termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1338155   Note ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Note
     
       
    • nota, n f
    • es nota
    • fr note
    • it nota
    • pt nota
    • en note
    • de Duftnote
    • de Note

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Constituent bàsic que es pot percebre en la fragància d'un perfum.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 1534021   Notfallmedizin ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> Notfallmedizin
     
       
    • medicina d'urg√®ncies, n f
    • urgentologia, n f sin. compl.
    • es emergenciolog√≠a
    • es emergentolog√≠a
    • es medicina de emergencias
    • es medicina de urgencias
    • es urgenciolog√≠a
    • es urgentolog√≠a
    • fr m√©decine d'urgence
    • fr oxyologie
    • fr urgentologie
    • it medicina di emergenza
    • it medicina di urgenza
    • pt medicina de urg√™ncia
    • en emergency medicine
    • en emergentology
    • de Notfallmedizin

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Branca de la medicina que t√© per objecte l'avaluaci√≥ i el tractament m√®dic o quir√ļrgic dels pacients que requereixen una assist√®ncia immediata.

    Nota: Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. <http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

       
  • 481355   NSC ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> NSC
     
       
    • personatge no jugador, n m
    • PNJ, n m sigla
    • es personaje no jugador
    • es PNJ sigla
    • fr personnage non-jouable
    • fr personnage non-joueur
    • fr PNJ sigla
    • en non-player character
    • en NPC sigla
    • de Nicht-Spieler-Charakter
    • de Nicht-Spieler-Figur
    • de NSC sigla

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Personatge que és controlat per un administrador de joc o bé per mitjà de tècniques d'intel·ligència artificial, que incideix en el desenvolupament de la partida però sobre el qual el jugador no té control.

       
  • 205692   Nubuk ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells> Nubuk
     
       
    • nubuc, n m
    • es nubuc
    • fr nubuck
    • en nubuck
    • de Nubuk

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells>

    Pell ovina o bovina apelfada pel costat de flor.

       
  • 208741   Nunatak ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> Nunatak
     
       
    • nunatak, n m
    • es nunatak
    • fr nunatak
    • en nunatak
    • en nunataq
    • de Nunatak

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pic roc√≥s a√Įllat que sobresurt de la superf√≠cie d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perp√®tues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.

       
  • 835126   Nunchaku ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> Nunchaku
     
       
    • nunchaku [ja], n m
    • es nunchaco
    • es nunchaku
    • fr fl√©au
    • fr fl√©au d'Okinawa
    • fr nunchaku
    • it nunchaku
    • en nunchaku
    • de Nunchaku

    <Esports > Esports de combat>

    Arma originària d'Okinawa formada per dos bastons d'aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s'utilitza en determinades arts marcials.

    Nota: Nunchaku és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopci√≥ del manlleu japon√®s, i nom√©s en un cas s'ha fixat tamb√© una denominaci√≥ descriptiva catalana com a sin√≤nim complementari, pels motius seg√ľents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ¬∑els manlleus del japon√®s tenen √ļs internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogr√†fiques de les lleng√ľes de refer√®ncia;

    ¬∑s√≥n tamb√© les formes que, en general, tenen √ļs en catal√†.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripci√≥ d'acord amb el sistema de romanitzaci√≥ Hepburn, que √©s el m√©s utilitzat internacionalment i el que ha fet servir pr√®viament el Consell Supervisor en la fixaci√≥ d'altres manlleus procedents del japon√®s. Aquest sistema, a m√©s, permet aconseguir una pron√ļncia bastant propera a la fon√®tica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificaci√≥, per√≤, s'ha optat per eliminar en la transcripci√≥ el diacr√≠tic corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bŇć-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un m√†cron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicaci√≥ de la vocal), perqu√® dificulta l'escriptura i no aporta difer√®ncies quan es llegeix en catal√† en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japon√®s aprovats pel Consell Supervisor. Tot i aix√≠, s'acorda de fer constar en nota la transcripci√≥ estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al g√®nere, at√®s que en la llengua d'origen no es fa distinci√≥ entre mascul√≠ i femen√≠, en cada cas s'ha optat per una soluci√≥ o altra en funci√≥ de l'√ļs m√©s est√®s en catal√†.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nunchaku:

    Es bandegen les denominacions alternatives batolles d'Okinawa, flagell d'Okinawa i verguera d'Okinawa, si b√© es poden considerar sem√†nticament adequades, perqu√® no tenen √ļs i el manlleu del japon√®s ja est√† molt est√®s, tant en catal√† com en la resta de lleng√ľes de refer√®ncia.

       
  • 305937   Nyatoh ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Nyatoh
     
       
    • nyatoh, n m
    • es nyatoh
    • fr nyatoh
    • en nyatoh
    • de Nyatoh

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres de la família de les sapotàcies, principalment del gènere Palaquium, però també dels gèneres Payena i Ganua, lleugera o semipesant, tova, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color entre groguenc i marró clar.