termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1534031   Reassortment ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Microbiologia> Reassortment
     
       
    • reassortiment, n m
    • es reagrupamiento
    • es reasociaci√≥n
    • es reordenamiento
    • fr r√©assortiment
    • it riassortimento
    • en genetic reassortment
    • en reassortment
    • de Reassortierung
    • de Reassortment

    <Ciències de la vida > Microbiologia>

    Procés de formació d'un virus reassortit.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes virus reassortit i reassortiment:

    S'aprova el terme virus reassortit, juntament amb el terme relacionat reassortiment, tots dos calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n alternatives catalanes als manlleus reassortant virus i reassortment, respectivament, for√ßa introdu√Įts entre els especialistes;

    ¬∑s√≥n formes amb una certa motivaci√≥ sem√†ntica en catal√†, creades sobre la base del verb assortir, que significa, segons el diccionari normatiu, "Proveir (un comerciant o una botiga) de tota mena de mercaderies, articles, etc., necessaris": en aquest cas, es tracta de virus assortits (√©s a dir, prove√Įts) de material g√®nic procedent d'altres virus; el prefix de reiteraci√≥ re- remet a la idea que el material no √©s nou, sin√≥ que s'ha reagrupat i reclassificat procedent d'altres virus per formar-ne un de nou;(1)

    ·són formes precises, que s'identifiquen sense dificultat amb els conceptes;

    ¬∑s√≥n solucions paral¬∑leles a les utilitzades en altres lleng√ľes: virus r√©assorti i r√©assortiment en franc√®s; virus riassortito i riassortimento en itali√†; reassortiertes Virus i Reassortierung en alemany;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma virus reagrupat, que t√© un cert √ļs, s'ha descartat perqu√® es considera sem√†nticament inadequada i equ√≠voca, ja que remet a un virus que s'ha unit amb altres virus, mentre que en aquest cas el que es reagrupa no √©s el virus, sin√≥ el material g√®nic que el conforma.

    Per motius similars d'inadequació semàntica s'han bandejat també les formes virus recombinat (recombinació en biologia ja designa un altre concepte: "Procés de formació de descendents amb combinacions de gens diferents de les dels progenitors, provocat per l'encreuament o per la distribució independent dels diferents cromosomes homòlegs durant la meiosi"(2)), virus reordenat (en biologia el reordenament gènic és la "Translocació dels gens que codifiquen les regions variables i les regions constants de les cadenes del BCR i del TCR"(3)), i virus rearranjat, virus reorganitzat i virus recompost (remeten a virus ja existents que s'han desajustat i que posteriorment s'han tornat a ajustar o a disposar de la manera que els correspon).

    (1)L'adjectiu angl√®s reassortant √©s un derivat del verb de la llengua general to assort, a partir del prefix de reiteraci√≥ re-. El verb to assort (del franc√®s antic assortir, de sorte 'mena, sort') t√© un significat for√ßa m√©s ampli que el catal√† assortir; significa: "vb 1 (tr) to arrange or distribute into groups of the same type; classify. 2 (intr; usually foll. by with) to fit or fall into a class or group; match. 3 (tr) to supply with an assortment of merchandise. 4 (tr) to put in the same category as others; group. 5 (intr; usually foll. by with) Rare. to keep company; consort." El substantiu derivat assortment (del qual deriva reassortment) √©s, al seu torn: "n 1 a collection or group of various things or sorts. 2 the act of assorting." (Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. (ed.). Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.) L'√ļs de reassortant en aquest cas espec√≠fic pot explicar-se a partir de qualsevol dels sentits recollits per a to assort, i de tots alhora: un virus reassortit √©s un virus que s'ha assortit o prove√Įt de material g√®nic nou i en el qual hi ha hagut un reagrupament i una reclassificaci√≥ del material g√®nic de partida. To assort tamb√© es documenta ja en l'√†mbit de la gen√®tica amb el sentit espec√≠fic de "(of genes or characteristics) become distributed among cells or progeny" (STEVENSON, Angus [ed.]. Oxford dictionary of English. 3rd ed. Oxford [etc.]: Oxford University Press, 2010.)

    (2)FUNDACI√ď BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel¬∑lular. Barcelona: Fundaci√≥ Barcelona, 1994.

    (3)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia. Barcelona: Masson: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2005.

       
  • 207702   Rechtsh√§ngigkeit ÔĽŅ <Dret. Administraci√≥ p√ļblica> Rechtsh√§ngigkeit
     
       
    • litispend√®ncia, n f
    • es litispendencia
    • es pendencia
    • fr litispendance
    • it litispendenza
    • en action pending in another court
    • de Rechtsh√§ngigkeit

    <Dret. Administraci√≥ p√ļblica>

    Estat d'un plet en tramitació a l'espera que se'n dicti sentència definitiva.

