termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 2897895   a posteriori probability  <Matemàtiques > Estadística> a posteriori probability
     
       
    • probabilitat a posteriori, n f
    • es probabilidad a posteriori, n f
    • fr probabilité a posteriori, n f
    • it probabilità a posteriori, n f
    • pt probabilidade a posteriori, n f
    • en a posteriori probability, n
    • en posterior probability, n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Probabilitat obtinguda tenint en compte la probabilitat a priori i dades informatives addicionals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació dels termes inferència bayesiana, probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (sin. fórmula de Bayes):

    S'aprova el terme inferència bayesiana, juntament amb els termes semànticament relacionats probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (amb el sinònim fórmula de Bayes), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;

    ·són lingüísticament adequades:

    -a inferència bayesiana l'adjectiu bayesià -ana prové del cognom Bayes, de Thomas Bayes (1701-1761), matemàtic anglès creador del teorema de Bayes, que ha donat lloc a la regla de Bayes, en què es basa aquest tipus d'inferència; és, doncs, un derivat antroponímic anàleg a altres adjectius de la llengua, com ara maragallià (de Maragall), wagnerià (de Wagner) o keynesià (de Keynes);

    -a probabilitat a priori i probabilitat a posteriori s'utilitzen, d'altra banda, les expressions llatines a priori ("Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets" i "Que no prové de l'experiència, que no es basa en l'experiència") i a posteriori ("Basant-se en els fets observats, en les dades de l'experiència" i "Que prové de l'experiència, que es basa en l'experiència"), respectivament, totes dues ja recollides al diccionari normatiu.

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta la forma inferència de Bayes perquè no té ús.

    [Acta 571, 6 de març de 2014]

       
  • 2897896   a priori probability  <Matemàtiques > Estadística> a priori probability
     
       
    • probabilitat a priori, n f
    • es probabilidad a priori, n f
    • fr probabilité a priori, n f
    • it probabilità a priori, n f
    • pt probabilidade a priori, n f
    • en a priori probability, n
    • en prior probability, n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Probabilitat obtinguda tenint en compte únicament dades històriques o fets subjectius.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació dels termes inferència bayesiana, probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (sin. fórmula de Bayes):

    S'aprova el terme inferència bayesiana, juntament amb els termes semànticament relacionats probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (amb el sinònim fórmula de Bayes), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;

    ·són lingüísticament adequades:

    -a inferència bayesiana l'adjectiu bayesià -ana prové del cognom Bayes, de Thomas Bayes (1701-1761), matemàtic anglès creador del teorema de Bayes, que ha donat lloc a la regla de Bayes, en què es basa aquest tipus d'inferència; és, doncs, un derivat antroponímic anàleg a altres adjectius de la llengua, com ara maragallià (de Maragall), wagnerià (de Wagner) o keynesià (de Keynes);

    -a probabilitat a priori i probabilitat a posteriori s'utilitzen, d'altra banda, les expressions llatines a priori ("Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets" i "Que no prové de l'experiència, que no es basa en l'experiència") i a posteriori ("Basant-se en els fets observats, en les dades de l'experiència" i "Que prové de l'experiència, que es basa en l'experiència"), respectivament, totes dues ja recollides al diccionari normatiu.

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta la forma inferència de Bayes perquè no té ús.

    [Acta 571, 6 de març de 2014]

       
  • 3541965   A/B split test  <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> A/B split test
     
       
    • test A/B, n m
    • es prueba A/B, n f
    • es test A/B, n m
    • fr test A/B, n m
    • en A/B split test, n
    • en A/B test, n
    • en split test, n
    • en split-run test, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Test consistent a publicar simultàniament dues versions d'un mateix element digital, sovint un lloc web o una aplicació, a fi de comprovar quina de les dues funciona més bé a partir de les dades de comportament dels usuaris que hi accedeixen, que són redistribuïts de manera aleatòria i proporcional entre les dues versions.

