termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 481415   Occlusion Culling ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Occlusion Culling
     
       
    • eliminaci√≥ de parts ocultes, n f
    • es eliminaci√≥n de caras ocultas
    • es occlusion culling
    • es supresi√≥n de superficies ocultas
    • fr occlusion culling
    • en hidden surface determination
    • en occlusion culling
    • de Occlusion Culling

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Eliminació en què es determinen i se suprimeixen els objectes gràfics o les zones d'un objecte gràfic que no són visibles perquè queden tapats per altres objectes.

       
  • 481396   Octree ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> Octree
     
       
    • arbre octal, n m
    • es √°rbol octal
    • fr arbre d'octants
    • en octree
    • de Octree

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Arbre en què cada node pare té com a màxim vuit nodes fill.

    Nota: Cada node d'un arbre octal representa un cub en l'espai físic. Cada fill representa un octant del node pare de què procedeix.

       
  • 204227   Odinsh√ľhnchen ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Odinsh√ľhnchen
     
       
    • escuraflascons becf√≠, n m
    • es falaropo picofino
    • fr phalarope √† bec √©troit
    • en northern phalarope
    • en red-necked phalarope
    • de Odinsh√ľhnchen
    • nc Phalaropus lobatus

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de la família dels escolopàcids amb una membrana lobulada entorn dels dits d'uns 18 centímetres de llargada i amb el bec molt prim.

       
  • 204910   Offen-End-Spinnen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Filatura> Offen-End-Spinnen
     
       
    • filatura de cap obert, n f
    • es hilatura de cabo abierto
    • es hilatura open end
    • fr filature √† bout liber√©
    • fr filature √† fibres lib√©r√©es
    • en open end spinning
    • de Offen-End-Spinnen

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Filatura>

    Filatura no convencional que fabrica fil a partir d'una cinta de carda per mitjà d'una turbina que gira a gran velocitat i en què, a la sortida, el fil s'enrotlla sobre el suport.

       
  • 204887   Offen-End-Spinnmaschine ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria> Offen-End-Spinnmaschine
     
       
    • filadora de cap obert, n f
    • es hiladora de cabo abierto
    • es hiladora open end
    • fr machine de filature √† fibres lib√©r√©es
    • en open end spinning frame
    • de Offen-End-Spinnmaschine
    • de Rotorspinnmaschine

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Maquin√†ria>

    Filadora que s'utilitza en la filatura de cap obert per a convertir les cintes de manuar en fils.

       
  • 204241   Ohrengeier ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Ohrengeier
     
       
    • voltor torgos, n m
    • es buitre orejudo
    • fr oricou
    • fr vautour oricou
    • en lappet-faced vulture
    • de Ohrengeier
    • nc Torgos tracheliotus

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell rapinyaire de l'ordre dels falconiformes, de la família dels accipítrids, d'uns 100 cm de llargària, d'ales llargues i amples, amb el coll i el cap sense plomes i de color rosat, la cua curta i les potes dèbils, amb una franja blanquinosa estreta a prop de la part anterior de sota de l'ala, i amb les cuixes i els costats del pap blancs.

    Nota: Divagant de l'Àfrica o del sud-oest de l'Àsia cap al sud d'Europa.

       
  • 3063717   √Ėkolandbau ÔĽŅ <Agricultura> , <Alimentaci√≥> √Ėkolandbau
     
       
    • agricultura ecol√≤gica, n f
    • agricultura biol√≤gica, n f sin. compl.
    • es agricultura biol√≥gica, n f
    • es agricultura ecol√≥gica, n f
    • es agricultura org√°nica, n f
    • fr agriculture biologique, n f
    • fr agriculture √©cologique, n f
    • fr culture biologique, n f
    • fr AB, n f sigla
    • it agricoltura biologica, n f
    • it bioagricoltura, n f
    • pt agricultura biol√≥gica, n f
    • pt agricultura org√Ęnica, n f
    • en biological agriculture, n
    • en biological farming, n
    • en organic agriculture, n
    • en organic farming, n
    • de biologische Landwirtschaft, n f
    • de √Ėkolandbau, n f
    • de √∂kologische Landwirtschaft, n f

    <Agricultura> , <Alimentació>

    Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

    Nota: 1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3063717   √∂kologische Landwirtschaft ÔĽŅ <Agricultura> , <Alimentaci√≥> √∂kologische Landwirtschaft
     
       
    • agricultura ecol√≤gica, n f
    • agricultura biol√≤gica, n f sin. compl.
    • es agricultura biol√≥gica, n f
    • es agricultura ecol√≥gica, n f
    • es agricultura org√°nica, n f
    • fr agriculture biologique, n f
    • fr agriculture √©cologique, n f
    • fr culture biologique, n f
    • fr AB, n f sigla
    • it agricoltura biologica, n f
    • it bioagricoltura, n f
    • pt agricultura biol√≥gica, n f
    • pt agricultura org√Ęnica, n f
    • en biological agriculture, n
    • en biological farming, n
    • en organic agriculture, n
    • en organic farming, n
    • de biologische Landwirtschaft, n f
    • de √Ėkolandbau, n f
    • de √∂kologische Landwirtschaft, n f

