termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 252286   strategischer Plan ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses> strategischer Plan
     
       
    • pla estrat√®gic, n m
    • es plan estrat√©gico
    • fr plan strat√©gique
    • pt plan estrat√©gico
    • en strategic plan
    • de strategischer Plan

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses>

    Pla que recull de manera detallada i sistematitzada els objectius d'una organització, les polítiques i les actuacions previstes per a assolir-los en un termini determinat, i els sistemes i instruments de control corresponents.

       
  • 204749   Stratokumulus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> Stratokumulus
     
       
    • estratoc√ļmulus, n m
    • estratoc√ļmul, n m sin. compl.
    • es estratoc√ļmulo
    • es stratocumulus
    • fr stratocumulus
    • en stratocumulus
    • de Stratokumulus
    • sbl Sc

    <Física > Meteorologia>

    N√ļvol baix que, juntament amb altres del mateix tipus, integren un banc de n√ļvols blanc o gris, format per elements en forma de c√≤dols d'un di√†metre aparent superior a 5¬ļ.

       
  • 204750   Stratus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> Stratus
     
       
    • estratus, n m
    • estrat, n m sin. compl.
    • es estrato
    • es stratus
    • fr stratus
    • en stratus
    • de Stratus
    • sbl St

    <Física > Meteorologia>

    N√ļvol baix que, juntament amb altres del mateix tipus, integren un banc de n√ļvols gris amb la base uniforme.

       
  • 206470   Strebe ÔĽŅ <Construcci√≥> Strebe
     
       
    • riosta, n f
    • es riostra
    • fr √©charpe
    • it saettone
    • en brace
    • de Schwertholz
    • de Strebe

    <Construcció>

    Enrigidor, de forma semblant a una biga, que té funció de trava entre dos elements d'una estructura per a evitar-ne un moviment relatiu horitzontal.

    Formes desestimades
    riostra, n f

       
  • 206674   Streifenbild ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Streifenbild
     
       
    • inclusi√≥ en pell de tigre, n f
    • es inclusi√≥n en piel de tigre
    • fr inclusion en bande tigr√©e
    • it inclusione a bande di tigre
    • en tiger stripes
    • en zebra stripes
    • de Streifenbild

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions líquides, planes i paral·leles.

    Nota: La denominació prové de l'alternança de bandes negres i blanques que es veuen segons la incidència de la llum.

       
  • 3568206   Streifengesichtwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Streifengesichtwachtel
     
       
    • tocro de Ballivi√°n, n m
    • es corcovado enmascarado, n m
    • fr tocro de Ballivian, n m
    • en stripe-faced wood-quail, n
    • de Streifengesichtwachtel, n m
    • nc Odontophorus balliviani

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

    Nota: 1. El nom específic de Ballivián fa referència a José Ballivián Segurola (1805-1852), novè president de Bolívia.

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme tocro de Ballivi√°n:

    Es mant√© l'accent de Ballivi√°n per respecte al sistema accentual del castell√†, que √©s la llengua d'origen del cognom. S¬īha observat, de fet, que en les denominacions que contenen noms de persona, la tend√®ncia √©s mantenir les grafies i els accents d'origen, llevat que aquests noms tinguin ja una certa antiguitat i s'hagin vehiculat a trav√©s de la forma llatinitzada (Linneu o Galileu). Aix√≠, s'adapta Galileo en ullera de Galileu, per exemple, per√≤ es mantenen inalterats els noms propis de denominacions, com ara bacil de Calmette-Gu√©rin. bacil de D√∂derlein, conducte de M√ľller, s√≠ndrome de Brown-S√©quard o malaltia de D√©jerine-Sottas.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3204810   Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia> Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen
     
       
    • gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, n f
    • GEEC, n f sigla
    • es gesti√≥n del estr√©s por incidente cr√≠tico, n f
    • es manejo del estr√©s por incidente cr√≠tico, n m
    • es MEIC, n m sigla
    • fr gestion du stress √† la suite d'un incident critique, n f
    • fr gestion du stress li√© √† un incident critique, n f
    • fr GSIC, n f sigla
    • it gestione dello stress da evento critico, n f
    • pt gerenciamento de estresse de incidente cr√≠tico, n m
    • pt gerenciamento de estresse em incidentes cr√≠ticos, n m
    • pt gerenciamento do stresse ap√≥s incidente cr√≠tico, n m
    • en critical incident stress management, n
    • en CISM, n sigla
    • de Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de SbE, n f sigla
    • de SvE, n f sigla

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia>

    Programa d'actuació destinat a mitigar les repercussions adverses que un esdeveniment crític pot tenir sobre la salut psicològica dels professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment.

