termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
 
  • 206625   Quadrat-Smaragdschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Quadrat-Smaragdschliff
     
       
    • talla maragda quadrada, n f
    • es talla esmeralda cuadrada
    • fr taille √©meraude carr√©e
    • it taglio smeraldo quadrato
    • en square emerald cut
    • de Quadrat-Smaragdschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla maragda, de secció quadrada i els vèrtexs bisellats i polits, amb 24 facetes trapezoidals i taula quadrangular a la corona, i 16 facetes trapezoidals i 8 de triangulars a la culata.

       
  • 3172787   Quadrepol ÔĽŅ <Arts > Circ> Quadrepol
     
       
    • perxa, n f
    • es percha, n f
    • fr m√Ęt de corniche, n m
    • fr poteau de corniche, n m
    • fr quadrepole, n m
    • it contropalo, n m
    • en quarter pole, n
    • en quarterpole, n
    • de Quadrepol, n m

    <Arts > Circ>

    Cadascun dels pals tubulars interiors, situats entre les torretes i els peus drets, disposats seguint el pla horitzontal de la carpa i generalment oblics respecte del terra, que tenen la funci√≥ de tensar la lona i evitar que vole√Į o que s'hi acumuli aigua de la pluja, neu, etc.

    Nota: 1. Actualment les perxes es fan servir poc perquè destorben la visió de l'espectacle.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme perxa:

    S'aprova la denominació perxa perquè és la forma usada habitualment en l'àmbit; és, a més, una denominació motivada semànticament pel significat del mot en la llengua general .

    Es descarten altres alternatives, com ara pal de cornisa, arbre de cornisa, torre de cornisa o pilar de cornisa, que són variants del calc del francès.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 481397   Quadtree ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades> Quadtree
     
       
    • arbre quaternari, n m
    • es √°rbol cuaternario
    • fr arbre quaternaire
    • en quadtree
    • de Quadtree

    <Informàtica > Estructura de les dades>

    Arbre en què cada node pare té com a màxim quatre nodes fill.

       
  • 207649   Quant ÔĽŅ <F√≠sica> Quant
     
       
    • qu√†ntum, n m
    • es cuanto
    • es quantum
    • fr quantum
    • it quanto
    • en quantum
    • de Quant
    • de Quantum

    <Física>

    Quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada.

       
  • 204960   Quantentheorie ÔĽŅ <F√≠sica> Quantentheorie
     
       
    • teoria dels quanta, n f
    • teoria dels qu√†ntums, n f
    • es teor√≠a cu√°ntica
    • es teor√≠a de los cuantos
    • es teor√≠a de los quanta
    • fr th√©orie des quanta
    • it teoria dei quanti
    • en quantum theory
    • de Quantentheorie

    <Física>

    Teoria segons la qual l'emissi√≥ i l'absorci√≥ d'energia en els fen√≤mens peri√≤dics no s'efectua de manera cont√≠nua sin√≥ per mitj√† de salts, en cadascun dels quals s'emet o s'absorbeix una energia igual al producte de la freq√ľ√®ncia per la constant de Planck.

       
  • 207649   Quantum ÔĽŅ <F√≠sica> Quantum
     
       
    • qu√†ntum, n m
    • es cuanto
    • es quantum
    • fr quantum
    • it quanto
    • en quantum
    • de Quant
    • de Quantum

    <Física>

    Quantitat elemental amb què varia una magnitud física quantificada.

       
  • 723024   Queer-Theorie ÔĽŅ <Sociologia> , <Psicologia > Psicologia profunda. Psicologia sexual> Queer-Theorie
     
       
    • teoria queer [queer: en], n f
    • es teor√≠a marica
    • es teor√≠a queer
    • es teor√≠a torcida
    • fr th√©orie allosexuelle
    • fr th√©orie queer
    • it teoria queer
    • en queer theory
    • de Queer-Theorie

    <Sociologia> , <Psicologia > Psicologia profunda. Psicologia sexual>

    Teoria que sosté que les categoritzacions de gènere i les identitats i les orientacions sexuals són només construccions culturals.

    Nota: La teoria queer va néixer amb voluntat crítica cap als anys noranta del segle XX, al si dels moviments feministes, gais i lèsbics.

       
  • 320225   Quench ÔĽŅ <F√≠sica > Electricitat > Electromagnetisme> Quench
     
       
    • quench [en], n m
    • es extinci√≥n de la superconductividad
    • es quench
    • fr √©touffement de la supraconductivit√©
    • fr √©vanouissement de la supraconductivit√©
    • fr quench
    • fr quenching
    • en quench
    • en quenching
    • de Quench

    <Física > Electricitat > Electromagnetisme>

    Pèrdua, generalment transitòria, de les propietats superconductores d'un imant a causa d'un increment sobtat de la seva temperatura.