    <Agricultura> , <Alimentació>

    Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

    Nota: 1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3063738   √∂kologische Tierhaltung ÔĽŅ <Ramaderia > Explotaci√≥ animal> , <Alimentaci√≥> √∂kologische Tierhaltung
     
       
    • ramaderia ecol√≤gica, n f
    • ramaderia biol√≤gica, n f sin. compl.
    • es ganader√≠a biol√≥gica, n f
    • es ganader√≠a ecol√≥gica, n f
    • fr √©levage bio, n m
    • fr √©levage biologique, n m
    • it allevamento biologico, n m
    • pt pecu√°ria biol√≥gica, n f
    • pt pecu√°ria org√Ęnica, n f
    • en organic animal husbandry, n
    • en organic husbandry, n
    • de biologische Tierhaltung, n f
    • de √∂kologische Tierhaltung, n f

    <Ramaderia > Explotació animal> , <Alimentació>

    Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l'accés a l'aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.

    Nota: 1. Els productes alimentaris procedents de la ramaderia ecològica, juntament amb els procedents de l'agricultura ecològica, constitueixen els aliments ecològics.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominaci√≥ agricultura ecol√≤gica (ja aprovada a l'acta n√ļm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer refer√®ncia a aquest tipus d'agricultura; ara, per√≤, s'hi afegeix el sin√≤nim complementari agricultura biol√≤gica). Tamb√© s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecol√≤gic (amb el sin√≤nim complementari aliment biol√≤gic) i ecol√≤gic -a (amb el sin√≤nim complementari biol√≤gic -a). Els motius de les decisions preses s√≥n els seg√ľents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ¬∑va ser aprovada com a forma √ļnica en la reuni√≥ 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ¬∑√©s la forma que presenta una extensi√≥ d'√ļs m√©s elevada, especialment entre els documents de l'administraci√≥ p√ļblica, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ¬∑tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma √ļnica.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ¬∑es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcci√≥ a partir de la base aliment i l'adjectiu ecol√≤gic, perqu√®, per q√ľestions de certificaci√≥, √©s una forma fixada en textos de tipus legal;

    ¬∑t√© una gran extensi√≥ d'√ļs, tant en documents de l'administraci√≥ com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ¬∑tot i que es documenta sovint l'√ļs de producte com a nucli (i de les formes an√†logues en altres lleng√ľes: producto ecol√≥gico en castell√†, produit biologique en franc√®s, organic product en angl√®s, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinon√≠mia contextual menys precisa perqu√® sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte √©s en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ¬∑la legislaci√≥ europea (inclosa la versi√≥ no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretaci√≥ derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les lleng√ľes dels pa√Įsos en qu√® √©s vigent amb relaci√≥ a l'alimentaci√≥;

    ¬∑en catal√† es documenten tant en fonts lexicogr√†fiques i enciclop√®diques com en fonts especialitzades, fonts d'informaci√≥ general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freq√ľ√®ncia que les formes agricultura ecol√≤gica, ramaderia ecol√≤gica, aliment ecol√≤gic i ecol√≤gic -a);

    ¬∑es documenten formes an√†logues en totes les lleng√ľes estudiades, sigui com a formes principals (en franc√®s, itali√†, portugu√®s i alemany) o com a formes secund√†ries (en castell√† i angl√®s).

    ¬∑s√≥n formes amb una extensi√≥ d'√ļs creixent, probablement per la pres√®ncia comercial de productes d'altres lleng√ľes que utilitzen formes an√†logues (aliment biologique en franc√®s i alimento biologico en itali√†) i pel nom gen√®ric atribu√Įt sovint als establiments especialitzats (botiga biol√≤gica o biobotiga);

    ¬∑tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biol√≤gic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat dedu√Įble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest √ļs perqu√® l'agricultura ecol√≤gica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, √†cars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i tamb√© perqu√® l'objectiu principal √©s no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte √©s 'Cosa produ√Įda', mentre que aliment √©s 'Producte natural o elaborat que proporciona als √©ssers vius energia, subst√†ncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos qu√≠mics indispensables per al bon funcionament o la regulaci√≥ dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -√†ria √©s producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 220635   √∂kologischer Fu√üabdruck ÔĽŅ <Medi ambient> √∂kologischer Fu√üabdruck
     
       
    • petjada ecol√≤gica, n f
    • es huella ecol√≥gica
    • fr empreinte √©cologique
    • it impronta ecologica
    • pt pegada ecol√≥gica
    • en ecological footprint
    • de √∂kologischer Fu√üabdruck

    <Medi ambient>

    Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que cal per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.

    Nota: La denominació anglesa ecological footprint va ser encunyada pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees l'any 1996.