termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204581   Tarifierung ÔĽŅ <Energia > Energia el√®ctrica> Tarifierung
     
       
    • tarifaci√≥, n f
    • es tarificaci√≥n
    • fr tarification
    • en fixing of rates
    • de Tarifierung

    <Energia > Energia elèctrica>

    Acció i efecte de fixar el preu d'un servei, un impost, etc.

    Formes desestimades
    tarificació, n f

       
  • 3561875   Tataupatinamu ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tataupatinamu
     
       
    • tinam√ļ tataup√†, n m
    • es tinam√ļ tataup√°, n m
    • fr tinamou tataupa, n m
    • en tataupa tinamou, n
    • de Tataupatinamu, n m
    • nc Crypturellus tataupa

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrucioniformes > Tinàmids > Crypturellus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme tinam√ļ tataup√†:

    S'aprova la denominaci√≥ tinam√ļ tataup√† per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Crypturellus tataupa (de la fam√≠lia dels tin√†mids, de l'ordre dels estrucioniformes), pr√≤pia dels boscos secs de les regions tropicals i subtropicals del sud-est de l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli tinam√ļ, substantiu procedent del galibi(1) ja recollit al diccionari normatiu(2), i el modificador tataup√†, substantiu d'origen guaran√≠ present al nom cient√≠fic que significa, segons algunes fonts, 'llar', 'casa', i que s'aplica a aquest ocell perqu√® √©s una esp√®cie que sol acostar-se a les cases;

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquestes espècies;(3)

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és la forma proposada pels especialistes.

    Es descarta la forma tinam√ļ tataupa, tot i que es documenta en algunes fonts, probablement per mimetisme amb el nom cient√≠fic i amb l'angl√®s, perqu√® tant en la llengua d'origen (el guaran√≠) com en la llengua vehicular (el castell√†) el segon mot √©s agut.


    (1) Llengua de la família carib parlada en cinc estats (Veneçuela, la Guyana, Surinam, la Guaiana Francesa i el Brasil) amb variants oficials diferents.
    (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/#.WBsT0WL2gtc.link <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/%23.WBsT0WL2gtc.link>)

    (2) El diccionari normatiu recull tinam√ļ associat a l'esp√®cie Tinamus robustus, actualment Tinamus major. De tota manera, es tracta del nom gen√®ric que s'aplica a qualsevol de les 49 esp√®cies de la fam√≠lia dels tin√†mids.

    (3) Es recull, concretament, a les fonts seg√ľents:
    LEPAGE, Denis. Avibase: The world bird database [en línia]. Port Roean: Bird Studies Canada, cop. 2016. <<http://avibase.bsc-eoc.org/avibase.jsp?lang=EN>>
    Viquipèdia: L'enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2016. <<http://ca.wikipedia.org/>>

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 3451723   tausendj√§hriges Ei ÔĽŅ <Gastronomia> tausendj√§hriges Ei
     
       
    • ou mil¬∑lenari, n m
    • es huevo centenario, n m
    • es huevo milenario, n m
    • fr oeuf centenaire, n m
    • fr oeuf de cent ans, n m
    • it uovo centenario, n m
    • pt ovo centen√°rio, n m
    • pt ovo de cem anos, n m
    • pt ovo preservado, n m
    • en century egg, n
    • en millennium egg, n
    • en pidan, n
    • en preserved egg, n
    • en thousand-year egg, n
    • en thousand-year-old egg, n
    • de chinesisches Ei, n n
    • de fermentiertes Ei, n n
    • de hundertj√§hriges Ei, n n
    • de tausendj√§hriges Ei, n n
    • zh ÁöģŤõč, n
    • zh p√≠d√†n¬∑, n

    <Gastronomia>

    Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ou mil·lenari:

    S'aprova la denominaci√≥ ou mil¬∑lenari pels motius seg√ľents:

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès pídàn (literalment, 'ou de cuir', de pí 'cuir, pell' i dàn 'ou', per la crosta de color marronós que queda adherida a l'ou un cop acabat el procés d'elaboració);

    ·ja es documenta en diverses fonts referida a aquest concepte, amb el qual s'identifica de manera clara;

    ·és una denominació metafòrica de tipus hiperbòlic, basada en el llarg període de conservació a què se sotmeten aquests ous;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarta la incorporació del manlleu xinès (pídàn o pidan) perquè no és encara gaire conegut i es considera que la forma aprovada pot substituir-lo sense cap problema.

