termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3172773   Maischen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> Maischen
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es braceado, n m
    • es maceraci√≥n, n f
    • fr brassage, n m
    • fr emp√Ętage, n m
    • it ammostamento, n m
    • it macerazione, n f
    • en mashing, n
    • de Maischen, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Segona fase de la cervesificació, posterior al maltatge, que consisteix a barrejar malta triturada i aigua, sotmetre la mescla resultant a diferents temperatures i anar-la remenant de manera regular.

    Nota: 1. En la maceració, les substàncies solubles de la malta es dissolen, el midó es transforma en glucosa i les matèries nitrogenades complexes es degraden.

    Nota: 2. La mescla de malta triturada i aigua de la maceració és la mestura, que esdevé most al final d'aquesta operació.

    Nota: 3. L'equivalent franc√®s emp√Ętage, que significa literalment 'empastament', s'utilitza sovint referit de manera m√©s espec√≠fica a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la mescla de malta i l'aigua.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172774   Maischkessel ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> Maischkessel
     
       
    • macerador, n m
    • es bombo de maceraci√≥n, n m
    • es maceradora, n f
    • fr cuve d'emp√Ętage, n f
    • fr cuve de brassage, n f
    • fr cuve-mati√®re, n f
    • it tino di ammostamento, n m
    • it tino di macerazione, n m
    • en mash tun, n
    • en masher, n
    • en mashing tun, n
    • de Maischbottich, n m
    • de Maischkessel, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Recipient met√†l¬∑lic prove√Įt d'un mecanisme d'agitaci√≥ que s'utilitza en la cervesificaci√≥ per a fer la mestura i sotmetre-la a diferents temperatures durant l'operaci√≥ de maceraci√≥.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 204261   Makrelenbarsch ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Makrelenbarsch
     
       
    • sorella del sud, n f
    • es cojin√ļa negra
    • es jurel
    • fr carangue coubali
    • en blue runner
    • en runner
    • en yellow mackerel
    • de Makrelenbarsch
    • nc Caranx crysos

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la fam√≠lia dels car√†ngids, que fa fins a 70 cm de llarg√†ria, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la l√≠nia lateral rivetejada d'escudets ossis i la parpella adiposa poc desenvolupada, que viu principalment en les aig√ľes marines i salabroses tropicals i temperades.

       
  • 576620   Makron ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> Makron
     
       
    • m√†cron, n m
    • es acento largo
    • es macron
    • fr accent long
    • fr macron
    • fr trait sup√©rieur
    • it macron
    • en long accent
    • en macron
    • en straight accent
    • de L√§ngestrich
    • de Macron
    • de Makron

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ňČ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de pros√≤dia i m√®trica cl√†ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteraci√≥ i de transcripci√≥ fon√®tica i en diversos sistemes de notaci√≥ cient√≠fica.

    Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

       
  • 3568192   Malabarhornvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malabarhornvogel
     
       
    • calau becfal√ßat de l'√ćndia, n m
    • es c√°lao coronado, n m
    • fr calao de Malabar, n m
    • en Indian pied hornbill, n
    • de Malabarhornvogel, n m
    • nc Anthracoceros coronatus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

       
  • 3561858   Malaienbuschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malaienbuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Campbell, n f
    • es arbor√≥fila de Malasia, n f
    • fr torqu√©ole de Campbell, n f
    • en Malay partridge, n
    • de Malaienbuschwachtel, n f
    • nc Arborophila campbelli
    • nc Arborophila orientalis campbelli alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: 1. El nom específic de Campbell fa referència a l'ornitòleg anglès Bruce Campbell (1912-1993).

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perdiu boscana de Campbell:

    Els especialistes comenten que, malgrat que les denominacions en altres lleng√ľes fan refer√®ncia majorit√†riament a Mal√†isia, aquesta perdiu boscana √©s caracter√≠stica d'una zona m√©s √†mplia, la pen√≠nsula de Malaca, que engloba una part de Myanmar, la part meridional de Tail√†ndia i la part continental de Mal√†isia. Creuen que, en tot cas, si es vol fer refer√®ncia a la distribuci√≥ caldria dir-ne perdiu boscana malaia (malai malaia √©s, segons el diccionari normatiu, "Natural de la pen√≠nsula de Malaca"), per√≤ aquesta denominaci√≥ t√© l'inconvenient que tamb√© podria fer refer√®ncia a l'esp√®cie Arborophila charltonii. √Čs per aquest motiu que es decanten per perdiu boscana de Campbell, que consideren que √©s la denominaci√≥ m√©s precisa.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 3568191   Malaienhornvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malaienhornvogel
     
