• taaffeïta, n f
• es taaffeíta
• fr taaffeïte
• it taaffeite
• en taaffeite
• de Taaffeit

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Òxid d'alumini, magnesi i beril·li, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

Nota: La taaffeïta és de color violeta i la seva composició química se situa entre la de l'espinel·la i la del crisoberil. Es tracta d'una gemma escassa.

Nota: La denominació taaffeïta és dedicada al gemmòleg irlandès E. Taaffe (1898-?).

• tocro del Tacarcuna, n m
• es corcovado del Tacarcuna, n m
• fr tocro du Panama, n m
• en Tacarcuna wood-quail, n
• de Tacarcunawachtel, n m
• nc Odontophorus dialeucos

<Zoologia > Ocells>

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

Nota: El nom específic del Tacarcuna fa referència al Tacarcuna, cim muntanyós de la regió oriental de Panamà, principal àrea de distribució d'aquesta espècie.

• taula, n f
• mesa, n f sin. compl.
• es mesa
• fr mesa
• fr mésa
• it mesa
• en mesa
• de Tafelberg

<Ciències de la Terra > Geologia>

Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids.

Nota: La taula és més petita que l'altiplà i més gran que la mola.

• talla en taula, n f
• talla índia, n f sin. compl.
• es talla en tabla
• es talla india
• fr taille en table
• fr taille indienne
• it taglio a tavola
• it taglio indiano
• en Indian cut
• en table cut
• de Hinduschliff
• de Tafelschliff

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Talla de secció quadrada amb 4 facetes trapezoidals i taula quadrada a la corona, i 4 facetes quadrangulars i culet a la culata.

Nota: La talla en taula, que és un estil de talla antic, es pot obtenir desbastant i polint dos vèrtexs oposats dels cristalls de diamant de forma octaèdrica. Es pot considerar l'inici de la talla brillant i és la forma més primitiva de talla. Es va utilitzar molt durant el segle XVI i fins a començaments del XVII.

Nota: La denominació talla índia prové del fet que antigament la majoria dels diamants que venien de l'Índia eren tallats amb aquesta forma.

• mare de dia, n f
• es asistente maternal, n f
• es madre de día, n f
• fr assistante maternelle, n f
• fr maman de jour, n f
• it assistente materna, n f
• it Tagesmutter, n f
• en childminder, n
• en parental assistant, n
• en child minder, n var. ling.
• de Tagesmutter, n f

<Sociologia > Serveis socials>

Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

Nota: 1. El servei d'atenció i cura d'infants que ofereix una mare de dia és la criança de dia, i l'espai en què es duu a terme, la llar de criança.

Nota: 2. La forma mare de dia és un genèric que tant pot designar una dona com un home. L'home que fa de mare de dia, però, s'anomena, específicament, pare de dia.

Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

-assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

-mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

-mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

-acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

• pare de dia, n m
• es asistente maternal, n m
• es padre de día, n m
• fr assistant maternel, n m
• fr papa de jour, n m
• en childminder, n
• en chil minder, n var. ling.
• de Tagesvater, n m

<Sociologia > Serveis socials>

Home que fa de mare de dia.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

-assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

-mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

-mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

-acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

• perdiu boscana de Taiwan, n f
• es arborófila de Formosa, n f
• fr torquéole de Formose, n f
• en Taiwan partridge, n
• de Taiwanbuschwachtel, n f
• nc Arborophila crudigularis

<Zoologia > Ocells>

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

• tagín, n m
• es tajin
• fr tajine
• it tagine
• it tajine
• pt tajine
• en tagine
• en tajine
• de Tajine

<Gastronomia>

Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del nord d'Àfrica.

• tagín, n m
• es tajin
• fr tajine
• it tagine
• it tajine
• pt tajine
• en tagine
• en tajine
• de Tajine

<Utillatge de cuina>

Plat de ceràmica o de fang cuit, proveït d'una tapadora cònica del mateix material, que s'utilitza en la cuina del nord d'Àfrica.

• takahé de l'illa del Nord, n m
• es calamón takahe, n m
• fr talève mohoau, n f
• en North Island takahe, n
• de Takahe, n f
• nc Porphyrio mantelli

<Zoologia > Ocells>

Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Porphyrio

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:

S'aproven les denominacions takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud pels motius següents:

·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.

Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,

·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;

·segueix l'analogia de les altres llengües, tenint present, però, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori és llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptació com a mot oxíton;

·el manteniment de la k es justifica perquè és habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües.

[Acta 626, 27 de setembre de 2017]