termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1534039   Wurmkompost ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> Wurmkompost
     
       
    • vermicompost, n m
    • es lombricompost
    • es lombricompuesto
    • es lumbricompost
    • es vermicompost
    • fr lombricompost
    • fr vermicompost
    • it vermicompost
    • en vermicompost
    • de Vermikompost
    • de Wurmkompost

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Compost de gran valor ecol√≤gic produ√Įt per l'acci√≥ de cucs de terra sobre la mat√®ria org√†nica, que s'utilitza com a esmena o com a substrat de creixement per a plantes.

    Nota: El vermicompost és la matèria resultant del vermicompostatge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

    S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

    ¬∑s√≥n designacions ling√ľ√≠sticament adequades i transparents, constru√Įdes amb la forma prefixada vermi- (del llat√≠ vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llat√≠ cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogr√†fiques catalanes;

    ¬∑en altres lleng√ľes -si b√©, segons el cas, hi ha vacil¬∑laci√≥ entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta tamb√© el mateix patr√≥ de formaci√≥;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducci√≥ de lumbrici-, del llat√≠ lŇ≠mbrńęcus, que ha donat en catal√† els substantius llambric i llombric) perqu√® tenen molt menys √ļs que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades, probablement influ√®ncia del castell√†.

    Es desestima de fer una distinci√≥ entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perqu√® seria nom√©s una distinci√≥ te√≤rica, ja que normalment els √ļnics cucs que es crien s√≥n oligoquets, √©s a dir, cucs de terra (i nom√©s algunes esp√®cies). Tamb√© cal tenir present que, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, el formant lumbri(ci)- no fa refer√®ncia nom√©s als cucs de terra, sin√≥ que tamb√© pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensi√≥, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" √©s la definici√≥ que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, tamb√© cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenci√≥ de compost (en qu√® nom√©s intervenen cucs de terra), s√≥n les creades amb la forma sufixada vermi-.

    (1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <http://dlc.iec.cat/>).

    (2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

       
  • 1534040   Wurmkomposter ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> Wurmkomposter
     
       
    • vermicompostador, n m
    • es lombricompostador
    • es vermicompostador
    • fr bac de vermicompostage
    • fr lombricomposteur
    • fr silo √† vermicompost
    • fr vermicomposti√®re
    • en vermicomposter
    • en vermicomposting container
    • de Wurmkomposter

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Dipòsit especialment dissenyat per al vermicompostatge.

    Nota: Els vermicompostadors han de garantir les condicions ambientals necessàries perquè els cucs hi puguin viure: la foscor, una temperatura moderada i una ventilació i una humitat adequades.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

    S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

    ¬∑s√≥n designacions ling√ľ√≠sticament adequades i transparents, constru√Įdes amb la forma prefixada vermi- (del llat√≠ vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llat√≠ cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogr√†fiques catalanes;

    ¬∑en altres lleng√ľes -si b√©, segons el cas, hi ha vacil¬∑laci√≥ entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta tamb√© el mateix patr√≥ de formaci√≥;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducci√≥ de lumbrici-, del llat√≠ lŇ≠mbrńęcus, que ha donat en catal√† els substantius llambric i llombric) perqu√® tenen molt menys √ļs que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades, probablement influ√®ncia del castell√†.

    Es desestima de fer una distinci√≥ entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perqu√® seria nom√©s una distinci√≥ te√≤rica, ja que normalment els √ļnics cucs que es crien s√≥n oligoquets, √©s a dir, cucs de terra (i nom√©s algunes esp√®cies). Tamb√© cal tenir present que, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, el formant lumbri(ci)- no fa refer√®ncia nom√©s als cucs de terra, sin√≥ que tamb√© pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensi√≥, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" √©s la definici√≥ que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, tamb√© cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenci√≥ de compost (en qu√® nom√©s intervenen cucs de terra), s√≥n les creades amb la forma sufixada vermi-.

    (1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <http://dlc.iec.cat/>).