       
    • calau becfal√ßat cellut, n m
    • es c√°lao malayo, n m
    • fr calao charbonnier, n m
    • en black hornbill, n
    • de Malaienhornvogel, n m
    • nc Anthracoceros malayanus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme calau becfalçat cellut:

    El substantiu calau, d'origen malai, ja es recull al diccionari normatiu com a designació d'ocell, si bé associat a l'ordre dels coraciformes: "Ocell africà de l'ordre dels coraciformes, de bec gros i corbat, pertanyent a una família que comprèn diverses espècies d'entre 40 i 100 centímetres de llargada." Els especialistes indiquen, malgrat tot, que actualment els calaus s'associen amb els bucerotiformes: dins l'ordre dels coraciformes, en canvi, s'hi inclouen els abellerols, els alcions, els blauets, els gaigs, els motmots i els todis.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3172820   Malz-Whisky ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> Malz-Whisky
     
       
    • whisky de malta, n f
    • es whisky de malta, n m
    • fr whisky de malt, n m
    • pt u√≠sque de malte, n m
    • en malt whisky, n
    • en malt whiskey, n var. ling.
    • de Malz-Whisky, n m

    <Alimentació > Begudes>

    Whisky elaborat √ļnicament o majorit√†riament amb ordi maltat.

    Nota: 1. El whisky de malta escoc√®s s'elabora √ļnicament amb ordi maltat; el whisky de malta americ√†, amb un 51 % d'ordi maltat com a m√≠nim.

    Nota: 2. La denominació anglesa malt whisky correspon a l'anglès britànic, i la variant malt whiskey, a l'anglès dels Estats Units i d'Irlanda.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla, whisky de gra de mescla i maltar:

    S'aproven les denominacions whisky de malta, whisky de gra i whisky de mescla, juntament amb les formes relacionades whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla, whisky de gra de mescla i maltar, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a whisky de malta, whisky de gra i whisky de mescla, calcs de les denominacions angleses malt whisky, grain whisky i blended whisky, respectivament,

    ·són formes ja utilitzades en l'àmbit i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ¬∑s√≥n denominacions descriptives i ling√ľ√≠sticament adequades: whisky de malta i whisky de gra fan refer√®ncia al producte de base d'elaboraci√≥ del whisky (la malta en el primer cas i qualsevol altre tipus de gra, en el segon), mentre que a whisky de mescla es destaca el fet que s'elabora amb una barreja de whiskys;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla i whisky de gra de mescla, calcs tamb√© de les denominacions angleses establertes per la normativa escocesa single malt whisky, single grain whisky, blended malt whisky i blended grain whisky, respectivament,

    ·són alternatives catalanes a les denominacions angleses;

    ¬∑s'associen f√†cilment amb els conceptes corresponents, malgrat que des del punt de vista estrictament sem√†ntic podrien considerar-se equ√≠voques, especialment les denominacions amb √ļnic; cal tenir present, de tota manera, que tamb√© les formes angleses de partida s√≥n ambig√ľes o, si m√©s no, poc precises: aix√≠, l'adjectiu single de single malt whisky i single grain whisky es refereix, de fet, a la destil¬∑leria d'elaboraci√≥ del whisky, que √©s una de sola; i blended, al seu torn, no es pot interpretar com una simple mescla (to blend √©s 'mesclar' o 'barrejar'), sin√≥ com una mescla procedent de diferents destil¬∑leries.

    Finalment, pel que fa al verb maltar,

    ·és una forma ja àmpliament utilitzada en l'àmbit de l'alimentació i les begudes;

    ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques de referència en català amb aquest sentit;

    ·el diccionari normatiu ja recull el substantiu maltatge, que és un derivat del verb maltar;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza tamb√© el verb an√†leg.


    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ d'√ļs entre malt i malta, el Consell Supervisor fa notar que totes dues formes s√≥n adequades, tal com recull el diccionari normatiu. S'opta per les designacions amb malta, per√≤, perqu√® √©s la forma m√©s estesa entre els especialistes.

