termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206630   Oktogonschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Oktogonschliff
     
       
    • talla octagonal, n f
    • es talla oct√≥gono
    • fr taille octogone
    • it taglio ottagono
    • en octagon cut
    • de Oktogonschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla en escala de secció en forma d'octàgon regular, amb 24 facetes trapezoidals i taula octagonal a la corona, i 24 facetes trapezoidals i 8 de triangulars a la culata.

    Nota: El nombre de facetes descrit correspon a una talla ideal i, per tant, pot variar segons la mida de l'exemplar.

       
  • 2231240   Oloid ÔĽŅ <Matem√†tiques > Geometria> Oloid
     
       
    • oloide, n m
    • es oloide
    • fr olo√Įde
    • fr orthobicycle
    • en oloid
    • en oloide
    • de Oloid

    <Matemàtiques > Geometria>

    Envolupant convexa de dues circumferències ortogonals d'igual radi que passen l'una pel centre de l'altra.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme oloide:

    S'aprova el terme oloide, a partir de l'alemany Oloid, forma d'origen etimol√≤gic incert (potser creada per analogia amb ovoid), pels motius seg√ľents:

    ·és la forma que es documenta en català per a designar el concepte;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la forma an√†loga;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres formes de la llengua de l'àmbit matemàtic com ara el·lipsoide, esferoide, helicoide o ovoide;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta l'aprovaci√≥ directa del manlleu (oloid) perqu√® no t√© √ļs i la forma aprovada es considera ling√ľ√≠sticament preferible.

    La forma holoide (a partir del formant grec holo- 'total', 'tot sencer'), que tamb√© s'ha valorat, s'ha desestimat perqu√® s'allunya de la forma utilitzada en les altres lleng√ľes i perqu√® no √©s clar que la denominaci√≥ origin√†ria tingui a veure amb la idea de 'total' que vehicula la forma prefixada holo-, la qual, de fet, tamb√© conservaria la h inicial en alemany.

    Tamb√© s'ha descartat la forma ortobicicle, paral¬∑lela al franc√®s orthobicycle (grec orth√≥s 'recte' + llat√≠ bi- 'dos' + grec k√Ĺklos 'cercle'), perqu√® no t√© el vistiplau dels especialistes, que creuen que no s'identificaria amb aquest concepte.

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 3451730   Oolong-Tee ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Ultramarins> Oolong-Tee
     
       
    • te wulong, n m
    • es t√© oolong, n m
    • es t√© wulong, n m
    • fr Oolong, n m
    • fr oolong ¬∑, n m
    • fr th√© Oolong, n m
    • fr th√© oolong ¬∑, n m
    • fr th√© Wulong, n m
    • it t√® oolong, n m
    • it t√® qing, n m
    • pt ch√° oolong, n m
    • en oolong, n
    • en oolong tea, n
    • de Oolong-Tee, n m
    • zh šĻĆťĺôŤĆ∂, n
    • zh wŇęl√≥ngch√°, n

    <Alimentació > Ultramarins>

    Te xinès que s'obté sotmetent les fulles a un procés de semioxidació.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme te wulong:

    S'aprova la denominaci√≥ te wulong, formaci√≥ h√≠brida procedent del xin√®s wulongcha (forma destonalitzada de wŇęl√≥ngch√°, transcripci√≥ estricta segons el sistema pinyin, que significa literalment 'te del drac negre', de wŇę 'negre', l√≥ng 'drac' i ch√° 'te'), pels motius seg√ľents:

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de te i es coneix internacionalment;

    ·es documenta ja en algunes fonts catalanes, al costat de la variant ortogràfica oolong;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑es documenta tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    Malgrat que t√© tradici√≥ tant en catal√† com en altres lleng√ľes, es descarta la variant te oolong, adaptaci√≥ anglesa del xin√®s wŇęl√≥ng feta probablement a partir del sistema de transcripci√≥ Wade-Giles, perqu√® es considera preferible rec√≥rrer al sistema de transcripci√≥ pinyin, que √©s el sistema est√†ndard de transcripci√≥ actual. Cal tenir en compte, a m√©s, que en catal√† wulong remet m√©s fidelment que oolong a la pron√ļncia xinesa del mot ([ňąuňźňĆl…íŇč]).

    Es desestimen les adaptacions te ulong i te √ļlong perqu√® se separen innecess√†riament de l'√ļs internacional.

    Es descarta la forma te blau, basada en la tonalitat blavosa que prenen les fulles com a conseq√ľ√®ncia del proc√©s d'oxidaci√≥ parcial a qu√® se sotmeten, perqu√® t√© poc √ļs i √©s menys precisa que la forma aprovada.

    Es desestima tamb√© la forma te qing (del xin√®s qńęng, que vol dir 'blau', 'fosc' o 'blauverd') perqu√®, si b√© s'ha documentat en algunes fonts en altres lleng√ľes, pr√†cticament no t√© √ļs.

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma te wŇęl√≥ng, transcripci√≥ estricta del xin√®s.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 220679   Op-Art ÔĽŅ <Arts > Pintura> Op-Art
     
       
    • art √≤ptic, n m
    • es arte √≥ptico
    • fr art optique
    • it arte ottica
    • pt arte √≥ptica
    • en op art
    • en op'art
    • en optical art
    • de Op-Art

    <Arts > Pintura>

    Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que privilegia els efectes generadors d'il·lusió òptica.