    (2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

       
  • 1534042   Wurmkompostierung ÔĽŅ <Medi ambient > Gesti√≥ ambiental> Wurmkompostierung
     
       
    • vermicompostatge, n m
    • es lombricompostaje
    • es vermicompostaje
    • fr lombricompostage
    • fr vermicompostage
    • it lombricompostaggio
    • it vermicompostaggio
    • en vermicomposting
    • en worm composting
    • de Wurmkompostierung

    <Medi ambient > Gestió ambiental>

    Procés d'obtenció de vermicompost.

    Nota: Se sol dur a terme en vermicompostadors.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador:

    S'aproven els termes vermicultura, vermicompost, vermicompostar, vermicompostatge i vermicompostador pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquests conceptes en català;

    ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat ;

    ¬∑s√≥n designacions ling√ľ√≠sticament adequades i transparents, constru√Įdes amb la forma prefixada vermi- (del llat√≠ vermis, 'cuc' o 'verm') seguides, respectivament, de la forma sufixada -cultura (del mot llat√≠ cultura 'cultiu' o 'cria') i els substantius compost(1), compostar(2), compostatge(3) i compostador(4), tots recollits ja en obres lexicogr√†fiques catalanes;

    ¬∑en altres lleng√ľes -si b√©, segons el cas, hi ha vacil¬∑laci√≥ entre els formants vermi- i lumbri(ci)-- es documenta tamb√© el mateix patr√≥ de formaci√≥;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les denominacions amb els formants lumbrici- i lumbri- (aquest darrer reducci√≥ de lumbrici-, del llat√≠ lŇ≠mbrńęcus, que ha donat en catal√† els substantius llambric i llombric) perqu√® tenen molt menys √ļs que les formes amb vermi-. Les variants documentades amb llombri- o lombri-, d'altra banda, s√≥n ling√ľ√≠sticament inadequades, probablement influ√®ncia del castell√†.

    Es desestima de fer una distinci√≥ entre les formes vermicultura (cria de cucs en general) i lumbricicultura o lumbricultura (cria de cucs de terra) perqu√® seria nom√©s una distinci√≥ te√≤rica, ja que normalment els √ļnics cucs que es crien s√≥n oligoquets, √©s a dir, cucs de terra (i nom√©s algunes esp√®cies). Tamb√© cal tenir present que, des del punt de vista ling√ľ√≠stic, el formant lumbri(ci)- no fa refer√®ncia nom√©s als cucs de terra, sin√≥ que tamb√© pot referir-se als cucs intestinals i fins i tot, per extensi√≥, als cucs en general ("Cuc, especialment de terra o intestinal" √©s la definici√≥ que fa el diccionari normatiu de llambric). Finalment, tamb√© cal tenir en compte que les denominacions catalanes habituals dels conceptes relacionats amb l'obtenci√≥ de compost (en qu√® nom√©s intervenen cucs de terra), s√≥n les creades amb la forma sufixada vermi-.

    (1)"Producte resultant de la transformació biològica controlada, en presència d'oxigen i a temperatura més aviat alta, de substàncies orgàniques diverses, com ara restes vegetals, palla, fems, etc., emprat per a adobar la terra o per a cultivar-hi bolets" (Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. <http://dlc.iec.cat/>).

    (2)"Formar compost (amb residus orgànics)" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (3)"Procés de formació de compost" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

    (4)"Dipòsit adequat per a fer-hi el compostatge" (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. <http://www.diccionari.cat/>).

       
  • 3172783   W√ľrze ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> W√ľrze
     
       
    • most, n m
    • es mosto, n m
    • fr mo√Ľt, n m
    • en wort, n
    • de Bierw√ľrze, n f
    • de W√ľrze, n f

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Líquid ensucrat obtingut a partir de la mestura durant l'operació de maceració en la cervesificació, que se sotmet posteriorment a cocció.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes maceració, macerador, mestura i most:

    S'aprova el terme maceraci√≥, juntament amb els termes relacionats macerador, mestura i most, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a la denominació maceració,

    ¬∑√©s una alternativa catalana al manlleu franc√®s brassage,(1) el qual t√© un cert √ļs en l'√†mbit;

    ·és una denominació apropiada, derivada del verb macerar, que té el significat genèric, segons el diccionari normatiu, de "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius", que és, en definitiva, el que es fa en la fase de maceració del procés d'elaboració de cervesa;

