termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3561865   Sabahbushwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Sabahbushwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Sabah, n f
    • es arbor√≥fila de Sabah, n f
    • fr torqu√©ole de Graydon, n f
    • en Sabah partridge, n
    • de Sabahbushwachtel, n f
    • nc Arborophila graydoni
    • nc Arborophila charltonii graydoni alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

    Nota: El nom específic de Sabah fa referència a la regió de Malàisia d'on és originària aquesta espècie.

       
  • 208426   safranfarbene Feuerlilie ÔĽŅ <Bot√†nica> safranfarbene Feuerlilie
     
       
    • lliri safranat, n m
    • es azucena anaranjada
    • es azucena roja
    • fr lis safran√©
    • it giglio cr√≥ceo
    • it giglio di Sant Giovanni
    • it giglio rosso
    • en orange lily
    • de Feuerlilie
    • de gelbe Feuerlilie
    • de orangerote Feuerlilie
    • de safranfarbene Feuerlilie
    • nc Lilium bulbiferum subsp. croceum

    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

       
  • 3451735   Sake ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> Sake
     
       
    • vi d'arr√≤s, n m
    • mijiu [zh], n m sin. compl.
    • sake, n m sin. compl.
    • es mijiu, n m
    • es sake, n m
    • es vino de arroz, n m
    • fr bi√®re de riz, n m
    • fr mijiu, n m
    • fr sak√©, n m
    • fr vin de riz, n m
    • it mijiu, n m
    • it sach√®, n m
    • it sake, n m
    • it sak√®, n m
    • it vino di riso, n m
    • en mijiu, n
    • en rice wine, n
    • en sake, n
    • en sak√©, n
    • en saki, n
    • de Mijiu, n m
    • de Reiswein, n m
    • de Sake, n m
    • ja ťÖí, n
    • ja sake, n
    • zh ÁĪ≥ťÖí, n
    • zh m«źji«Ē, n

    <Alimentació > Begudes>

    Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació de l'arròs.

    Nota: 1. La denominaci√≥ mijiu s'utilitza, espec√≠ficament, per a fer refer√®ncia al vi d'arr√≤s xin√®s; correspon a la forma destonalitzada de m«źji«Ē, denominaci√≥ xinesa transcrita segons el sistema pinyin.

    Nota: 2. La denominació sake, d'origen japonès, s'utilitza, específicament, per a fer referència al vi d'arròs japonès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme vi d'arròs (sin. compl. mijiu; sake):

    S'aproven les denominacions vi d'arr√≤s, mijiu (manlleu del xin√®s) i sake (manlleu del japon√®s), les dues darreres com a sin√≤nims complementaris, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a vi d'arròs,

    ·permet donar un tractament unitari als vins d'arròs de cultures diferents, de manera que inclou tant el vi d'arròs japonès (sake) com el vi d'arròs xinès (mijiu);

    ¬∑√©s una denominaci√≥ descriptiva, basada en la composici√≥ d'aquest tipus de beguda, que √©s una mena de suc fermentat d'arr√≤s (vi √©s, segons el diccionari normatiu, "Suc de ra√Įms fermentats", per√≤ tamb√©, per extensi√≥, "Suc fermentat de fruits altres que el ra√Įm");

    ¬∑es creu que pot ser una denominaci√≥ √ļtil en contextos de divulgaci√≥ o en qu√® els noms originaris d'altres cultures es desconeguin (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'han documentat designacions alternatives similars, al costat dels manlleus.


    Quant a mijiu, transcripci√≥ destonalitzada de m«źji«Ē (transcripci√≥ estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin), que significa, literalment, 'vi d'arr√≤s', de m«ź 'arr√≤s' i ji«Ē 'vi',

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de beguda a la Xina;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ¬∑ja es documenten en catal√† i tamb√© en la resta de lleng√ľes.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de proced√®ncia del manlleu mijiu (zh, xin√®s), tenint en compte que la pron√ļncia xinesa del mot no coincideix amb la pr√≤pia i espont√†nia d'un parlant catal√† (miji«Ē es pronuncia en xin√®s [mit…ējou]).

    En favor de la simplificaci√≥, es descarta la forma m«źji«Ē, transcripci√≥ estricta del xin√®s.


    Pel que fa, finalment, a sake,

    ¬∑√©s una forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 356) i recollida ja al diccionari normatiu per a fer refer√®ncia, espec√≠ficament, al vi d'arr√≤s produ√Įt al Jap√≥;

    ·és una forma coneguda internacionalment.

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]

       
  • 1244093   Salienz ÔĽŅ <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials> Salienz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Psicologia > Processos mentals. Processos sensorials>

    Propietat d'un estímul que fa que destaqui respecte a la resta d'estímuls del mateix context i que el subjecte hi pari atenció.

