termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 440343   privates Beteiligungskapital  <Economia > Finances> privates Beteiligungskapital
     
       
    • capital d'inversió, n m
    • es capital de inversión
    • es capital inversión
    • es private equity
    • fr capital-investissement
    • it private equity
    • pt private equity
    • en investment capital
    • en private equity
    • en PE sigla
    • de privates Beteiligungskapital

    <Economia > Finances>

    Capital que una entitat financera inverteix, generalment a llarg termini, en una empresa que no cotitza a la borsa.

       
  • 309450   Proband  <Ciències de la vida > Genètica> Proband
     
       
    • proband | probanda, n m, f
    • es probando
    • fr sujet probant
    • en proband
    • en propositus
    • en test person
    • de Proband

    <Ciències de la vida > Genètica>

    Individu amb una malaltia hereditària que és investigat en un estudi genètic.

    Nota: El primer proband d'una família a partir del qual s'inicia l'estudi es denomina propòsitus.

       
  • 205310   Probit  <Matemàtiques > Estadística> Probit
     
       
    • pròbit, n m
    • es probit
    • fr probit
    • en probit
    • de Probit

    <Matemàtiques > Estadística>

    Valor que resulta de la transformació aplicable a qualsevol variable que pren valors compresos entre zero i u, que consisteix a fer correspondre a cada valor de la variable el valor de la variable normal estandarditzada que té una probabilitat acumulada igual al valor de la variable original.

       
  • 3063721   Profiler  <Informàtica> Profiler
     
       
    • analitzador del rendiment, n m
    • es analizador de código, n m
    • es analizador de programas, n m
    • es generador de perfiles, n m
    • es perfilador, n m
    • es perfilador de código, n m
    • fr profileur, n m
    • fr profileur de code, n m
    • en code profiler, n
    • en profiler, n
    • de Profiler, n m

    <Informàtica>

    Eina de diagnosi utilitzada en l'anàlisi del rendiment que permet determinar quant de temps dedica el programa en funcionament a executar cada funció, quantes crides hi fa o com utilitza el processador i la memòria.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment::

    S'aproven els termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos profiling i profiler, respectivament, que tenen força ús entre els especialistes;

    ·són adequats lingüísticament i descriptius dels respectius conceptes, amb els quals s'identifiquen sense gaire dificultat;

    ·ja tenen ús i es documenten en fonts especialitzades, sobretot anàlisi del rendiment;

    ·en altres llengües s'utilitzen solucions similars;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.


    Es descarta l'acceptació dels manlleus anglesos profiling i profiler perquè es consideren innecessaris.

    Com a alternatives a profiling també s'han valorat altres formes, finalment descartades:

    -els calcs perfilat i perfilatge, que s'han descartat perquè no tenen ús i perquè són semànticament discutibles (perfilar no té en català el sentit genèric d''elaborar un perfil', que sí que té, en canvi, to profile en anglès);

    -les alternatives avaluació del rendiment, anàlisi (o avaluació) de l'eficiència, anàlisi del perfil, anàlisi del programa i anàlisi del comportament, que els especialistes consideren, en general, menys precises i menys adequades semànticament que la forma finalment aprovada.

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]

       
  • 3063720   Profilerstellung  <Informàtica> Profilerstellung
     
       
    • anàlisi del rendiment, n f
    • es análisis de rendimiento, n m
    • es perfilado, n m
    • es profiling, n m
    • fr profilage, n m
    • it profilatura, n f
    • en profiling, n
    • en software profiling, n
    • de Profilerstellung, n f

    <Informàtica>

    Anàlisi del comportament d'un programa en execució que consisteix a recopilar dades que permetin detectar possibles problemes i optimitzar el funcionament de les diferents parts que el componen.

    Nota: 1. L'anàlisi del rendiment es fa amb un analitzador del rendiment.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment::

    S'aproven els termes anàlisi del rendiment i analitzador del rendiment pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes als manlleus anglesos profiling i profiler, respectivament, que tenen força ús entre els especialistes;

    ·són adequats lingüísticament i descriptius dels respectius conceptes, amb els quals s'identifiquen sense gaire dificultat;

    ·ja tenen ús i es documenten en fonts especialitzades, sobretot anàlisi del rendiment;

    ·en altres llengües s'utilitzen solucions similars;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.


