termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 635777   Nidation ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ginecologia. Obstetr√≠cia> Nidation
     
       
    • implantaci√≥, n f
    • nidaci√≥, n f sin. compl.
    • es anidaci√≥n
    • es implantaci√≥n
    • es nidaci√≥n
    • fr implantation
    • fr nidation
    • it annidamento
    • it impianto
    • it nidazione
    • pt implanta√ß√£o
    • pt nida√ß√£o
    • en implantation
    • en nidation
    • de Einnistung
    • de Implantation
    • de Nidation

    <Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>

    Fixació d'un oòcit fecundat en l'endometri.

    Nota: Segons algunes fonts, la forma nidació fa referència específicament a la fase de la implantació, pròpia d'alguns mamífers com ara els humans, en què l'ou envaeix la mucosa uterina i s'hi adhereix.

       
  • 208479   Nocebo-Antwort ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> Nocebo-Antwort
     
       
    • efecte nocebo, n m
    • resposta nocebo, n f
    • es efecto nocebo
    • es respuesta nocebo, n f
    • fr effet nocebo, n m
    • fr effet noc√©bo, n m
    • fr r√©ponse nocebo, n f
    • fr r√©ponse noc√©bo, n f
    • en nocebo effect, n
    • en nocebo response, n
    • de Nocebo-Antwort, n f
    • de Nocebo-Effekt, n m

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut després de la presa d'un placebo.

    Nota: 1. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació efecte nocebo:

    S'aprova el terme efecte nocebo pels motius seg√ľents:

    ·es tracta d'un sintagma creat per l'adjunció al mot patrimonial efecte ('resultat de l'acció d'una causa') de la forma del futur del llatí nocere 'noure, fer mal, malmetre';

    ·es tracta d'una forma paral·lela a efecte placebo, sintagma pràcticament lexicalitzat creat amb la forma placebo, que el DIEC defineix com 'Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts, emprat en la investigació farmacològica';

    ·en català, doncs, el mot placebo és considerat un substantiu, i l'efecte placebo és l'efecte positiu que trobem després de la ingestió del placebo;

    ¬∑totes dues formes (placebo i nocebo) romanen inalterades en totes les lleng√ľes, com a llatinismes acceptats;

    ·els especialistes constaten la vitalitat del terme.

    Es desestima l'aprovació del substantiu *nocebo (que, hipotèticament, seria l'antònim de placebo) perquè es considera que quan s'administra una substància com un placebo, de la qual, per definició, no sabem els efectes (si no, seria una medecina) no es pot saber el resultat de la presa. La substància que s'administra és sempre un placebo, i l'efecte posterior, efecte placebo o efecte nocebo, depenent de la millora o l'empitjorament del pacient.

    [Acta 343, 13 de febrer de 2002]

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació resposta nocebo:

    S'aprova la denominaci√≥ resposta nocebo com a sin√≤nim de la forma normalitzada efecte nocebo, pels motius seg√ľents:

    ¬∑els especialistes asseguren que, tot i que efecte nocebo √©s la designaci√≥ tradicional i t√© un √ļs molt est√®s, actualment es tendeix a donar prefer√®ncia, en sectors especialitzats, a resposta nocebo, que es considera una forma sem√†nticament m√©s adequada; el motiu √©s que, segons els experts, √©s impropi parlar de efecte des del punt de vista cl√≠nic per a fer refer√®ncia uns canvis en el pacient que en cap cas s√≥n el resultat de l'aplicaci√≥ del placebo (perqu√® un placebo nom√©s cont√© productes inerts) sin√≥ fruit de l'autosuggesti√≥ i de les expectatives que el pacient t√© amb relaci√≥ a l'efic√†cia del tractament;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta tamb√© la designaci√≥ an√†loga.

    Tot i que els experts consultats s'han mostrat partidaris de donar prioritat a la denominaci√≥ resposta nocebo, el Consell Supervisor decideix aprovar les dues denominacions com a sin√≤nims absoluts, tenint en compte la gran extensi√≥ de efecte nocebo i el fet que l'√ļs del nucli efecte en aquest context no √©s ling√ľ√≠sticament inadequat.