       
  • 305916   Red Balau ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Red Balau
     
       
    • balau vermell, n m
    • es balau rojo
    • fr red balau
    • en red balau
    • de Red Balau

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós, i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós.

    Nota: El balau vermell s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.

       
  • 440346   Regel√ľberwachung ÔĽŅ <Economia > Finances> Regel√ľberwachung
     
       
    • compliment normatiu, n m
    • es conformidad
    • es cumplimiento
    • fr conformit√©
    • en compliance
    • en regulatory compliance
    • de Regel√ľberwachung
    • de √úberwachung

    <Economia > Finances>

    Adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.

       
  • 3194605   Reggaeton ÔĽŅ <M√ļsica> Reggaeton
     
       
    • reggaeton, n m
    • es reggaeton, n m
    • es reggaet√≥n, n m
    • es reguet√≥n, n m
    • fr reggaeton, n m
    • fr reggaet√≥n, n m
    • en reggaeton, n
    • de Reggaeton, n m

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball originat a Puerto Rico als anys noranta del segle XX, que combina els ritmes llatins, el hip-hop i el rap.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme reggaeton:

    La denominaci√≥ origin√†ria d'aquest concepte √©s, segons diverses fonts de refer√®ncia, reggaeton (o reggaet√≥n) Es tracta d'una denominaci√≥ h√≠brida, creada inicialment en castell√† per√≤ constru√Įda a partir del substantiu angl√®s reggae (estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica), incorporat tamb√© al castell√†. L'etimologia exacta √©s incerta, per√≤ en diverses fonts s'apunta que la segona part del mot correspon al sufixoide
    -(a)tón (de maratón), formalment similar al sufix augmentatiu del castellà -ón, i modernament força productiu en anglès (-athon, de marathon) per a la formació de noms que denoten una acció o activitat desenvolupada a gran escala o durant un període de temps llarg (es recull ja, de fet, en nombroses obres lexicogràfiques angleses amb exemples com ara talkathon o walkathon). També s'apunten, però, com a possibilitats d'origen de reggaeton la unió de reggae + town o de reggae + tone.

    En castellà, actualment, conviuen les formes reggaeton i reggaetón (aquesta segona, amb l'accentuació prescriptiva segons les normes ortogràfiques del castellà) amb l'adaptació reguetón, que es comença a imposar i avalen institucions com ara la Fundéu o, segons la Fundéu mateix, l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola.

    En les altres lleng√ľes (angl√®s, franc√®s, itali√†, alemany, etc.), per√≤, la forma documentada √©s reggaeton, de vegades amb accent a la o, com correspon al castell√†, i de vegades sense.

    En catal√† el Consell Supervisor opta per la forma reggaeton, que √©s la m√©s internacional i, alhora, mant√© com a nucli el substantiu reggae, d'√ļs habitual en catal√† i normalitzat en aquesta mateixa acta.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 208106   Reisen √† la carte ÔĽŅ <Lleure > Turisme> Reisen √† la carte
     
       
    • forfet, n m
    • viatge a la carta, n m
    • viatge a mida, n m
    • es forfait
    • es viaje a la carta
    • es viaje a medida
    • fr forfait
    • fr voyage √† la carte
    • fr voyage sur mesure
    • en travel √† la carte
    • de Reisen √† la carte

    <Lleure > Turisme>

    Viatge dissenyat especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.

       
  • 204567   Reiseveranstalter ÔĽŅ <Lleure > Turisme> Reiseveranstalter
     
       
    • operador tur√≠stic, n m
    • es operador tur√≠stico
    • fr tour-op√©rateur
    • fr voyagiste
    • it operatore turistico
    • it tour operator
    • en tour operator
    • de Reiseveranstalter

    <Lleure > Turisme>

    Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.

    Nota: Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.

       
  • 3451713   Reiskocher ÔĽŅ <Equipament de la llar > Utillatge de cuina> Reiskocher
     
       
    • arrossera, n f
    • es arrocera, n f
    • es olla arrocera, n f
    • fr autocuiseur de riz, n m
    • fr cuiseur √† riz, n m
    • fr cuiseur de riz, n m
    • fr cuit-riz, n m
    • fr rizeuse, n f
    • en rice cooker, n
    • en rice steamer, n
    • de Reiskocher, n m
    • zh ÁĒĶť•≠ťĒÖ, n
    • zh di√†nf√†nguŇć, n

    <Equipament de la llar > Utillatge de cuina>

    Aparell en forma d'olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l'arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s'hi condensa.

