termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3063720   Profilerstellung ÔĽŅ <Inform√†tica> Profilerstellung
     
       
    • an√†lisi del rendiment, n f
    • es an√°lisis de rendimiento, n m
    • es perfilado, n m
    • es profiling, n m
    • fr profilage, n m
    • it profilatura, n f
    • en profiling, n
    • en software profiling, n
    • de Profilerstellung, n f

    <Informàtica>

    Anàlisi del comportament d'un programa en execució que consisteix a recopilar dades que permetin detectar possibles problemes i optimitzar el funcionament de les diferents parts que el componen.

    Nota: 1. L'anàlisi del rendiment es fa amb un analitzador del rendiment.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment::

    S'aproven els termes an√†lisi del rendiment i analitzador del rendiment pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n alternatives catalanes als manlleus anglesos profiling i profiler, respectivament, que tenen for√ßa √ļs entre els especialistes;

    ¬∑s√≥n adequats ling√ľ√≠sticament i descriptius dels respectius conceptes, amb els quals s'identifiquen sense gaire dificultat;

    ¬∑ja tenen √ļs i es documenten en fonts especialitzades, sobretot an√†lisi del rendiment;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitzen solucions similars;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.


    Es descarta l'acceptació dels manlleus anglesos profiling i profiler perquè es consideren innecessaris.

    Com a alternatives a profiling també s'han valorat altres formes, finalment descartades:

    -els calcs perfilat i perfilatge, que s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√® s√≥n sem√†nticament discutibles (perfilar no t√© en catal√† el sentit gen√®ric d''elaborar un perfil', que s√≠ que t√©, en canvi, to profile en angl√®s);

    -les alternatives avaluació del rendiment, anàlisi (o avaluació) de l'eficiència, anàlisi del perfil, anàlisi del programa i anàlisi del comportament, que els especialistes consideren, en general, menys precises i menys adequades semànticament que la forma finalment aprovada.

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]

       
  • 206621   Profilschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Profilschliff
     
       
    • talla princesa, n f
    • talla en perfil, n f sin. compl.
    • es talla en perfil
    • es talla princesa
    • fr taille √† profil
    • fr taille princesse
    • it taglio a profilo
    • it taglio princess
    • en princess cut
    • en profile cut
    • de F√ľrstinschliff
    • de Profilschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla que pot adoptar diferents formes però que té una sèrie d'entalles a la culata que originen facetes trapezoidals.

    Nota: La talla princesa va aparèixer cap al 1960 i va ser una idea del tallador A. Nagy, de Londres, per a aprofitar cristalls molt plans.

    Nota: √Čs una talla amb molta vida, per√≤ li falta foc.

       
  • 208794   projektiver Test ÔĽŅ <Psicologia> projektiver Test
     
       
    • test projectiu, n m
    • es test proyectivo
    • fr test de projection
    • fr test projectif
    • en projective test
    • de projektiver Test

    <Psicologia>

    Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta.

       
  • 205373   Prokaryoten ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> Prokaryoten
     
       
    • procariotes, n m pl
    • es procariontes
    • es procariotas
    • fr procaryotes
    • fr protocaryotes
    • en procaryotes
    • en prokaryotes
    • de Prokaryoten

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Superregne dels microorganismes sense nucli cel·lular.

       
  • 1359489   Prominenz ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica> Prominenz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Ling√ľ√≠stica>

    Propietat d'un element ling√ľ√≠stic que fa que destaqui respecte a la resta d'elements del mateix context i que el subjecte l'assimili amb facilitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 1244093   Prominenz ÔĽŅ <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials> Prominenz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>

    Propietat d'un estímul que fa que destaqui respecte a la resta d'estímuls del mateix context i que el subjecte hi pari atenció.

    Nota: El fet que un subjecte percebi un estímul amb més o menys prominència està relacionat amb factors diversos, de percepció física de l'estímul (grandària, intensitat, claredat, etc.), però també de tipus emotiu, cognitiu, de motivació, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 856196   Prosument ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Producci√≥> Prosument
     
       
    • consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
    • es consumidor proactivo
    • es prosumer
    • es prosumidor
    • fr consommateur √©clair√©
    • fr consommateur proactif
    • fr prosommateur
    • fr prosumer
    • it prosumatore
    • it prosumer
    • pt prosumer
    • en proactive consumer
    • en prosumer
    • de Prosument

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Producció>

    Consumidor que fa un consum proactiu.

