termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 320574   Radurisierung ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> Radurisierung
     
       
    • raduritzaci√≥, n f
    • es radurizaci√≥n
    • fr radurisation
    • en radurization
    • de Radurisation
    • de Radurisierung

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Irradiació a dosis suficients per a reduir el nombre de formes vegetatives bacterianes i de microorganismes més sensibles d'un aliment, a fi d'allargar-ne el període de conservació.

       
  • 2897904   Rauheit ÔĽŅ <F√≠sica> Rauheit
     
       
    • rugositat, n f
    • es rugosidad, n f
    • es rugosidad superficial, n f
    • fr rugosit√©, n f
    • en roughness, n
    • en surface roughness, n
    • de Rauheit, n f

    <Física>

    Conjunt d'irregularitats i desviacions de petita escala presents en una superfície respecte d'una forma llisa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ dels termes rugosificaci√≥, juntament amb els termes relacionats rugositat i transici√≥ rugosa, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a rugosificació,

    ·és una denominació formalment adequada i motivada semànticament; està creada sobre l'adjectiu rugós -osa ("Que presenta rugositats", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), i rugositat és, segons aquest mateix diccionari, una "Petita prominència que presenta la superfície d'una cosa, separada de les altres prominències per solcs fins") amb afegiment dels sufixos d'origen llatí -ific(ar), que significa 'convertir en', i -ció, que indica 'acció i efecte de';

    ·si bé és una forma neològica, que no es documenta encara als diccionaris catalans, segueix el paral·lelisme formal i semàntic de substantius ja consolidats com ara densificació o solidificació;

    ·en francès i castellà es documenten designacions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a rugositat,

    ·és la forma utilitzada amb normalitat per a designar aquest concepte;

    ·es documenta ja en fonts especialitzades i lexicogràfiques amb aquest sentit;

    ·és una denominació formalment i semànticament adequada, anàloga a altres substantius com ara gestualitat o tonalitat, creats també sobre un nucli adjectiu (sobre gestual i tonal, respectivament, i rugositat, sobre rugós) amb el sufix -itat i amb el sentit de 'conjunt de';

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Finalment, pel que fa a transició rugosa,

    ¬∑√©s una forma descriptiva, que s'identifica sense dificultats amb el concepte, i √©s ling√ľ√≠sticament adequada;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és una denominació paral·lela a la de conceptes relacionats, com ara transició vítria o transició ferromagnètica;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es descarta el substantiu arrugament com a denominació del procés d'adquirir rugositat (finalment, rugosificació), perquè no és una forma del tot precisa: arrugament deriva del verb arrugar i remet, per tant, a l'acció de formar-se arrugues en una superfície, mentre que el concepte que es vol denominar en aquest cas no és la formació d'arrugues sinó de rugositat, és a dir, de petites irregularitats i desviacions.

    (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2014].<http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>


    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]

       
  • 481351   Raumpartitionierung ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Raumpartitionierung
     
       
    • partici√≥ de l'espai, n f
    • es partici√≥n del espacio
    • es particionado del espacio
    • fr partition de l'espace
    • en space partitioning
    • de Raumpartitionierung

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Tècnica consistent a dividir un espai en dues o més regions no superposades.

    Nota: Els sistemes de partició de l'espai solen ser jeràrquics, és a dir, que un espai es divideix en regions i posteriorment cadascuna d'aquestes regions se subdivideix en noves regions, i així successivament.

       
  • 320589   Raute ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> Raute
     
       
    • coixinet, n m
    • malla, n f
    • es almohadilla
    • es croisillon
    • es cuadradillo
    • es signo de n√ļmero
    • fr carr√©
    • it cancelletto
    • pt cardinal
    • pt cerquilha
    • en hash
    • en number sign
    • en octothorpe
    • en pound
    • de Raute
    • de Rautenzeichen
    • sbl #

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe gràfic consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

    Nota: Correspon al codi 0023 d'Unicode i al codi 25 d'ASCII.

