termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3172743   Winterbau  <Arts > Circ> Winterbau
     
       
    • circ estable, n m
    • es circo estable, n m
    • es circo permanente, n m
    • fr cirque stable, n m
    • it circo stabile, n m
    • en indoor circus, n
    • en permanent amphitheatre, n
    • en urban circus, n
    • de standinger Zirkusbau, n m
    • de Winterbau, n m

    <Arts > Circ>

    Circ que ocupa un espai fix en una població de manera permanent i acull periòdicament espectacles.

    Nota: 1. Els circs estables poden ser de lona o d'obra.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 320595   Winterisieren  <Indústria > Indústria alimentària> Winterisieren
     
       
    • hibernació, n f
    • es hibernación
    • es winterización
    • fr démargarination
    • fr frigélisation
    • fr wintérisation
    • en winterization
    • en winterizing
    • de Winterisieren

    <Indústria > Indústria alimentària>

    Procediment aplicat als olis comestibles consistent a provocar una cristal·lització dels glicèrids de punt de fusió més elevat per mitjà d'un refredament a baixes temperatures i a filtrar posteriorment l'oli líquid que sobreneda, a fi d'obtenir un oli límpid i transparent que no s'enterboleixi amb el fred.

       
  • 208858   Winterrochen  <Zoologia > Peixos> Winterrochen
     
       
    • rajada ocel·lada, n f
    • es raya de invierno
    • es raya manchada americana
    • fr raie ocellée
    • fr raie tachetée
    • it razza occhiata
    • pt raia inverneira
    • en big skate
    • en eyed skate
    • en winter skate
    • de Winterrochen
    • nc Leucoraja ocellata

    <Zoologia > Peixos>

    Peix de l'ordre dels raïformes, de la família dels raids, amb el cos en forma romboide de color marró o gris i amb ocels de color clar a les aletes pectorals, que viu a les aigües de l'oest de l'Atlàntic, a poca profunditat i en bancs de sorra.

       
  • 206664   Wirbel-Einschluß  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Wirbel-Einschluß
     
       
    • inclusió en remolí, n f
    • es inclusión en remolino
    • fr inclusion en tourbillon
    • it inclusione in remolino
    • en swirl inclusion
    • de Wirbel-Einschluß

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Inclusió formada per un conjunt de línies corbes amb l'aparença d'un líquid viscós.

    Nota: D'inclusions en remolí se'n poden observar en els vidres antics i naturals i en l'hessonita.

       
  • 3922136   Wishmore  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> Wishmore
     
       
    • niangó, n m
    • es niangon, n m
    • es niangón, n m
    • fr niangon, n m
    • en angi, n
    • en niangon, n
    • en nyanwen, n
    • en whismore, n
    • de Angi, n
    • de Niangon, n
    • de Nyanwen, n
    • de Wishmore

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central que s'obté dels arbres Heritiera utilis i Heritiera densiflora (família de les malvàcies), semipesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, de tacte greixós i olor rància, amb el duramen d'un color entre marró rosat i marró vermellós i l'albeca blanca grisosa, emprada principalment en ebenisteria, fusteria interior i exterior i construcció naval.

    Nota: 1. Segons algunes fonts, l'arbre Heriteria densiflora és una subespècie de Heritiera utilis.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme niangó:

    S'aprova la denominació niangó, adaptació de la forma d'origen africà niangon, pels motius següents:

    ·és una forma amb una notable implantació en català, tant referida a l'espècie botànica Heritiera utilis com a la fusta obtinguda d'aquest arbre;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma niangon perquè niangó ja és una forma força documentada en català.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 788850   Wok  <Utillatge de cuina> Wok
     
       
    • wok, n m
    • es wok
    • fr wok
    • it wok
    • pt wok
    • en wok
    • de Wok
    • zh guō

    <Utillatge de cuina>

    Paella de forma troncocònica i de parets altes, tradicionalment de base còncava i de ferro, que s'utilitza principalment per a saltar i fregir aliments, pròpia de la cuina xinesa.

       
  • 206666   Wolke  <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Wolke
     
       
    • núvol, n m
    • es nube
    • fr nuage
    • it nuvola
    • en cloud
    • de Wolke

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Conjunt d'inclusions format per bombolles o cristalls de mida petita agrupats irregularment, que provoquen l'aparició d'una massa blanquinosa a causa de la difusió de la llum.

