termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3710941   Takahe ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Takahe
     
       
    • takah√© de l'illa del Sud, n m
    • es calam√≥n takahe, n m
    • fr takah√© du Sud, n m
    • en South Island takahe, n
    • de Takahe, n f
    • nc Porphyrio hochstetteri
    • nc Porphyrio mantelli hochstetteri alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gru√Įformes > R√†l¬∑lids > Porphyrio

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes takahé de l'illa del Nord i takahé de l'illa del Sud:

    S'aproven les denominacions takah√© de l'illa del Nord i takah√© de l'illa del Sud pels motius seg√ľents:

    ·totes dues són formes ja documentades en algunes obres catalanes i avalades pels especialistes.

    Pel que fa, específicament, al nucli, takahé,

    ·és un manlleu d'origen maori vehiculat, probablement, a través de l'anglès;

    ¬∑segueix l'analogia de les altres lleng√ľes, tenint present, per√≤, que, segons diverses fonts, la darrera vocal del mot en maori √©s llarga, motiu pel qual s'opta per l'adaptaci√≥ com a mot ox√≠ton;

    ¬∑el manteniment de la k es justifica perqu√® √©s habitual mantenir-la en denominacions manllevades, especialment de lleng√ľes llunyanes, i per paral¬∑lelisme amb altres lleng√ľes.

    [Acta 626, 27 de setembre de 2017]

       
  • 207819   Tali ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> Tali
     
       
    • bolondo, n m
    • tali, n m sin. compl.
    • es bolondo
    • es elondo
    • es tali
    • fr bolondo
    • fr lim du Gabon
    • fr tali
    • en missanda
    • en ordeal tree
    • en tali
    • de Tali

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté del bolondo (Erythrophleum ivorense, família de les cesalpiniàcies), pesant o molt pesant, dura, de fibra molt entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró i groc i l'albeca de color blanc groguenc o blanc rosaci, emprada en fusteria grossa, obres hidràuliques, construcció de ponts i fabricació de peces tornejades i mobles de jardí.

       
  • 255334   Tall√∂l ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria qu√≠mica> Tall√∂l
     
       
    • talloil, n m
    • es tallol
    • fr tall oil
    • fr tall√∂l
    • it tallolio
    • pt tall-oil
    • en tall oil
    • de Tall√∂l

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria qu√≠mica>

    Resina líquida obtinguda com a subproducte en la fabricació de la pasta de paper a partir de la fusta de pi i d'altres coníferes, que s'utilitza especialment en la fabricació de sabons i lubrificants.

       
  • 3932127   Tanimbarkauz ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tanimbarkauz
     
       
    • n√≠nox de les Tanimbar, n m
    • es n√≠nox de las Tanimbar, n m
    • fr ninoxe des Tanimbar, n f
    • en Tanimbar boobook, n
    • de Tanimbarkauz, n m
    • nc Ninox forbesi
    • nc Ninox squamipila forbesi alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrigiformes > Estrígids> Ninox

    Nota: El nom específic de les Tanimbar fa referència a Tanimbar, arxipèlag d'Indonèsia on habita aquesta espècie.

       
  • 206244   Tanzanit ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Tanzanit
     
       
    • tanzanita, n f
    • es tanzanita
    • fr tanzanite
    • it tanzanite
    • en tanzanite
    • de Tanzanit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de zoisita de color blau i violeta.

    Nota: La tanzanita té un pleocroisme molt marcat.

    Nota: La denominació prové del país on es va trobar per primera vegada, Tanzània.

       
  • 204581   Tarifierung ÔĽŅ <Energia > Energia el√®ctrica> Tarifierung
     
       
    • tarifaci√≥, n f
    • es tarificaci√≥n
    • fr tarification
    • en fixing of rates
    • de Tarifierung

    <Energia > Energia elèctrica>

    Acció i efecte de fixar el preu d'un servei, un impost, etc.