    Nota: 1. La gestió de l'estrès per esdeveniment crític va ser desenvolupada als anys vuitanta del segle xx pel doctor nord-americà Jeffrey Mitchel, en el marc de l'elaboració de programes per a reduir l'estrès entre els treballadors d'emergències dels Estats Units.

    Nota: 2. Les fases o actuacions previstes en la gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic solen ser el def√ļsing, el debr√≠fing, el seguiment i, en esdeveniments de gran magnitud, la desmobilitzaci√≥, tot i que poden variar, per exemple segons el tipus d'esdeveniment viscut o les persones objecte de suport.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominaci√≥ esdeveniment cr√≠tic, amb el sin√≤nim esdeveniment traum√†tic, i les denominacions sem√†nticament relacionades estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic (amb la sigla GEEC), desmobilitzaci√≥ i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes def√ļsing i debr√≠fing, normalitzats pr√®viament pel Consell Supervisor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i descriu el concepte amb precisi√≥, prenent com a refer√®ncia la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, cr√≠tic -a significa "Que decideix la sort d'alg√ļ, greu");

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i posa l'√®mfasi en les conseq√ľ√®ncies psicol√≤giques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en s√≥n testimonis (traum√†tic -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma √©s "Pertorbaci√≥ neurops√≠quica produ√Įda per un esdeveniment o experi√®ncia, f√≠sic o ps√≠quic");

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑ja tenen √ļs;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ¬∑√©s, en aquest context, un calc de l'angl√®s demobilization, substantiu pres de l'√†mbit militar, igual que els termes sem√†nticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al catal√† com a def√ļsing i debr√≠fing, respectivament), pels paral¬∑lelismes que poden establir-se entre l'organitzaci√≥ dels serveis d'emerg√®ncies i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i ja t√© √ļs en altres √†mbits amb un sentit an√†leg (per exemple, en l'√†mbit m√®dic o en recerca cl√≠nica).(2)

    Com a denominaci√≥ catalana equivalent de l'angl√®s critical incident, es descarta la forma incident cr√≠tic, malgrat que t√© for√ßa √ļs, perqu√® es considera un calc inadequat, ja que en catal√† incident fa refer√®ncia nom√©s a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrev√©, especialment que ve a interrompre m√©s o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En angl√®s, en canvi, incident fa refer√®ncia a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si √©s important.(3) En l'√†mbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident cr√≠tic s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a qu√® s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en qu√® t√© lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca cl√≠nica, concretament, seguiment (en angl√®s, follow-up) √©s: "Observaci√≥ durant un per√≠ode determinat dels participants en un estudi cl√≠nic per a supervisar l'evoluci√≥ de les variables objecte d'estudi." (FUNDACI√ď DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca cl√≠nica de medicaments [en l√≠nia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident t√© els sentits seg√ľents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ‚áí the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ‚áí the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en l√≠nia]. London: Collins, cop. 2014. <http://www.collinsdictionary.com/>)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]

       
  • 3204810   Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia> Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen
     
       
    • gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, n f
    • GEEC, n f sigla
    • es gesti√≥n del estr√©s por incidente cr√≠tico, n f
    • es manejo del estr√©s por incidente cr√≠tico, n m
    • es MEIC, n m sigla
    • fr gestion du stress √† la suite d'un incident critique, n f
    • fr gestion du stress li√© √† un incident critique, n f
    • fr GSIC, n f sigla
    • it gestione dello stress da evento critico, n f
    • pt gerenciamento de estresse de incidente cr√≠tico, n m
    • pt gerenciamento de estresse em incidentes cr√≠ticos, n m
    • pt gerenciamento do stresse ap√≥s incidente cr√≠tico, n m
    • en critical incident stress management, n
    • en CISM, n sigla
    • de Stressbearbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de Stressverarbeitung nach belastenden Ereignissen, n f
    • de SbE, n f sigla
    • de SvE, n f sigla

    <Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental> , <Psicologia>

    Programa d'actuació destinat a mitigar les repercussions adverses que un esdeveniment crític pot tenir sobre la salut psicològica dels professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment.