       
  • 206704   Opalisieren ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Opalisieren
     
       
    • opalesc√®ncia, n f
    • efecte Tyndall, n m sin. compl.
    • es efecto Tyndall
    • es opalescencia
    • fr effet Tyndall
    • fr opalescence
    • it effetto Tyndall
    • it opalescenza
    • en opalescence
    • en Tyndall effect
    • de Opalisieren
    • de Tyndall-Effekt

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Efecte òptic causat per la presència de petites partícules disperses en un medi que provoquen la difusió de la llum i originen un aspecte lletós i a vegades iridescent.

       
  • 1536969   operationalisieren ÔĽŅ <Sociologia> operationalisieren
     
       
    • operacionalitzar, v tr
    • operativitzar, v tr
    • es operacionalizar
    • es operativizar
    • fr op√©rationnaliser
    • en operationalise, to
    • en operationalize, to
    • de operationalisieren

    <Sociologia>

    Realitzar l'operacionalització d'un concepte.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes operacionalització i operacionalitzar:

    S'aproven els termes operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar, amb els sin√≤nims operativitzaci√≥ i operativitzar, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes quatre formes tenen √ļs entre els especialistes i es documenten en fonts catalanes referides a aquests conceptes, especialment operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar;

    ¬∑operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades sem√†nticament: s√≥n derivats de l'adjectiu operacional, que significa, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a una operaci√≥ o a les operacions" i tamb√©, segons el GDLC(1), "Que √©s configurat d'acord amb l'operacionisme"; operacionisme (o operacionalisme, segons el mateix GDLC) √©s el nom de la doctrina filos√≤fica en qu√® es basa l'operacionalitzaci√≥ ("Doctrina segons la qual el significat d'un concepte √©s determinat per un conjunt d'operacions i resta d'acord amb una llei sem√†ntica que el relaciona amb un proc√©s, objecte o esdeveniment concrets");

    ¬∑operativitzaci√≥ i operativitzar s√≥n igualment formes adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic, derivades de l'adjectiu operatiu -iva, que d'una banda √©s sin√≤nim de operacional i de l'altra tamb√© significa "Que t√© la virtut d'operar o obrar", segons el diccionari normatiu;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarten les formes mesurament i mesurar perqu√® no tenen √ļs ni s√≥n adequades sem√†nticament.

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010. <http://www.diccionari.cat/>

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 1536968   Operationalisierung ÔĽŅ <Sociologia> Operationalisierung
     
       
    • operacionalitzaci√≥, n f
    • operativitzaci√≥, n f
    • es operacionalizaci√≥n
    • es operativizaci√≥n
    • fr op√©rationalisation
    • fr op√©rationnalisation
    • en operationalisation
    • en operationalization
    • de Messbarmachung
    • de Operationalisierung

    <Sociologia>

    Determinació dels elements observables corresponents al contingut d'un concepte.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes operacionalització i operacionalitzar:

    S'aproven els termes operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar, amb els sin√≤nims operativitzaci√≥ i operativitzar, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑totes quatre formes tenen √ļs entre els especialistes i es documenten en fonts catalanes referides a aquests conceptes, especialment operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar;

    ¬∑operacionalitzaci√≥ i operacionalitzar s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades i motivades sem√†nticament: s√≥n derivats de l'adjectiu operacional, que significa, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a una operaci√≥ o a les operacions" i tamb√©, segons el GDLC(1), "Que √©s configurat d'acord amb l'operacionisme"; operacionisme (o operacionalisme, segons el mateix GDLC) √©s el nom de la doctrina filos√≤fica en qu√® es basa l'operacionalitzaci√≥ ("Doctrina segons la qual el significat d'un concepte √©s determinat per un conjunt d'operacions i resta d'acord amb una llei sem√†ntica que el relaciona amb un proc√©s, objecte o esdeveniment concrets");

    ¬∑operativitzaci√≥ i operativitzar s√≥n igualment formes adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic, derivades de l'adjectiu operatiu -iva, que d'una banda √©s sin√≤nim de operacional i de l'altra tamb√© significa "Que t√© la virtut d'operar o obrar", segons el diccionari normatiu;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarten les formes mesurament i mesurar perqu√® no tenen √ļs ni s√≥n adequades sem√†nticament.

    (1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010. <http://www.diccionari.cat/>

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 3561864   Orangebrust-Buschwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Orangebrust-Buschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Roll, n f
    • es arbor√≥fila batak, n f
    • fr torqu√©ole de Roll, n f
    • en tan-breasted partridge, n
    • de Orangebrust-Buschwachtel, n f
    • nc Arborophila rolli
    • nc Arborophila orientalis rolli alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: El nom específic de Roll fa referència al suís Ubald von Roll, plantador de cafè a Sumatra i ajudant del descobridor d'aquesta espècie (Gustav Schneider).

       
  • 206268   oranger Saphir ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> oranger Saphir
     
       
    • safir taronja, n m
    • es padparadscha
    • es zafiro naranja
    • fr padparadscha
    • fr saphir orange
    • it padparadscha
    • it zaffiro arancio
    • en orange sapphire
    • en padparadscha
    • de oranger Saphir
    • de Padparadscha

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de corindó de color taronja.

    Nota: Padparadscha és un nom singalès i probablement una deformació de la paraula padmaragaya, que significa 'color de la flor de lotus'.

       
  • 208426   orangerote Feuerlilie ÔĽŅ <Bot√†nica> orangerote Feuerlilie
     
       
    • lliri safranat, n m
    • es azucena anaranjada
    • es azucena roja
    • fr lis safran√©
    • it giglio cr√≥ceo
    • it giglio di Sant Giovanni
    • it giglio rosso
    • en orange lily
    • de Feuerlilie
    • de gelbe Feuerlilie
    • de orangerote Feuerlilie
    • de safranfarbene Feuerlilie
    • nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.