       
  • 320588   Raute ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telefonia> Raute
     
       
    • coixinet, n m
    • quadradet, n m
    • es almohadilla
    • es cuadradillo
    • es sostenido
    • fr carr√©
    • fr di√®se
    • it cancelletto
    • en hash
    • en hash key
    • en number key
    • en pound
    • en pound key
    • en square
    • de Raute
    • de Rautentaste

    <Telecomunicacions > Telefonia>

    Tecla dels aparells telefònics i d'altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s'identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

       
  • 320588   Rautentaste ÔĽŅ <Telecomunicacions > Telefonia> Rautentaste
     
       
    • coixinet, n m
    • quadradet, n m
    • es almohadilla
    • es cuadradillo
    • es sostenido
    • fr carr√©
    • fr di√®se
    • it cancelletto
    • en hash
    • en hash key
    • en number key
    • en pound
    • en pound key
    • en square
    • de Raute
    • de Rautentaste

    <Telecomunicacions > Telefonia>

    Tecla dels aparells telefònics i d'altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s'identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

       
  • 320589   Rautenzeichen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥> Rautenzeichen
     
       
    • coixinet, n m
    • malla, n f
    • es almohadilla
    • es croisillon
    • es cuadradillo
    • es signo de n√ļmero
    • fr carr√©
    • it cancelletto
    • pt cardinal
    • pt cerquilha
    • en hash
    • en number sign
    • en octothorpe
    • en pound
    • de Raute
    • de Rautenzeichen
    • sbl #

    <Ind√ļstria > Arts gr√†fiques. Edici√≥>

    Signe gràfic consistent en dues ratlles paral·leles inclinades cap a la dreta que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals.

    Nota: Correspon al codi 0023 d'Unicode i al codi 25 d'ASCII.

       
  • 1537392   Reanimation ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> Reanimation
     
       
    • ressuscitaci√≥, n f
    • reanimaci√≥ cardiopulmonar, n f sin. compl.
    • RCP, n f sigla
    • es reanimaci√≥n card√≠aca
    • es reanimaci√≥n cardiopulmonar
    • es reanimaci√≥n cardiorrespiratoria
    • es resucitaci√≥n
    • es resurrecci√≥n
    • es RCP sigla
    • es RCR sigla
    • fr r√©animation
    • fr r√©animation cardio-pulmonaire
    • fr r√©animation cardio-respiratoire
    • fr ressuscitation
    • fr RCP sigla
    • fr RCR sigla
    • it rianimazione
    • it rianimazione cardiopolmonare
    • en resuscitation
    • de Herz-Lungen-Wiederbelebung
    • de Reanimation
    • de Wiederbelebung

    <Ciències de la salut > Medicina clínica>

    Reanimaci√≥ destinada a restablir les funcions vitals moment√†niament abolides com a conseq√ľ√®ncia d'una aturada card√≠aca.

    Nota: La forma reanimaci√≥ cardiopulmonar i la sigla RCP (i igualment les formes an√†logues en altres lleng√ľes) s'utilitzen de vegades amb un sentit m√©s restringit, referides exclusivament al conjunt de mesures que, durant el proc√©s de ressuscitaci√≥, s'apliquen per a substituir transit√≤riament la respiraci√≥ i la circulaci√≥ espont√†nies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions tor√†ciques; amb aquest mateix sentit s'utilitza tamb√© la forma ressuscitaci√≥ cardiopulmonar.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ressuscitació (sin. reanimació cardiopulmonar), aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar) i suport vital:

    S'aprova el terme ressuscitaci√≥, calc de l'angl√®s resuscitation, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ja molt introdu√Įda entre els especialistes, molts dels quals han sol¬∑licitat expl√≠citament l'acceptaci√≥ del terme;(1)