    ·és una designació ja àmpliament coneguda i utilitzada dins el sector;

    ·es recull, amb aquest sentit específic, en obres enciclopèdiques i terminològiques de referència en català;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques, com ara en castell√† i itali√†, s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Pel que fa a la forma macerador,

    ·és un substantiu ben format, derivat del verb macerar (a partir del sufix -dor -dora, del llatí -torium, -toria, que indica 'lloc o objecte d'acció'), i coherent amb el terme relacionat del mateix àmbit maceració;

    ·és anàleg a la denominació d'altres conceptes paral·lels, com ara escalfador o assecador, que també designen llocs on s'esdevenen determinades accions o processos;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit específic;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Pel que fa a la denominació mestura,

    ·és una alternativa catalana als manlleus Maische (d'origen alemany), força conegut en l'àmbit i utilitzat també, per exemple, en francès, i mash (de l'anglès), tots dos emparentats amb el concepte genèric de 'mescla';

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, procedent del llat√≠ mixtura 'mescla', i ja recollida als diccionaris catalans com a sin√≤nim de mestall (del llat√≠ mń≠xtus, -a, -um, participi de miscńďre 'mesclar'), amb el sentit de "Mescla de blat i s√®gol o ordi", segons el diccionari normatiu; l'√ļs de mestura en l'√†mbit de l'elaboraci√≥ de cervesa pot considerar-se, doncs, una extensi√≥ del significat que ja t√© aquesta denominaci√≥ als diccionaris catalans;

    ·és una forma motivada que, a més, remet fàcilment al concepte de mixtura;

    ·és una designació poc coneguda i poc usual entre els parlants, fet que permet atorgar-li aquest nou sentit especialitzat sense l'inconvenient que pugui resultar massa genèrica o fàcilment associable a altres conceptes; en aquest sentit, es considera preferible a designacions més conegudes com ara mestall;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, pel que fa a la denominació most,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte;

    ¬∑√©s sem√†nticament motivada, utilitzada per extensi√≥ del sentit amb qu√® es recull al diccionari normatiu ("Suc del ra√Įm espremut abans que fermenti i esdevingui vi");

    ·ja es documenta amb aquest significat específic, dins l'àmbit de l'elaboració de cervesa, en obres lexicogràfiques catalanes;(2)

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.


    Com a alternatives al manlleu brassage s'han valorat tamb√© les formes seg√ľents, finalment descartades en favor de maceraci√≥:

    -El manlleu francès brassage i l'adaptació brassatge: es documenten en algunes fonts catalanes, sobretot especialitzades, però es consideren innecessaris.

    -Els calcs braceig i bracejat o bracejament, a partir del verb bracejar ("Moure els braços", segons el diccionari normatiu, i, en nàutica, "Maniobrar les braces"): són formes també documentades en algunes fonts i motivades semànticament, tenint en compte que durant aquest procés la pasta d'aigua i malta es remou periòdicament, en origen amb els braços i actualment amb unes pales incorporades al macerador; són formes, de tota manera, sense gaire tradició en català.

    -La forma empastament (an√†loga al franc√®s emp√Ętage), derivada de empastar ("Convertir (una subst√†ncia pulverulenta) en pasta afegint-hi aigua o un altre l√≠quid", segons el diccionari normatiu) no t√© √ļs en catal√† referida a aquest concepte; a m√©s, remet, en tot cas, segons els especialistes, a l'etapa de la maceraci√≥ en qu√® es barregen la malta i l'aigua; aquest √©s el sentit, de fet, amb qu√® s'associa sovint la denominaci√≥ francesa.

    Finalment, com a designacions de la mescla de malta triturada i aigua calenta que se sotmet a diferents temperatures durant la maceraci√≥ s'han valorat tamb√© les denominacions seg√ľents:

    -El manlleu d'origen alemany maische: tot i que es documenta en algunes fonts lexicogràfiques catalanes, es considera innecessari.

    -El manlleu angl√®s mash: es considera innecessari, com maische, i t√© molt poc √ļs en catal√†.