    Nota: La denominació anglesa prosumer és un acrònim format pels mots producer ('productor') i consumer ('consumidor').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu:

    S'aproven els termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu pels motius seg√ľents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos prosumer (format per acronímia dels substantius producer i consumer) i prosumerism (format sobre la base de prosumer, amb adjunció de la forma sufixada -ism, equivalent en català a -isme(1)), respectivament;

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament, constru√Įdes sobre els nuclis consumidor -a i consum, respectivament, i l'adjectiu proactiu -iva(2), forma no normativa per√≤ d'√ļs ja generalitzat en diferents √†mbits (s'utilitza especialment en el sector empresarial i de l'economia) i documentada en diccionaris generals en diferents lleng√ľes rom√†niques amb el sentit de 'que s'avan√ßa als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable'(3);

    ¬∑en altres lleng√ľes, incl√≤s l'angl√®s, es documenten denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ dels manlleus, prosumer i prosumerism, malgrat que tenen √ļs en catal√† (especialment prosumer), perqu√® es creu que les formes aprovades tenen possibilitats d'implantaci√≥ i, per tant, es consideren innecessaris. Pels mateixos motius s'han descartat tamb√© els calcs prosumidor i prosumidorisme, que tamb√© tenen un cert √ļs; es considera, a m√©s, que els calcs s√≥n formes poc transparents: si b√© es podria arribar a deduir que -sumidor fa refer√®ncia a consumidor, √©s dif√≠cil que pro- s'associ√Į a productor, menys encara tenint en compte que pro- √©s en catal√† un prefix que significa 'a favor de', fet que fins i tot podria crear confusi√≥.

    Altres alternatives que s'han valorat i que s'han desestimat perquè es consideren menys adequades semànticament que les formes aprovades i tenen menys suport entre els especialistes són: consumidor -a productor -a i consum productor, consumidor -a productiu -iva i consum productiu, consumidor -a actiu -iva i consum actiu (no són formes prou precises: consumidor -a actiu -iva podria ser, simplement, un consumidor que vetlla per fer complir els seus drets), consumidor -a cooperatiu -iva i consum cooperatiu (tenen l'inconvenient que en l'àmbit del comerç l'adjectiu cooperatiu -iva s'associa fonamentalment amb les cooperatives, és a dir, amb les unitats econòmiques que pertanyen als mateixos usuaris dels seus serveis i que tenen per objecte l'ajut mutu i equitatiu entre els seus socis), consumidor -a 2.0 i consum 2.0 (el consum proactiu no és exclusiu del web 2.0, per bé que aquest sistema l'ha potenciat notablement), i proconsumidor -a i proconsum (són formes semànticament equívoques, ja que el segment pro s'identificaria en primera instància amb el prefix pro-, que significa en català 'a favor de', amb la qual cosa proconsumidor s'associaria fàcilment amb el significat de 'a favor del consumidor').

    (1)Aquest sufix sol denominar tendències, corrents, mètodes, teories, etc., però també, de vegades, activitats, aficions, esports, professions, actituds, etc.

    (2)Aquest adjectiu és, probablement, un calc de l'anglès proactive ("(of a person or action) creating or controlling a situation rather than just responding to it after it has happened", segons es recull a la font Soanes, Catherine; STEVENSON, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003), format a partir del prefix pro- amb el sentit de 'a davant de' (present en formes catalanes com pronom, projectar o progrés) i l'adjectiu active ('actiu'), per contrast amb reactive (reactiu: 'Que reacciona, que té el poder de reaccionar').

    (3)Es documenta, per exemple, a Le Robert en franc√®s (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2008), al Zingarelli en itali√† (ZINGARELLI, N. Lo Zingarelli 2008: vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007) i al diccionari Clave en castell√† (Clave: diccionario de uso del espa√Īol actual [En l√≠nia]. Madrid: SM, [2010]. < http://clave.librosvivos.net/>).