    Nota: 1. La gestió de l'estrès per esdeveniment crític va ser desenvolupada als anys vuitanta del segle xx pel doctor nord-americà Jeffrey Mitchel, en el marc de l'elaboració de programes per a reduir l'estrès entre els treballadors d'emergències dels Estats Units.

    Nota: 2. Les fases o actuacions previstes en la gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic solen ser el def√ļsing, el debr√≠fing, el seguiment i, en esdeveniments de gran magnitud, la desmobilitzaci√≥, tot i que poden variar, per exemple segons el tipus d'esdeveniment viscut o les persones objecte de suport.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esdeveniment crític (sin. esdeveniment traumàtic), estrès per esdeveniment crític, gestió de l'estrès per esdeveniment crític (GEEC), desmobilització i seguiment:

    S'aprova la denominaci√≥ esdeveniment cr√≠tic, amb el sin√≤nim esdeveniment traum√†tic, i les denominacions sem√†nticament relacionades estr√®s per esdeveniment cr√≠tic, gesti√≥ de l'estr√®s per esdeveniment cr√≠tic (amb la sigla GEEC), desmobilitzaci√≥ i seguiment, totes vinculades des del punt de vista conceptual amb els termes def√ļsing i debr√≠fing, normalitzats pr√®viament pel Consell Supervisor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a esdeveniment crític,

    ·és una forma ja utilitzada per a designar aquest concepte;

    ·segueix el paral·lelisme semàntic de la denominació anglesa originària, critical incident;

    ·s'utilitza com a denominació de base per a la creació de les formes semànticament relacionades estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític, també utilitzades;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i descriu el concepte amb precisi√≥, prenent com a refer√®ncia la idea de gravetat d'aquest tipus d'esdeveniments (segons el diccionari normatiu, cr√≠tic -a significa "Que decideix la sort d'alg√ļ, greu");

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa al sinònim esdeveniment traumàtic;

    ·és també una denominació utilitzada per a designar aquest concepte;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i posa l'√®mfasi en les conseq√ľ√®ncies psicol√≤giques que aquests tipus de fets poden tenir sobre les persones que els pateixen o que en s√≥n testimonis (traum√†tic -a √©s, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent a un trauma", i trauma √©s "Pertorbaci√≥ neurops√≠quica produ√Įda per un esdeveniment o experi√®ncia, f√≠sic o ps√≠quic");

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a estrès per esdeveniment crític i gestió de l'estrès per esdeveniment crític,

    ¬∑s√≥n formes descriptives dels respectius conceptes i ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑ja tenen √ļs;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitzen denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la forma desmobilització,

    ¬∑√©s, en aquest context, un calc de l'angl√®s demobilization, substantiu pres de l'√†mbit militar, igual que els termes sem√†nticament relacionats defusing i debriefing (adaptats al catal√† com a def√ļsing i debr√≠fing, respectivament), pels paral¬∑lelismes que poden establir-se entre l'organitzaci√≥ dels serveis d'emerg√®ncies i dels grups militars en determinades situacions;(1)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma utilitzada habitualment.

    Finalment, la forma seguiment,

    ·és una denominació utilitzada amb normalitat pels especialistes del sector;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada i ja t√© √ļs en altres √†mbits amb un sentit an√†leg (per exemple, en l'√†mbit m√®dic o en recerca cl√≠nica).(2)

    Com a denominaci√≥ catalana equivalent de l'angl√®s critical incident, es descarta la forma incident cr√≠tic, malgrat que t√© for√ßa √ļs, perqu√® es considera un calc inadequat, ja que en catal√† incident fa refer√®ncia nom√©s a un 'petit esdeveniment' o un 'esdeveniment accessori' ("Petit esdeveniment que sobrev√©, especialment que ve a interrompre m√©s o menys el curs d'un altre", segons el diccionari normatiu), i no s'adequa, per tant, al concepte. En angl√®s, en canvi, incident fa refer√®ncia a qualsevol tipus d'esdeveniment, sobretot si √©s important.(3) En l'√†mbit de la psicologia mateix, de fet, la forma incident cr√≠tic s'aplica a un altre concepte: a un esdeveniment inesperat o sobrevingut a qu√® s'ha de fer front en un moment determinat que condiciona el curs de l'activitat en qu√® t√© lloc.

