termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754197   Look-and-Feel ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> , <Inform√†tica > Internet> Look-and-Feel
     
       
    • aspecte-i-sensaci√≥, n m
    • es aspecto y comportamiento, n m
    • es aspecto y funcionamiento, n m
    • es look and feel, n m
    • fr aspect et convivialit√©, n m
    • fr l'apparence et la convivialit√©, n f
    • fr l'aspect et la convivialit√©, n m
    • en look and feel, n
    • en look-and-feel, n
    • de Aussehen und Handhabung, n n
    • de Look-and-Feel, n n
    • de Look-and-feel, n n

    <Informàtica > Programari> , <Informàtica > Internet>

    Conjunt de característiques de tipus sensorial, especialment visuals, i de comportament d'una interfície d'usuari.

    Nota: Per exemple, es pot fer referència a l'aspecte-i-sensació d'una pàgina web, d'una aplicació de tractament de textos o d'un reproductor d'MP3.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aspecte- i-sensació :

    S'aprova el terme aspecte- i-sensaci√≥, calc de l'angl√®s look-and-feel, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu look-and-feel, que és la forma més coneguda internacionalment;

    ·és una forma semànticament motivada;

    ·ja es documenta en textos especialitzats amb referència a aquest concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    El Consell Supervisor s'ha decantat per aspecte-i-sensaci√≥ i no per aspecte-i-comportament, que √©s la forma que s'havia dif√≥s fins ara des del Termcat, perqu√® considera que aspecte-i-sensaci√≥ √©s una forma m√©s fidel al significat del terme angl√®s de partida i, per tant, pot adequar-se millor a tots els contextos d'√ļs de la forma anglesa.

    Es descarta l'acceptaci√≥ del manlleu, encara que t√© √ļs, perqu√® es considera innecessari.

    Tamb√© s'han valorat, entre d'altres, les formes aspecte-i-funcionalitat, aspecte-i-experi√®ncia d'√ļs, aspecte-i-usabilitat, aspecte-i-interactivitat, aparen√ßa-i-sensaci√≥ i aspectes visuals i de comportament, per√≤ s'han desestimat perqu√® la forma aprovada es considera sem√†nticament m√©s precisa.

    S'aprova amb guionets entre els formants per donar més cohesió al terme i indicar que el concepte va més enllà de la mera fusió dels significats de aspecte i sensació. En aquest sentit, pot considerar-se un cas equiparable a compostos ja normatius del tipus cul-de-sac, entra-i-surt o vetesifils. En aquest cas, tal com passa a cul-de-sac o a entra-i-surt, l'escriptura soldada de tots els components, sense guionets, (*aspecteisensació) menaria a lectures errònies i, per tant, seria inadequada.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 305930   Louro vermelho ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Louro vermelho
     
       
    • louro vermell, n m
    • es louro rojo
    • fr louro vermelho
    • pt louro vermelho
    • en red louro
    • de Louro vermelho

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós.

       
  • 481334   Ludologie ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Ludologie
     
       
    • ludologia, n f
    • es ludolog√≠a
    • fr ludologie
    • en game studies
    • en ludology
    • de Ludologie

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Estudi teòric i interdisciplinari del videojoc, que s'ocupa, entre d'altres, de l'anàlisi d'aspectes relatius al disseny del joc, com ara les regles i l'experiència de joc, a les estructures, la narrativitat o l'estètica visual.

       
  • 208064   Luft-See ÔĽŅ <Lleure > Turisme> Luft-See
     
       
    • mar i aire, n m
    • es air sea
    • en air-sea
    • en fly/cruise
    • de Luft-See

    <Lleure > Turisme>

    Viatge en què es combina el transport aeri i el transport marítim, generalment utilitzant-ne l'un per a l'anada i l'altre per a la tornada.

       
  • 2664070   Lulo ÔĽŅ <Bot√†nica> Lulo
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo
    • nc Solanum quitoense

    <Botànica>

    Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

    Nota: El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 2664071   Lulo ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Lulo
     
       
    • lulo, n m
    • naranjilla [es], n f sin. compl.
    • es lulo
    • es naranjilla
    • es naranjillo
    • es toronja
    • fr lulo
    • fr morelle de Quito
    • fr naranjilla
    • fr naranrille
    • it lulo
    • en lulo
    • en naranjilla
    • en naranrilla
    • en Quito orange
    • de Lulo

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

    S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sin√≤nim complementari de la primera) com a designacions de l'esp√®cie bot√†nica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta esp√®cie, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n dues de les formes amb qu√® es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als pa√Įsos d'origen, Col√≤mbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

    ¬∑s√≥n designacions tamb√© conegudes i documentades en la resta de lleng√ľes (franc√®s, angl√®s, etc.);

    ·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

    La forma taronja de Quito, que tamb√© s'ha valorat i es documenta en altres lleng√ľes (Quito orange en angl√®s), s'ha descartat perqu√® √©s menys precisa que les formes aprovades i √©s bot√†nicament poc consistent, ja que la taronja pertany al g√®nere Citrus, mentre que el lulo pertany al g√®nere Solanum, de la mateixa fam√≠lia (rut√†cies) per√≤ m√©s proper al tom√†quet. La forma tom√†quet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en catal√† ni en les altres lleng√ľes. La forma morella de Quito, finalment, que tamb√© s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix g√®nere) es documenta poc i √©s, per tant, una designaci√≥ menys popular que lulo i naranjila.

    (1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <http://www.enciclopedia.cat/>

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

       
  • 481335   Lumel ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Lumel
     
       
    • l√ļmel, n m
    • es lumel
    • es luxel
    • fr lumel
    • fr luxel
    • fr pixel illumin√©
    • en lumel
    • en luxel
    • de Lumel

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.

    Nota: Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.

    Nota: La forma l√ļmel √©s un acr√≤nim creat a partir de la denominaci√≥ anglesa luminosity element.

       
  • 208542   Lump ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Lump
     
       
    • lumpus, n m
    • es cicl√≥ptero
    • es lumpo
    • fr lompe
    • fr lump
    • gl fumador
    • it ciclottero
    • it lompo
    • pt peixe-lapa
    • en henfish
    • en lumpfish
    • en lumpsucker
    • de Lump
    • de Seehase
    • nc Cyclopterus lumpus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels cicloptèrids, de cos rodó i massís, de color fosc, amb unes fileres de protuberàncies òssies, que habita en superfícies algals o en fons rocosos fins a 300 m de profunditat.

    Nota: Els ous de lumpus es comercialitzen com a succedani del caviar.