<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Supermostreig en què la nova freqüència de mostreig és superior al doble de la freqüència mà xima del senyal d'entrada, que comporta l'eliminació virtual d'alià sing.
<Traducció>
Transferència a una llengua d'arribada d'un text expressat per escrit en una llengua de partida diferent.
Nota: La forma traducció també s'utilitza amb un sentit més ampli, per a designar genèricament la transferència a una llengua d'arribada d'un text, oral o escrit, expressat en una llengua de partida diferent.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes interpretació, traducció, interpretació simultà nia (sin. compl. traducció simultà nia) i interpretació consecutiva (sin. compl. traducció consecutiva):
S'aproven els termes interpretació, traducció (amb el sentit restrictiu de 'traducció escrita'), interpretació simultà nia (amb el sinònim complementari traducció simultà nia) i interpretació consecutiva (amb el sinònim complementari traducció consecutiva), pels motius següents:
·les solucions adoptades responen a l'ús habitual dels especialistes de l'à mbit i estan consolidades des de fa temps;
·la forma traducció (del llatà traductio, -onis 'acció de passar d'un lloc a un altre') es recull al diccionari normatiu en català amb el sentit ampli d''acció d'escriure o dir en un llenguatge (allò que ha estat escrit o dit en un altre)'; en l'à mbit especialitzat, però, aquesta denominació, per bé que també s'utilitza amb aquesta accepció genèrica, se sol associar amb el sentit especÃfic de 'traducció escrita', mentre que la traducció oral es designa amb la forma interpretació (del llatà interpretatio, -onis), que no apareix encara recollida als diccionaris catalans amb aquest sentit concret;
·en la resta de llengües de referència (castellà , francès, italià , anglès, alemany, etc.) es fa aquest mateix ús i aquesta mateixa distribució conceptual de les formes anà logues;
·pel que fa, especÃficament, a les formes interpretació simultà nia i interpretació consecutiva, són lingüÃsticament adequades i semà nticament transparents, s'utilitzen amb normalitat dins l'à mbit i tenen paral·lelisme també en la resta de llengües; es mantenen també les formes traducció simultà nia i traducció consecutiva, com a sinònims complementaris perquè tenen tradició i són força populars (traducció simultà nia és una designació normativa), malgrat que els especialistes prefereixen les solucions amb interpretació, que consideren més precises.
[Acta 544, 22 de març de 2012]
<Economia > Finances>
Adequació dels procediments i de les actuacions d'una entitat financera a la normativa en vigor.
<Ciències de la vida > Botà nica>
Bolet carnós comestible de la famÃlia de les tricolomatà cies, originari de l'est de l'Àsia, amb el barret estès, lleugerament convex i umbonat al centre, de color blanquinós o ocraci i sovint areolat, amb là mines blanques i amb la cama blanquinosa, corbada i sovint excèntrica, feltrada a la base, el qual creix a la tardor a la soca dels arbres de fusta dura, especialment de l'om.
Nota: La gÃrgola d'om japonesa és un bolet tÃpic de la cuina del Japó.
Nota: La forma shirotamogitake, documentada en algunes llengües, és un manlleu del japonès; correspon a la forma transcrita segons el sistema de romanització Hepburn.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gÃrgola d'om japonesa:
S'aprova el terme gÃrgola d'om japonesa pels motius següents:
·és una alternativa catalana al manlleu del japonès shirotamogitake(1) (aproximadament, 'bolet blanc de l'om');
·és una forma descriptiva del concepte, motivada semà nticament i força precisa: el nucli gÃrgola respon al fet que és una espècie pertanyent a la mateixa famÃlia que les gÃrgoles (tricolomatà cies) i que, igual que les gÃrgoles, és un bolet de soca, és a dir, que creix sobre fusta (en aquest cas, especialment a la soca dels oms); quant a l'adjectiu japonesa respon al fet que és especialment coneguda al Japó;
·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Es descarta el manlleu shirotamogitake (transcripció del japonès segons el sistema de romanització Hepburn), perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.
