termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 1536966   Zitronellgras ÔĽŅ <Bot√†nica> Zitronellgras
     
       
    • citronel¬∑la, n f
    • es citronela
    • es zacate lim√≥n
    • fr citronnelle
    • fr citronnelle de Ceylan
    • it citronella
    • it citronella di Ceylon
    • pt citronela
    • pt citronela de Ceilan
    • en Ceylon citronella
    • en citronella
    • en citronella grass
    • de Ceyloncitronell
    • de Zitronellgras
    • nc Cymbopogon nardus

    <Botànica>

    Planta perenne de la fam√≠lia de les gram√≠nies, origin√†ria del sud de l'√Äsia, que fa fins a 2 m d'al√ß√†ria, de fulles llargues i estretes d'un color rogenc a la base, i d'infloresc√®ncies organitzades en pan√≠cules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre ra√Įms espiciformes laterals d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

    Nota: L'oli essencial de la citronel·la és utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel¬∑la i herba llimona com a designacions vulgars de les esp√®cies bot√†niques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en catal√† antic, de fet, els adjectius cetr√≠ i citr√≠ feien refer√®ncia a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que alg√ļ est√† encetrinat si est√† malalt i t√© un color p√†l¬∑lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ¬∑es documenta, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel¬∑la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel¬∑la de les √ćndies, nard √≠ndic (i nard de les √ćndies) i berbena √≠ndica (i berbena de les √ćndies), per a Cymbopogon citratus, que tamb√© s'han valorat, s'han desestimat perqu√® es consideren imprecises i sem√†nticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 1536965   Zitronengras ÔĽŅ <Bot√†nica> Zitronengras
     
       
    • herba llimona, n f
    • es ca√Īa de lim√≥n
    • es citronela
    • es esquenanto
    • es hierba de lim√≥n
    • es hierba lim√≥n
    • es limoncillo
    • es nardo √≠ndico
    • es zacate lim√≥n
    • fr citronnelle
    • fr herbe citron
    • fr verveine des Indes
    • pt capim santo
    • pt capim-lim√£o
    • en ginger grass
    • en lemon grass
    • en lemongrass
    • de Zitronengras
    • nc Cymbopogon citratus

    <Botànica>

    Planta perenne de la fam√≠lia de les gram√≠nies, origin√†ria del sud de l'√Äsia, que fa fins a 3 m d'al√ß√†ria, de fulles llargues i estretes de color verd agrupades a la base, i d'infloresc√®ncies organitzades en pan√≠cules de 30 a 60 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre ra√Įms espiciformes d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

    Nota: 1. Les arrels i les fulles de l'herba llimona s'utilitzen en cuina com a condiment. L'oli essencial t√© √ļs com a remei per al tractament d'afeccions diverses.

    Nota: 2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions herba llima i herba llimó.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de les denominacions citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel¬∑la i herba llimona com a designacions vulgars de les esp√®cies bot√†niques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en catal√† antic, de fet, els adjectius cetr√≠ i citr√≠ feien refer√®ncia a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que alg√ļ est√† encetrinat si est√† malalt i t√© un color p√†l¬∑lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ¬∑es documenta, paral¬∑lelament, en altres lleng√ľes;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel¬∑la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel¬∑la de les √ćndies, nard √≠ndic (i nard de les √ćndies) i berbena √≠ndica (i berbena de les √ćndies), per a Cymbopogon citratus, que tamb√© s'han valorat, s'han desestimat perqu√® es consideren imprecises i sem√†nticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]

       
  • 990163   Zombie ÔĽŅ <Inform√†tica > Estructura de les dades > Seguretat> Zombie
     
       
    • ordinador zombi, n m
    • es ordenador zombi
    • es zombi
    • es zombie
    • fr ordinateur zombie
    • fr zombie
    • it computer zombie
    • it zombie
    • pt computador zumbi
    • en zombie
    • en zombie computer
    • de Drohne
    • de Zombie

    <Informàtica > Estructura de les dades > Seguretat>

    Ordinador que és controlat a distància, de manera anònima i sense el coneixement ni el permís de l'usuari, per mitjà d'un programa maliciós amb el qual ha estat infectat.

