• guan banyut, n m
• es pavón cornudo, n m
• fr oréophase cornu, n m
• en horned guan, n
• de Zapfenguan, n m
• nc Oreophasis derbianus

<Zoologia > Ocells>

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Oreophasis

Nota: El nom específic banyut fa referència a l'excrescència de color vermellós que presenta aquesta espècie al cap, que recorda una banya.

• llangardaix pirinenc, n m
• es lagarto ágil
• fr lézard des souches
• en sand lizard
• de Zauneidechse
• nc Lacerta agilis

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cos molt robust, escates dorsals granulars i petites, escates ventrals trapezoidals, un collaret serrat ben patent, la cua fins a una vegada i mitja la longitud del cos, una banda vertebral de color bru o gris fosc, una línia vertebral clara al ventre, dues línies dorsolaterals clares i els flancs verdosos.

• tzatziki, n m
• es tzatziki
• fr tsatsiki
• fr tzatziki
• it tzatziki
• pt tzatziki
• en tzatziki
• de Tsatsiki
• de Zaziki

<Gastronomia>

Preparació culinària feta amb iogurt, cogombre, all, anet i, ocasionalment, menta o llimona, que se serveix com a entrant o com a acompanyament per a amanides o per a plats de carn o peix, típica de Grècia.

• musclo zebrat, n m
• es mejillón cebra
• fr dreissena polymorphe
• fr moule zébrée
• it cozza zebrata
• pt mexilhão-zebra
• en zebra mussel
• de Dreikantmuschel
• de Zebramuschel
• nc Dreissena polymorpha

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Mol·lusc bivalve de la família dels dreissènids originari dels mars Negre i Caspi, de conquilla triangular d'uns 3 cm de llargada amb línies clares i fosques en ziga-zaga, que habita aigües dolces i salabroses.

Nota: El musclo zebrat s'ha estès des del seu hàbitat originari a altres indrets del món, sovint per l'acció humana involuntària, i provoca un notable impacte ambiental per la seva capacitat invasiva.

• zingana, n f
• zebrà, n m sin. compl.
• es zebrano, n m
• es zingana, n f
• fr zebrano, n m
• fr zingana, n m
• en zebrano, n
• en zingana, n
• de zebrano, n n
• de Zingana, n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Fusta procedent de l'Àfrica occidental i central, principalment del Camerun i Gabon, que s'obté dels arbres Microberlinia bisulcata i Microberlinia brazzavillensis (família de les fabàcies), pesant, semidura, de fibra lleument entrellaçada, amb el duramen de color marró grogós clar i l'albeca blanquinosa, amb vetes pronunciades de color marró fosc, emprada principalment en la fabricació de peces tornejades i mànecs d'eines, ebenisteria i fusteria interior.

Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme zingana (sin. compl. zebrà):

S'aproven les denominacions zingana (com a forma principal) i zebrà (com a sinònim complementari), totes dues vehiculades a través de l'anglès(1), pels motius següents:

·són formes ja documentades en obres catalanes per a designar els arbres de què s'obté aquesta fusta: zingana se sol associar a Microberlinia bisulcata i zebrà (catalanització de zebrano), a Microberlinia brazzavillensis, si bé en el cas de la fusta s'utilitzen indistintament;(2)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es dona prioritat a zingana perquè és la forma més estesa.

(1) Segons el diccionari Merriam-Webster, zingana prové de l'italià (de zingano, zingana 'zíngar', pel color bru) i zebrano és una forma emparentada amb zebra. (Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2018. <http://www.merriam-webster.com/>)

(2) Actualment la fusta s'extreu sobretot de l'espècie M. brazzavillensis perquè M. bisulcata es troba, segons diverses fonts, en perill d'extinció.


[Acta 629, 29 de novembre de 2017]

• sincronitzador biològic, n m
• es sincronizador biológico
• es zeitgeber
• fr synchroniseur
• fr zeitgeber
• en entraining agent
• en synchronizer
• en time cue
• en time giver
• en zeitgeber
• de Zeitgeber

<Ciències de la vida > Biologia>

Factor ambiental que ajusta o reajusta el ritme biològic d'un ésser viu.

Nota: El principal sincronitzador biològic és la llum.

• destret de temps, n m
• es apuro de tiempo
• es zeitnot
• fr manque de temps
• fr zeitnot
• pt zeitnot
• en time trouble
• de Zeitnot

<Esport > Escacs>

Situació en què a un jugador li queda molt poc temps per a fer els moviments següents.

• carpa, n f
• vela, n f sin. compl.
• es carpa, n f
• fr chapiteau, n m
• fr grande tente, n f
• fr tente, n f
• it chapiteau, n m
• it tendone, n m
• en big top, n
• en chapiteau, n
• en tent, n
• de Chapiteau, n n
• de Zelt, n n

<Arts > Circ>

Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

Nota: 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.

Nota: 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.

Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

S'aprova el terme carpa perquè és la forma que s'utilitza de manera més habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes dècades. És una forma originària del quítxua (karpa en quítxua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al català per la via del castellà. A partir del final dels anys noranta també es va introduir en català, complementàriament i per evitar el castellanisme, la denominació vela, com a ús metonímic a partir del material de què sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominació més viva, motiu pel qual s'aprova com a denominació principal al costat del sinònim complementari vela.

D'altra banda, el Consell Supervisor entén que lona té un sentit més ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, és plenament adequat el seu ús en aquesta definició (i en altres definicions de l'àmbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no és cotó ni cànem, sinó generalment material sintètic, més resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualització" del significat originari de lona a partir de l'actualització de la tecnologia.

(1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

• rodada, n f
• es rodada, n f
• fr entourage, n m
• fr tour de toile, n m
• it giro di tendone, n m
• it tela di giro, n f
• en sidewall, n
• en walling, n
• de Zeltwand, n f

<Arts > Circ>

Paret lateral d'una carpa, feta de lona i fixada als peus drets.

Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme rodada:

S'aprova el substantiu rodada perquè és la forma utilitzada en l'àmbit. Es descarten altres opcions (lona de vol, lona envoltant, lona lateral, volt, volt de la carpa, tanca) perquè no tenen ús.

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

• antena central, n f
• es mástil, n m
• fr manche, n m
• fr mât central, n m
• it palo centrale, n m
• en center pole, n
• en central pole, n
• de Zentralmast, n m

<Arts > Circ>

Pal que sosté la lona d'una carpa pel punt central.

Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]

Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme antena central:

S'aprova la denominació antena central, perquè és la forma habitual de referir-se a aquest pal, tot i que ja no es fa servir gaire perquè l'antena central, en quedar situada al mig de la pista, dificulta el desenvolupament de l'espectacle.

Es descarten altres alternatives presentades (arbre central, columna central, pal central, perxa central) perquè no tenen ús.

[Acta 582, 13 de novembre de 2014]