    ·es documenta en nombroses fonts especialitzades en català, inclosos textos de regulacions i recomanacions d'abast internacional;

    ¬∑es documenta tamb√©, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes rom√†niques;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, pot considerar-se una forma sem√†nticament motivada, per tal com una aturada card√≠aca implica l'abs√®ncia moment√†nia de les funcions vitals i t√®cnicament, per tant, segons la majoria d'experts, la mort del pacient; des d'aquest punt de vista, √©s pertinent parlar de ressuscitar, tenint en compte les accepcions gen√®riques que el diccionari normatiu atorga a aquest verb ("Tornar la vida (a un mort)" i "Fer reviure", entre d'altres).


    Com a sin√≤nim complementari de ressuscitaci√≥ s'aprova la forma reanimaci√≥ cardiopulmonar pels motius seg√ľents:

    ·és la denominació (al costat de la sigla corresponent, RCP, que també s'aprova) amb què tradicionalment s'ha designat aquest concepte en català i és una forma encara molt viva entre els especialistes;

    ·és una forma adequada formalment i, com a tipus específic de reanimació (concepte més genèric ja recollit al diccionari normatiu), motivada des del punt de vista semàntic;(2)

    ·es documenta en nombroses fonts catalanes, especialitzades i terminològiques, amb aquest sentit;

    ¬∑tamb√© s'utilitza, an√†logament, en altres lleng√ľes rom√†niques.


    Les formes reanimaci√≥ cardiorespirat√≤ria i ressuscitaci√≥ cardiorespirat√≤ria s'han descartat perqu√®, segons els especialistes, tenen molt poc √ļs.

    Tampoc t√© √ļs la forma resurrecci√≥, malgrat que al diccionari normatiu es documenta espec√≠ficament en medicina amb el sentit de "Tornada a la vida o a l'estat conscient despr√©s d'una mort aparent", i per aquest motiu s'ha descartat. Aquesta forma ja es documentava tamb√©, amb aquest mateix sentit, al Diccionari de medicina de Manuel Corachan(3) i a la primera edici√≥ del Diccionari enciclop√®dic de medicina(4) (no, en canvi, en edicions posteriors d'aquesta obra). Els especialistes consultats expliquen, per√≤, que resurrecci√≥ t√© una connotaci√≥ religiosa molt forta que fa que resulti dif√≠cil d'acceptar entre el col¬∑lectiu m√®dic.

    S'opta, d'altra banda, per recollir reanimaci√≥ cardiopulmonar com a sin√≤nim complementari de ressuscitaci√≥ i no com a sin√≤nim absolut perqu√® molts especialistes atorguen actualment a aquesta forma, d'acord amb els protocols m√©s internacionals, un sentit m√©s restrictiu, referit √ļnicament a les mesures que s'apliquen per substituir transit√≤riament la respiraci√≥ i la circulaci√≥ espont√†nies (fonamentalment respiracions de rescat i compressions tor√†ciques), mentre que ressuscitaci√≥ √©s una forma un√≠voca i, des d'aquest punt de vista, m√©s precisa.

    El Consell Supervisor aprova tamb√©, doncs, seguint la recomanaci√≥ dels experts del Consell Catal√† de Ressuscitaci√≥, la forma reanimaci√≥ cardiopulmonar amb aquest darrer sentit m√©s restrictiu, que tamb√© s'ha observat en altres lleng√ľes, juntament amb la forma sin√≤nima ressuscitaci√≥ cardiopulmonar i la sigla RCP.