    (1) Segons el diccionari normatiu, desmobilització és "Acció de desmobilitzar; l'efecte"; desmobilitzar és "Fer cessar d'estar mobilitzat", i mobilitzar, "Aplegar i posar en peu de guerra (tropes, una esquadra, els reservistes)" o, més genèricament, "Organitzar (un grup de persones) i fer-les participar en una acció conjunta".

    (2) En recerca cl√≠nica, concretament, seguiment (en angl√®s, follow-up) √©s: "Observaci√≥ durant un per√≠ode determinat dels participants en un estudi cl√≠nic per a supervisar l'evoluci√≥ de les variables objecte d'estudi." (FUNDACI√ď DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca cl√≠nica de medicaments [en l√≠nia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>)

    (3) Segons el diccionari Collins, el substantiu incident t√© els sentits seg√ľents: 1. a distinct or definite occurrence; event. 2. a minor, subsidiary, or related event or action. 3. a relatively insignificant event that might have serious consequences, esp in international politics 4. a public disturbance ‚áí the police had reports of an incident outside a pub. 4. the occurrence of something interesting or exciting ‚áí the trip was not without incident. (Collins dictionaries [en l√≠nia]. London: Collins, cop. 2014. <http://www.collinsdictionary.com/>)

    [Acta 590, 14 de maig de 2015]

       
  • 220689   Streuger√§t ÔĽŅ <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques> Streuger√§t
     
       
    • caixa estenedora, n f
    • es caja extendedora
    • es caj√≥n
    • es rastra
    • fr cadre tract√©
    • fr √©pandeuse
    • en spreader
    • en spreader box
    • de Kastenverteiler
    • de Streuger√§t

    <Construcci√≥ > Obres p√ļbliques>

    Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les beurades bituminoses, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns caragols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.

       
  • 2754246   Streuung ÔĽŅ <F√≠sica> Streuung
     
       
    • dispersi√≥, n f
    • difusi√≥, n f sin. compl.
    • es difusi√≥n, n f
    • es dispersi√≥n, n f
    • es esparcimiento, n m
    • fr diffusion, n f
    • fr dispersion, n f
    • en diffusion, n
    • en scatter, n
    • en scattering, n
    • de Streuung, n f

    <Física>

    Desviaci√≥ de la direcci√≥ original que experimenten les part√≠cules en moviment o les ones, en funci√≥ de la seva energia, com a conseq√ľ√®ncia de la interacci√≥ amb una part√≠cula.

    Nota: La dispersió es classifica, segons el valor de l'angle de la desviació, en retrodispersió i dispersió endavant.

    Nota: La denominaci√≥ difusi√≥ s'utilitza especialment per a designar les desviacions m√ļltiples produ√Įdes per la interacci√≥ successiva amb diverses part√≠cules.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dispersió (sin.compl. difusió):

    S'aprova la forma dispersi√≥, amb el sin√≤nim complementari difusi√≥, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a dispersió,

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès scattering;

    ¬∑t√© molt d'√ļs i es documenta ja en nombrosos contextos especialitzats i en obres terminol√≤giques referida a aquest concepte;

    ¬∑√©s una forma motivada sem√†nticament, tenint en compte que el substantiu dispersi√≥ s'associa sovint amb la idea de 'desviaci√≥', que √©s la idea de base del concepte; cal tenir en compte que els experiments es fan sovint amb feixos de part√≠cules inicialment properes entre si que despr√©s de la interacci√≥ queden dispersades com a conseq√ľ√®ncia de les diferents desviacions que experimenten;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la forma paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau de la majoria d'experts consultats.

    Quant a difusió,

    ¬∑√©s tamb√© una forma utilitzada per alguns especialistes per a designar el concepte, si b√© t√© menys √ļs que dispersi√≥ i sovint s'associa a desviacions m√ļltiples produ√Įdes per la interacci√≥ successiva amb diverses part√≠cules;

    ¬∑el diccionari normatiu ja recull difusi√≥ en l'√†mbit de la f√≠sica amb un significat que, si b√© no √©s id√®ntic a l'estudiat aqu√≠, hi remet clarament: "Propagaci√≥ d'una radiaci√≥ en m√ļltiples direccions despr√©s d'√©sser reflectida per una superf√≠cie o de travessar un medi determinat";

    ¬∑tamb√© en altres lleng√ľes rom√†niques s'utilitza la denominaci√≥ paral¬∑lela (en franc√®s, per exemple, diffusion √©s la forma habitual de designar el concepte);

    ·té també el vistiplau d'especialistes del sector.

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]