<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Òxid d'alumini, magnesi i beril·li, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.
Nota: La taaffeïta és de color violeta i la seva composició química se situa entre la de l'espinel·la i la del crisoberil. Es tracta d'una gemma escassa.
Nota: La denominació taaffeïta és dedicada al gemmòleg irlandès E. Taaffe (1898-?).
<Zoologia > Ocells>
Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus
Nota: El nom específic del Tacarcuna fa referència al Tacarcuna, cim muntanyós de la regió oriental de Panamà, principal àrea de distribució d'aquesta espècie.
<Ciències de la Terra > Geologia>
Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids.
Nota: La taula és més petita que l'altiplà i més gran que la mola.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Talla de secció quadrada amb 4 facetes trapezoidals i taula quadrada a la corona, i 4 facetes quadrangulars i culet a la culata.
Nota: La talla en taula, que és un estil de talla antic, es pot obtenir desbastant i polint dos vèrtexs oposats dels cristalls de diamant de forma octaèdrica. Es pot considerar l'inici de la talla brillant i és la forma més primitiva de talla. Es va utilitzar molt durant el segle XVI i fins a començaments del XVII.
Nota: La denominació talla índia prové del fet que antigament la majoria dels diamants que venien de l'Índia eren tallats amb aquesta forma.
<Sociologia > Serveis socials>
Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.
Nota: 1. El servei d'atenció i cura d'infants que ofereix una mare de dia és la criança de dia, i l'espai en què es duu a terme, la llar de criança.
Nota: 2. La forma mare de dia és un genèric que tant pot designar una dona com un home. L'home que fa de mare de dia, però, s'anomena, específicament, pare de dia.
Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:
S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:
·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);
·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);
·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;
·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.
Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).
Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.
Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:
-assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;
-mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;
-mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;
-acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.
[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
<Sociologia > Serveis socials>
Home que fa de mare de dia.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:
S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:
·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);
·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);
·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;
·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.
Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).
Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.
Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:
-assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;
-mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;
-mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;
-acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.
[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
<Zoologia > Ocells>
Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Porphyrio
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:
S'aproven les denominacions takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud pels motius següents:
·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.
Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,
·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;
·segueix l'analogia de les altres llengües, tenint present, però, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori és llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptació com a mot oxíton;
·el manteniment de la k es justifica perquè és habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües.
[Acta 626, 27 de setembre de 2017]