    Si b√© la decisi√≥ de vincular amb una mateixa denominaci√≥ (reanimaci√≥ cardiopulmonar) dos conceptes sem√†nticament tan propers podria resultar criticable, perqu√® pot crear una certa confusi√≥, el Consell Supervisor fa notar que, en aquest cas, es limita a deixar const√†ncia de la vacil¬∑laci√≥ en l'√ļs d'aquesta forma que s'ha observat entre els especialistes, segons la seva proced√®ncia i tradici√≥, i es mostra partidari de no fer cap mena d'intervenci√≥ en la distribuci√≥ dels conceptes, sobre els quals considera, de fet, que no t√© potestat. Caldr√† revisar en un futur, malgrat tot, quan les nocions estiguin m√©s assentades, si la forma reanimaci√≥ cardiopulmonar continua utilitzant-se amb el mateix doble significat amb qu√® s'ha aprovat aqu√≠, o b√© si ha quedat redu√Įda a un dels dos significats.


    D'altra banda, com a termes sem√†nticament relacionats amb el concepte de ressuscitaci√≥, el Consell Supervisor aprova tamb√© les formes aturada card√≠aca (amb el sin√≤nim aturada cardiorespirat√≤ria) i suport vital pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria,

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·són formalment adequades i motivades semànticament; la sinonímia entre aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria respon al fet que, segons els experts, sempre que hi ha una aturada del cor (això és, una aturada cardíaca) hi ha també, al mateix temps, una aturada de la respiració, de manera que totes dues formes es refereixen sempre al mateix concepte (durant pocs minuts, en canvi, pot haver-hi aturada respiratòria sense aturada cardíaca);

    ¬∑totes dues formes es documenten en obres especialitzades i terminol√≤giques i, an√†logament, en la resta de lleng√ľes.

    Quant a suport vital (calc de l'anglès life support),

    ·si bé alguns especialistes opinen que és un simple sinònim de ressuscitació (o de reanimació cardiopulmonar) que podria evitar-se, d'altres argumenten que designa un concepte diferent i més ampli (el suport vital inclou, per exemple, aspectes de prevenció i detecció precoç no vinculats necessàriament al personal sanitari que no formen part del procés estricte de ressuscitació), malgrat que de manera poc estricta puguin utilitzar-se com a sinònims i intercanviar-se;

    ¬∑√©s, efectivament, una forma ja molt introdu√Įda en catal√† i documentada en nombrosos textos d'especialitat;

    ¬∑tamb√© es documenta, an√†logament, en altres lleng√ľes rom√†niques.

    (1)Han mostrat un especial interès per l'estudi i l'acceptació d'aquesta forma els experts del Consell Català de Ressuscitació, organisme vinculat al Consell Europeu de Ressuscitació i integrat dins l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears que té com a funció promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació arreu de Catalunya.

    (2)En catal√† s'ha parlat tradicionalment de reanimar els pacients que patien una aturada card√≠aca. Com a conseq√ľ√®ncia de la internacionalitzaci√≥ dels protocols i les recomanacions en aquest √†mbit i de l'obertura a noves disciplines m√®diques, la forma calcada de l'angl√®s, ressuscitaci√≥, ha anat guanyant terreny.

    (3)CORACHAN, Manuel. Diccionari de medicina: Amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català. Barcelona: Salvat, 1936. XXVII, 829 p.

    (4)CASASSAS, O., dir. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. 1729 p. (Diccionaris Enciclopèdia Catalana).

    [Acta 538, 15 de desembre de 2011]

       
  • 1534044   reassortiertes Virus ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> reassortiertes Virus
     
       
    • virus reassortit, n m
    • es virus reagrupado
    • es virus reasociado
    • es virus reordenado
    • fr virus r√©assorti
    • it virus riassortito
    • en reassortant virus
    • de reassortiertes Virus

    <Ciències de la vida > Microbiologia>

    Virus de genoma híbrid resultat de l'agrupament i l'ordenació de segments gènics d'altres virus de soques diferents que han infectat alhora un mateix hoste.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes virus reassortit i reassortiment:

    S'aprova el terme virus reassortit, juntament amb el terme relacionat reassortiment, tots dos calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n alternatives catalanes als manlleus reassortant virus i reassortment, respectivament, for√ßa introdu√Įts entre els especialistes;

