termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3561827   Zapfenguan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Zapfenguan
     
       
    • guan banyut, n m
    • es pav√≥n cornudo, n m
    • fr or√©ophase cornu, n m
    • en horned guan, n
    • de Zapfenguan, n m
    • nc Oreophasis derbianus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Oreophasis

    Nota: El nom específic banyut fa referència a l'excrescència de color vermellós que presenta aquesta espècie al cap, que recorda una banya.

       
  • 204515   Zauneidechse ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Zauneidechse
     
       
    • llangardaix pirinenc, n m
    • es lagarto √°gil
    • fr l√©zard des souches
    • en sand lizard
    • de Zauneidechse
    • nc Lacerta agilis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cos molt robust, escates dorsals granulars i petites, escates ventrals trapezoidals, un collaret serrat ben patent, la cua fins a una vegada i mitja la longitud del cos, una banda vertebral de color bru o gris fosc, una línia vertebral clara al ventre, dues línies dorsolaterals clares i els flancs verdosos.

       
  • 440337   Zaziki ÔĽŅ <Gastronomia> Zaziki
     
       
    • tzatziki, n m
    • es tzatziki
    • fr tsatsiki
    • fr tzatziki
    • it tzatziki
    • pt tzatziki
    • en tzatziki
    • de Tsatsiki
    • de Zaziki

    <Gastronomia>

    Preparació culinària feta amb iogurt, cogombre, all, anet i, ocasionalment, menta o llimona, que se serveix com a entrant o com a acompanyament per a amanides o per a plats de carn o peix, típica de Grècia.

       
  • 320220   Zebramuschel ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Zebramuschel
     
       
    • musclo zebrat, n m
    • es mejill√≥n cebra
    • fr dreissena polymorphe
    • fr moule z√©br√©e
    • it cozza zebrata
    • pt mexilh√£o-zebra
    • en zebra mussel
    • de Dreikantmuschel
    • de Zebramuschel
    • nc Dreissena polymorpha

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol¬∑lusc bivalve de la fam√≠lia dels dreiss√®nids originari dels mars Negre i Caspi, de conquilla triangular d'uns 3 cm de llargada amb l√≠nies clares i fosques en ziga-zaga, que habita aig√ľes dolces i salabroses.

    Nota: El musclo zebrat s'ha estès des del seu hàbitat originari a altres indrets del món, sovint per l'acció humana involuntària, i provoca un notable impacte ambiental per la seva capacitat invasiva.

       
  • 711294   Zeitgeber ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia> Zeitgeber
     
       
    • sincronitzador biol√≤gic, n m
    • es sincronizador biol√≥gico
    • es zeitgeber
    • fr synchroniseur
    • fr zeitgeber
    • en entraining agent
    • en synchronizer
    • en time cue
    • en time giver
    • en zeitgeber
    • de Zeitgeber

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Factor ambiental que ajusta o reajusta el ritme biològic d'un ésser viu.

    Nota: El principal sincronitzador biològic és la llum.

       
  • 255354   Zeitnot ÔĽŅ <Esports > Escacs> Zeitnot
     
       
    • destret de temps, n m
    • es apuro de tiempo
    • es zeitnot
    • fr manque de temps
    • fr zeitnot
    • pt zeitnot
    • en time trouble
    • de Zeitnot

    <Esports > Escacs>

    Situaci√≥ en qu√® a un jugador li queda molt poc temps per a fer els moviments seg√ľents.

       
  • 3172739   Zelt ÔĽŅ <Arts > Circ> Zelt
     
       
    • carpa, n f
    • vela, n f sin. compl.
    • es carpa, n f
    • fr chapiteau, n m
    • fr grande tente, n f
    • fr tente, n f
    • it chapiteau, n m
    • it tendone, n m
    • en big top, n
    • en chapiteau, n
    • en tent, n
    • de Chapiteau, n n
    • de Zelt, n n

    <Arts > Circ>

    Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

    Nota: 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.

    Nota: 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

    S'aprova el terme carpa perqu√® √©s la forma que s'utilitza de manera m√©s habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes d√®cades. √Čs una forma origin√†ria del qu√≠txua (karpa en qu√≠txua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al catal√† per la via del castell√†. A partir del final dels anys noranta tamb√© es va introduir en catal√†, complement√†riament i per evitar el castellanisme, la denominaci√≥ vela, com a √ļs meton√≠mic a partir del material de qu√® sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominaci√≥ m√©s viva, motiu pel qual s'aprova com a denominaci√≥ principal al costat del sin√≤nim complementari vela.

    D'altra banda, el Consell Supervisor ent√©n que lona t√© un sentit m√©s ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, √©s plenament adequat el seu √ļs en aquesta definici√≥ (i en altres definicions de l'√†mbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no √©s cot√≥ ni c√†nem, sin√≥ generalment material sint√®tic, m√©s resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualitzaci√≥" del significat originari de lona a partir de l'actualitzaci√≥ de la tecnologia.

    (1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 3172799   Zeltwand ÔĽŅ <Arts > Circ> Zeltwand
     
       
    • rodada, n f
    • es rodada, n f
    • fr entourage, n m
    • fr tour de toile, n m
    • it giro di tendone, n m
    • it tela di giro, n f
    • en sidewall, n
    • en walling, n
    • de Zeltwand, n f

    <Arts > Circ>

    Paret lateral d'una carpa, feta de lona i fixada als peus drets.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme rodada:

    S'aprova el substantiu rodada perqu√® √©s la forma utilitzada en l'√†mbit. Es descarten altres opcions (lona de vol, lona envoltant, lona lateral, volt, volt de la carpa, tanca) perqu√® no tenen √ļs.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 3172730   Zentralmast ÔĽŅ <Arts > Circ> Zentralmast
     
       
    • antena central, n f
    • es m√°stil, n m
    • fr manche, n m
    • fr m√Ęt central, n m
    • it palo centrale, n m
    • en center pole, n
    • en central pole, n
    • de Zentralmast, n m

    <Arts > Circ>

    Pal que sosté la lona d'una carpa pel punt central.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions majorit√†riament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptaci√≥ sem√†ntica (llinyola), l'√ļs metaf√≤ric (torreta, perxa), la sintagmaci√≥ (circ estable), etc.;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (figura, rutina, n√ļmero), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia.

    ¬∑els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a trav√©s del castell√†- s√≥n formes que ja tenen molta tradici√≥ en l'√†mbit del circ (carpa, troupe) o b√© s√≥n compartits amb √†mbits afins, com ara el teatre o la m√ļsica (bolo, c√†sting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme antena central:

    S'aprova la denominació antena central, perquè és la forma habitual de referir-se a aquest pal, tot i que ja no es fa servir gaire perquè l'antena central, en quedar situada al mig de la pista, dificulta el desenvolupament de l'espectacle.

    Es descarten altres alternatives presentades (arbre central, columna central, pal central, perxa central) perqu√® no tenen √ļs.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 204915   Zentrifugalspinnen ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Filatura> Zentrifugalspinnen
     
       
    • filatura per centrifugaci√≥-extrusi√≥, n f
    • es hilatura por centrifugado
    • es hilatura por centrifugado-extrusi√≥n
    • fr filage centrifuge
    • en centrifugal spinning
    • de Zentrifugalspinnen

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Filatura>

    Filatura per extrusió de fibres sintètiques en la qual al mateix temps es fa un torcement.