termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 635807   WebQuest  <Pedagogia. Ensenyament> WebQuest
     
       
    • webquesta, n f
    • es webquest
    • fr cyberquête
    • fr webquest
    • it webquest
    • pt webquest
    • en WebQuest
    • de WebQuest

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l'alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant fonamentalment recursos d'Internet ja preseleccionats, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d'un procés d'anàlisi, síntesi i avaluació.

    Nota: Una webquesta s'estructura en els apartats següents: pàgina inicial, introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió, crèdits i guia didàctica per al professorat.

    Nota: La forma anglesa WebQuest, creada pels inventors d'aquesta activitat didàctica (Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego, Califòrnia), és la forma més coneguda internacionalment per a designar el concepte.

       
  • 204494   Wechselkröte  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> Wechselkröte
     
       
    • calàpet verd, n m
    • gripau verd, n m
    • es sapo verde
    • fr crapaud vert
    • en green toad
    • de Wechselkröte
    • nc Bufo viridis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat de fins a 100 mm de llarg, amb taques de color verd sobre un fons clar.

    Nota: El calàpet verd és una espècie comuna a les Illes Balears.

       
  • 205445   Wechselweise  <Construcció> Wechselweise
     
       
    • a portell, adv
    • es a tresbolillo
    • es al tresbolillo
    • fr quinconce
    • it a fila sfalsata
    • en quincunx
    • en staggered
    • de Verschränkung
    • de Wechselweise

    <Construcció>

    Manera de col·locar peces o elements en rengles, de forma que les posicions dels d'una fila corresponguin als punts mitjans dels buits entre dues peces de les files immediates.

       
  • 3568219   Wehrvogel  <Zoologia > Ocells> Wehrvogel
     
       
    • xahà, n m
    • es chajá, n m
    • fr kamichi, n m
    • en chaja, n
    • en screamer, n
    • de Tschaja, n m
    • de Wehrvogel, n m

    <Zoologia > Ocells>

    Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xahà:

    S'aprova la forma xahà com a nom genèric de les diferents espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima (de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes), que habiten a l'Amèrica del Sud, pels motius següents:

    ·és una adaptació catalana de chahâ, nom guaraní d'aquest ocell, d'origen onomatopeic, que es pronuncia, segons les indicacions sobre el guaraní recollides en diverses fonts, [ʃa'hã] o [ʃa'xã];

    ·el manlleu del guaraní també es documenta en castellà, anglès i alemany, degudament adaptat segons cada llengua;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Es desestima la forma txajà, malgrat que ja ha tingut força difusió en català, perquè només pot explicar-se com una mala adaptació del castellà chajá:

    -Pel que fa a la tx inicial, cal tenir en compte que el so original guaraní és fricatiu, no africat, i que els mots catalans començats en tx- són molt escassos.(1)

    -Pel que fa a la j, en català no existeixen els sons [x] ni [h], però si cal reproduir-los en algun manlleu es representen respectivament per kh i h. La kh se sol reservar per a llengües amb alfabets no llatins, com ara el rus, l'àrab i el grec.

    Es descarta la forma cridaner (paral·lela al nom genèric oficial anglès, screamer, i als sinònims complementaris castellans gritador chajá i gritón chajá) perquè no té tradició en català i, a més, és un nom que ja s'aplica a ocells de la família dels pomatostòmids, de l'ordre dels passeriformes.

    Les formes kamichi i camixi (adaptacions francesa i portuguesa, respectivament, del mot carib kamityi) i tapacaré (nom local bolivià documentat en castellà) tampoc no tenen tradició en català.

    (1) Al diccionari normatiu, en concret, n'hi ha deu, dels quals dos són d'origen hispànic (txa-txa-txà i txitxa), mentre que de mots començats en x- n'hi ha 602, entre els quals hi ha xabola, xacolí, xacona, xiruca, xocolata, xoriço o xotis, manllevats al castellà. Sembla que la tendència en els manlleus del castellà és a fer tx quan hi ha una certa repetició (per evitar la mala pronúncia de la x intervocàlica), mentre que es prefereix x en els casos sense repetició interna.

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]

       
  • 3568190   Weißbauchguan  <Zoologia > Ocells> Weißbauchguan
     
       
    • txatxalaca ventreblanca, n f
    • es chachalaca ventriblanca, n f
    • fr ortalide à ventre blanc, n f
    • en white-bellied chachalaca, n
    • de Weißbauchguan, n m
    • nc Ortalis leucogastra

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

       
  • 208525   weißer Heilbutt  <Zoologia > Peixos> weißer Heilbutt
     
       
    • halibut, n m
    • es fletán
    • es halibut
    • fr flétan
    • fr flétan de l'Atlantique
    • fr halibut commun
    • en Atlantic halibut
    • en halibut
    • de atlantische Heilbutt
    • de Heilbutt
    • de weißer Heilbutt
    • nc Hippoglossus hippoglossus
    • nc Hippoglossus vulgaris

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de cos aplanat llarg i carnós, amb la cara ocular fosca i la cara cega blanca, que viu al nord de l'Atlàntic en fons d'arena, pedres i roques entre 50 i 2.000 m de fondària.

    Nota: L'halibut pertany a l'espècie més gran del grup dels peixos plans, pot arribar a pesar 300 kg i és comestible.

       
  • 3561853   Weißgesicht-Buschwachtel  <Zoologia > Ocells> Weißgesicht-Buschwachtel
     
       
    • perdiu boscana carablanca, n f
    • es arborófila oriental, n f
    • fr torquéole de Horsfield, n f
    • en white-faced partridge, n
    • de Weißgesicht-Buschwachtel, n f
    • nc Arborophila orientalis

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

       
  • 3568197   Weißkehl-Sichelschnabel  <Zoologia > Ocells> Weißkehl-Sichelschnabel
     
       
    • colibrí becfalçat cuaverd, n m
    • es picohoz coliverde, n m
    • fr bec-en-faucille aigle, n m
    • en white-tipped sicklebill, n
    • de Weißkehl-Sichelschnabel, n m
    • nc Eutoxeres aquila

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Caprimulgiformes > Troquílids > Eutoxeres

       
  • 3568218   Weißkehlwachtel  <Zoologia > Ocells> Weißkehlwachtel
     
       
    • tocro pitnegre, n m
    • es corcovado pechinegro, n m
    • fr tocro à poitrine noire, n m
    • en black-breasted wood-quail, n
    • de Weißkehlwachtel, n m
    • nc Odontophorus leucolaemus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

       
  • 204226   Weiβrückenspecht  <Zoologia > Ocells> Weiβrückenspecht
     
       
    • picot garser dorsblanc, n m
    • es pico dorsiblanco
    • fr pic à dos blanc
    • it picchio dorsobianco
    • en white-backed woodpecker
    • de Weiβrückenspecht
    • nc Dendrocopos leucotos

    <Zoologia > Ocells>

    Ocell de l'ordre dels piciformes, de la família dels pícids, d'uns 25 cm de llargària, clapejat, amb el bec llarg, fort i amb forma d'enformador, la llengua molt llarga, el coll més aviat allargat, el carpó i la part inferior del dors blancs, una banda ampla i blanca a les cobertores, les plomes de vol amb barres blanques i els flancs ratllats de negre.

    Nota: El picot garser dorsblanc viu en boscos caducifolis de muntanya amb abundància d'arbres vells corcats, i localment, en boscos densos de coníferes.