termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204225   Sanderling ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Sanderling
     
       
    • territ de tres dits, n m
    • es correlimos trid√°ctilo
    • fr b√©casseau sanderling
    • it calidra
    • en sanderling
    • de Sanderling
    • nc Calidris alba

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels escolopàcids, d'uns 19 centímetres de llargada i aspecte rabassut, característic per la manca de dit superior.

       
  • 206560   Saprolit ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Petrologia> Saprolit
     
       
    • saprolita, n f
    • es saprolita
    • fr saprolite
    • fr saprolithe
    • en saprolite
    • en saprolith
    • de Saprolit

    <Ciències de la Terra > Petrologia>

    Roca descomposta i impregnada de matèria orgànica, rica en argila, esmicadissa i terrosa i generalment de colors foscos.

       
  • 1534029   Saturn-pfirsich ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Saturn-pfirsich
     
       
    • pr√©ssec pla, n m
    • paraguai√†, n m sin. compl.
    • es melocot√≥n chino
    • es paraguaya
    • es paraguayo
    • fr p√™che plate
    • fr peento
    • it pesca piatta
    • it pesca saturnina
    • it pesca tabacchiera
    • it platicarpa
    • it platipesca
    • en Chinese flat peach
    • en donut peach
    • en doughnut peach
    • en flat peach
    • en peento
    • en Saturn peach
    • de Plattpfirsich
    • de Saturn-pfirsich
    • de Tellerpfirsich

    <Agricultura > Horticultura> , <Alimentació > Fruita>

    Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.

    Nota: Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bresquilla plana i melicotó pla.

    Nota: A la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rotllet.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes préssec pla (sin. compl. paraguaià) i nectarina plana (sin. compl. platerina):

    S'aproven els termes pr√©ssec pla i nectarina plana, amb els sin√≤nims complementaris paraguai√† i platerina, respectivament, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a les formes préssec pla i nectarina plana:

    ·són formes ja molt utilitzades per a designar aquestes fruites, tant en l'àmbit comercial com, especialment, en l'àmbit tècnic de la fructicultura;

    ¬∑s√≥n formes descriptives, motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic; l'√ļs de l'adjectiu pla plana ("Que recorda la forma d'un pla geom√®tric, que forma part, aproximadament, d'un pla geom√®tric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions", segons el diccionari normatiu) s'explica per contrast amb els pr√©ssecs i les nectarines tradicionals, que tenen forma globosa;(1)

    ·es documenten en nombrosos contextos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes ve√Įnes es documenten denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a les formes paraguaià i platerina:

    ·són també designacions molt utilitzades, especialment en l'àmbit comercial;

    ·paraguaià és un calc de paraguayo, forma castellana molt estesa en aquesta llengua (i, per contacte, també en català) per a designar aquest tipus de préssec al costat de paraguaya;

    ·platerina, d'altra banda, és una forma d'origen incert, potser adaptació del francès platerine (de plate 'plana' i les dues darreres síl·labes de nectarine 'nectarina'), que segons alguns especialistes és un nom comercial que engloba diversos tipus de nectarines planes però que ha passat a utilitzar-se com a genèric, tant en català com en castellà;

    ·totes dues formes tenen també el vistiplau dels especialistes.

    Les formes pr√©ssec xato / nectarina xata, pr√©ssec tomata / nectarina tomata i pr√©ssec xin√®s, que es documenten en algunes fonts i tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® tenen molt poc √ļs en comparaci√≥ amb les formes aprovades.

    (1)Cal tenir present, a m√©s, que el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en l√≠nia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2011]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>) ja recull l'adjectiu pla plana amb sentits m√©s amplis que poden justificar de manera m√©s clara l'√ļs que se'n fa aqu√≠: aix√≠, pla plana referit a una superf√≠cie indica que aquella superf√≠cie "no presenta desnivells ni desigualtats", per√≤ aplicat a un cos o un objecte indica "caracteritzat pel seu poc gruix i per la seva superf√≠cie plana > vora plana, cuc pla, caixa plana, clip pla", o tamb√©, en alguns contextos, "poc protuberant" (per exemple, a pits plans o nas pla).

       
  • 3204810   SbE ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia> SbE
     
       
    • gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, n f
    • GEEC, n f sigla
    • es gesti√≥n del estr√©s por incidente cr√≠tico, n f
    • es manejo del estr√©s por incidente cr√≠tico, n m
    • es MEIC, n m sigla
    • fr gestion du stress √† la suite d'un incident critique, n f
    • fr gestion du stress li√© √† un incident critique, n f
    • fr GSIC, n f sigla
    • it gestione dello stress da evento critico, n f
    • pt gerenciamento de estresse de incidente cr√≠tico, n m
    • pt gerenciamento de estresse em incidentes cr√≠ticos, n m
    • pt gerenciamento do stresse ap√≥s incidente cr√≠tico, n m
    • en critical incident stress management, n
    • en CISM, n sigla
    • de Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de SbE, n f sigla
    • de SvE, n f sigla

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia>

    Programa d'actuació destinat a mitigar les repercussions adverses que un esdeveniment crític pot tenir sobre la salut psicològica dels professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment.