    La forma ou centenari -de tipus metaf√≤ric, com ou mil¬∑lenari- tamb√© seria una designaci√≥ adequada (en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen sovint designacions paral¬∑leles), per√≤ s'ha preferit ou mil¬∑lenari perqu√® aquesta forma ja ha tingut una certa difusi√≥ com a alternativa al sinisme i s'ha constatat que t√© m√©s √ļs.

    També s'han valorat les formes ou del mil·lenni i ou del segle, però s'han descartat perquè es consideren equívoques i, a més, no es documenten.

    Altres propostes que s'han tingut en compte per√≤ que s'han bandejat en favor de la forma aprovada s√≥n: els calcs del xin√®s ou de cuir i ou de pell, que no tenen √ļs; ou en conserva i ou fermentat, que s√≥n formes poc precises, i ou xin√®s, que no es documenta ni t√© el suport dels especialistes, els quals, en general, s√≥n partidaris de rec√≥rrer a solucions descriptives o metaf√≤riques i evitar l'√ļs sistem√†tic d'aquest adjectiu per a fer refer√®ncia a realitats de la Xina.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]

       
  • 1898844   Tee-Ei ÔĽŅ <Utillatge de cuina> Tee-Ei
     
       
    • infusor, n m
    • es infusionador
    • es infusor
    • fr boule √† th√©
    • fr infuseur √† th√©
    • it infusore
    • en infuser
    • en tea ball
    • en tea infuser
    • en tea maker
    • de Tee-Ei
    • de Teeei

    <Utillatge de cuina>

    Receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada, que serveix per a infusionar substàncies vegetals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes infusionar i infusor:

    S'aprova el terme infusionar, i el terme relacionat infusor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a infusionar,

    ·es documenta en nombroses fonts i és la denominació que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, formada a partir del substantiu infusi√≥, del llat√≠ infusio, -Ňćnis, i el sufix verbal -ar; per tant, no es pot considerar un verb de segona generaci√≥, ja que el substantiu infusi√≥ no √©s un substantiu derivat del verb catal√† infondre, sin√≥ pres directament del llat√≠;

    ¬∑en castell√† t√© molt d'√ļs la forma paral¬∑lela infusionar.

    Es descarta la forma infondre, si b√© es documenta amb aquest significat al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), perqu√® el substantiu infusi√≥ no deriva d'aquest verb. Infondre, a m√©s, no es recull amb aquest significat en cap altra obra lexicogr√†fica catalana, pr√†cticament no t√© √ļs en l'√†mbit dels procediments culinaris i se sol utilitzar en llengua general amb un sentit figurat, tal com es defineix al diccionari normatiu: "Suscitar, produir en el cos, en l'√†nim, (un efecte f√≠sic, afectiu, moral). El rep√≤s infon nou vigor als membres. Les meves paraules li infongueren un poc d'esperan√ßa. Infondre por."

    Es bandeja tamb√© la denominaci√≥ infusar, documentada en alguna font, perqu√® probablement √©s un calc, del franc√®s infuser o de l'angl√®s to infuse, i no es pot explicar ling√ľ√≠sticament en catal√†.

    La forma fer una infusió, que també s'ha tingut en compte, es considera pròpia de la llengua general però no prou precisa en àmbits especialitzats, en què el verb infusionar té un matís de significat diferent, ja que sol fer referència a una part d'un procés culinari més ampli.


    Pel que fa a infusor,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, creada probablement a partir de la base llatina infusus, participi de infundńēre, per analogia amb altres cultismes, i no del verb infusionar;

    ·és una forma paral·lela a substantius com ara aspersor, extrusor o tensor, creats també per formació culta analògica a partir d'un participi llatí i no dels verbs patrimonials aspergir, extrudir i tensar, respectivament;

    ·és una denominació sintètica que està ja força estesa.

    La forma infusionador, que es pot considerar sem√†nticament adequada a partir del verb infusionar, es descarta perqu√® no t√© tant d'√ļs ni el suport dels especialistes.

