<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Perla blÃster cultivada, en la qual el nucli original ha estat substituït per un altre.
Nota: La denominació prové de mabe, una varietat d'ostra que produïa perles de gran qualitat.
<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Pel·lÃcula d'animació que es realitza amb seqüències i tecnologia procedents dels videojocs.
Nota: La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.
<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Tècnica de creació de pel·lÃcules d'animació amb seqüències i tecnologia procedents dels videojocs.
Nota: La denominació machinima és un acrònim creat a partir de les formes angleses machine, animation i cinema.
<Indústria > Arts grà fiques. Edició>
Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clà ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació cientÃfica.
Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clà ssiques, el mà cron indica vocal o sÃl·laba llarga.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Variant de la talla brillant, amb 40 facetes triangulars, 20 de trapezoïdals i taula decagonal a la corona, i 30 facetes quadrangulars i 10 de triangulars a la culata.
<Jocs>
Joc de taula que es juga amb unes fitxes distribuïdes en sèries, en què els quatre jugadors que hi participen intenten aconseguir unes determinades combinacions de fitxes a partir de successius descarts.
<Ciències de la vida > Zoologia>
Coleòpter de l'ordre dels pleurostictes, de la famÃlia dels escarabeids, d'antenes acabades en maça, tòrax de color negre amb diverses là mines que s'obren com un ventall i de larves rizòfagues, que sovint causa plagues importants en els conreus.
Nota: Les formes escarabat de Sant Joan, escarabat de maig i escarabat ratllat s'apliquen a les espècies designades amb els noms cientÃfics Melolontha melolontha, Melolontha pectoralis i Melolontha hippocastani.
<Ciències de la vida > Zoologia > Peixos>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la famÃlia dels carà ngids, que fa fins a 70 cm de llargà ria, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloïdals, amb la lÃnia lateral rivetejada d'escudets ossis i la parpella adiposa poc desenvolupada, que viu principalment en les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
<Indústria > Arts grà fiques. Edició>
Signe en forma de ratlleta horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clà ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació cientÃfica.
Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clà ssiques, el mà cron indica vocal o sÃl·laba llarga.
<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>
Model d'organització sanità ria que es basa en la integració i la coordinació de serveis, en el control sistemà tic de l'atenció als pacients, dels procediments emprats i dels resultats obtinguts, i en la transferència de riscos als proveïdors, amb l'objectiu de racionalitzar la despesa i de millorar la qualitat del servei.