termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 206662   Triplette ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Triplette
     
       
    • triplet, n m
    • es triplete
    • fr triplet
    • it tripletta
    • en triplet
    • de Triplette

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Pedra composta de tres parts, que són la corona, la culata i una substància que les enganxa i que li dona el color.

    Nota: La corona i la culata generalment són incolores.

    Nota: Per exemple, la maragda soudé.

    Formes desestimades
    tripleta, n f

       
  • 309448   Trittbrettfahrer ÔĽŅ <Economia> Trittbrettfahrer
     
       
    • poliss√≥ | polissona, n m, f
    • es par√°sito
    • es poliz√≥n
    • fr passager clandestin
    • fr resquilleur
    • en free rider
    • de Trittbrettfahrer

    <Economia>

    Agent econ√≤mic que es beneficia d'un b√© p√ļblic pur sense pagar la part dels costos que li correspon.

       
  • 206596   Troidiaschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Troidiaschliff
     
       
    • talla Troidia, n f
    • es talla Troidia
    • fr taille Troidia
    • it taglio Troidia
    • en Troidia cut
    • de Troidiaschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla brillant, de secció triangular i els costats corbats, amb 9 facetes estrella, 6 de quadrangulars, 12 de triangulars i taula triangular a la corona, i 6 facetes quadrangulars i 12 de triangulars a la culata.

    Nota: La talla Troidia va ser ideada per E. Sirakiar, de Bèlgica, per a aprofitar els cristalls de diamant maclats.

       
  • 3710948   Troll ÔĽŅ <Inform√†tica > Internet> Troll
     
       
    • trol, n m
    • es trol, n m
    • fr troll, n m
    • it troll, n m
    • pt trol, n m
    • pt troll, n m
    • en troll, n
    • de Troll, n m

    <Informàtica > Internet>

    Persona que busca generar polèmica a internet mitjançant la publicació deliberada de continguts provocatius o controvertits, sovint en forma de missatges a les xarxes socials.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme trol:

    S'aprova la denominaci√≥ trol, com a persona que busca generar pol√®mica a internet i com a contingut digital deliberadament provocatiu, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ del substantiu angl√®s troll (emparentat amb el verb i el substantiu de l'√†mbit de la pesca to troll i trolling, respectivament)(1), a partir de la pron√ļncia en la llengua original (tal com s'ha fet, per exemple, amb futbol, de l'angl√®s football) i, segons algunes fonts, potser amb influ√®ncia tamb√© del substantiu d'origen escandinau trol ('gnom o gegant dels boscos');

    ·és una forma àmpliament utilitzada en l'àmbit de les xarxes socials i ja es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu de l'angl√®s;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes provocador | provocadora, intoxicador | intoxicadora o farsant, com a designació de la persona que busca generar polèmica, perquè es considera que no tenen possibilitats d'implantació, tenint en compte que trol és ja una forma molt estesa i que, a més, no es refereix tan sols a la persona, sinó també al contingut que publica. Cal tenir present, a més, que trol ja ha generat un verb derivat (trolejar).

    (1)Les formes to troll i trolling (del francès antic troller 'vagarejar, deambular', relacionat amb l'alt alemany mitjà trollen 'córrer lentament', segons el diccionari Collins) fan referència, concretament, a la pesca amb curricà, una tècnica consistent a arrossegar un esquer des d'una embarcació en moviment. Per analogia semàntica, en el terme d'internet, l'esquer és el contingut publicat pel trol, que arrossega altres participants a entrar en la discussió per crear polèmica.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 208795   Trompe-l'oeil ÔĽŅ <Arts > Pintura> Trompe-l'oeil
     
       
    • trompe-l'oeil [fr], n m
    • es trampantojo
    • es trompe-l'oeil
    • fr trompe-l'oeil
    • it trompe-l'oeil
    • en trompe l'oeil
    • de Trompe-l'oeil

    <Arts > Pintura>

    Obra pictòrica que, fonamentalment per mitjà dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió que és composta d'objectes o figures reals.

       
  • 3568216   Tropfenwachtel ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tropfenwachtel
     
       
    • tocro pigallat, n m
    • es corcovado goteado, n m
    • fr tocro tachet√©, n m
    • en spotted wood-quail, n
    • de Tropfenwachtel, n m
    • nc Odontophorus guttatus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

       
  • 440337   Tsatsiki ÔĽŅ <Gastronomia> Tsatsiki
     
       
    • tzatziki, n m
    • es tzatziki
    • fr tsatsiki
    • fr tzatziki
    • it tzatziki
    • pt tzatziki
    • en tzatziki
    • de Tsatsiki
    • de Zaziki

    <Gastronomia>

    Preparació culinària feta amb iogurt, cogombre, all, anet i, ocasionalment, menta o llimona, que se serveix com a entrant o com a acompanyament per a amanides o per a plats de carn o peix, típica de Grècia.