    -El substantiu mescla: es considera massa genèric (podria associar-se també, per exemple, a la mescla un cop macerada, és a dir, al most).

    -El substantiu empastat: podria considerar-se una designaci√≥ motivada, an√†loga a la denominaci√≥ francesa emp√Ętage i a la castellana empaste, per√≤ s'ha preferit mestura, perqu√® √©s una forma m√©s emparentada sem√†nticament amb les denominacions de refer√®ncia en l'√†mbit (tant Maische com mash remeten a 'mescla', com mestura) i, en definitiva, perqu√® es considera una denominaci√≥ m√©s transparent i precisa.

    (1)Segons el diccionari Le petit Robert, brassage √©s un derivat del verb brasser ("brasser la bi√®re: pr√©parer le mo√Ľt en faisant mac√©rer le malt dans l'eau"), "d√®s l'origine, croisement d'un v. d√©riv√© du latin populaire braciare, de braces, ancien fran√ßais brais 'malt', et d'un v. d√©riv√© de bras" (ROBERT, Paul; REY-DEBOVE, Josette; REY, Alain. Le Petit Robert: Dictionnaire alphab√©tique et analogique de la langue fran√ßaise. Nouvelle √©d. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2012.)

    (2)Per exemple, al diccionari d'Enciclop√®dia Catalana, que en dona la definici√≥ seg√ľent: "Licor ensucrat obtingut tractant, amb aigua bullent, el malt molt." (Diccionari.cat [en l√≠nia]. Barcelona: Enciclop√®dia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)


    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]

       
  • 3172745   W√ľrzkochen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥> W√ľrzkochen
     
       
    • cocci√≥, n f
    • es cocci√≥n, n f
    • fr cuisson, n f
    • it bollitura, n f
    • en boiling, n
    • de W√ľrzkochen, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria > Cervesificaci√≥>

    Tercera fase de la cervesificació, posterior a la maceració, que consisteix a sotmetre el most durant un temps determinat a una temperatura elevada, a fi d'esterilitzar-lo.

    Nota: 1. Durant la cocci√≥ es fa la llupolitzaci√≥, √©s a dir, l'afegiment de ll√ļpol al most.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cocció i llupolització:

    S'aproven les denominacions cocci√≥ i llupolitzaci√≥ pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a cocció,

    ·és la forma utilitzada habitualment en l'àmbit;

    ¬∑√©s una forma adequada, procedent directament del llat√≠ (de coctio, -Ňćnis), i motivada sem√†nticament, ja que despr√©s de la maceraci√≥ el most se sotmet a l'acci√≥ de la calor, que √©s el sentit que t√© el verb coure ("Sotmetre a l'acci√≥ del foc (alguna cosa) perqu√® adquireixi determinades propietats", segons el diccionari normatiu);

    ·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes amb aquest sentit específic;

    ¬∑en les altres lleng√ľes s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a llupolització,

    ·és una forma ja utilitzada en l'àmbit;

    ¬∑√©s ling√ľ√≠sticament adequada, creada sincr√≤nicament a partir del substantiu catal√† ll√ļpol (del llat√≠ lupŇ≠lus), amb addici√≥ del sufix -itz(a)r (tamb√© d'origen llat√≠), que t√©, entre d'altres, el sentit de 'afegir' o 'comunicar';

    ·segueix el paral·lelisme formal d'altres designacions de la llengua amb un sentit anàleg, com ara aromatizació ('acció de comunicar aroma', segons el diccionari normatiu) o alcoholització (acció d'"afegir alcohol al vi a fi d'augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació", segons el diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana);

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'utilitza la designaci√≥ paral¬∑lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'ha preferit la forma llupolitzaci√≥ (creada sobre ll√ļpol) a lupulitzaci√≥ (creada sobre el substantiu llat√≠ lupŇ≠lus, del qual prov√© ll√ļpol), tot i que aquesta segona forma tamb√© √©s perfectament adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic, perqu√® t√© molt m√©s √ļs. Cal tenir present que altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© han optat per construir el derivat sobre la denominaci√≥ moderna (l'itali√†, per exemple, que fa luppolizzazione).

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]