termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 3561827   Zapfenguan  <Zoologia > Ocells> Zapfenguan
     
       
    • guan banyut, n m
    • es pavón cornudo, n m
    • fr oréophase cornu, n m
    • en horned guan, n
    • de Zapfenguan, n m
    • nc Oreophasis derbianus

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Oreophasis

    Nota: El nom específic banyut fa referència a l'excrescència de color vermellós que presenta aquesta espècie al cap, que recorda una banya.

       
  • 204515   Zauneidechse  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> Zauneidechse
     
       
    • llangardaix pirinenc, n m
    • es lagarto ágil
    • fr lézard des souches
    • en sand lizard
    • de Zauneidechse
    • nc Lacerta agilis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cos molt robust, escates dorsals granulars i petites, escates ventrals trapezoidals, un collaret serrat ben patent, la cua fins a una vegada i mitja la longitud del cos, una banda vertebral de color bru o gris fosc, una línia vertebral clara al ventre, dues línies dorsolaterals clares i els flancs verdosos.

       
  • 440337   Zaziki  <Gastronomia> Zaziki
     
       
    • tzatziki, n m
    • es tzatziki
    • fr tsatsiki
    • fr tzatziki
    • it tzatziki
    • pt tzatziki
    • en tzatziki
    • de Tsatsiki
    • de Zaziki

    <Gastronomia>

    Preparació culinària feta amb iogurt, cogombre, all, anet i, ocasionalment, menta o llimona, que se serveix com a entrant o com a acompanyament per a amanides o per a plats de carn o peix, típica de Grècia.

       
  • 320220   Zebramuschel  <Zoologia > Invertebrats no artròpodes> Zebramuschel
     
       
    • musclo zebrat, n m
    • es mejillón cebra
    • fr dreissena polymorphe
    • fr moule zébrée
    • it cozza zebrata
    • pt mexilhão-zebra
    • en zebra mussel
    • de Dreikantmuschel
    • de Zebramuschel
    • nc Dreissena polymorpha

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Mol·lusc bivalve de la família dels dreissènids originari dels mars Negre i Caspi, de conquilla triangular d'uns 3 cm de llargada amb línies clares i fosques en ziga-zaga, que habita aigües dolces i salabroses.

    Nota: El musclo zebrat s'ha estès des del seu hàbitat originari a altres indrets del món, sovint per l'acció humana involuntària, i provoca un notable impacte ambiental per la seva capacitat invasiva.

       
  • 711294   Zeitgeber  <Ciències de la vida > Biologia> Zeitgeber
     
       
    • sincronitzador biològic, n m
    • es sincronizador biológico
    • es zeitgeber
    • fr synchroniseur
    • fr zeitgeber
    • en entraining agent
    • en synchronizer
    • en time cue
    • en time giver
    • en zeitgeber
    • de Zeitgeber

    <Ciències de la vida > Biologia>

    Factor ambiental que ajusta o reajusta el ritme biològic d'un ésser viu.

    Nota: El principal sincronitzador biològic és la llum.

       
  • 255354   Zeitnot  <Esports > Escacs> Zeitnot
     
       
    • destret de temps, n m
    • es apuro de tiempo
    • es zeitnot
    • fr manque de temps
    • fr zeitnot
    • pt zeitnot
    • en time trouble
    • de Zeitnot

    <Esports > Escacs>

    Situació en què a un jugador li queda molt poc temps per a fer els moviments següents.

       
  • 3172739   Zelt  <Arts > Circ> Zelt
     
       
    • carpa, n f
    • vela, n f sin. compl.
    • es carpa, n f
    • fr chapiteau, n m
    • fr grande tente, n f
    • fr tente, n f
    • it chapiteau, n m
    • it tendone, n m
    • en big top, n
    • en chapiteau, n
    • en tent, n
    • de Chapiteau, n n
    • de Zelt, n n

    <Arts > Circ>

    Recinte format per una lona sostinguda per un o diversos pals que conté una pista i una graderia, destinat a la representació d'espectacles circenses.

    Nota: 1. La primera carpa va ser ideada pel director de circ Joshua Purdy Brown l'any 1825 i tenia una sola antena central.

    Nota: 2. Entre professionals, també es fa servir la denominació catalana material.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 4. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme carpa:

    S'aprova el terme carpa perquè és la forma que s'utilitza de manera més habitual per a designar aquest concepte des de fa algunes dècades. És una forma originària del quítxua (karpa en quítxua significa 'tenda de campanya') que ha entrat al català per la via del castellà. A partir del final dels anys noranta també es va introduir en català, complementàriament i per evitar el castellanisme, la denominació vela, com a ús metonímic a partir del material de què sol estar feta una carpa. Malgrat tot, carpa continua sent la denominació més viva, motiu pel qual s'aprova com a denominació principal al costat del sinònim complementari vela.

    D'altra banda, el Consell Supervisor entén que lona té un sentit més ampli que el que apareix al diccionari normatiu(1) i que, per tant, és plenament adequat el seu ús en aquesta definició (i en altres definicions de l'àmbit del circ). En efecte, tot i que les carpes de circ i altres estructures similars estan fetes actualment d'un material, teixit o no, que ja no és cotó ni cànem, sinó generalment material sintètic, més resistent i, sobretot, impermeable, d'aquest material se'n continua dient lona. Es tracta, d'alguna manera, d'una "actualització" del significat originari de lona a partir de l'actualització de la tecnologia.

    (1) "Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc."

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 3172799   Zeltwand  <Arts > Circ> Zeltwand
     
       
    • rodada, n f
    • es rodada, n f
    • fr entourage, n m
    • fr tour de toile, n m
    • it giro di tendone, n m
    • it tela di giro, n f
    • en sidewall, n
    • en walling, n
    • de Zeltwand, n f

    <Arts > Circ>

    Paret lateral d'una carpa, feta de lona i fixada als peus drets.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme rodada:

    S'aprova el substantiu rodada perquè és la forma utilitzada en l'àmbit. Es descarten altres opcions (lona de vol, lona envoltant, lona lateral, volt, volt de la carpa, tanca) perquè no tenen ús.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 3172730   Zentralmast  <Arts > Circ> Zentralmast
     
       
    • antena central, n f
    • es mástil, n m
    • fr manche, n m
    • fr mât central, n m
    • it palo centrale, n m
    • en center pole, n
    • en central pole, n
    • de Zentralmast, n m

    <Arts > Circ>

    Pal que sosté la lona d'una carpa pel punt central.

    Nota: 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme antena central:

    S'aprova la denominació antena central, perquè és la forma habitual de referir-se a aquest pal, tot i que ja no es fa servir gaire perquè l'antena central, en quedar situada al mig de la pista, dificulta el desenvolupament de l'espectacle.

    Es descarten altres alternatives presentades (arbre central, columna central, pal central, perxa central) perquè no tenen ús.

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]

       
  • 204915   Zentrifugalspinnen  <Indústria > Indústria tèxtil > Filatura> Zentrifugalspinnen
     
       
    • filatura per centrifugació-extrusió, n f
    • es hilatura por centrifugado
    • es hilatura por centrifugado-extrusión
    • fr filage centrifuge
    • en centrifugal spinning
    • de Zentrifugalspinnen

    <Indústria > Indústria tèxtil > Filatura>

    Filatura per extrusió de fibres sintètiques en la qual al mateix temps es fa un torcement.