Les formes bolet d'om japonès i bolet blanc d'om, que també s'han tingut en compte com a alternatives, s'han descartat perquè gÃrgola d'om japonesa és una designació més precisa (el nucli gÃrgola aporta més informació sobre el tipus de bolet). Bolet d'om japonès, a més, és una denominació ambigua, ja que l'adjectiu japonès tant podria fer referència a bolet com a om.
També s'ha valorat l'alternativa ostra de l'om, anà loga a ostra del olmo (en castellà ) i a elm oyster i elm oyster mushroom (en anglès), però també s'ha descartat perquè no té el suport dels especialistes i es creu que pot donar lloc a confusions (probablement aquesta designació ve motivada per la semblança d'aquest bolet amb l'espècie Pleurotus ostreatus(2), que en català es coneix amb els noms de orellana o gÃrgola d'arbre).
(1)També, de vegades, shirodamogitake, amb sonorització de la consonant inicial del segon formant del mot (t>d), com passa habitualment en els mots compostos en japonès.
(2)Segons el diccionari normatiu, Pleurotus ostreatus designa un "Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de carpòfor en forma de petxina, gris, a vegades lilós o brunenc i amb là mines una mica decurrents, que creix normalment sobre la fusta dels pollancres".
<Esports>
Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d'ample, amb una zona d'anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plà stic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrà ria.
Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ultimate, ultimate de platja (sin. compl. ultimate platja) i ultimate sala:
S'aprova el terme ultimate, manlleu de l'anglès, i els termes relacionats ultimate de platja (amb el sinònim complementari ultimate platja) i ultimate sala, pels motius següents:
·la denominació ultimate té ús internacionalment i es documenta en totes les llengües de referència;
·és la forma que s'utilitza també en català ;
·la denominació ultimate de platja és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades a la platja, com ara voleibol de platja, que és un terme normalitzat pel Consell Supervisor;
·la denominació ultimate platja és paral·lela a la forma vòlei platja, aprovada també com a sinònim complementari de la denominació principal voleibol de platja;
·les formes ultimate de platja i ultimate platja són paral·leles a les denominacions d'aquesta modalitat en les llengües de referència: ultimate playa en castellà , ultimate de plage en francès i beach ultimate en anglès;
·la denominació ultimate sala és paral·lela a la denominació d'altres modalitats esportives practicades en una pista més petita que la de l'esport i, sovint, coberta (per exemple, futbol sala, forma recollida al diccionari normatiu);
·en francès es documenta la denominació paral·lela ultimate salle.
Es bandegen alternatives descriptives com ara disc volador, disc volador en equip, plat a gol i última passada principalment perquè no tenen ús. A més, disc volador seria una denominació massa genèrica i plat a gol no seria del tot adequada des d'un punt de vista semà ntic.
[Acta núm. 537, 24 de novembre de 2011]
<Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>
Procés de la renderització consistent a revestir la superfÃcie d'un objecte grà fic en 3D amb la imatge d'una part de l'entorn, a fi de simular un efecte de reflexió.
<Esports > Esports de combat > Esgrima>
Acció ofensiva simple indirecta consistent a fer passar, pel camà més curt, la fulla pròpia per sobre la fulla contrà ria en una lÃnia baixa, o per sota en una lÃnia alta, per tocar el tirador adversari.
<Vinificació. Enologia>
Dit del vi afectat per la torna, enterbolit i enfosquit, lleugerament aspre de gust i amb una olor que recorda la col fermentada.
<Ciències de la vida > BioquÃmica>
Enzim que duu a terme la sÃntesi de DNA a partir d'un motlle d'RNA.
Nota: La Unió Internacional de BioquÃmica i Biologia Molecular recomana l'ús del terme RNA-directed DNA polymerase ('DNA-polimerasa dirigida per RNA'). Transcriptasa inversa és, però, la forma més estesa entre els especialistes.
<Agricultura > Fitopatologia>
Malaltia del vi d'origen bacterià caracteritzada per una minva de l'acidesa fixa i un augment de l'acidesa volà til.
Formes desestimades
rebot, n m