termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208794   projektiver Test ÔĽŅ <Psicologia> projektiver Test
     
       
    • test projectiu, n m
    • es test proyectivo
    • fr test de projection
    • fr test projectif
    • en projective test
    • de projektiver Test

    <Psicologia>

    Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta.

       
  • 205373   Prokaryoten ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> Prokaryoten
     
       
    • procariotes, n m pl
    • es procariontes
    • es procariotas
    • fr procaryotes
    • fr protocaryotes
    • en procaryotes
    • en prokaryotes
    • de Prokaryoten

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Superregne dels microorganismes sense nucli cel·lular.

       
  • 1359489   Prominenz ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica> Prominenz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Ling√ľ√≠stica>

    Propietat d'un element ling√ľ√≠stic que fa que destaqui respecte a la resta d'elements del mateix context i que el subjecte l'assimili amb facilitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 1244093   Prominenz ÔĽŅ <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials> Prominenz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>

    Propietat d'un estímul que fa que destaqui respecte a la resta d'estímuls del mateix context i que el subjecte hi pari atenció.

    Nota: El fet que un subjecte percebi un estímul amb més o menys prominència està relacionat amb factors diversos, de percepció física de l'estímul (grandària, intensitat, claredat, etc.), però també de tipus emotiu, cognitiu, de motivació, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 856196   Prosument ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Producci√≥> Prosument
     
       
    • consumidor proactiu | consumidora proactiva, n m, f
    • es consumidor proactivo
    • es prosumer
    • es prosumidor
    • fr consommateur √©clair√©
    • fr consommateur proactif
    • fr prosommateur
    • fr prosumer
    • it prosumatore
    • it prosumer
    • pt prosumer
    • en proactive consumer
    • en prosumer
    • de Prosument

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Producció>

    Consumidor que fa un consum proactiu.

    Nota: La denominació anglesa prosumer és un acrònim format pels mots producer ('productor') i consumer ('consumidor').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu:

    S'aproven els termes consumidor -a proactiu -iva i consum proactiu pels motius seg√ľents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos prosumer (format per acronímia dels substantius producer i consumer) i prosumerism (format sobre la base de prosumer, amb adjunció de la forma sufixada -ism, equivalent en català a -isme(1)), respectivament;

    ¬∑s√≥n formes motivades sem√†nticament, constru√Įdes sobre els nuclis consumidor -a i consum, respectivament, i l'adjectiu proactiu -iva(2), forma no normativa per√≤ d'√ļs ja generalitzat en diferents √†mbits (s'utilitza especialment en el sector empresarial i de l'economia) i documentada en diccionaris generals en diferents lleng√ľes rom√†niques amb el sentit de 'que s'avan√ßa als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable'(3);

    ¬∑en altres lleng√ľes, incl√≤s l'angl√®s, es documenten denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptaci√≥ dels manlleus, prosumer i prosumerism, malgrat que tenen √ļs en catal√† (especialment prosumer), perqu√® es creu que les formes aprovades tenen possibilitats d'implantaci√≥ i, per tant, es consideren innecessaris. Pels mateixos motius s'han descartat tamb√© els calcs prosumidor i prosumidorisme, que tamb√© tenen un cert √ļs; es considera, a m√©s, que els calcs s√≥n formes poc transparents: si b√© es podria arribar a deduir que -sumidor fa refer√®ncia a consumidor, √©s dif√≠cil que pro- s'associ√Į a productor, menys encara tenint en compte que pro- √©s en catal√† un prefix que significa 'a favor de', fet que fins i tot podria crear confusi√≥.

    Altres alternatives que s'han valorat i que s'han desestimat perquè es consideren menys adequades semànticament que les formes aprovades i tenen menys suport entre els especialistes són: consumidor -a productor -a i consum productor, consumidor -a productiu -iva i consum productiu, consumidor -a actiu -iva i consum actiu (no són formes prou precises: consumidor -a actiu -iva podria ser, simplement, un consumidor que vetlla per fer complir els seus drets), consumidor -a cooperatiu -iva i consum cooperatiu (tenen l'inconvenient que en l'àmbit del comerç l'adjectiu cooperatiu -iva s'associa fonamentalment amb les cooperatives, és a dir, amb les unitats econòmiques que pertanyen als mateixos usuaris dels seus serveis i que tenen per objecte l'ajut mutu i equitatiu entre els seus socis), consumidor -a 2.0 i consum 2.0 (el consum proactiu no és exclusiu del web 2.0, per bé que aquest sistema l'ha potenciat notablement), i proconsumidor -a i proconsum (són formes semànticament equívoques, ja que el segment pro s'identificaria en primera instància amb el prefix pro-, que significa en català 'a favor de', amb la qual cosa proconsumidor s'associaria fàcilment amb el significat de 'a favor del consumidor').

