termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 206243   Taaffeit  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Taaffeit
     
       
    • taaffeïta, n f
    • es taaffeíta
    • fr taaffeïte
    • it taaffeite
    • en taaffeite
    • de Taaffeit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Òxid d'alumini, magnesi i beril·li, mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal.

    Nota: La taaffeïta és de color violeta i la seva composició química se situa entre la de l'espinel·la i la del crisoberil. Es tracta d'una gemma escassa.

    Nota: La denominació taaffeïta és dedicada al gemmòleg irlandès E. Taaffe (1898-?).

       
  • 3568209   Tacarcunawachtel  <Zoologia > Ocells> Tacarcunawachtel
     
       
    • tocro del Tacarcuna, n m
    • es corcovado del Tacarcuna, n m
    • fr tocro du Panama, n m
    • en Tacarcuna wood-quail, n
    • de Tacarcunawachtel, n m
    • nc Odontophorus dialeucos

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

    Nota: El nom específic del Tacarcuna fa referència al Tacarcuna, cim muntanyós de la regió oriental de Panamà, principal àrea de distribució d'aquesta espècie.

       
  • 205941   Tafelberg  <Ciències de la Terra > Geologia> Tafelberg
     
       
    • taula, n f
    • mesa, n f sin. compl.
    • es mesa
    • fr mesa
    • fr mésa
    • it mesa
    • en mesa
    • de Tafelberg

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids.

    Nota: La taula és més petita que l'altiplà i més gran que la mola.

       
  • 206734   Tafelschliff  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Tafelschliff
     
       
    • talla en taula, n f
    • talla índia, n f sin. compl.
    • es talla en tabla
    • es talla india
    • fr taille en table
    • fr taille indienne
    • it taglio a tavola
    • it taglio indiano
    • en Indian cut
    • en table cut
    • de Hinduschliff
    • de Tafelschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Talla de secció quadrada amb 4 facetes trapezoidals i taula quadrada a la corona, i 4 facetes quadrangulars i culet a la culata.

    Nota: La talla en taula, que és un estil de talla antic, es pot obtenir desbastant i polint dos vèrtexs oposats dels cristalls de diamant de forma octaèdrica. Es pot considerar l'inici de la talla brillant i és la forma més primitiva de talla. Es va utilitzar molt durant el segle XVI i fins a començaments del XVII.

    Nota: La denominació talla índia prové del fet que antigament la majoria dels diamants que venien de l'Índia eren tallats amb aquesta forma.

       
  • 3710925   Tagesmutter  <Sociologia > Serveis socials> Tagesmutter
     
       
    • mare de dia, n f
    • es asistente maternal, n f
    • es madre de día, n f
    • fr assistante maternelle, n f
    • fr maman de jour, n f
    • it assistente materna, n f
    • it Tagesmutter, n f
    • en childminder, n
    • en parental assistant, n
    • en child minder, n var. ling.
    • de Tagesmutter, n f

    <Sociologia > Serveis socials>

    Persona que ofereix, habitualment en el domicili propi, un servei professional i personalitzat d'atenció i cura a infants en edat preescolar, generalment menors de tres anys, en grups molt reduïts i en un ambient familiar.

    Nota: 1. El servei d'atenció i cura d'infants que ofereix una mare de dia és la criança de dia, i l'espai en què es duu a terme, la llar de criança.

    Nota: 2. La forma mare de dia és un genèric que tant pot designar una dona com un home. L'home que fa de mare de dia, però, s'anomena, específicament, pare de dia.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

    S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

    ·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

    ·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

    ·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

    Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

    Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

    -mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

    -mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

    -acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 3710929   Tagesvater  <Sociologia > Serveis socials> Tagesvater
     
       
    • pare de dia, n m
    • es asistente maternal, n m
    • es padre de día, n m
    • fr assistant maternel, n m
    • fr papa de jour, n m
    • en childminder, n
    • en chil minder, n var. ling.
    • de Tagesvater, n m

    <Sociologia > Serveis socials>

    Home que fa de mare de dia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

    S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

    ·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

    ·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

    ·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

    Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

    Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

    -mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

    -mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

    -acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 3561868   Taiwanbuschwachtel  <Zoologia > Ocells> Taiwanbuschwachtel
     
       
    • perdiu boscana de Taiwan, n f
    • es arborófila de Formosa, n f
    • fr torquéole de Formose, n f
    • en Taiwan partridge, n
    • de Taiwanbuschwachtel, n f
    • nc Arborophila crudigularis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

       
  • 218827   Tajine  <Gastronomia> Tajine
     
       
    • tagín, n m
    • es tajin
    • fr tajine
    • it tagine
    • it tajine
    • pt tajine
    • en tagine
    • en tajine
    • de Tajine

    <Gastronomia>

    Estofat, generalment de carn o peix amb verdures, típic del nord d'Àfrica.

       
  • 218828   Tajine  <Utillatge de cuina> Tajine
     
       
    • tagín, n m
    • es tajin
    • fr tajine
    • it tagine
    • it tajine
    • pt tajine
    • en tagine
    • en tajine
    • de Tajine

    <Utillatge de cuina>

    Plat de ceràmica o de fang cuit, proveït d'una tapadora cònica del mateix material, que s'utilitza en la cuina del nord d'Àfrica.

       
  • 3710940   Takahe  <Zoologia > Ocells> Takahe
     
       
    • takahé de l'illa del Nord, n m
    • es calamón takahe, n m
    • fr talève mohoau, n f
    • en North Island takahe, n
    • de Takahe, n f
    • nc Porphyrio mantelli

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Porphyrio

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:

    S'aproven les denominacions takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud pels motius següents:

    ·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.

    Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,

    ·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;

    ·segueix l'analogia de les altres llengües, tenint present, però, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori és llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptació com a mot oxíton;

    ·el manteniment de la k es justifica perquè és habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de llengües llunyanes, i per paral·lelisme amb altres llengües.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]