    Nota: El fet que un subjecte percebi un estímul amb més o menys prominència està relacionat amb factors diversos, de percepció física de l'estímul (grandària, intensitat, claredat, etc.), però també de tipus emotiu, cognitiu, de motivació, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 1359489   Salienz ÔĽŅ <Ling√ľ√≠stica> Salienz
     
       
    • promin√®ncia, n f
    • es prominencia
    • es saliencia
    • fr pro√©minence
    • fr relief
    • fr saillance
    • it prominenza
    • it salienza
    • en salience
    • en saliency
    • de Prominenz
    • de Salienz

    <Ling√ľ√≠stica>

    Propietat d'un element ling√ľ√≠stic que fa que destaqui respecte a la resta d'elements del mateix context i que el subjecte l'assimili amb facilitat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme promin√®ncia (√†mbits de la psicologia i la ling√ľ√≠stica):

    S'aprova el terme promin√®ncia, en l'√†mbit de la psicologia i de la ling√ľ√≠stica, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès saliency o salience (substantius derivats de l'adjectiu salient, del participi llatí saliens, salientis, del verb salire 'sortir' o 'saltar'), adaptats sovint en català amb la forma *saliència;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i motivada des del punt de vista sem√†ntic, ja recollida al diccionari normatiu amb el sentit gen√®ric de "Qualitat de prominent", √©s a dir, d'all√≤ "Que s'eleva sobre all√≤ que el circumda" (i elevar-se respecte a una cosa implica, en sentit figurat, 'distingir-se' o 'destacar' respecte a aquesta cosa);

    ¬∑√©s una forma que ja es documenta en nombrosos contextos catalans especialitzats, tant de l'√†mbit de la psicologia com de la ling√ľ√≠stica;

    ¬∑t√© el vistiplau d'especialistes dels dos sectors, que asseguren que ja t√© √ļs, especialment en ling√ľ√≠stica.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de l'anglicisme sali√®ncia perqu√® la majoria d'especialistes, conscients que es tracta d'un manlleu, s'han mostrat favorables a evitar-lo i a trobar alternatives en catal√†. Cal tenir en compte que el verb salire llat√≠, del qual deriven en √ļltima inst√†ncia les formes angleses salience i saliency, en catal√† no ha arribat a la llengua comuna de manera general (a difer√®ncia del que ha passat en altres lleng√ľes rom√†niques) i nom√©s t√© √ļs en rossellon√®s (sallir o s√†ller 'sortir', a partir de l'occit√† salhir, segons recull el DCVB(1)) i en algun parlar de transici√≥ de la Ribagor√ßa (amb la forma salldre), i √©s present tan sols en uns pocs derivats (per exemple, a sallent, del llat√≠ saliente).

    Les formes distintivitat, relleu, rellevància, ressalt, notorietat, discernibilitat i destacabilitat, que també s'han valorat com a alternatives al manlleu, s'han desestimat perquè la forma aprovada (prominència) ja s'utilitza i, en general, es considera semànticament més escaient i amb més possibilitats d'implantació.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

       
  • 3568162   Salvinhokko ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Salvinhokko
     
       
    • hoco de Salvin, n m
    • es pauj√≠ culiblanco, n m
    • fr hocco de Salvin, n m
    • en Salvin's curassow, n
    • de Salvinhokko, n m
    • nc Mitu salvini

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

    Nota: El nom específic de Salvin fa referència al naturalista anglès Osbert Salvin (1835-1898).

       
  • 206218   Sammelcontainer ÔĽŅ <Transports> Sammelcontainer
     
       
    • contenidor d'agrupatge, n m
    • contenidor LCL, n m
    • es contenedor de grupaje
    • es contenedor LCL
    • fr conteneur de groupage
    • fr conteneur incomplet
    • fr conteneur LCL
    • en groupage container
    • en LCL container
    • de LCL-Container
    • de Sammelcontainer

    <Transports>

    Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinació.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes càrrega parcial de camió i càrrega parcial de contenidor (reconsideració de la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge) i en la compleció del terme prèviament normalitzat contenidor d'agrupatge:

    S'aprova el terme c√†rrega parcial de cami√≥, juntament amb la sigla equivalent LTL, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a càrrega parcial de camió,

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva, que s'associa inequ√≠vocament amb el concepte de refer√®ncia;

    ·és paral·lela a la forma normalitzada càrrega completa de camió, amb la qual té una relació semàntica evident;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a la sigla LTL (de l'anglès less than trackload),

    ¬∑√©s una forma molt consolidada i utilitzada internacionalment, dif√≠cilment substitu√Įble per una sigla catalana;

    ¬∑en termes relacionats del mateix √†mbit tamb√© s'utilitzen amb normalitat i en totes les lleng√ľes les sigles procedents de l'angl√®s.

    Es descarta la forma c√†rrega incompleta de cami√≥, malgrat que tamb√© pot considerar-se adequada sem√†nticament, perqu√® la forma aprovada t√© m√©s √ļs i m√©s suport entre els experts. En les altres lleng√ľes tamb√© es tendeix m√©s a l'√ļs de les formes amb parcial.