    Pel que fa a l'aprovaci√≥ de la designaci√≥ whisky de gra per oposici√≥ a whisky de malta (el whisky de gra √©s el que s'elabora √ļnicament o majorit√†riament amb cereals altres que l'ordi maltat), el Consell Supervisor fa notar que, malgrat que pugui semblar poc adequada (perqu√® la malta tamb√© √©s un gra, com el blat, el s√®gol o el moresc), √©s una designaci√≥ compartida per les altres lleng√ľes i inequ√≠voca en aquest √†mbit, especialment en el context del whisky escoc√®s, que √©s fonamentalment el context en qu√® s'utilitza. Les formes whisky de cereal i whisky de cereals, que tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i tenen el mateix inconvenient que pot tenir whisky de gra respecte de whisky de malta, en el sentit que l'ordi tamb√© √©s un cereal.

    Per a blended whisky, s'han valorat tamb√©, a m√©s de la forma aprovada, les denominacions whisky compost, whisky mixt i whisky cupat (calc del franc√®s whisky coup√©, recollida en algunes fonts), per√≤ s'han bandejat perqu√®, a difer√®ncia de whisky de mescla, no tenen √ļs.

    Com a alternatives a whisky de malta √ļnic, tamb√© s'ha valorat whisky de malta pur (calc de la forma anglesa pure malt whisky, for√ßa estesa i coneguda), per√≤ s'ha desestimat perqu√® la normativa escocesa actual prohibeix, per motius d'imprecisi√≥, fer √ļs de l'adjectiu pure -i, per tant de la forma pure malt whisky- per a fer refer√®ncia a aquest tipus de whisky.

    També s'han descartat, per a aquest mateix concepte, les formes whisky de malta singular i whisky de malta simple (i igualment whisky de gra singular i whisky de gra simple per a single grain whisky), perquè es creu que la denominació aprovada s'identifica més inequívocament amb el concepte.

    Finalment, s'ha valorat també la possibilitat de fer l'oposició entre les formes whisky de malta unidestil·leria (per a single malt whisky) i whisky de malta multidestil·leria (per a blended malt whisky) -i igualment entre whisky de gra unidestil·leria (per a single grain whisky) i whisky de gra multidestil·leria (per a blended grain whisky)-, que semànticament descriurien amb precisió els conceptes; s'ha preferit, però, optar pels calcs de l'anglès, que es creu que poden tenir més bona acollida entre els especialistes.

    (1) Si b√© s'hi recull referit nom√©s a l'ordi ("Operaci√≥ de convertir l'ordi en malt"), els contextos documentats i l'√ļs en altres lleng√ľes mostren que tamb√© s'aplica de vegades, per extensi√≥, a altres cereals, quan se sotmeten a germinaci√≥ i assecatge.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172775   m√§lzen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> m√§lzen
     
       
    • maltar, v tr
    • es maltear, v tr
    • fr malter, v tr
    • en malt, to, v tr
    • de m√§lzen, v tr

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Sotmetre un cereal, generalment ordi, a un procés de germinació i assecatge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla, whisky de gra de mescla i maltar:

    S'aproven les denominacions whisky de malta, whisky de gra i whisky de mescla, juntament amb les formes relacionades whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla, whisky de gra de mescla i maltar, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a whisky de malta, whisky de gra i whisky de mescla, calcs de les denominacions angleses malt whisky, grain whisky i blended whisky, respectivament,

    ·són formes ja utilitzades en l'àmbit i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ¬∑s√≥n denominacions descriptives i ling√ľ√≠sticament adequades: whisky de malta i whisky de gra fan refer√®ncia al producte de base d'elaboraci√≥ del whisky (la malta en el primer cas i qualsevol altre tipus de gra, en el segon), mentre que a whisky de mescla es destaca el fet que s'elabora amb una barreja de whiskys;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a whisky de malta √ļnic, whisky de gra √ļnic, whisky de malta de mescla i whisky de gra de mescla, calcs tamb√© de les denominacions angleses establertes per la normativa escocesa single malt whisky, single grain whisky, blended malt whisky i blended grain whisky, respectivament,

    ·són alternatives catalanes a les denominacions angleses;

    ¬∑s'associen f√†cilment amb els conceptes corresponents, malgrat que des del punt de vista estrictament sem√†ntic podrien considerar-se equ√≠voques, especialment les denominacions amb √ļnic; cal tenir present, de tota manera, que tamb√© les formes angleses de partida s√≥n ambig√ľes o, si m√©s no, poc precises: aix√≠, l'adjectiu single de single malt whisky i single grain whisky es refereix, de fet, a la destil¬∑leria d'elaboraci√≥ del whisky, que √©s una de sola; i blended, al seu torn, no es pot interpretar com una simple mescla (to blend √©s 'mesclar' o 'barrejar'), sin√≥ com una mescla procedent de diferents destil¬∑leries.