    (1)Aquest sufix sol denominar tendències, corrents, mètodes, teories, etc., però també, de vegades, activitats, aficions, esports, professions, actituds, etc.

    (2)Aquest adjectiu és, probablement, un calc de l'anglès proactive ("(of a person or action) creating or controlling a situation rather than just responding to it after it has happened", segons es recull a la font Soanes, Catherine; STEVENSON, Angus (eds.). Oxford dictionary of English. 2nd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2003), format a partir del prefix pro- amb el sentit de 'a davant de' (present en formes catalanes com pronom, projectar o progrés) i l'adjectiu active ('actiu'), per contrast amb reactive (reactiu: 'Que reacciona, que té el poder de reaccionar').

    (3)Es documenta, per exemple, a Le Robert en franc√®s (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2008), al Zingarelli en itali√† (ZINGARELLI, N. Lo Zingarelli 2008: vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007) i al diccionari Clave en castell√† (Clave: diccionario de uso del espa√Īol actual [En l√≠nia]. Madrid: SM, [2010]. < http://clave.librosvivos.net/>).

       
  • 2764184   Proteom ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> Proteom
     
       
    • proteoma, n m
    • es proteinoma, n m
    • es proteoma, n m
    • fr prot√©ome, n m
    • it proteoma, n m
    • pt proteoma, n m
    • en proteome, n
    • de Proteom, n m

    <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Conjunt de les prote√Įnes codificades per un genoma que s'expressen en un organisme, un teixit o una c√®l¬∑lula en unes circumst√†ncies i un temps determinats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes proteoma, proteòmica i proteòmic -a:

    S'aproven els termes d'origen angl√®s proteoma, prote√≤mica i prote√≤mic -a, formats a partir del truncament dels substantius prote√Įna i genoma(1), seguint el model de genoma, gen√≤mica i gen√≤mic -a, termes ja normatius, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes d'√ļs corrent en l'√†mbit de la biologia i estan absolutament implantades;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també ja en obres lexicogràfiques catalanes;

    ¬∑s√≥n sem√†nticament motivades i s'identifiquen sense ambig√ľitat amb els conceptes corresponents;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen tamb√© les denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarten les formes prote√Įnoma, prote√Įn√≤mica i prote√Įn√≤mic -a, creades a partir de la forma prefixada completa corresponent a prote√Įna (prote√Įno-), perqu√® pr√†cticament no es documenten ni tenen √ļs. Cal tenir present, de fet, que el diccionari normatiu ja recull la forma prote√≤lisi, en qu√® tamb√© es fa √ļs de proteo- en comptes de prote√Įno-.

    (1)El segment -oma, de genoma, s'ha convertit en un sufix molt productiu en l'àmbit de la biologia que denota un conjunt d'estructures o processos biològics o moleculars vinculats amb la cèl·lula. Tot i que de vegades s'associa amb el sufix grec -oma, que significa 'tumor' o 'tumefacció', en realitat són formants diferents (veg. REAL ACADEMIA NACIONAL DE MEDICINA. Diccionario de términos médicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana, cop. 2012. 1.731 p.).