    El Consell Supervisor fa notar que aquesta decisió afecta també el terme relacionat efecte placebo, que passarà a tenir com a sinònim la forma resposta placebo.

    [Acta 576, 12 de juny de 2014]

       
  • 208479   Nocebo-Effekt ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Farmacologia> Nocebo-Effekt
     
       
    • efecte nocebo, n m
    • resposta nocebo, n f
    • es efecto nocebo
    • es respuesta nocebo, n f
    • fr effet nocebo, n m
    • fr effet noc√©bo, n m
    • fr r√©ponse nocebo, n f
    • fr r√©ponse noc√©bo, n f
    • en nocebo effect, n
    • en nocebo response, n
    • de Nocebo-Antwort, n f
    • de Nocebo-Effekt, n m

    <Ciències de la salut > Farmacologia>

    Conjunt de canvis negatius o contraproduents que experimenta una persona en el seu estat de salut després de la presa d'un placebo.

    Nota: 1. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació efecte nocebo:

    S'aprova el terme efecte nocebo pels motius seg√ľents:

    ·es tracta d'un sintagma creat per l'adjunció al mot patrimonial efecte ('resultat de l'acció d'una causa') de la forma del futur del llatí nocere 'noure, fer mal, malmetre';

    ·es tracta d'una forma paral·lela a efecte placebo, sintagma pràcticament lexicalitzat creat amb la forma placebo, que el DIEC defineix com 'Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts, emprat en la investigació farmacològica';

    ·en català, doncs, el mot placebo és considerat un substantiu, i l'efecte placebo és l'efecte positiu que trobem després de la ingestió del placebo;

    ¬∑totes dues formes (placebo i nocebo) romanen inalterades en totes les lleng√ľes, com a llatinismes acceptats;

    ·els especialistes constaten la vitalitat del terme.

    Es desestima l'aprovació del substantiu *nocebo (que, hipotèticament, seria l'antònim de placebo) perquè es considera que quan s'administra una substància com un placebo, de la qual, per definició, no sabem els efectes (si no, seria una medecina) no es pot saber el resultat de la presa. La substància que s'administra és sempre un placebo, i l'efecte posterior, efecte placebo o efecte nocebo, depenent de la millora o l'empitjorament del pacient.

    [Acta 343, 13 de febrer de 2002]

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació resposta nocebo:

    S'aprova la denominaci√≥ resposta nocebo com a sin√≤nim de la forma normalitzada efecte nocebo, pels motius seg√ľents:

    ¬∑els especialistes asseguren que, tot i que efecte nocebo √©s la designaci√≥ tradicional i t√© un √ļs molt est√®s, actualment es tendeix a donar prefer√®ncia, en sectors especialitzats, a resposta nocebo, que es considera una forma sem√†nticament m√©s adequada; el motiu √©s que, segons els experts, √©s impropi parlar de efecte des del punt de vista cl√≠nic per a fer refer√®ncia uns canvis en el pacient que en cap cas s√≥n el resultat de l'aplicaci√≥ del placebo (perqu√® un placebo nom√©s cont√© productes inerts) sin√≥ fruit de l'autosuggesti√≥ i de les expectatives que el pacient t√© amb relaci√≥ a l'efic√†cia del tractament;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta tamb√© la designaci√≥ an√†loga.

    Tot i que els experts consultats s'han mostrat partidaris de donar prioritat a la denominaci√≥ resposta nocebo, el Consell Supervisor decideix aprovar les dues denominacions com a sin√≤nims absoluts, tenint en compte la gran extensi√≥ de efecte nocebo i el fet que l'√ļs del nucli efecte en aquest context no √©s ling√ľ√≠sticament inadequat.

    El Consell Supervisor fa notar que aquesta decisió afecta també el terme relacionat efecte placebo, que passarà a tenir com a sinònim la forma resposta placebo.