    ¬∑s√≥n formes amb una certa motivaci√≥ sem√†ntica en catal√†, creades sobre la base del verb assortir, que significa, segons el diccionari normatiu, "Proveir (un comerciant o una botiga) de tota mena de mercaderies, articles, etc., necessaris": en aquest cas, es tracta de virus assortits (√©s a dir, prove√Įts) de material g√®nic procedent d'altres virus; el prefix de reiteraci√≥ re- remet a la idea que el material no √©s nou, sin√≥ que s'ha reagrupat i reclassificat procedent d'altres virus per formar-ne un de nou;(1)

    ·són formes precises, que s'identifiquen sense dificultat amb els conceptes;

    ¬∑s√≥n solucions paral¬∑leles a les utilitzades en altres lleng√ľes: virus r√©assorti i r√©assortiment en franc√®s; virus riassortito i riassortimento en itali√†; reassortiertes Virus i Reassortierung en alemany;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma virus reagrupat, que t√© un cert √ļs, s'ha descartat perqu√® es considera sem√†nticament inadequada i equ√≠voca, ja que remet a un virus que s'ha unit amb altres virus, mentre que en aquest cas el que es reagrupa no √©s el virus, sin√≥ el material g√®nic que el conforma.

    Per motius similars d'inadequació semàntica s'han bandejat també les formes virus recombinat (recombinació en biologia ja designa un altre concepte: "Procés de formació de descendents amb combinacions de gens diferents de les dels progenitors, provocat per l'encreuament o per la distribució independent dels diferents cromosomes homòlegs durant la meiosi"(2)), virus reordenat (en biologia el reordenament gènic és la "Translocació dels gens que codifiquen les regions variables i les regions constants de les cadenes del BCR i del TCR"(3)), i virus rearranjat, virus reorganitzat i virus recompost (remeten a virus ja existents que s'han desajustat i que posteriorment s'han tornat a ajustar o a disposar de la manera que els correspon).

    (1)L'adjectiu angl√®s reassortant √©s un derivat del verb de la llengua general to assort, a partir del prefix de reiteraci√≥ re-. El verb to assort (del franc√®s antic assortir, de sorte 'mena, sort') t√© un significat for√ßa m√©s ampli que el catal√† assortir; significa: "vb 1 (tr) to arrange or distribute into groups of the same type; classify. 2 (intr; usually foll. by with) to fit or fall into a class or group; match. 3 (tr) to supply with an assortment of merchandise. 4 (tr) to put in the same category as others; group. 5 (intr; usually foll. by with) Rare. to keep company; consort." El substantiu derivat assortment (del qual deriva reassortment) √©s, al seu torn: "n 1 a collection or group of various things or sorts. 2 the act of assorting." (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (ed.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.) L'√ļs de reassortant en aquest cas espec√≠fic pot explicar-se a partir de qualsevol dels sentits recollits per a to assort, i de tots alhora: un virus reassortit √©s un virus que s'ha assortit o prove√Įt de material g√®nic nou i en el qual hi ha hagut un reagrupament i una reclassificaci√≥ del material g√®nic de partida. To assort tamb√© es documenta ja en l'√†mbit de la gen√®tica amb el sentit espec√≠fic de "(of genes or characteristics) become distributed among cells or progeny" (STEVENSON, Angus [ed.]. Oxford dictionary of English. 3rd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2010.)

    (2)FUNDACI√ď BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel¬∑lular. Barcelona: Fundaci√≥ Barcelona, 1994.

    (3)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia. Barcelona: Masson: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005.

