termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3172773   Maischen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> Maischen
     
       
    • maceraci√≥, n f
    • es braceado, n m
    • es maceraci√≥n, n f
    • fr brassage, n m
    • fr emp√Ętage, n m
    • it ammostamento, n m
    • it macerazione, n f
    • en mashing, n
    • de Maischen, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Segona fase de la cervesificació, posterior al maltatge, que consisteix a barrejar malta triturada i aigua, sotmetre la mescla resultant a diferents temperatures i anar-la remenant de manera regular.

    Nota: 1. En la maceració, les substàncies solubles de la malta es dissolen, el midó es transforma en glucosa i les matèries nitrogenades complexes es degraden.

    Nota: 2. La mescla de malta triturada i aigua de la maceració és la mestura, que esdevé most al final d'aquesta operació.

    Nota: 3. L'equivalent franc√®s emp√Ętage, que significa literalment 'empastament', s'utilitza sovint referit de manera m√©s espec√≠fica a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la mescla de malta i l'aigua.

    Nota: 4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172774   Maischkessel ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> Maischkessel
     
       
    • macerador, n m
    • es bombo de maceraci√≥n, n m
    • es maceradora, n f
    • fr cuve d'emp√Ętage, n f
    • fr cuve de brassage, n f
    • fr cuve-mati√®re, n f
    • it tino di ammostamento, n m
    • it tino di macerazione, n m
    • en mash tun, n
    • en masher, n
    • en mashing tun, n
    • de Maischbottich, n m
    • de Maischkessel, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Recipient met√†l¬∑lic prove√Įt d'un mecanisme d'agitaci√≥ que s'utilitza en la cervesificaci√≥ per a fer la mestura i sotmetre-la a diferents temperatures durant l'operaci√≥ de maceraci√≥.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3922115   Makassar Ebenholz ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Makassar Ebenholz
     
       
    • ban√ļs de Macassar, n m
    • eben de Macassar, n m sin. compl.
    • macassar, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano de macassar, n m
    • es √©bano de Macassar, n m
    • es √©bano de Tailandia, n m
    • es √©bano macasar, n m
    • es macassar, n m
    • fr √©b√®ne vein√©e d'Asie, n f
    • fr macassar, n m
    • en amara ebony, n
    • en coromandel, n
    • en macassar, n
    • en Macassar ebony, n
    • en striped ebony, n
    • de gestreiftes Ebenholz, n n
    • de Makassar Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

    Nota: 1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

    S'aproven les denominacions ban√ļs de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sin√≤nims complementaris) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ban√ļs de Macassar i eben de Macassar,

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i, en segon lloc, que l'arbre de proced√®ncia d'aquesta fusta (Diospyros celebica) √©s end√®mic de l'illa de Sulawesi, que t√© com a port principal Macassar;

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

    ¬∑la forma ban√ļs de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Quant a macassar,

    ¬∑√©s una reducci√≥ de ban√ļs de Macassar (o eben de Macassar);

    ·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

    La forma ban√ļs de les C√®lebes (o eben de les C√®lebes), creada sobre C√®lebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on √©s end√®mic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perqu√® s'allunya de les formes utilitzades en altres lleng√ľes. Cal tenir en compte, a banda d'aix√≤, que C√®lebes √©s un nom antic (per b√© que √©s present en el nom cient√≠fic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de ban√ļs de C√®lebes, at√®s que C√®lebes no √©s un arxip√®lag, com suggereix de les C√®lebes, sin√≥ una sola illa.

    Es descarta la forma ban√ļs asi√†tic, paral¬∑lela a la denominaci√≥ oficial en castell√†, perqu√® √©s imprecisa.

    Pel que fa a la vacil¬∑laci√≥ documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptaci√≥ Macassar, ja utilitzada en altres lleng√ľes i documentada tamb√© en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en catal√† al nom com√ļ macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una pe√ßa de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sof√†, d'una cadira o d'un altre seient.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3932130   Makirakauz ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Makirakauz
     
       
    • n√≠nox de Makira, n m
    • es n√≠nox de San Crist√≥bal, n m
    • fr ninoxe de Makira, n f
    • en Makira boobook, n
    • de Makirakauz, n m
    • nc Ninox roseoaxillaris
    • nc Ninox jacquinoti roseoaxillaris alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrigiformes > Estrígids> Ninox

    Nota: El nom específic de Makira fa referència a Makira, illa de l'arxipèlag de les Salomó on habita aquesta espècie.

       
  • 3922131   Makor√© ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Makor√©
     
       
    • macor√©, n m
    • douca, n f sin. compl.
    • es abaku, n m
    • es babu, n m
    • es baku, n m
    • es caoba cerezo, n f
    • es cerezo africano, n m
    • es douka, n f
    • es makore, n m
    • es makor√©, n m
    • es ukola, n f
    • fr douka, n m
    • fr makor√©, n m
    • en makora, n
    • en makor√©, n
    • en makori, n
    • de Douka, n
    • de Makor√©, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment de Ghana i de la Costa d'Ivori, que s'obté dels arbres Tieghemella africana i Tieghemella heckelii (família de les sapotàcies), semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca entre blanquinosa i rosada, emprada principalment en la fabricació de talles i peces tornejades, ebenisteria, fusteria exterior i interior, construcció civil i construcció naval.

    Nota: 1. Les denominacions macoré i douca (i les formes corresponents en cada llengua) tenen un abast diferent:

    Pel que fa a macoré i formes similars, en català, i també en castellà, francès i anglès segons la norma UNE- EN 13556:2004, sol designar la fusta procedent de les espècies Tieghemella heckelii i Tieghemella africana. En canvi, en alemany, seguint la mateixa norma, Makoré designa només Tieghemella heckelii.