    Nota: 1. La majoria d'arrosseres són elèctriques, però també n'hi de gas i per a microones.

    Nota: 2. La denominaci√≥ xinesa di√†nf√†nguŇć fa refer√®ncia, espec√≠ficament, a l'arrossera el√®ctrica.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme arrossera:

    S'aprova la denominaci√≥ arrossera pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, creada per derivaci√≥ a partir del nucli arr√≤s (semblantment a cafetera, coctelera, greixonera, tetera, etc.), o per reducci√≥ de la forma (olla) arrossera;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja t√© un cert √ļs i es documenta en contextos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'han descartat, perqu√® no tenen √ļs: bullidor d'arr√≤s; vaporadora d'arr√≤s (√©s, a m√©s, una forma sem√†nticament inexacta); couarr√≤s, an√†loga al franc√®s cuit-riz (√©s tamb√© poc natural en catal√†), i el manlleu del xin√®s diafanguo (forma simplificada de di√†nf√†nguŇć, que significa, literalment, 'arrossera el√®ctrica', de di√†n 'el√®ctric' i f√†nguŇć 'arrossera').

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451735   Reiswein ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> Reiswein
     
       
    • vi d'arr√≤s, n m
    • mijiu [zh], n m sin. compl.
    • sake, n m sin. compl.
    • es mijiu, n m
    • es sake, n m
    • es vino de arroz, n m
    • fr bi√®re de riz, n m
    • fr mijiu, n m
    • fr sak√©, n m
    • fr vin de riz, n m
    • it mijiu, n m
    • it sach√®, n m
    • it sake, n m
    • it sak√®, n m
    • it vino di riso, n m
    • en mijiu, n
    • en rice wine, n
    • en sake, n
    • en sak√©, n
    • en saki, n
    • de Mijiu, n m
    • de Reiswein, n m
    • de Sake, n m
    • ja ťÖí, n
    • ja sake, n
    • zh ÁĪ≥ťÖí, n
    • zh m«źji«Ē, n

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l'arròs.

    Nota: 1. La denominaci√≥ mijiu s'utilitza, espec√≠ficament, per a fer refer√®ncia al vi d'arr√≤s xin√®s; correspon a la forma destonalitzada de m«źji«Ē, denominaci√≥ xinesa transcrita segons el sistema pinyin.

    Nota: 2. La denominació sake, d'origen japonès, s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs japonès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi d'arròs (sin. compl. mijiu; sake):

    S'aproven les denominacions vi d'arr√≤s, mijiu (manlleu del xin√®s) i sake (manlleu del japon√®s), les dues darreres com a sin√≤nims complementaris, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a vi d'arròs,

    ·permet donar un tractament unitari als vins d'arròs de cultures diferents, de manera que inclou tant el vi d'arròs japonès (sake) com el vi d'arròs xinès (mijiu);

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva, basada en la composici√≥ d'aquest tipus de beguda, que √©s una mena de suc fermentat d'arr√≤s (vi √©s, segons el diccionari normatiu, "Suc de ra√Įms fermentats", per√≤ tamb√©, per extensi√≥, "Suc fermentat de fruits altres que el ra√Įm");

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® els noms originaris d'altres cultures es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'han documentat designacions alternatives similars, al costat dels manlleus.


    Quant a mijiu, transcripci√≥ destonalitzada de m«źji«Ē (transcripci√≥ estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi d'arr√≤s', de m«ź 'arr√≤s' i ji«Ē 'vi',

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda a la Xina;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenten en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de proced√®ncia del manlleu mijiu (zh, xin√®s), tenint en compte que la pron√ļncia xinesa del mot no coincideix amb la pr√≤pia i espont√†nia d'un parlant catal√† (miji«Ē es pronuncia en xin√®s [mit…ējou]).

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma m«źji«Ē, transcripci√≥ estricta del xin√®s.


    Pel que fa, finalment, a sake,

    ¬∑√©s una forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 356) i recollida ja al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia, espec√≠ficament, al vi d'arr√≤s produ√Įt al Jap√≥;

    ·és una forma coneguda internacionalment.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 208767   Rekorder ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> Rekorder
     
       
    • enregistrador, n m
    • gravadora, n f
    • es grabador
    • es grabadora
    • es registrador
    • fr enregistreur
    • it registratore
    • en recorder
    • de Aufzeichnungsger√§t
    • de Rekorder

    <Informàtica > Maquinari>

    Aparell que permet emmagatzemar dades en un suport físic per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.