    Formes desestimades
    tarificació, n f

       
  • 3932143   Tasmankuckuckskauz ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tasmankuckuckskauz
     
       
    • n√≠nox de Tasm√†nia, n m
    • es n√≠nox tasmano, n m
    • fr ninoxe de Tasmanie, n f
    • en Tasmanian boobook, n
    • de Tasmankuckuckskauz, n m
    • nc Ninox leucopsis
    • nc Ninox novaeseelandiae leucopsis alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrigiformes > Estrígids> Ninox

       
  • 3561875   Tataupatinamu ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tataupatinamu
     
       
    • tinam√ļ tataup√†, n m
    • es tinam√ļ tataup√°, n m
    • fr tinamou tataupa, n m
    • en tataupa tinamou, n
    • de Tataupatinamu, n m
    • nc Crypturellus tataupa

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Estrucioniformes > Tinàmids > Crypturellus

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme tinam√ļ tataup√†:

    S'aprova la denominaci√≥ tinam√ļ tataup√† per a fer refer√®ncia a l'esp√®cie Crypturellus tataupa (de la fam√≠lia dels tin√†mids, de l'ordre dels estrucioniformes), pr√≤pia dels boscos secs de les regions tropicals i subtropicals del sud-est de l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel nucli tinam√ļ, substantiu procedent del galibi(1) ja recollit al diccionari normatiu(2), i el modificador tataup√†, substantiu d'origen guaran√≠ present al nom cient√≠fic que significa, segons algunes fonts, 'llar', 'casa', i que s'aplica a aquest ocell perqu√® √©s una esp√®cie que sol acostar-se a les cases;

    ·és una forma ja documentada en algunes fonts referida a aquestes espècies;(3)

    ¬∑en altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·és la forma proposada pels especialistes.

    Es descarta la forma tinam√ļ tataupa, tot i que es documenta en algunes fonts, probablement per mimetisme amb el nom cient√≠fic i amb l'angl√®s, perqu√® tant en la llengua d'origen (el guaran√≠) com en la llengua vehicular (el castell√†) el segon mot √©s agut.


    (1) Llengua de la família carib parlada en cinc estats (Veneçuela, la Guyana, Surinam, la Guaiana Francesa i el Brasil) amb variants oficials diferents.
    (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/#.WBsT0WL2gtc.link <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/Fitxa/galibi/MTUyOTc5Nw==/%23.WBsT0WL2gtc.link>)

    (2) El diccionari normatiu recull tinam√ļ associat a l'esp√®cie Tinamus robustus, actualment Tinamus major. De tota manera, es tracta del nom gen√®ric que s'aplica a qualsevol de les 49 esp√®cies de la fam√≠lia dels tin√†mids.

    (3) Es recull, concretament, a les fonts seg√ľents:
    LEPAGE, Denis. Avibase: The world bird database [en línia]. Port Roean: Bird Studies Canada, cop. 2016. <<http://avibase.bsc-eoc.org/avibase.jsp?lang=EN>>
    Viquipèdia: L'enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2016. <<http://ca.wikipedia.org/>>

    [Acta 615, 21 de desembre de 2016]

       
  • 3451723   tausendj√§hriges Ei ÔĽŅ <Gastronomia> tausendj√§hriges Ei
     
       
    • ou mil¬∑lenari, n m
    • es huevo centenario, n m
    • es huevo milenario, n m
    • fr oeuf centenaire, n m
    • fr oeuf de cent ans, n m
    • it uovo centenario, n m
    • pt ovo centen√°rio, n m
    • pt ovo de cem anos, n m
    • pt ovo preservado, n m
    • en century egg, n
    • en millennium egg, n
    • en pidan, n
    • en preserved egg, n
    • en thousand-year egg, n
    • en thousand-year-old egg, n
    • de chinesisches Ei, n n
    • de fermentiertes Ei, n n
    • de hundertj√§hriges Ei, n n
    • de tausendj√§hriges Ei, n n
    • zh ÁöģŤõč, n
    • zh p√≠d√†n¬∑, n

    <Gastronomia>

    Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ou mil·lenari:

    S'aprova la denominaci√≥ ou mil¬∑lenari pels motius seg√ľents:

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès pídàn (literalment, 'ou de cuir', de pí 'cuir, pell' i dàn 'ou', per la crosta de color marronós que queda adherida a l'ou un cop acabat el procés d'elaboració);

    ·ja es documenta en diverses fonts referida a aquest concepte, amb el qual s'identifica de manera clara;

    ·és una denominació metafòrica de tipus hiperbòlic, basada en el llarg període de conservació a què se sotmeten aquests ous;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenta la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Es descarta la incorporació del manlleu xinès (pídàn o pidan) perquè no és encara gaire conegut i es considera que la forma aprovada pot substituir-lo sense cap problema.

    La forma ou centenari -de tipus metaf√≤ric, com ou mil¬∑lenari- tamb√© seria una designaci√≥ adequada (en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen sovint designacions paral¬∑leles), per√≤ s'ha preferit ou mil¬∑lenari perqu√® aquesta forma ja ha tingut una certa difusi√≥ com a alternativa al sinisme i s'ha constatat que t√© m√©s √ļs.