    Es desestima també la denominació filtre d'infusió a favor de la forma aprovada perquè la primera no és tan sintètica. A més, el fet que filtre s'apliqui generalment a un element laminar ("Material porós, generalment laminar, que deixa passar a través seu un fluid, mentre reté les partícules sòlides que aquest duu en suspensió. Un filtre per a l'aigua de la peixera. Un filtre de paper. Paper de filtre. El filtre d'aire d'un motor. Cigarrets amb filtre", segons el diccionari normatiu) podria dificultar la identificació del concepte.

    (1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2008].

    [Acta n√ļm. 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 1898844   Teeei ÔĽŅ <Utillatge de cuina> Teeei
     
       
    • infusor, n m
    • es infusionador
    • es infusor
    • fr boule √† th√©
    • fr infuseur √† th√©
    • it infusore
    • en infuser
    • en tea ball
    • en tea infuser
    • en tea maker
    • de Tee-Ei
    • de Teeei

    <Utillatge de cuina>

    Receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada, que serveix per a infusionar substàncies vegetals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes infusionar i infusor:

    S'aprova el terme infusionar, i el terme relacionat infusor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a infusionar,

    ·es documenta en nombroses fonts i és la denominació que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, formada a partir del substantiu infusi√≥, del llat√≠ infusio, -Ňćnis, i el sufix verbal -ar; per tant, no es pot considerar un verb de segona generaci√≥, ja que el substantiu infusi√≥ no √©s un substantiu derivat del verb catal√† infondre, sin√≥ pres directament del llat√≠;

    ¬∑en castell√† t√© molt d'√ļs la forma paral¬∑lela infusionar.

    Es descarta la forma infondre, si b√© es documenta amb aquest significat al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), perqu√® el substantiu infusi√≥ no deriva d'aquest verb. Infondre, a m√©s, no es recull amb aquest significat en cap altra obra lexicogr√†fica catalana, pr√†cticament no t√© √ļs en l'√†mbit dels procediments culinaris i se sol utilitzar en llengua general amb un sentit figurat, tal com es defineix al diccionari normatiu: "Suscitar, produir en el cos, en l'√†nim, (un efecte f√≠sic, afectiu, moral). El rep√≤s infon nou vigor als membres. Les meves paraules li infongueren un poc d'esperan√ßa. Infondre por."

    Es bandeja tamb√© la denominaci√≥ infusar, documentada en alguna font, perqu√® probablement √©s un calc, del franc√®s infuser o de l'angl√®s to infuse, i no es pot explicar ling√ľ√≠sticament en catal√†.

    La forma fer una infusió, que també s'ha tingut en compte, es considera pròpia de la llengua general però no prou precisa en àmbits especialitzats, en què el verb infusionar té un matís de significat diferent, ja que sol fer referència a una part d'un procés culinari més ampli.


    Pel que fa a infusor,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, creada probablement a partir de la base llatina infusus, participi de infundńēre, per analogia amb altres cultismes, i no del verb infusionar;

    ·és una forma paral·lela a substantius com ara aspersor, extrusor o tensor, creats també per formació culta analògica a partir d'un participi llatí i no dels verbs patrimonials aspergir, extrudir i tensar, respectivament;

    ·és una denominació sintètica que està ja força estesa.

    La forma infusionador, que es pot considerar sem√†nticament adequada a partir del verb infusionar, es descarta perqu√® no t√© tant d'√ļs ni el suport dels especialistes.

    Es desestima també la denominació filtre d'infusió a favor de la forma aprovada perquè la primera no és tan sintètica. A més, el fet que filtre s'apliqui generalment a un element laminar ("Material porós, generalment laminar, que deixa passar a través seu un fluid, mentre reté les partícules sòlides que aquest duu en suspensió. Un filtre per a l'aigua de la peixera. Un filtre de paper. Paper de filtre. El filtre d'aire d'un motor. Cigarrets amb filtre", segons el diccionari normatiu) podria dificultar la identificació del concepte.

    (1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2008].

    [Acta n√ļm. 539, 12 de gener de 2012]

       
  • 206434   Teeren ÔĽŅ <Construcci√≥> Teeren
     
       
    • emmacat, n m
    • es encachado
    • es enchinado
    • fr goudronnage
    • en pitching
    • de Teeren

    <Construcció>

    Paviment format amb grava o amb còdols, col·locats en sec o amb una beurada de morter de ciment per a travar-los.