    Pel que fa a douca i formes similars, en català, i també en castellà, francès, anglès i alemany (d'acord amb la mateixa norma UNE), només s'aplica a la fusta de l'espècie Tieghemella africana.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme macoré (sin. compl. douka):

    S'aproven les denominacions macor√© (com a forma principal) i douka (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a macoré, manlleu d'origen africà vehiculat probablement a través del francès,

    ·és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en altres fonts catalanes referida específicament a l'espècie botànica Tieghemella heckelii i a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·és una forma àmpliament utilitzada i documentada en català, tant per a fer referència a la fusta de Tieghemella heckelii com de Tieghemella africana, segons els especialistes, si bé l'obtinguda de Tieghemella africana també es denomina, específicament, douca;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i anglès;
    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a douca, manlleu igualment d'origen africà,

    ·és una denominació també recollida en fonts catalanes per a designar l'espècie botànica Tieghemella africana;(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Altres formes aut√≤ctones, com ara abaku, ukola o babu, s'han descartat perqu√® tenen poc √ļs.

    També s'han descartat les formes cirerer africà i caoba cirerer (en castellà es documenten les formes paral·leles) perquè els arbres productors d'aquesta fusta no són cirerers (de la família de les rosàcies) ni caobes (de la família de les meliàcies).

    (1) Apareix, per exemple, a MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Pa√Įsos Catalans. Granollers: Montblanc-Mart√≠n; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Bot√†nica; 24).

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 204261   Makrelenbarsch ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> Makrelenbarsch
     
       
    • sorella del sud, n f
    • es cojin√ļa negra
    • es jurel
    • fr carangue coubali
    • en blue runner
    • en runner
    • en yellow mackerel
    • de Makrelenbarsch
    • nc Caranx crysos

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la fam√≠lia dels car√†ngids, que fa fins a 70 cm de llarg√†ria, de cos generalment comprimit i recobert d'escates cicloidals, amb la l√≠nia lateral rivetejada d'escudets ossis i la parpella adiposa poc desenvolupada, que viu principalment en les aig√ľes marines i salabroses tropicals i temperades.

       
  • 576620   Makron ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> Makron
     
       
    • m√†cron, n m
    • es acento largo
    • es macron
    • fr accent long
    • fr macron
    • fr trait sup√©rieur
    • it macron
    • en long accent
    • en macron
    • en straight accent
    • de L√§ngestrich
    • de Macron
    • de Makron

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe en forma de ratlleta horitzontal (ňČ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de pros√≤dia i m√®trica cl√†ssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteraci√≥ i de transcripci√≥ fon√®tica i en diversos sistemes de notaci√≥ cient√≠fica.

    Nota: En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el màcron indica vocal o síl·laba llarga.

       
  • 3568192   Malabarhornvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malabarhornvogel
     
       
    • calau becfal√ßat de l'√ćndia, n m
    • es c√°lao coronado, n m
    • fr calao de Malabar, n m
    • en Indian pied hornbill, n
    • de Malabarhornvogel, n m
    • nc Anthracoceros coronatus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

       
  • 3561858   Malaienbuschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malaienbuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Campbell, n f
    • es arbor√≥fila de Malasia, n f
    • fr torqu√©ole de Campbell, n f
    • en Malay partridge, n
    • de Malaienbuschwachtel, n f
    • nc Arborophila campbelli
    • nc Arborophila orientalis campbelli alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: 1. El nom específic de Campbell fa referència a l'ornitòleg anglès Bruce Campbell (1912-1993).

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perdiu boscana de Campbell:

    Els especialistes comenten que, malgrat que les denominacions en altres lleng√ľes fan refer√®ncia majorit√†riament a Mal√†isia, aquesta perdiu boscana √©s caracter√≠stica d'una zona m√©s √†mplia, la pen√≠nsula de Malaca, que engloba una part de Myanmar, la part meridional de Tail√†ndia i la part continental de Mal√†isia. Creuen que, en tot cas, si es vol fer refer√®ncia a la distribuci√≥ caldria dir-ne perdiu boscana malaia (malai malaia √©s, segons el diccionari normatiu, "Natural de la pen√≠nsula de Malaca"), per√≤ aquesta denominaci√≥ t√© l'inconvenient que tamb√© podria fer refer√®ncia a l'esp√®cie Arborophila charltonii. √Čs per aquest motiu que es decanten per perdiu boscana de Campbell, que consideren que √©s la denominaci√≥ m√©s precisa.

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 3568191   Malaienhornvogel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Malaienhornvogel
     
       
    • calau becfal√ßat cellut, n m
    • es c√°lao malayo, n m
    • fr calao charbonnier, n m
    • en black hornbill, n
    • de Malaienhornvogel, n m
    • nc Anthracoceros malayanus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme calau becfalçat cellut:

    El substantiu calau, d'origen malai, ja es recull al diccionari normatiu com a designació d'ocell, si bé associat a l'ordre dels coraciformes: "Ocell africà de l'ordre dels coraciformes, de bec gros i corbat, pertanyent a una família que comprèn diverses espècies d'entre 40 i 100 centímetres de llargada." Els especialistes indiquen, malgrat tot, que actualment els calaus s'associen amb els bucerotiformes: dins l'ordre dels coraciformes, en canvi, s'hi inclouen els abellerols, els alcions, els blauets, els gaigs, els motmots i els todis.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]