    També s'han valorat les formes ou del mil·lenni i ou del segle, però s'han descartat perquè es consideren equívoques i, a més, no es documenten.

    Altres propostes que s'han tingut en compte per√≤ que s'han bandejat en favor de la forma aprovada s√≥n: els calcs del xin√®s ou de cuir i ou de pell, que no tenen √ļs; ou en conserva i ou fermentat, que s√≥n formes poc precises, i ou xin√®s, que no es documenta ni t√© el suport dels especialistes, els quals, en general, s√≥n partidaris de rec√≥rrer a solucions descriptives o metaf√≤riques i evitar l'√ļs sistem√†tic d'aquest adjectiu per a fer refer√®ncia a realitats de la Xina.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]

       
  • 1898844   Tee-Ei ÔĽŅ <Utillatge de cuina> Tee-Ei
     
       
    • infusor, n m
    • es infusionador
    • es infusor
    • fr boule √† th√©
    • fr infuseur √† th√©
    • it infusore
    • en infuser
    • en tea ball
    • en tea infuser
    • en tea maker
    • de Tee-Ei
    • de Teeei

    <Utillatge de cuina>

    Receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada, que serveix per a infusionar substàncies vegetals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes infusionar i infusor:

    S'aprova el terme infusionar, i el terme relacionat infusor, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a infusionar,

    ·es documenta en nombroses fonts i és la denominació que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, formada a partir del substantiu infusi√≥, del llat√≠ infusio, -Ňćnis, i el sufix verbal -ar; per tant, no es pot considerar un verb de segona generaci√≥, ja que el substantiu infusi√≥ no √©s un substantiu derivat del verb catal√† infondre, sin√≥ pres directament del llat√≠;

    ¬∑en castell√† t√© molt d'√ļs la forma paral¬∑lela infusionar.

    Es descarta la forma infondre, si b√© es documenta amb aquest significat al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1), perqu√® el substantiu infusi√≥ no deriva d'aquest verb. Infondre, a m√©s, no es recull amb aquest significat en cap altra obra lexicogr√†fica catalana, pr√†cticament no t√© √ļs en l'√†mbit dels procediments culinaris i se sol utilitzar en llengua general amb un sentit figurat, tal com es defineix al diccionari normatiu: "Suscitar, produir en el cos, en l'√†nim, (un efecte f√≠sic, afectiu, moral). El rep√≤s infon nou vigor als membres. Les meves paraules li infongueren un poc d'esperan√ßa. Infondre por."

    Es bandeja tamb√© la denominaci√≥ infusar, documentada en alguna font, perqu√® probablement √©s un calc, del franc√®s infuser o de l'angl√®s to infuse, i no es pot explicar ling√ľ√≠sticament en catal√†.

    La forma fer una infusió, que també s'ha tingut en compte, es considera pròpia de la llengua general però no prou precisa en àmbits especialitzats, en què el verb infusionar té un matís de significat diferent, ja que sol fer referència a una part d'un procés culinari més ampli.


    Pel que fa a infusor,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ ling√ľ√≠sticament adequada, creada probablement a partir de la base llatina infusus, participi de infundńēre, per analogia amb altres cultismes, i no del verb infusionar;

    ·és una forma paral·lela a substantius com ara aspersor, extrusor o tensor, creats també per formació culta analògica a partir d'un participi llatí i no dels verbs patrimonials aspergir, extrudir i tensar, respectivament;

    ·és una denominació sintètica que està ja força estesa.

    La forma infusionador, que es pot considerar sem√†nticament adequada a partir del verb infusionar, es descarta perqu√® no t√© tant d'√ļs ni el suport dels especialistes.

    Es desestima també la denominació filtre d'infusió a favor de la forma aprovada perquè la primera no és tan sintètica. A més, el fet que filtre s'apliqui generalment a un element laminar ("Material porós, generalment laminar, que deixa passar a través seu un fluid, mentre reté les partícules sòlides que aquest duu en suspensió. Un filtre per a l'aigua de la peixera. Un filtre de paper. Paper de filtre. El filtre d'aire d'un motor. Cigarrets amb filtre", segons el diccionari normatiu) podria dificultar la identificació del concepte.

    (1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [En línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2008].

    [Acta n√ļm. 539, 12 de gener de 2012]