    Nota: Els ordinadors zombi s'utilitzen amb finalitats malicioses: enviament massiu de correu brossa, atacs de denegació de servei, robatori de dades personals, etc.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en a l'aprovació dels termes ordinador zombi i xarxa de zombis:

    S'aprova el terme ordinador zombi (calc de l'angl√®s zombie computer) i el terme relacionat xarxa de zombis (calc igualment de l'angl√®s zombie network), pels motius seg√ľents:

    ·són formes ja utilitzades amb normalitat pels especialistes del sector;

    ·es documenten en nombrosos contextos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques;

    ¬∑poden considerar-se formes sem√†nticament motivades, basades en la idea, metaf√≤rica, que aquests ordinadors actuen com si fossin zombis, √©s a dir, "sense voluntat" (segons el diccionari normatiu, zombi designa "En el vod√ļ d'Hait√≠, [la] persona sense voluntat ni parla, capa√ß √ļnicament de fer moviments autom√†tics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria", i tamb√©, per extensi√≥, una "Persona d'aire absent, sense voluntat, encantada";

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles i, per tant, es juga amb la mateixa imatge metaf√≤rica;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Es descarta la forma ordinador segrestat perqu√® no t√© gaire √ļs ni gaire suport entre els experts.

    Quant a ordinador esclau, que també s'ha valorat com a alternativa a ordinador zombi, s'ha descartat perquè els especialistes asseguren que aquesta forma ja s'utilitza en l'àmbit de les xarxes d'ordinadors amb un significat més ampli, per a designar qualsevol ordinador que és comandat per un altre de principal.

    El manlleu botnet, for√ßa est√®s tamb√© amb el sentit de xarxa de zombis, s'ha desestimat perqu√® es considera innecessari, ja que la forma aprovada √©s transparent i tamb√© t√© √ļs.

    Es descarta l'aprovaci√≥ de programa zombi, que es documenta en algunes fonts referit espec√≠ficament al programa amb qu√® s'infecta un ordinador zombi, perqu√® s'ha comprovat que t√© poc √ļs com a terme: la majoria d'especialistes i de fonts utilitzen els gen√®rics programa malici√≥s o agent (en angl√®s, bot) per a referir-se a aquest tipus de programes. Cal tenir present, de fet, que des del punt de vista ling√ľ√≠stic el qualificatiu zombi √©s pertinent sobretot aplicat als ordinadors, que s√≥n els que queden sotmesos al domini d'una altra persona i, per tant, "sense voluntat"; la denominaci√≥ programa zombi nom√©s seria justificable, en tot cas, sobre la base de ordinador zombi, com a extensi√≥ sem√†ntica.

       
  • 309468   Zubringerschiff ÔĽŅ <Transports > Transport mar√≠tim> Zubringerschiff
     
       
    • vaixell distribu√Įdor, n m
    • es buque alimentador
    • es buque colector
    • es buque de aporte
    • fr navire collecteur
    • fr navire d'apport
    • it nave feeder
    • pt navio alimentador
    • en feeder ship
    • en feeder vessel
    • de Feederschiff
    • de Zubringerschiff

    <Transports > Transport marítim>

    Vaixell que té com a funció repartir mercaderies des d'un port base a altres ports, generalment més petits, i a l'inrevés.

       
  • 3568457   Zuckerreif ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria> Zuckerreif
     
       
    • aflorament de sucre, n m
    • flor de sucre, n f sin. compl.
    • es blanqueamiento de az√ļcar, n m
    • es blanqueamiento por az√ļcar, n m
    • es eflorescencia de az√ļcar, n f
    • fr blanchiment cristallin, n m
    • fr blanchiment sucr√©, n m
    • it efflorescenza dello zucchero, n f
    • en sugar bloom, n
    • en sugar blooming, n
    • de Zuckerreif, n m

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria aliment√†ria>

    Aflorament produ√Įt per una recristal¬∑litzaci√≥ del sucre, despr√©s que s'hagi dissolt i despla√ßat des de l'interior a la superf√≠cie com a conseq√ľ√®ncia d'un exc√©s d'humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rug√≥s.