       
  • 207215   Tsavorit ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Tsavorit
     
       
    • tsavolita, n f
    • tsavorita, n f
    • es tsavolita
    • es tsavorita
    • fr tsavorite
    • it tsavorite
    • en tsavorite
    • de Tsavorit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat de grossulària de color verd, a causa, sobretot, de la presència de vanadi.

    Nota: Les denominacions tsavolita i tsavorita provenen de les marques comercialsTsavolita i Tsavorita, de Tiffany & Co., que tenen origen en el Tsavor National Park (Kenya), on va ser trobada aquesta varietat de grossulària.

       
  • 3568222   Tschaja ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tschaja
     
       
    • xah√† emplomallat, n m
    • es chaj√°, n m
    • es chaj√° com√ļn, n m
    • es gritador chaj√°, n m
    • es grit√≥n chaj√°, n m
    • es tapacar√©, n m
    • fr chauna √† collier, n m
    • fr kamichi √† collier, n m
    • en chaja, n
    • en crested screamer, n
    • en Southern screamer, n
    • de Halsband-Wehrvogel, n m
    • de Halsbandtschaja, n m
    • de Halsbandwehrvogel, n m
    • de Schopfwehrvogel, n m
    • de Tschaja, n m
    • de Tschaya, n m
    • nc Chauna torquata

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xahà emplomallat:

    S'aprova el nom espec√≠fic emplomallat d'acord amb la proposta dels especialistes i per proximitat amb la forma utilitzada en altres lleng√ľes (Schopfwehrvogel, en alemany; crested screamer, en angl√®s). Els experts consideren que √©s un adjectiu que descriu for√ßa b√© l'esp√®cie i que permet diferenciar-la de la resta d'esp√®cies del mateix grup.

    Tamb√© s'han valorat, com a denominacions d'aquesta esp√®cie, les formes seg√ľents, finalment descartades a favor de xah√† emplomallat:

    -xah√† i xah√† com√ļ: L'esp√®cie Chauna torquata √©s el xah√† m√©s conegut i per aix√≤ en moltes lleng√ľes s'utilitza la forma uninomial xah√† (amb les diferents variants segons la llengua) per a designar-la. At√®s, per√≤, que hi ha altres esp√®cies de xah√†, es considera preferible una designaci√≥ binomial amb un nom espec√≠fic que sigui descriptiu de l'esp√®cie.

    -xahà de collar: Els especialistes creuen que no és una solució del tot distintiva, ja que les altres dues espècies de xahà (Anhima cornuta i Chauna chavaria) també tenen un coll peculiar, amb una franja de plomes que es podria associar a un collar.

    -xahà meridional: Seria una designació anàloga a l'anglesa Southern screamer, que s'oposa a Northern screamer (Chauna chavaria). Cal tenir en compte, però, que cap altra llengua no ha optat per aquestes solucions i que hi ha encara una tercera espècie de xahà (Anhima cornuta), que caldria anomenar a partir d'altres paràmetres.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568219   Tschaja ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Tschaja
     
       
    • xah√†, n m
    • es chaj√°, n m
    • fr kamichi, n m
    • en chaja, n
    • en screamer, n
    • de Tschaja, n m
    • de Wehrvogel, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xah√† com a nom gen√®ric de les diferents esp√®cies d'ocells dels g√®neres Chauna i Anhima (de la fam√≠lia dels anh√≠mids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Am√®rica del Sud, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una adaptaci√≥ catalana de chah√Ę, nom guaran√≠ d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaran√≠ recollides en diverses fonts, [ Éa'h√£] o [ Éa'x√£];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en catal√† no existeixen els sons [x] ni [h], per√≤ si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a lleng√ľes amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'√†rab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos s√≥n d'origen hisp√†nic (txa-txa-tx√† i txitxa), mentre que de mots comen√ßats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacol√≠, xacona, xiruca, xocolata, xori√ßo o xotis, manllevats al castell√†. Sembla que la tend√®ncia en els manlleus del castell√† √©s a fer tx quan hi ha una certa repetici√≥ (per evitar la mala pron√ļncia de la x intervoc√†lica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetici√≥ interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]