    [Acta 576, 12 de juny de 2014]

       
  • 208861   nordwestatlantischer Menhaden ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> nordwestatlantischer Menhaden
     
       
    • menhaden de l'Atl√†ntic [menhaden: en], n m
    • es lacha tirana
    • es menhaden
    • fr alose tyran
    • fr menhaden tyran
    • it alaccia americana
    • en Atlantic menhaden
    • en menhaden
    • de Menhaden
    • de nordwestatlantischer Menhaden
    • nc Brevoortia tyrannus

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels clupe√Įformes, de la fam√≠lia dels clupeids, de forma oval i amb una longitud m√†xima de 50 cm, de color blav√≥s amb taques negres, una a l'opercle i la resta repartides pel dors, que habita a poca profunditat en aig√ľes del nord-oest de l'Atl√†ntic.

       
  • 208652   Nosode ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Ter√†pies alternatives > Homeopatia> Nosode
     
       
    • nosode, n m
    • es bioter√°pico
    • es nosode
    • fr bioth√©rapique
    • fr nosode
    • it nosode
    • en nosode
    • de Nosode

    <Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia>

    Remei obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.

    Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la denominació bioteràpic, procedent de la marca comercial d'origen francès Biothérapique.

       
  • 1338155   Note ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> Note
     
       
    • nota, n f
    • es nota
    • fr note
    • it nota
    • pt nota
    • en note
    • de Duftnote
    • de Note

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Constituent bàsic que es pot percebre en la fragància d'un perfum.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

    S'aproven els termes nota de cap (amb el sin√≤nim nota de sortida), nota de cor (amb el sin√≤nim nota mitjana) i nota de base (amb el sin√≤nim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius seg√ľents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

    ·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

    ¬∑poden considerar-se ling√ľ√≠sticament adequades i motivades des del punt de vista sem√†ntic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    La doble denominaci√≥ aprovada per a cadascuna de les notes, que tamb√© s'aplica en les altres lleng√ľes, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripci√≥ m√©s po√®tica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripci√≥ m√©s t√®cnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparici√≥ de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

    Com a sin√≤nim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i tamb√© la forma paral¬∑lela en altres lleng√ľes), perqu√® segons la majoria d'especialistes √©s una designaci√≥ poc utilitzada.

    Pel que fa espec√≠ficament al nucli nota, pot considerar-se tamb√© una forma adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, a partir dels sentits gen√®rics amb qu√® el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb qu√® es distingeix alguna cosa. Aix√≤ √©s una nota de neglig√®ncia per a ell. Una bona, una mala, nota per a alg√ļ" o "Qualitat caracter√≠stica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja √©s una forma molt utilitzada tamb√© en l'√†mbit de l'enologia amb un sentit af√≠. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminisc√®ncies de caire olfactiu de fruita, esp√®cies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

    (1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

       
  • 1534021   Notfallmedizin ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> Notfallmedizin
     
       
    • medicina d'urg√®ncies, n f
    • urgentologia, n f sin. compl.
    • es emergenciolog√≠a
    • es emergentolog√≠a
    • es medicina de emergencias
    • es medicina de urgencias
    • es urgenciolog√≠a
    • es urgentolog√≠a
    • fr m√©decine d'urgence
    • fr oxyologie
    • fr urgentologie
    • it medicina di emergenza
    • it medicina di urgenza
    • pt medicina de urg√™ncia
    • en emergency medicine
    • en emergentology
    • de Notfallmedizin

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Branca de la medicina que t√© per objecte l'avaluaci√≥ i el tractament m√®dic o quir√ļrgic dels pacients que requereixen una assist√®ncia immediata.

    Nota: Com a especialitat acadèmica, i en el nom de les societats o les organitzacions que se n'encarreguen, la medicina d'urgències se sol designar amb la forma medicina d'urgències i emergències.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes medicina d'urgències (sin. compl. urgentologia) i metge -essa d'urgències (sin. compl. urgentòleg -òloga):

    S'aproven els termes medicina d'urg√®ncies i metge -essa d'urg√®ncies (amb els sin√≤nims complementaris urgentologia i urgent√≤leg -√≤loga, respectivament) pels motius seg√ľents:

    Pel que fa als conceptes:

    ¬∑s√≥n termes consolidats des del punt de vista conceptual: la medicina d'urg√®ncies ja t√© actualment consideraci√≥ oficial d'especialitat m√®dica b√†sica en alguns pa√Įsos (a Europa, entre d'altres, a B√®lgica, Eslov√®nia, la Gran Bretanya, Irlanda i It√†lia) i en d'altres (a Espanya, per exemple) s'est√† estudiant des de fa temps la possibilitat que ho sigui.