    Nota: 1. La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

    S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sin√≤nims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

    ¬∑s√≥n formes ling√ľ√≠sticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acci√≥ i efecte d'aflorar", i aflorar √©s "Una planta, una roca, un estrat, una subst√†ncia mineral, apuntar, apar√®ixer a flor de terra"), el qual, per extensi√≥ de significat, s'adequa b√© al concepte i pot designar tant el proc√©s d'alteraci√≥ de la xocolata com el resultat d'aquest proc√©s;

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ¬∑si b√© no s√≥n estrictament calcs de l'angl√®s,(1) segueixen el paral¬∑lelisme de les denominacions angleses, tamb√© creades sobre el substantiu flor (bloom, en angl√®s) i d'algunes formes documentades en altres lleng√ľes (eflorescencia, en castell√†; efflorescenza, en itali√†);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

    ·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteraci√≥ o de sublimaci√≥ de diversos minerals que formen una efloresc√®ncia o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pru√Įna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superf√≠cie de certs l√≠quids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superf√≠cie exterior d'una pell adobada."

    ·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

    ·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

    ·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, s√≥n les seg√ľents:

    ·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

    ·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

    ¬∑emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres lleng√ľes es documenten designacions an√†logues, per√≤ s√≥n formes poc precises;

    ·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

    ·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
    -d'acord amb l'opini√≥ majorit√†ria dels especialistes i amb els usos en altres lleng√ľes-, per denominacions amb formants populars.

    Tamb√© s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest proc√©s d'alteraci√≥, les formes gebre (paral¬∑lela al franc√®s givre) i pru√Įna (calc de pruine, tamb√© del franc√®s), per√≤ s'han descartat en favor de flor, que √©s una forma que ja t√© √ļs.

    (1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

    (2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."


    [Acta 619, 31 de març de 2017]

       
  • 208690   Zuckerung ÔĽŅ <Vinificaci√≥. Enologia> Zuckerung
     
       
    • xaptalitzaci√≥, n f
    • es azucarado en seco
    • es chaptalizaci√≥n
    • fr chaptalisation
    • fr sucrage
    • it zuccheraggio
    • en chaptalization
    • en sugar addition
    • de Chaptalisieren
    • de Zuckerung

    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir sucre o determinats substituts del sucre al most, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

       
  • 255342   Zugzwang ÔĽŅ <Esports > Escacs> Zugzwang
     
       
    • atzucac, n m
    • es zugzwang
    • fr zugzwang
    • en zugzwang
    • de Zugzwang

    <Esports > Escacs>

    Situació en què qualsevol moviment que faci el jugador implica un afebliment de la seva posició.

       
  • 208699   zusammenbrechen ÔĽŅ <Construcci√≥> zusammenbrechen
     
       
    • col¬∑lapsar, v intr
    • es colapsar
    • fr affaisser, s'
    • fr d√©former, se
    • fr effondrer, s'
    • en collapse, to
    • de zusammenbrechen

    <Construcció>

    Deformar-se, una estructura, fins a un punt cr√≠tic, de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseq√ľ√®ncia d'un pes excessiu o d'una deformaci√≥ dels materials que la constitueixen.

       
  • 208698   Zusammenbruch ÔĽŅ <Construcci√≥> Zusammenbruch
     
       
    • col¬∑lapse, n m
    • es colapso
    • fr affaissement
    • fr d√©formation
    • fr effondrement
    • it collasso
    • en collapse
    • de Kollaps
    • de Zusammenbruch

    <Construcció>

    Deformaci√≥ d'una estructura fins a un punt cr√≠tic, de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseq√ľ√®ncia d'un pes excessiu o d'una deformaci√≥ dels materials que la constitueixen.

       
  • 206597   Zwanzigzeitschliff ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> Zwanzigzeitschliff
     
       
    • talla Jubileu, n f
    • talla segle XX, n f sin. compl.
    • es talla Jubileo
    • es talla siglo XX
    • fr taille Jubil√©e
    • fr taille si√®cle XX
    • it taglio Giubileo
    • it taglio secolo XX
    • en Jubilee cut
    • en twentieth century cut
    • de Jubil√§umsschliff
    • de Zwanzigzeitschliff

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Variant de la talla brillant, amb 16 facetes quadrangulars i 32 de triangulars a la corona, i 16 facetes pentagonals, 16 de quadrangulars i 8 d'hexagonals allargades a la culata.

    Nota: La denominació talla Jubileu prové del fet que la talla va ser creada el 1897, l'any del jubileu de la reina Victòria d'Anglaterra.

    Nota: La talla Jubileu no té la faceta de la taula.