       
  • 1534031   Reassortierung ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> Reassortierung
     
       
    • reassortiment, n m
    • es reagrupamiento
    • es reasociaci√≥n
    • es reordenamiento
    • fr r√©assortiment
    • it riassortimento
    • en genetic reassortment
    • en reassortment
    • de Reassortierung
    • de Reassortment

    <Ciències de la vida > Microbiologia>

    Procés de formació d'un virus reassortit.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes virus reassortit i reassortiment:

    S'aprova el terme virus reassortit, juntament amb el terme relacionat reassortiment, tots dos calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n alternatives catalanes als manlleus reassortant virus i reassortment, respectivament, for√ßa introdu√Įts entre els especialistes;

    ¬∑s√≥n formes amb una certa motivaci√≥ sem√†ntica en catal√†, creades sobre la base del verb assortir, que significa, segons el diccionari normatiu, "Proveir (un comerciant o una botiga) de tota mena de mercaderies, articles, etc., necessaris": en aquest cas, es tracta de virus assortits (√©s a dir, prove√Įts) de material g√®nic procedent d'altres virus; el prefix de reiteraci√≥ re- remet a la idea que el material no √©s nou, sin√≥ que s'ha reagrupat i reclassificat procedent d'altres virus per formar-ne un de nou;(1)

    ·són formes precises, que s'identifiquen sense dificultat amb els conceptes;

    ¬∑s√≥n solucions paral¬∑leles a les utilitzades en altres lleng√ľes: virus r√©assorti i r√©assortiment en franc√®s; virus riassortito i riassortimento en itali√†; reassortiertes Virus i Reassortierung en alemany;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma virus reagrupat, que t√© un cert √ļs, s'ha descartat perqu√® es considera sem√†nticament inadequada i equ√≠voca, ja que remet a un virus que s'ha unit amb altres virus, mentre que en aquest cas el que es reagrupa no √©s el virus, sin√≥ el material g√®nic que el conforma.

    Per motius similars d'inadequació semàntica s'han bandejat també les formes virus recombinat (recombinació en biologia ja designa un altre concepte: "Procés de formació de descendents amb combinacions de gens diferents de les dels progenitors, provocat per l'encreuament o per la distribució independent dels diferents cromosomes homòlegs durant la meiosi"(2)), virus reordenat (en biologia el reordenament gènic és la "Translocació dels gens que codifiquen les regions variables i les regions constants de les cadenes del BCR i del TCR"(3)), i virus rearranjat, virus reorganitzat i virus recompost (remeten a virus ja existents que s'han desajustat i que posteriorment s'han tornat a ajustar o a disposar de la manera que els correspon).

    (1)L'adjectiu angl√®s reassortant √©s un derivat del verb de la llengua general to assort, a partir del prefix de reiteraci√≥ re-. El verb to assort (del franc√®s antic assortir, de sorte 'mena, sort') t√© un significat for√ßa m√©s ampli que el catal√† assortir; significa: "vb 1 (tr) to arrange or distribute into groups of the same type; classify. 2 (intr; usually foll. by with) to fit or fall into a class or group; match. 3 (tr) to supply with an assortment of merchandise. 4 (tr) to put in the same category as others; group. 5 (intr; usually foll. by with) Rare. to keep company; consort." El substantiu derivat assortment (del qual deriva reassortment) √©s, al seu torn: "n 1 a collection or group of various things or sorts. 2 the act of assorting." (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (ed.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.) L'√ļs de reassortant en aquest cas espec√≠fic pot explicar-se a partir de qualsevol dels sentits recollits per a to assort, i de tots alhora: un virus reassortit √©s un virus que s'ha assortit o prove√Įt de material g√®nic nou i en el qual hi ha hagut un reagrupament i una reclassificaci√≥ del material g√®nic de partida. To assort tamb√© es documenta ja en l'√†mbit de la gen√®tica amb el sentit espec√≠fic de "(of genes or characteristics) become distributed among cells or progeny" (STEVENSON, Angus [ed.]. Oxford dictionary of English. 3rd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2010.)

    (2)FUNDACI√ď BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel¬∑lular. Barcelona: Fundaci√≥ Barcelona, 1994.

    (3)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia. Barcelona: Masson: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005.