    Es descarta l'acceptació dels manlleus anglesos profiling i profiler perquè es consideren innecessaris.

    Com a alternatives a profiling també s'han valorat altres formes, finalment descartades:

    -els calcs perfilat i perfilatge, que s'han descartat perquè no tenen ús i perquè són semànticament discutibles (perfilar no té en català el sentit genèric d''elaborar un perfil', que sí que té, en canvi, to profile en anglès);

    -les alternatives avaluació del rendiment, anàlisi (o avaluació) de l'eficiència, anàlisi del perfil, anàlisi del programa i anàlisi del comportament, que els especialistes consideren, en general, menys precises i menys adequades semànticament que la forma finalment aprovada.

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]

       
  • 206621   Profilschliff  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Profilschliff
     
       
    • talla princesa, n f
    • talla en perfil, n f sin. compl.
    • es talla en perfil
    • es talla princesa
    • fr taille à profil
    • fr taille princesse
    • it taglio a profilo
    • it taglio princess
    • en princess cut
    • en profile cut
    • de Fürstinschliff
    • de Profilschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla que pot adoptar diferents formes però que té una sèrie d'entalles a la culata que originen facetes trapezoidals.

    Nota: La talla princesa va aparèixer cap al 1960 i va ser una idea del tallador A. Nagy, de Londres, per a aprofitar cristalls molt plans.

    Nota: És una talla amb molta vida, però li falta foc.

       
  • 208794   projektiver Test  <Psicologia> projektiver Test
     
       
    • test projectiu, n m
    • es test proyectivo
    • fr test de projection
    • fr test projectif
    • en projective test
    • de projektiver Test

    <Psicologia>

    Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dona a un estímul ambigu que se li presenta.

       
  • 205373   Prokaryoten  <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> Prokaryoten
     
       
    • procariotes, n m pl
    • es procariontes
    • es procariotas
    • fr procaryotes
    • fr protocaryotes
    • en procaryotes
    • en prokaryotes
    • de Prokaryoten

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Superregne dels microorganismes sense nucli cel·lular.

       
  • 1244093   Prominenz  <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials> Prominenz
     
       
    • prominència, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr proéminence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>

    Propietat d'un estímul que fa que destaqui respecte a la resta d'estímuls del mateix context i que el subjecte hi pari atenció.

    Nota: El fet que un subjecte percebi un estímul amb més o menys prominència està relacionat amb factors diversos, de percepció física de l'estímul (grandària, intensitat, claredat, etc.), però també de tipus emotiu, cognitiu, de motivació, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme prominència (àmbits de la psicologia i la lingüística):

    S'aprova el terme prominència, en l'àmbit de la psicologia i de la lingüística, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit genèric de "Qualitat de prominent", és a dir, d'allò "Que s'eleva sobre allò que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ·és una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'àmbit de la psicologia com de la lingüística;

    ·té el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja té ús, especialment en lingüística.

    Es descarta l'aprovació de l'anglicisme saliència perquè la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en català. Cal tenir en compte que el verb salire llatí, del qual deriven en última instància les formes angleses salience i saliency, en català no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a diferència del que ha passat en altres llengües romàniques) i només té ús en rossellonès (sallir o sàller 'sortir', a partir de l'occità salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transició de la Ribagorça (amb la forma salldre), i és present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llatí saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 1359489   Prominenz  <Lingüística> Prominenz
     
       
    • prominència, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr proéminence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Lingüística>

    Propietat d'un element lingüístic que fa que destaqui respecte a la resta d'elements del mateix context i que el subjecte l'assimili amb facilitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme prominència (àmbits de la psicologia i la lingüística):

    S'aprova el terme prominència, en l'àmbit de la psicologia i de la lingüística, pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit genèric de "Qualitat de prominent", és a dir, d'allò "Que s'eleva sobre allò que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ·és una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'àmbit de la psicologia com de la lingüística;

    ·té el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja té ús, especialment en lingüística.

    Es descarta l'aprovació de l'anglicisme saliència perquè la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en català. Cal tenir en compte que el verb salire llatí, del qual deriven en última instància les formes angleses salience i saliency, en català no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a diferència del que ha passat en altres llengües romàniques) i només té ús en rossellonès (sallir o sàller 'sortir', a partir de l'occità salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transició de la Ribagorça (amb la forma salldre), i és present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llatí saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.