    [Acta 562, 18 de juliol de 2013]

       
  • 2764186   Proteomik ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia molecular> Proteomik
     
       
    • prote√≤mica, n f
    • es protein√≥mica, n f
    • es prote√≥mica, n f
    • fr prot√©omique, n f
    • it proteomica, n f
    • pt prote√≥mica, n f
    • en proteomics, n
    • de Proteomik, n f

    <Ciències de la vida > Biologia molecular>

    Branca de la biologia molecular que s'ocupa de l'estudi del proteoma.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes proteoma, proteòmica i proteòmic -a:

    S'aproven els termes d'origen angl√®s proteoma, prote√≤mica i prote√≤mic -a, formats a partir del truncament dels substantius prote√Įna i genoma(1), seguint el model de genoma, gen√≤mica i gen√≤mic -a, termes ja normatius, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes d'√ļs corrent en l'√†mbit de la biologia i estan absolutament implantades;

    ·es documenten en nombrosos textos especialitzats i també ja en obres lexicogràfiques catalanes;

    ¬∑s√≥n sem√†nticament motivades i s'identifiquen sense ambig√ľitat amb els conceptes corresponents;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen tamb√© les denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarten les formes prote√Įnoma, prote√Įn√≤mica i prote√Įn√≤mic -a, creades a partir de la forma prefixada completa corresponent a prote√Įna (prote√Įno-), perqu√® pr√†cticament no es documenten ni tenen √ļs. Cal tenir present, de fet, que el diccionari normatiu ja recull la forma prote√≤lisi, en qu√® tamb√© es fa √ļs de proteo- en comptes de prote√Įno-.

    (1)El segment -oma, de genoma, s'ha convertit en un sufix molt productiu en l'àmbit de la biologia que denota un conjunt d'estructures o processos biològics o moleculars vinculats amb la cèl·lula. Tot i que de vegades s'associa amb el sufix grec -oma, que significa 'tumor' o 'tumefacció', en realitat són formants diferents (veg. REAL ACADEMIA NACIONAL DE MEDICINA. Diccionario de términos médicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana, cop. 2012. 1.731 p.).

    [Acta 562, 18 de juliol de 2013]

       
  • 207437   Prototyp ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> Prototyp
     
       
    • muntatge, n m
    • es build
    • fr build
    • pt constru√ß√£o
    • en build
    • de Integrationsstufe
    • de Prototyp

    <Informàtica > Programari>

    Cadascuna de les versions d'una aplicació de programari que s'obté després de compilar-ne i acoblar-ne els codis.

       
  • 711266   Pr√ľfpad ÔĽŅ <Inform√†tica> , <Biblioteconomia. Documentaci√≥ > Tractament documental> Pr√ľfpad
     
       
    • pista d'auditoria, n f
    • tra√ßa d'auditoria, n f
    • es pista de auditor√≠a
    • es pista de verificaci√≥n
    • fr piste d'audit
    • fr piste de v√©rification
    • fr trace d'audit
    • fr trace de v√©rification
    • it traccia di audit
    • pt pista de auditoria
    • en audit trail
    • de Pr√ľfpad

    <Informàtica> , <Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>

    Registre d'una seq√ľ√®ncia de fets que permet reconstruir i verificar l'historial d'una operaci√≥ o d'un proc√©s determinats.

       
  • 2764196   PTGS ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Gen√®tica> PTGS
     
       
    • silenciament g√®nic posttranscripcional, n m
    • PTGS, n m sigla
    • es silenciamiento g√©nico postranscripcional, n m
    • es PTGS, n m sigla
    • fr extinction g√©nique post-transcriptionnelle, n f
    • fr silen√ßage g√©nique post-transcriptionnel, n m
    • fr PTGS, n m sigla
    • en post-transcriptional gene silencing, n
    • en PTGS, n sigla
    • de posttranskriptionelles Gen-Silencing, n n
    • de PTGS, n n sigla

    <Ciències de la vida > Genètica>

    Silenciament gènic que es produeix després del procés de transcripció.

    Nota: La sigla PTGS correspon a l'equivalent anglès post-transcriptional gene silencing.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes silenciament gènic, silenciament gènic transcripcional (sigla TGS), silenciament gènic posttranscripcional (sigla PTGS) i transcripcional (sin. transcriptiu
    -iva):

    S'aprova el terme silenciament g√®nic, juntament amb els termes relacionats silenciament g√®nic transcripcional (al costat de la sigla TGS), silenciament g√®nic posttranscripcional (al costat de la sigla PTGS) i l'adjectiu transcripcional (amb el sin√≤nim complementari transcriptiu -iva), tots calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a denominar aquests conceptes i ja es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en algunes obres lexicogràfiques;

    ¬∑encara que s√≥n calcs de l'angl√®s, s√≥n formes motivades sem√†nticament i ling√ľ√≠sticament adequades:

