termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 309441   Partnerschaft ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> , <Pol√≠tica> Partnerschaft
     
       
    • partenariat, n m
    • es partenariado
    • es partnership
    • fr partenariat
    • it partenariato
    • it partnership
    • pt parceria
    • en partnership
    • de Partnerschaft

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses> , <Política>

    Forma de col¬∑laboraci√≥, m√©s o menys formalitzada, entre dues o m√©s organitzacions o persones que comparteixen un inter√®s com√ļ perqu√® determinades accions o estrat√®gies es portin a terme, de tal manera que satisfacin les expectatives i les necessitats de les parts implicades.

       
  • 1244098   Pass ÔĽŅ <Arts > Circ> Pass
     
       
    • passatge, n m
    • es pasada
    • es paso
    • fr passage
    • fr passe
    • it passaggio
    • en pass
    • de Pass

    <Arts > Circ>

    Acció de passar un trapezista d'un trapezi a un portador o d'un trapezi a un altre trapezi.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les propostes de denominaci√≥ acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 24 de novembre de 2010) a partir dels arguments seg√ľents:

    ¬∑pel que fa als termes que designen elements acrob√†tics, les propostes acordades s√≥n o b√© alternatives catalanes descriptives proposades pels mateixos especialistes per a evitar l'√ļs d'anglicismes (esquena-mortal endavant per a ball out; barani-pirueta per a barani in full out; pirueta-barani per a full in half out; pirueta-pirueta per a full in full out, etc.), o b√© formes procedents de noms propis, les quals tradicionalment es mantenen inalterades en terminologia (tsukahara, miller), o b√© formes d'origen onomatopeic ja molt implantades (fiflis, triflis, etc.);

    ¬∑en el cas dels termes corresponents a la sub√†rea d'aeris, les propostes s√≥n, en general, formes ja utilitzades pels especialistes amb normalitat, adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic i motivades sem√†nticament (amazona, aranya, triomfal, corda llisa, corda volant, el√†stics, remuntada, etc.);

    ¬∑s'ha donat entrada a manlleus o calcs molt excepcionalment i nom√©s en casos en qu√® s√≥n formes ja molt introdu√Įdes: baby, t√ļmbling (forma ja aprovada anteriorment pel Consell Supervisor amb un significat relacionat), fouett√© o passatge (probablement calc del franc√®s passage).

    [Acta 523, 10 de febrer de 2011]

       
  • 206773   Pastetchen ÔĽŅ <Alimentaci√≥> Pastetchen
     
       
    • vol-au-vent [fr], n m
    • es vol-au-vent
    • es volov√°n
    • fr vol-au-vent
    • it vol-au-vent
    • en vol-au-vent
    • de Bl√§tterteigpastete
    • de Pastetchen
    • de Vol-au-vent

    <Alimentació>

    Pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses, que es pot farcir amb preparacions salades o dolces.

    Formes desestimades
    volovan, n m

       
  • 399051   Patch-Clamp-Methode ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> Patch-Clamp-Methode
     
       
    • pin√ßament de membrana, n m
    • es pinzamiento zonal de membrana
    • es t√©cnica de patch clamp
    • fr m√©thode patch clamp
    • it tecnica del patch clamp
    • en patch clamp
    • en patch clamping
    • de Membranfleckklemmenmethode
    • de Patch-Clamp-Methode

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Tècnica electrofisiològica consistent a aplicar una micropipeta a la membrana cel·lular per mesurar els corrents elèctrics que es produeixen a través dels canals iònics.

       
  • 788829   Patentieren ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica> Patentieren
     
       
    • patentatge, n m
    • es patentado
    • es patenting
    • fr patentage
    • it patentamento
    • pt patentagem
    • en patenting
    • de Patentieren

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria metal¬∑l√ļrgica>

    Tractament isot√®rmic aplicat als filferros d'acer amb un elevat contingut de carboni que t√© com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred, i que consisteix a sotmetre'ls a austenitzaci√≥ i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ¬ļC.

    Nota: El patentatge s'aplica a filferros d'acer d'un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8%.

    Nota: El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s'ha substitu√Įt gaireb√© arreu per un bany de sals.

       
  • 207669   Pauschaltarif ÔĽŅ <Energia > Energia el√®ctrica> Pauschaltarif
     
       
    • tarifa a tant al√ßat, n f
    • es tarifa a tanto alzado
    • fr tarif √† forfait
    • en fixed payment tariff
    • de Pauschaltarif

    <Energia > Energia elèctrica>

    Tarifa que inclou √ļnicament una quantitat fixa a pagar per un per√≠ode determinat, independentment de la quantitat d'energia consumida i de la pot√®ncia absorbida dins del l√≠mit fixat per l'abonament.

       
  • 3166864   pazifische Auster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> pazifische Auster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 3166864   pazifische Felsenauster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> pazifische Felsenauster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 3166864   pazifische Riesenauster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> pazifische Riesenauster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 220619   pazifischer Heilbutt ÔĽŅ <Zoologia > Peixos> pazifischer Heilbutt
     
       
    • halibut del Pac√≠fic, n m
    • es flet√°n del Pac√≠fico
    • es halibut del Pac√≠fico
    • fr fl√©tan du Pacifique
    • it halibut del Pacifico
    • en Pacific halibut
    • de pazifischer Heilbutt
    • nc Hippoglossus stenolepis

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la fam√≠lia dels pleuron√®ctids, de cos aplanat llarg i carn√≥s, amb la cara ocular fosca i tacada i la cara cega blanca, que viu al nord del Pac√≠fic, generalment a grans profunditats durant l'hivern i en aig√ľes costaneres poc fondes a l'estiu.