    Finalment, pel que fa al verb maltar,

    ·és una forma ja àmpliament utilitzada en l'àmbit de l'alimentació i les begudes;

    ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques de referència en català amb aquest sentit;

    ·el diccionari normatiu ja recull el substantiu maltatge, que és un derivat del verb maltar;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza tamb√© el verb an√†leg.


    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ d'√ļs entre malt i malta, el Consell Supervisor fa notar que totes dues formes s√≥n adequades, tal com recull el diccionari normatiu. S'opta per les designacions amb malta, per√≤, perqu√® √©s la forma m√©s estesa entre els especialistes.

    Pel que fa a l'aprovaci√≥ de la designaci√≥ whisky de gra per oposici√≥ a whisky de malta (el whisky de gra √©s el que s'elabora √ļnicament o majorit√†riament amb cereals altres que l'ordi maltat), el Consell Supervisor fa notar que, malgrat que pugui semblar poc adequada (perqu√® la malta tamb√© √©s un gra, com el blat, el s√®gol o el moresc), √©s una designaci√≥ compartida per les altres lleng√ľes i inequ√≠voca en aquest √†mbit, especialment en el context del whisky escoc√®s, que √©s fonamentalment el context en qu√® s'utilitza. Les formes whisky de cereal i whisky de cereals, que tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i tenen el mateix inconvenient que pot tenir whisky de gra respecte de whisky de malta, en el sentit que l'ordi tamb√© √©s un cereal.

    Per a blended whisky, s'han valorat tamb√©, a m√©s de la forma aprovada, les denominacions whisky compost, whisky mixt i whisky cupat (calc del franc√®s whisky coup√©, recollida en algunes fonts), per√≤ s'han bandejat perqu√®, a difer√®ncia de whisky de mescla, no tenen √ļs.

    Com a alternatives a whisky de malta √ļnic, tamb√© s'ha valorat whisky de malta pur (calc de la forma anglesa pure malt whisky, for√ßa estesa i coneguda), per√≤ s'ha desestimat perqu√® la normativa escocesa actual prohibeix, per motius d'imprecisi√≥, fer √ļs de l'adjectiu pure -i, per tant de la forma pure malt whisky- per a fer refer√®ncia a aquest tipus de whisky.

    També s'han descartat, per a aquest mateix concepte, les formes whisky de malta singular i whisky de malta simple (i igualment whisky de gra singular i whisky de gra simple per a single grain whisky), perquè es creu que la denominació aprovada s'identifica més inequívocament amb el concepte.

    Finalment, s'ha valorat també la possibilitat de fer l'oposició entre les formes whisky de malta unidestil·leria (per a single malt whisky) i whisky de malta multidestil·leria (per a blended malt whisky) -i igualment entre whisky de gra unidestil·leria (per a single grain whisky) i whisky de gra multidestil·leria (per a blended grain whisky)-, que semànticament descriurien amb precisió els conceptes; s'ha preferit, però, optar pels calcs de l'anglès, que es creu que poden tenir més bona acollida entre els especialistes.

    (1) Si b√© s'hi recull referit nom√©s a l'ordi ("Operaci√≥ de convertir l'ordi en malt"), els contextos documentats i l'√ļs en altres lleng√ľes mostren que tamb√© s'aplica de vegades, per extensi√≥, a altres cereals, quan se sotmeten a germinaci√≥ i assecatge.

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 314325   Managed Care ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> Managed Care
     
       
    • assist√®ncia gestionada, n f
    • es asistencia gestionada
    • es atenci√≥n dirigida
    • es atenci√≥n gestionada
    • fr soins g√©r√©s
    • fr soins int√©gr√©s
    • en managed care
    • de Managed Care

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Model d'organitzaci√≥ sanit√†ria que es basa en la integraci√≥ i la coordinaci√≥ de serveis, en el control sistem√†tic de l'atenci√≥ als pacients, dels procediments emprats i dels resultats obtinguts, i en la transfer√®ncia de riscos als prove√Įdors, amb l'objectiu de racionalitzar la despesa i de millorar la qualitat del servei.