       
  • 208564   Wollnashorn  <Zoologia > Mamífers> , <Història > Arqueologia> Wollnashorn
     
       
    • rinoceront llanut, n m
    • es rinoceronte lanudo
    • fr rhinocéros laineux
    • it rinoceronte lanoso
    • en woolly rhinoceros
    • de Wollnashorn
    • nc Coelodonta antiquitatis

    <Zoologia > Mamífers> , <Història > Arqueologia>

    Mamífer perissodàctil de la família dels rinoceròntids, actualment extingit, amb una densa capa de pèl llanós i dues banyes.

       
  • 204947   Worsted Wolle  <Indústria > Indústria tèxtil > Fibres> Worsted Wolle
     
       
    • llana de Worsted, n f
    • es lana de Worsted
    • fr laine de Worsted
    • en Worsted wool
    • de Worsted Wolle

    <Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

    Llana que procedeix de les ovelles de raça Worsted.

       
  • 1244079   Wortmark  <Indústria > Arts gràfiques. Edició> , <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Empresa > Comunicació empresarial> , <Comunicació > Publicitat> Wortmark
     
       
    • logotip, n m
    • es logo
    • es logotipo
    • fr logo
    • fr logotype
    • en logo
    • en logotype
    • en name slug
    • en word mark
    • en wordmark
    • de Wortmark

    <Indústria > Arts gràfiques. Edició> , <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> , <Empresa > Comunicació empresarial> , <Comunicació > Publicitat>

    Representació gràfica del nom d'una marca, d'una empresa o d'una institució, amb un disseny característic.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes logotip, simbol i logosímbol:

    S'aproven els termes logotip, símbol i logosímbol com a subordinats del terme normatiu més genèric logotip(1), pels motius següents:

    ·responen a distincions conceptuals necessàries en determinats contextos especialitzats dels àmbits de les arts gràfiques, el disseny i el màrqueting;

    ·són formes ja utilitzades i reconegudes per nombrosos especialistes;

    ·ja es documenten en català en obres especialitzades i en algunes obres terminològiques;

    ·són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: logotip (del formant grec logo- 'paraula' o 'discurs' + -tip 'tipus') respon perfectament al seu sentit etimològic primer(2); símbol és, genèricament, qualsevol "Element sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre per raó d'una analogia que l'enteniment percep entre ells o d'una convenció", accepció que pot adequar-se al sentit del terme recollit aquí; logosímbol, finalment, s'ha format a partir de la unió de les dues designacions anteriors: logo (reducció de logotip ja habitual entre els parlants, que coincideix alhora amb el formant logo-) + símbol), recurs lògic tenint en compte que el concepte fa referència justament a la combinació d'un logotip i un símbol;

    ·en altres llengües es recull també la mateixa distinció conceptual i designacions anàlogues.(3)

    Com a alternatives a logotip (en sentit restrictiu) s'han descartat les formes nom (perquè es considera massa imprecisa) i monograma (perquè podria referir-se també, per exemple, a un nom de persona, sense intencions comercials; segons el diccionari normatiu un monograma és un "Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d'ell").

    La forma imagotip, que es documenta de vegades amb el sentit de símbol, s'ha descartat perquè, en general, els experts s'han mostrat més partidaris de símbol. Cal tenir present, a més, que aquesta forma també s'associa de vegades al concepte de logosímbol (especialment quan les lletres i el símbol es poden separar), i que podria resultar, per tant, una denominació ambigua. D'altra banda, en català no es documenten precedents de mots construïts amb el formant imago-.

    Pel que fa a isologo, que es documenta de vegades amb el sentit de logosímbol, s'ha desestimat perquè és una forma utilitzada bàsicament en castellà (especialment a l'Amèrica del Sud, segons la norma UNE 54100, i segons algunes fonts referida sovint a un logosímbol en què el símbol i les lletres no es poden separar).

    Com a alternativa a logosímbol també s'ha plantejat la forma marca, però té poc suport entre els especialistes, que consideren que és una designació molt ambigua.

    (1)Logotip, segons el diccionari normatiu, és un "Distintiu gràfic que identifica una marca, un producte, una empresa, etc., format sovint pel seu nom o per lletres del seu nom".

    (2)És probable que l'ús de logotip com a genèric de qualsevol element gràfic, amb un disseny característic, que representa una marca, una empresa o una institució, sigui, de fet, una extensió semàntica del sentit més restrictiu, referit específicament a un element gràfic verbal (la definició normativa de logotip, de fet, ja deixa constància que aquesta forma s'aplica sovint a un nom o a lletres d'un nom).

    (3)En castellà, per exemple, les formes logotipo, símbolo gráfico (amb el sinònim imagotipo) i logosímbolo es documenten a la norma UNE 54100-10:2008, Industrias gráficas. Vocabulario. Parte 10: Termas fundamentales de diseño gráfico.