       
  • 204500   Teichfrosch ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Teichfrosch
     
       
    • granota verda, n f
    • granota vulgar, n f sin. compl.
    • es rana com√ļn
    • es rana de P√©rez
    • es rana verde
    • fr grenouille rieuse
    • fr grenouille verte
    • en edible frog
    • en marsh frog
    • en pool frog
    • de Seefrosch
    • de Teichfrosch
    • nc Rana perezi

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Amfibi anur, saltador, d'ulls sobresortints amb la pupil·la vertical, dits units per una membrana, i pell llisa.

       
  • 2231213   Teil-Containerladung ÔĽŅ <Transports > Manipulaci√≥ de materials> Teil-Containerladung
     
       
    • c√†rrega parcial de contenidor, n f
    • LCL, n f sigla
    • es carga inferior a un contenedor
    • es carga parcial de contenedor
    • es LCL sigla
    • fr charge incompl√®te de conteneur
    • fr chargement partiel d'un conteneur
    • fr LCL sigla
    • en less than carload
    • en less than carload lot
    • en less than container load
    • en LCL sigla
    • de Teil-Containerladung

    <Transports > Manipulació de materials>

    Càrrega que representa tan sols una part del pes o del volum totals de la capacitat d'un contenidor.

    Nota: Les càrregues parcials de contenidor es transporten sovint en agrupatge.

    Nota: La sigla LCL correspon a l'equivalent anglès less than carload.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes càrrega parcial de camió i càrrega parcial de contenidor (reconsideració de la forma càrrega per a contenidor d'agrupatge) i en la compleció del terme prèviament normalitzat contenidor d'agrupatge:

    S'aprova el terme c√†rrega parcial de cami√≥, juntament amb la sigla equivalent LTL, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a càrrega parcial de camió,

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada i descriptiva, que s'associa inequ√≠vocament amb el concepte de refer√®ncia;

    ·és paral·lela a la forma normalitzada càrrega completa de camió, amb la qual té una relació semàntica evident;

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a la sigla LTL (de l'anglès less than trackload),

    ¬∑√©s una forma molt consolidada i utilitzada internacionalment, dif√≠cilment substitu√Įble per una sigla catalana;

    ¬∑en termes relacionats del mateix √†mbit tamb√© s'utilitzen amb normalitat i en totes les lleng√ľes les sigles procedents de l'angl√®s.

    Es descarta la forma c√†rrega incompleta de cami√≥, malgrat que tamb√© pot considerar-se adequada sem√†nticament, perqu√® la forma aprovada t√© m√©s √ļs i m√©s suport entre els experts. En les altres lleng√ľes tamb√© es tendeix m√©s a l'√ļs de les formes amb parcial.

    Altres formes, com ara c√†rrega fraccionada de cami√≥ o c√†rrega compartida de cami√≥, s'han desestimat perqu√®, en general, no tenen prou suport entre els especialistes. Pel que fa concretament a c√†rrega fraccionada, alguns experts asseguren que tot i que ha tingut una certa difusi√≥ actualment √©s una forma en des√ļs; d'altres pensen que ni aquesta forma ni c√†rrega compartida de cami√≥ designen exactament el mateix concepte que LTL o c√†rrega parcial de cami√≥.


    Com a terme relacionat de c√†rrega parcial de cami√≥ s'aprova tamb√© la forma paral¬∑lela c√†rrega parcial de contenidor (amb la sigla LCL), i es reconsidera amb aquesta decisi√≥ la forma c√†rrega per a contenidor d'agrupatge, aprovada inicialment pel Consell Supervisor (acta n√ļm. 247) per a fer refer√®ncia a aquest concepte, pels motius seg√ľents:

    ¬∑la majoria d'especialistes consideren que la forma aprovada inicialment pel Consell Supervisor (c√†rrega per a contenidor d'agrupatge) √©s poc clara, i informen que no s'utilitza; argumenten que el nucli conceptual d'aquest terme no √©s el fet que la c√†rrega es transporti en un contenidor d'agrupatge, com consta a la definici√≥(1) de l'acta 247 i com fa pensar la forma aprovada, sin√≥ el fet que √©s una c√†rrega que tota sola no pot omplir un contenidor (el fet que es transporti en un contenidor d'agrupatge √©s, doncs, nom√©s una conseq√ľ√®ncia del fet que la c√†rrega no tingui prou volum o prou pes);