    -l'√ļs de silenciament, igual que l'√ļs de silencing en angl√®s, √©s metaf√≤ric (a partir dels sentits del verb silenciar recollits al diccionari normatiu de "No esmentar" o "Fer silenci√≥s [...], apaivagar el soroll [...]", segons el diccionari normatiu), i segueix la tend√®ncia habitual en terminologia gen√®tica a utilitzar met√†fores vinculades amb fen√≤mens de discurs (s√≥n tamb√© denominacions habituals d'aquest √†mbit, per exemple, expressi√≥, transcripci√≥ o traducci√≥);

    -l'adjectiu gènic, al seu torn, és normatiu i fa referència als gens ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu);

    -els adjectius transcripcional i transcriptiu -iva no es documenten en diccionaris generals, per√≤ totes dues s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades referides a la transcripci√≥ (√©s a dir, al "Proc√©s pel qual la informaci√≥ gen√®tica codificada en una cadena d'√†cid desoxiribonucleic √©s copiada en una cadena d'√†cid ribonucleic missatger mitjan√ßant la seq√ľ√®ncia de nucle√≤tids", segons el diccionari normatiu) i s'utilitzen tamb√© en altres lleng√ľes; segueixen, de fet, el paral¬∑lelisme d'altres formes de la llengua com ara nutritiu i nutricional (tots dos amb el sentit de 'relatiu a la nutrici√≥') o operatiu i operacional ('relatiu a l'operaci√≥ o a les operacions'); es dona prioritat a transcripcional perqu√® aquesta √©s la forma normalment utilitzada en gen√®tica;(1) finalment, l'adjectiu posttranscripcional (amb adjunci√≥ del prefix post- 'despr√©s'), √©s tamb√© adequat i d'√ļs habitual;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© es documenten els calcs de l'angl√®s, que s√≥n, com en catal√†, les formes majorit√†riament usades;

    ¬∑les sigles TGS i PTGS corresponen als equivalents anglesos transcriptional gene silencing i post-transcriptional gene silencing, respectivament, i s√≥n les utilitzades habitualment en l'√†mbit, tant en catal√† com en les altres lleng√ľes;

    ·les decisions aprovades tenen el vistiplau dels especialistes.

    Les formes inhibici√≥ g√®nica, extinci√≥ g√®nica, repressi√≥ g√®nica, inexpressi√≥ g√®nica i exhauriment g√®nic, que tamb√© s'han valorat com a equivalents a gene silencing, s'han desestimat perqu√® no tenen √ļs ni l'aval dels especialistes. Segons alguns experts, la forma inhibici√≥ g√®nica, concretament, s'associa m√©s a productes efectors (principalment enzims) que no pas als gens que els codifiquen, i extinci√≥ g√®nica √©s estrictament una forma inadequada, perqu√® transmet la idea de proc√©s definitiu o irreversible, mentre que un gen silenciat pot tornar a estar actiu posteriorment.

    (1)Es recullen al diccionari normatiu nombrosos casos en qu√® un adjectiu en -iu -iva t√© un correlat en -al: additiu i addicional, constitutiu i constitucional, correctiu i correccional, correlatiu i correlacional, directiu i direccional, emotiu i emocional, generatiu i generacional, nutritiu i nutricional, operatiu i operacional, prepositiu i preposicional, etc. Sovint, la doble forma correspon a dos significats diferents: majorit√†riament la forma en -iu -iva correspon a un adjectiu d'acci√≥, vinculat directament amb un verb, mentre que la forma en -al remet a un substantiu en -ci√≥ (per exemple, constitutiu √©s "Que constitueix", mentre que constitucional √©s "Inherent a la constituci√≥ o a l'estructura del cos"; o correlatiu √©s "Que t√© o indica una relaci√≥ rec√≠proca o m√ļtua", mentre que correlacional √©s "Relatiu o pertanyent a la correlaci√≥"). De vegades, per√≤, les formes en -iu tenen tamb√© el sentit de les formes paral¬∑leles en -ci√≥ (per exemple, nutritiu √©s "Que nodreix", per√≤ tamb√© √©s sin√≤nim de nutricional, que vol dir "Relatiu o pertanyent a la nutrici√≥"; i semblantment passa amb operatiu i operacional).

    [Acta 563, 12 de setembre de 2013]