.

    Nota: La forma l√ļmel √©s un acr√≤nim creat a partir de la denominaci√≥ anglesa luminosity element.