    ¬∑c√†rrega per a contenidor d'agrupatge s'allunya de les designacions utilitzades en altres lleng√ľes, les quals remeten, efectivament, a la idea que la c√†rrega √©s incompleta i no pas al tipus de contenidor on es transporta;

    ¬∑la nova forma aprovada (c√†rrega parcial de contenidor) √©s paral¬∑lela als termes sem√†nticament relacionats c√†rrega parcial de cami√≥ (aprovat en aquesta mateixa acta), i c√†rrega completa de contenidor i c√†rrega completa de cami√≥ (aprovats a l'acta n√ļm. 247), i t√© el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar, finalment, que l'√ļs que es fa de vegades de la sigla LCL amb el sentit de contenidor d'agrupatge √©s, stricto sensu, impropi i respon al fet que aquest tipus de contenidor es coneix tamb√© en angl√®s amb la forma LCL container, la qual per economia es redueix sovint a LCL. Tenint en compte aix√≤ i tamb√© el fet constatat (documentalment i pels especialistes) que LCL tamb√© s'associa sovint en catal√† al concepte de contenidor d'agrupatge, el Consell Supervisor acorda d'afegir la forma contenidor LCL com a sin√≤nim de la forma normalitzada contenidor d'agrupatge. En la resta de lleng√ľes (castell√†, franc√®s, alemany, etc.) tamb√© es fa √ļs de la designaci√≥ an√†loga.

    (1)A l'acta n√ļm. 247 LCL √©s la "C√†rrega per a ser transportada en un contenidor d'agrupatge", √©s a dir, un "Contenidor que s'omple amb mercaderies d'agrupatge que s'han de trametre a una mateixa destinaci√≥"; i agrupatge √©s, segons l'acta n√ļm. 244, la "Reuni√≥ en una mateixa tramesa de mercaderies provinents de diversos prove√Įdors, les quals per separat no tenen capacitat o pes suficient per a completar una unitat de transport, a fi de reduir despeses".

    [Acta 544, 22 de març de 2012]

       
  • 1534025   Tellernektarine ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Tellernektarine
     
       
    • nectarina plana, n f
    • platerina, n f sin. compl.
    • es nectarina plana
    • es platereta
    • es platerina
    • fr nectarine plate
    • en donut nectarine
    • en doughnut nectarine
    • en flat nectarine
    • en Saturn nectarine
    • de Tellernektarine

    <Agricultura > Horticultura> , <Alimentació > Fruita>

    Nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes préssec pla (sin. compl. paraguaià) i nectarina plana (sin. compl. platerina):

    S'aproven els termes pr√©ssec pla i nectarina plana, amb els sin√≤nims complementaris paraguai√† i platerina, respectivament, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a les formes préssec pla i nectarina plana:

    ·són formes ja molt utilitzades per a designar aquestes fruites, tant en l'àmbit comercial com, especialment, en l'àmbit tècnic de la fructicultura;

    ¬∑s√≥n formes descriptives, motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic; l'√ļs de l'adjectiu pla plana ("Que recorda la forma d'un pla geom√®tric, que forma part, aproximadament, d'un pla geom√®tric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions", segons el diccionari normatiu) s'explica per contrast amb els pr√©ssecs i les nectarines tradicionals, que tenen forma globosa;(1)

    ·es documenten en nombrosos contextos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes ve√Įnes es documenten denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a les formes paraguaià i platerina:

    ·són també designacions molt utilitzades, especialment en l'àmbit comercial;

    ·paraguaià és un calc de paraguayo, forma castellana molt estesa en aquesta llengua (i, per contacte, també en català) per a designar aquest tipus de préssec al costat de paraguaya;

    ·platerina, d'altra banda, és una forma d'origen incert, potser adaptació del francès platerine (de plate 'plana' i les dues darreres síl·labes de nectarine 'nectarina'), que segons alguns especialistes és un nom comercial que engloba diversos tipus de nectarines planes però que ha passat a utilitzar-se com a genèric, tant en català com en castellà;

    ·totes dues formes tenen també el vistiplau dels especialistes.

    Les formes pr√©ssec xato / nectarina xata, pr√©ssec tomata / nectarina tomata i pr√©ssec xin√®s, que es documenten en algunes fonts i tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® tenen molt poc √ļs en comparaci√≥ amb les formes aprovades.