       
  • 2764184   Proteom ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> Proteom
     
       
    • proteoma, n m
    • es proteinoma, n m
    • es proteoma, n m
    • fr prot√©ome, n m
    • it proteoma, n m
    • pt proteoma, n m
    • en proteome, n
    • de Proteom, n m

    <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Conjunt de les prote√Įnes codificades per un genoma que s'expressen en un organisme, un teixit o una c√®l¬∑lula en unes circumst√†ncies i un temps determinats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes proteoma, proteòmica i proteòmic -a:

    S'aproven els termes d'origen angl√®s proteoma, prote√≤mica i prote√≤mic -a, formats a partir del truncament dels substantius prote√Įna i genoma(1), seguint el model de genoma, gen√≤mica i gen√≤mic -a, termes ja normatius, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes d'√ļs corrent en l'√†mbit de la biologia i estan absolutament implantades;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també ja en obres lexicogràfiques catalanes;

    ¬∑s√≥n sem√†nticament motivades i s'identifiquen sense ambig√ľitat amb els conceptes corresponents;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen tamb√© les denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarten les formes prote√Įnoma, prote√Įn√≤mica i prote√Įn√≤mic -a, creades a partir de la forma prefixada completa corresponent a prote√Įna (prote√Įno-), perqu√® pr√†cticament no es documenten ni tenen √ļs. Cal tenir present, de fet, que el diccionari normatiu ja recull la forma prote√≤lisi, en qu√® tamb√© es fa √ļs de proteo- en comptes de prote√Įno-.

    (1)El segment -oma, de genoma, s'ha convertit en un sufix molt productiu en l'àmbit de la biologia que denota un conjunt d'estructures o processos biològics o moleculars vinculats amb la cèl·lula. Tot i que de vegades s'associa amb el sufix grec -oma, que significa 'tumor' o 'tumefacció', en realitat són formants diferents (veg. REAL ACADEMIA NACIONAL DE MEDICINA. Diccionario de términos médicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana, cop. 2012. 1.731 p.).

    [Acta 562, 18 de juliol de 2013]

       
  • 2764186   Proteomik ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> Proteomik
     
       
    • prote√≤mica, n f
    • es protein√≥mica, n f
    • es prote√≥mica, n f
    • fr prot√©omique, n f
    • it proteomica, n f
    • pt prote√≥mica, n f
    • en proteomics, n
    • de Proteomik, n f

    <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Branca de la biologia molecular que s'ocupa de l'estudi del proteoma.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes proteoma, proteòmica i proteòmic -a:

    S'aproven els termes d'origen angl√®s proteoma, prote√≤mica i prote√≤mic -a, formats a partir del truncament dels substantius prote√Įna i genoma(1), seguint el model de genoma, gen√≤mica i gen√≤mic -a, termes ja normatius, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes d'√ļs corrent en l'√†mbit de la biologia i estan absolutament implantades;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també ja en obres lexicogràfiques catalanes;

    ¬∑s√≥n sem√†nticament motivades i s'identifiquen sense ambig√ľitat amb els conceptes corresponents;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen tamb√© les denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarten les formes prote√Įnoma, prote√Įn√≤mica i prote√Įn√≤mic -a, creades a partir de la forma prefixada completa corresponent a prote√Įna (prote√Įno-), perqu√® pr√†cticament no es documenten ni tenen √ļs. Cal tenir present, de fet, que el diccionari normatiu ja recull la forma prote√≤lisi, en qu√® tamb√© es fa √ļs de proteo- en comptes de prote√Įno-.

    (1)El segment -oma, de genoma, s'ha convertit en un sufix molt productiu en l'àmbit de la biologia que denota un conjunt d'estructures o processos biològics o moleculars vinculats amb la cèl·lula. Tot i que de vegades s'associa amb el sufix grec -oma, que significa 'tumor' o 'tumefacció', en realitat són formants diferents (veg. REAL ACADEMIA NACIONAL DE MEDICINA. Diccionario de términos médicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana, cop. 2012. 1.731 p.).

    [Acta 562, 18 de juliol de 2013]

       
  • 207437   Prototyp ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Prototyp
     
       
    • muntatge, n m
    • es build
    • fr build
    • pt constru√ß√£o
    • en build
    • de Integrationsstufe
    • de Prototyp

    <Informàtica > Programari>

    Cadascuna de les versions d'una aplicació de programari que s'obté després de compilar-ne i acoblar-ne els codis.