    Nota: 1. La gestió de l'estrès per esdeveniment crític va ser desenvolupada als anys vuitanta del segle xx pel doctor nord-americà Jeffrey Mitchel, en el marc de l'elaboració de programes per a reduir l'estrès entre els treballadors d'emergències dels Estats Units.

    Nota: 2. Les fases o actuacions previstes en la gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic solen ser el def√ļsing, el debr√≠fing, el seguiment i, en esdeveniments de gran magnitud, la desmobilitzaci√≥, tot i que poden variar, per exemple segons el tipus d'esdeveniment viscut o les persones objecte de suport.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominaci√≥ esdeveniment cr√≠tic, amb el sin√≤nim esdeveniment traum√†tic, i les denominacions sem√†nticament relacionades estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic (amb la sigla GEEC), desmobilitzaci√≥ i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes def√ļsing i debr√≠fing, normalitzats pr√®viament pel Consell Supervisor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i descriu el concepte amb precisi√≥, prenent com a refer√®ncia la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, cr√≠tic -a significa "Que decideix la sort d'alg√ļ, greu");

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i posa l'√®mfasi en les conseq√ľ√®ncies psicol√≤giques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en s√≥n testimonis (traum√†tic -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma √©s "Pertorbaci√≥ neurops√≠quica produ√Įda per un esdeveniment o experi√®ncia, f√≠sic o ps√≠quic");

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑ja tenen √ļs;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ¬∑√©s, en aquest context, un calc de l'angl√®s demobilization, substantiu pres de l'√†mbit militar, igual que els termes sem√†nticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al catal√† com a def√ļsing i debr√≠fing, respectivament), pels paral¬∑lelismes que poden establir-se entre l'organitzaci√≥ dels serveis d'emerg√®ncies i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i ja t√© √ļs en altres √†mbits amb un sentit an√†leg (per exemple, en l'√†mbit m√®dic o en recerca cl√≠nica).(2)

    Com a denominaci√≥ catalana equivalent de l'angl√®s critical incident, es descarta la forma incident cr√≠tic, malgrat que t√© for√ßa √ļs, perqu√® es considera un calc inadequat, ja que en catal√† incident fa refer√®ncia nom√©s a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrev√©, especialment que ve a interrompre m√©s o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En angl√®s, en canvi, incident fa refer√®ncia a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si √©s important.(3) En l'√†mbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident cr√≠tic s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a qu√® s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en qu√® t√© lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca cl√≠nica, concretament, seguiment (en angl√®s, follow-up) √©s: "Observaci√≥ durant un per√≠ode determinat dels participants en un estudi cl√≠nic per a supervisar l'evoluci√≥ de les variables objecte d'estudi." (FUNDACI√ď DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca cl√≠nica de medicaments [en l√≠nia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident t√© els sentits seg√ľents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ‚áí the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ‚áí the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en l√≠nia]. London: Collins, cop. 2014. <http://www.collinsdictionary.com/>)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]

       
  • 481354   SC ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> SC
     
       
    • personatge jugador, n m
    • PJ, n m sigla
    • es personaje jugador
    • es PJ sigla
    • fr personnage joueur
    • fr PJ sigla
    • en playable character
    • en player
    • en player character
    • en PC sigla
    • de Spielercharakter
    • de Spielerfigur
    • de SC sigla

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Personatge que és controlat directament pel jugador, a l'entorn del qual sol girar tota l'acció del joc.

       
  • 2231207   Schalensitz ÔĽŅ <Transports > Transport per carretera > Components d'automoci√≥> Schalensitz
     
       
    • baquet, n m
    • es asiento de cubo
    • es asiento deportivo
    • es baquet
    • es bucket
    • fr baquet
    • fr si√®ge-baquet
    • en bucket seat
    • de Schalensitz

    <Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

    Seient individual rígid d'un automòbil de competició amb els laterals especialment projectats cap endavant, concebut per a evitar que el cos de l'ocupant es desplaci cap als costats en els revolts.

    Nota: El baquet se sol utilitzar amb un arnès de quatre o cinc punts de subjecció.

    Nota: No són estrictament baquets els seients de sèrie d'alguns cotxes esportius que tenen els laterals lleugerament projectats cap endavant i en què el respatller és regulable.