    Pel que fa a les denominacions medicina d'urgències i metge -essa d'urgències:

    ·són formes descriptives utilitzades ja amb normalitat dins l'àmbit mèdic;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·medicina d'urgències segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres especialitats mèdiques, com ara medicina intensiva, medicina interna, medicina legal o medicina del treball; metge -essa d'urgències, igualment, segueix el paral·lelisme de formes ja tradicionals, com ara metge -essa de capçalera o metge -essa de família;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Pel que fa a urgentologia i urgentòleg -òloga:

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, creades a partir de la forma llatina urgens -ntis ('urgent') + les formes sufixades d'origen grec -logia ('ci√®ncia, teoria') i -leg -loga ('persona especialista'), respectivament, derivades del mot grec l√≥gos, que significa 'paraula, discurs';

    ·segueixen el paral·lelisme denominatiu de moltes altres especialitats mèdiques: cardiologia (i cardiòleg -òloga), immunologia (i immunòleg -òloga), odontologia (i odontòleg -òloga), etc.;

    ¬∑des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, s√≥n formes an√†logues a altres denominacions de la llengua com ara criminologia i crimin√≤leg -√≤loga, sexologia i sex√≤leg -√≤loga, sociologia i soci√≤leg -√≤loga o virologia i vir√≤leg -√≤loga, totes constitu√Įdes amb un formant d'origen llat√≠ i un altre d'origen grec;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions paral¬∑leles.

    Es descarten les formes urgenciologia i urgenci√≤leg -√≤loga, proposades pels especialistes i formades sobre el substantiu de la llengua general urg√®ncia, perqu√® s√≥n ling√ľ√≠sticament poc adequades.

    Com a designació del professional mèdic, es desestima també la forma urgentista (del llatí
    urgens -ntis 'urgent' + la forma sufixada tamb√© d'origen llat√≠ -ista 'professional de'), si b√© se'n documenta algun √ļs, perqu√® els especialistes s'han mostrat m√©s partidaris de la formaci√≥ amb el sufix leg loga, an√†loga a altres denominacions de professionals m√®dics com ara cardi√≤leg -√≤loga, odont√≤leg -√≤loga, ginec√≤leg -√≤loga, etc. Cal tenir en compte, de fet, que les formacions d'aquest √†mbit amb -ista (dentista, oculista, etc.) solen tenir un √ļs m√©s popular que les formes amb leg loga, i aquest pot ser un factor per donar prefer√®ncia a la formaci√≥ amb el sufix grec.

    La forma oxiologia, paral¬∑lela al franc√®s oxyologie, creada a partir dels formants grecs ox√Ĺs 'agut, incisiu' + -logia, es descarta perqu√® no t√© √ļs i √©s poc transparent (el formant oxi- √©s poc habitual i no remet directament a 'urg√®ncia'). Pels mateixos motius es desestima oxi√≤leg -√≤loga.

    La forma emergentologia √©s segurament un calc de l'angl√®s (emergentology, forma habitual en aquesta llengua) i tampoc t√© gaire √ļs (tampoc en t√© emergent√≤leg -√≤loga). Emergenciologia (i emergenci√≤leg -√≤loga) tampoc t√© √ļs en catal√† i √©s, com urgenciologia, una forma ling√ľ√≠sticament poc adequada (creada sobre el substantiu de la llengua general emerg√®ncia).