    Altres formes, com ara c√†rrega fraccionada de cami√≥ o c√†rrega compartida de cami√≥, s'han desestimat perqu√®, en general, no tenen prou suport entre els especialistes. Pel que fa concretament a c√†rrega fraccionada, alguns experts asseguren que tot i que ha tingut una certa difusi√≥ actualment √©s una forma en des√ļs; d'altres pensen que ni aquesta forma ni c√†rrega compartida de cami√≥ designen exactament el mateix concepte que LTL o c√†rrega parcial de cami√≥.


    Com a terme relacionat de c√†rrega parcial de cami√≥ s'aprova tamb√© la forma paral¬∑lela c√†rrega parcial de contenidor (amb la sigla LCL), i es reconsidera amb aquesta decisi√≥ la forma c√†rrega per a contenidor d'agrupatge, aprovada inicialment pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 247) per a fer refer√®ncia a aquest concepte, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria d'especialistes consideren que la forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor (c√†rrega per a contenidor d'agrupatge) √©s poc clara, i informen que no s'utilitza; argumenten que el nucli conceptual d'aquest terme no √©s el fet que la c√†rrega es transporti en un contenidor d'agrupatge, com consta a la definici√≥(1) de l'acta 247 i com fa pensar la forma aprovada, sin√≥ el fet que √©s una c√†rrega que tota sola no pot omplir un contenidor (el fet que es transporti en un contenidor d'agrupatge √©s, doncs, nom√©s una conseq√ľ√®ncia del fet que la c√†rrega no tingui prou volum o prou pes);

    ¬∑c√†rrega per a contenidor d'agrupatge s'allunya de les designacions utilitzades en altres lleng√ľes, les quals remeten, efectivament, a la idea que la c√†rrega √©s incompleta i no pas al tipus de contenidor on es transporta;

    ¬∑la nova forma aprovada (c√†rrega parcial de contenidor) √©s paral¬∑lela als termes sem√†nticament relacionats c√†rrega parcial de cami√≥ (aprovat en aquesta mateixa acta), i c√†rrega completa de contenidor i c√†rrega completa de cami√≥ (aprovats a l'acta n√ļm. 247), i t√© el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'√ļs que es fa de vegades de la sigla LCL amb el sentit de contenidor d'agrupatge √©s, stricto sensu, impropi i respon al fet que aquest tipus de contenidor es coneix tamb√© en angl√®s amb la forma LCL container, la qual per economia es redueix sovint a LCL. Tenint en compte aix√≤ i tamb√© el fet constatat (documentalment i pels especialistes) que LCL tamb√© s'associa sovint en catal√† al concepte de contenidor d'agrupatge, el Consell Supervisor acorda d'afegir la forma contenidor LCL com a sin√≤nim de la forma normalitzada contenidor d'agrupatge. En la resta de lleng√ľes (castell√†, franc√®s, alemany, etc.) tamb√© es fa √ļs de la designaci√≥ an√†loga.

    (1)A l'acta n√ļm. 247 LCL √©s la "C√†rrega per a ser transportada en un contenidor d'agrupatge", √©s a dir, un "Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinaci√≥"; i agrupatge √©s, segons l'acta n√ļm. 244, la "Reuni√≥ en una mateixa tramesa de mercaderies provinents de diversos prove√Įdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses".

    [Acta 544, 22 de març de 2012]

       
  • 481349   Sampling ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Sampling
     
       
    • mostreig, n m
    • es muestreo
    • fr √©chantillonnage
    • en sampling
    • de Sampling

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Conversió d'un senyal continu en un senyal discret format per una mostra representativa dels valors del senyal continu.

    Nota: S'utilitza, per exemple, per a transformar una imatge real en un mapa de bits.

       
  • 3568151   Samthokko ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Samthokko
     
       
    • hoco beccurt, n m
    • es pauj√≠ culicasta√Īo, n m
    • fr hocco de Spix, n m
    • en crestless curassow, n
    • de Samthokko, n m
    • nc Mitu tomentosum
    • nc Mitu tomentosa alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme hoco beccurt:

    Es descarta posar guionet entre els dos components del nom espec√≠fic (*bec-curt), perqu√® la forma aglutinada (beccurt) es pot llegir sense problema. Cal tenir en compte que en els compostos patrimonials la normativa nom√©s preveu l'√ļs del guionet quan "l'aglutinaci√≥ desfiguraria la fesomia dels components o en dificultaria o alteraria la lectura, a causa de les lletres concurrents".

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 481410   Sandbox-Modus ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Sandbox-Modus
     
       
    • despla√ßament lliure, n m
    • es modo de estilo libre
    • es modo free roam
    • fr mode √† d√©placement libre
    • en free roaming mode
    • en free wandering mode
    • en hit'n'run
    • en sandbox mode
    • de Sandbox-Modus

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Mecànica de joc que permet al jugador desplaçar-se lliurement per l'escenari d'un videojoc.