    Nota: L'equivalent anglès bucket seat designava originalment qualsevol seient individual d'automòbil, i en alguns casos encara s'utilitza amb aquest sentit genèric.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme baquet:

    El Consell Supervisor aprova la denominaci√≥ baquet, manlleu adoptat directament del franc√®s,(1) pels motius seg√ľents:

    ·és una denominació molt estesa per a fer referència a aquest tipus de seient i és la que fan servir els especialistes de l'àmbit;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·és una forma que, sense necessitat d'intervenció gràfica, s'adequa a l'ortografia de la llengua catalana;

    ¬∑la pron√ļncia habitual, que es basa en la grafia (baquet) i no en la fon√®tica de la llengua d'origen (baqu√©), √©s paral¬∑lela a la pron√ļncia d'altres mots catalans d'origen franc√®s, com ara banquet (del franc√®s banquet -i aquest de l'itali√† banchetto), bitllet (del franc√®s billet), cuplet (del franc√®s couplet) o torniquet (del franc√®s tourniquet);

    ¬∑seria dif√≠cil, segons la majoria d'especialistes, introduir una denominaci√≥ catalana alternativa, tenint en compte que el manlleu ja t√© molt d'√ļs i que s'integra sense problema dins el sistema ling√ľ√≠stic catal√†; no s'ha trobat, de fet, cap alternativa catalana que resulti prou precisa i adequada des del punt de vista sem√†ntic.


    Es descarten les formes seient esportiu i seient de competici√≥ perqu√® s√≥n poc precises: seient esportiu podria designar altres tipus de seient i seient de competici√≥ √©s una forma massa restrictiva, que no admetria un √ļs m√©s lax del terme, tal com ja s'ha documentat en alguns contextos.

    Es desestimen també les formes seient envoltant i seient ergonòmic perquè no designen específicament el seient propi dels automòbils de competició.

    Tamb√© es bandeja la forma seient d'arn√®s perqu√®, si b√© aquest tipus de seient est√† especialment dissenyat per a l'√ļs d'arn√®s, no sembla que l'arn√®s sigui un tret definitori del seient, tenint en compte sobretot que no se subjecta al seient sin√≥ al xass√≠s del vehicle. A m√©s, la majoria d'especialistes s'han mostrat poc favorables a aquesta soluci√≥.

    Per aquest mateix motiu, per la falta de suport general entre els especialistes, també es descarten les denominacions seient de contorn, seient antidesplaçament, seient antilliscament, seient de retenció i seient d'alta subjecció.

    (1)Si b√© alguns especialistes perceben la forma baquet com una adaptaci√≥ de la denominaci√≥ anglesa bucket i fins i tot proposen la grafia b√†quet, que es correspondria amb la pron√ļncia de la forma anglesa, sembla m√©s probable que la forma baquet, que se sol pronunciar com a mot agut, sigui un manlleu del franc√®s, ja que aquesta forma (baquet o si√®ge-baquet) √©s la que es recull en les obres lexicogr√†fiques i terminol√≤giques de refer√®ncia en franc√®s per a designar aquest tipus de seient; la possibilitat que el franc√®s baquet sigui una adaptaci√≥ de l'angl√®s bucket, suggerida per algun especialista, no s'ha pogut contrastar en cap font i, en tot cas, la denominaci√≥ baquet es documenta ja en franc√®s a Le Tr√©sor de la langue fran√ßaise en un context de l'any 1929.

    [Acta 543, 8 de març de 2012]

       
  • 307908   Schamott ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Arts > Cer√†mica > Productes cer√†mics> Schamott
     
       
    • xamota, n f
    • es chamota
    • fr argile compose√©
    • fr chamotte
    • it chamotte
    • pt chamotte
    • en chamotte
    • en grog
    • de Schamott
    • de Schamotte

    <Arts > Ceràmica> , <Arts > Ceràmica > Productes ceràmics>

    Material refractari, generalment obtingut d'argila cuita esmicolada, que es barreja amb l'argila per a augmentar la resistència tèrmica de la peça ceràmica durant el procés de cocció.

       
  • 307908   Schamotte ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Arts > Cer√†mica > Productes cer√†mics> Schamotte
     
       
    • xamota, n f
    • es chamota
    • fr argile compose√©
    • fr chamotte
    • it chamotte
    • pt chamotte
    • en chamotte
    • en grog
    • de Schamott
    • de Schamotte

    <Arts > Ceràmica> , <Arts > Ceràmica > Productes ceràmics>

    Material refractari, generalment obtingut d'argila cuita esmicolada, que es barreja amb l'argila per a augmentar la resistència tèrmica de la peça ceràmica durant el procés de cocció.

       
  • 204247   Scharlach-Tangare ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Scharlach-Tangare
     
       
    • piranga alanegra, n f
    • es piranga escarlata
    • fr tangara √©carlate
    • en scarlet tanager
    • de Scharlach-Tangare
    • nc Piranga olivacea

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels tanàgrids, d'uns 17 cm de llargària, amb el bec blanquinós, robust i punxegut, les ales i la cua negres o negroses, i la part de sota de les ales blanca.

    Nota: El mascle nidificant és de color escarlata, i la femella i l'immatur són de color groc verdós.

       
  • 481368   Schattierer ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> Schattierer
     
       
    • shader [en], n m
    • es shader
    • fr nuanceur
    • fr shader
    • en shader
    • de Schattierer
    • de Shader

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Programa que determina l'aparença general d'un objecte gràfic de manera algorísmica, amb els corresponents efectes de superfície de color, llum, ombra o textura.