    (1)Cal tenir present, a m√©s, que el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en l√≠nia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2011]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>) ja recull l'adjectiu pla plana amb sentits m√©s amplis que poden justificar de manera m√©s clara l'√ļs que se'n fa aqu√≠: aix√≠, pla plana referit a una superf√≠cie indica que aquella superf√≠cie "no presenta desnivells ni desigualtats", per√≤ aplicat a un cos o un objecte indica "caracteritzat pel seu poc gruix i per la seva superf√≠cie plana > vora plana, cuc pla, caixa plana, clip pla", o tamb√©, en alguns contextos, "poc protuberant" (per exemple, a pits plans o nas pla).

       
  • 1534029   Tellerpfirsich ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura> , <Alimentaci√≥ > Fruita> Tellerpfirsich
     
       
    • pr√©ssec pla, n m
    • paraguai√†, n m sin. compl.
    • es melocot√≥n chino
    • es paraguaya
    • es paraguayo
    • fr p√™che plate
    • fr peento
    • it pesca piatta
    • it pesca saturnina
    • it pesca tabacchiera
    • it platicarpa
    • it platipesca
    • en Chinese flat peach
    • en donut peach
    • en doughnut peach
    • en flat peach
    • en peento
    • en Saturn peach
    • de Plattpfirsich
    • de Saturn-pfirsich
    • de Tellerpfirsich

    <Agricultura > Horticultura> , <Alimentació > Fruita>

    Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.

    Nota: Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bresquilla plana i melicotó pla.

    Nota: A la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rotllet.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes préssec pla (sin. compl. paraguaià) i nectarina plana (sin. compl. platerina):

    S'aproven els termes pr√©ssec pla i nectarina plana, amb els sin√≤nims complementaris paraguai√† i platerina, respectivament, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a les formes préssec pla i nectarina plana:

    ·són formes ja molt utilitzades per a designar aquestes fruites, tant en l'àmbit comercial com, especialment, en l'àmbit tècnic de la fructicultura;

    ¬∑s√≥n formes descriptives, motivades sem√†nticament i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic; l'√ļs de l'adjectiu pla plana ("Que recorda la forma d'un pla geom√®tric, que forma part, aproximadament, d'un pla geom√®tric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions", segons el diccionari normatiu) s'explica per contrast amb els pr√©ssecs i les nectarines tradicionals, que tenen forma globosa;(1)

    ·es documenten en nombrosos contextos especialitzats;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes ve√Įnes es documenten denominacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a les formes paraguaià i platerina:

    ·són també designacions molt utilitzades, especialment en l'àmbit comercial;

    ·paraguaià és un calc de paraguayo, forma castellana molt estesa en aquesta llengua (i, per contacte, també en català) per a designar aquest tipus de préssec al costat de paraguaya;

    ·platerina, d'altra banda, és una forma d'origen incert, potser adaptació del francès platerine (de plate 'plana' i les dues darreres síl·labes de nectarine 'nectarina'), que segons alguns especialistes és un nom comercial que engloba diversos tipus de nectarines planes però que ha passat a utilitzar-se com a genèric, tant en català com en castellà;

    ·totes dues formes tenen també el vistiplau dels especialistes.

    Les formes pr√©ssec xato / nectarina xata, pr√©ssec tomata / nectarina tomata i pr√©ssec xin√®s, que es documenten en algunes fonts i tamb√© s'han valorat, s'han descartat perqu√® tenen molt poc √ļs en comparaci√≥ amb les formes aprovades.

    (1)Cal tenir present, a m√©s, que el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en l√≠nia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2011]. <http://dcc.iecat.net/ddlc/>) ja recull l'adjectiu pla plana amb sentits m√©s amplis que poden justificar de manera m√©s clara l'√ļs que se'n fa aqu√≠: aix√≠, pla plana referit a una superf√≠cie indica que aquella superf√≠cie "no presenta desnivells ni desigualtats", per√≤ aplicat a un cos o un objecte indica "caracteritzat pel seu poc gruix i per la seva superf√≠cie plana > vora plana, cuc pla, caixa plana, clip pla", o tamb√©, en alguns contextos, "poc protuberant" (per exemple, a pits plans o nas pla).