    D'altra banda, entre medicina d'urg√®ncies i medicina d'urg√®ncia s'opta per la primera forma perqu√® t√© m√©s √ļs. El fet que designacions com ara urg√®ncies hospital√†ries o servei d'urg√®ncies (d'un hospital) estiguin ja molt consolidades segurament ha contribu√Įt a l'extensi√≥ de la forma amb el plural urg√®ncies. Des del punt de vista estrictament ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades i motivades: medicina d'urg√®ncia probablement s'interpreta, parafrasejant una de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina que s'aplica en una "Circumst√†ncia que demana una actuaci√≥ urgent", mentre que medicina d'urg√®ncies s'interpreta, parafrasejant una altra de les accepcions del diccionari normatiu, com la medicina de les "Malalti[es] o [els] traumatisme[s], generalment de car√†cter greu, que requereix[en] l'aplicaci√≥ immediata i ineludible d'un tractament adequat" (de manera, doncs, m√©s precisa).

    Es descarta la forma medicina d'urgències i emergències, malgrat que ha estat proposada pels especialistes, perquè el substantiu urgència ("Malaltia o traumatisme, generalment de caràcter greu, que requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat", segons el diccionari normatiu) ja engloba en català la idea de 'urgència greu', que és el sentit que els especialistes donen en aquest cas, probablement per una certa influència de l'anglès, a emergència (segons la documentació especialitzada que s'ha pogut consultar, una emergència és una urgència en què està en perill la vida del pacient o la funció d'un òrgan)(1). El Consell Supervisor considera que l'especificació urgències i emergències és, estrictament, redundant i que, en tot cas, només seria acceptable en contextos concrets en què interessés remarcar la distinció entre urgències lleus i urgències vitals o emergències (anàlogament al que es fa, per exemple, en casos com grau de/en traducció i interpretació -la interpretació també és, estrictament, un tipus de traducció). Com a especialitat mèdica, però, el Consell Supervisor considera que medicina d'urgències és una designació prou integradora i prou precisa.

    (1)Al document Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias creat per la Societat Espanyola de Medicina d'Urg√®ncies i Emerg√®ncies es recull el seg√ľent: "Se denomina Medicina de Urgencias y Emergencias a la especialidad m√©dico quir√ļrgica que comprende el conocimiento, diagn√≥stico y tratamiento de la patolog√≠a urgente y emergente, entendiendo como urgente a toda aquella condici√≥n que, en opini√≥n del paciente, su familia, o quien quiera que asuma la responsabilidad de la demanda, requiere una asistencia inmediata (A.M.A.) y como emergente aquellas condiciones urgentes que ponen en peligro inmediato la vida del paciente o la funci√≥n de alg√ļn √≥rgano" (SOCIEDAD ESPA√ĎOLA DE MEDICINA DE URGENCIAS Y EMERGENCIAS. Proyecto de la especialidad docente de medicina de urgencias y emergencias [En l√≠nia]. [S.I.]: cop. 2011. <http://usuarios.multimania.es/drgomez112/Documentos/Varios/SEMEScuerpodoctrinal.pdf>)

       
  • 481355   NSC ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> NSC
     
       
    • personatge no jugador, n m
    • PNJ, n m sigla
    • es personaje no jugador
    • es PNJ sigla
    • fr personnage non-jouable
    • fr personnage non-joueur
    • fr PNJ sigla
    • en non-player character
    • en NPC sigla
    • de Nicht-Spieler-Charakter
    • de Nicht-Spieler-Figur
    • de NSC sigla

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Personatge que és controlat per un administrador de joc o bé per mitjà de tècniques d'intel·ligència artificial, que incideix en el desenvolupament de la partida però sobre el qual el jugador no té control.

       
  • 205692   Nubuk ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells> Nubuk
     
       
    • nubuc, n m
    • es nubuc
    • fr nubuck
    • en nubuck
    • de Nubuk

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la pell > Pells>

    Pell ovina o bovina apelfada pel costat de flor.

       
  • 208741   Nunatak ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> Nunatak
     
       
    • nunatak, n m
    • es nunatak
    • fr nunatak
    • en nunatak
    • en nunataq
    • de Nunatak

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pic roc√≥s a√Įllat que sobresurt de la superf√≠cie d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perp√®tues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.