    Nota: 1. Les dades de comportament dels usuaris tingudes en compte en el test A/B poden ser, entre d'altres, el nombre de visites o de descàrregues de cada versió, el nombre de registres de nous usuaris en cada versió, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme test A/B:

    S'aprova la denominació test A/B, calc de l'anglès A/B test, pels motius següents:

    ·és una forma catalana alternativa a la designació anglesa, força estesa dins el sector;

    ·és lingüísticament adequada, creada a partir del substantiu d'origen anglès test, recollit ja al diccionari normatiu amb el sentit de 'prova', i el complement A/B, referit a les dues versions de l'element digital (la versió A i la versió B) que s'analitzen en aquest tipus de prova;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions del mateix àmbit, on la forma test està plenament implantada (test publicitari, test de producte, pretest, posttest, etc.);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma prova A/B, malgrat que seria també adequada, perquè els especialistes asseguren que en aquest sector test és un substantiu molt més usat.

    Es descarta la forma test bivariable, plantejada per similitud amb la forma de l'àmbit de l'estadística anàlisi bivariable, que designa l'anàlisi estadística simultània de dues variables, perquè els especialistes asseguren que no té ús.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]

       
  • 3541965   A/B test  <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització> A/B test
     
       
    • test A/B, n m
    • es prueba A/B, n f
    • es test A/B, n m
    • fr test A/B, n m
    • en A/B split test, n
    • en A/B test, n
    • en split test, n
    • en split-run test, n

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Màrqueting. Comercialització>

    Test consistent a publicar simultàniament dues versions d'un mateix element digital, sovint un lloc web o una aplicació, a fi de comprovar quina de les dues funciona més bé a partir de les dades de comportament dels usuaris que hi accedeixen, que són redistribuïts de manera aleatòria i proporcional entre les dues versions.

    Nota: 1. Les dades de comportament dels usuaris tingudes en compte en el test A/B poden ser, entre d'altres, el nombre de visites o de descàrregues de cada versió, el nombre de registres de nous usuaris en cada versió, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme test A/B:

    S'aprova la denominació test A/B, calc de l'anglès A/B test, pels motius següents:

    ·és una forma catalana alternativa a la designació anglesa, força estesa dins el sector;

    ·és lingüísticament adequada, creada a partir del substantiu d'origen anglès test, recollit ja al diccionari normatiu amb el sentit de 'prova', i el complement A/B, referit a les dues versions de l'element digital (la versió A i la versió B) que s'analitzen en aquest tipus de prova;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions del mateix àmbit, on la forma test està plenament implantada (test publicitari, test de producte, pretest, posttest, etc.);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la forma prova A/B, malgrat que seria també adequada, perquè els especialistes asseguren que en aquest sector test és un substantiu molt més usat.

    Es descarta la forma test bivariable, plantejada per similitud amb la forma de l'àmbit de l'estadística anàlisi bivariable, que designa l'anàlisi estadística simultània de dues variables, perquè els especialistes asseguren que no té ús.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]

       
  • 3286092   α-Centaurids  <Ciències de la Terra > Astronomia> α-Centaurids
     
       
    • α-Centàurids, n m pl
    • alfa-Centàurids, n m pl sin. compl.
    • es α-Centáuridas, n f pl
    • es Alfa Centáuridas, n f pl
    • fr α-Centaurides, n f pl
    • fr Alpha Centaurides, n f pl
    • en α-Centaurids, n pl
    • en alpha Centaurids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d'activitat al voltant del 8 de febrer.

    Nota: Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 3286093   α-Scorpiids  <Ciències de la Terra > Astronomia> α-Scorpiids
     
       
    • α-Escòrpids, n m pl
    • alfa-Escòrpids, n m pl sin. compl.
    • es α-Escórpidas, n f pl
    • es Alfa Escórpidas, n f pl
    • fr α-Scorpiides, n f pl
    • fr Alpha Scorpiides, n f pl
    • en α-Scorpiids, n pl
    • en alpha Scorpiids, n pl

    <Ciències de la Terra > Astronomia>

    Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de l'Escorpió, que té lloc anualment des de finals d'abril fins a finals de maig, amb el pic d'activitat al voltant del 16 de maig.

    Nota: 1. El cos progenitor dels α-Escòrpids és probablement l'asteroide 2004 BZ74.

    Nota: 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).

       
  • 252375   abandoned industrial zone  <Construcció > Urbanisme> abandoned industrial zone
     
       
    • erm industrial, n m
    • es baldío industrial
    • fr friche industrielle
    • en abandoned industrial zone
    • en vacant industrial land
    • de aufgegebenes Industriegebiet
    • de verlassenes Fabrikgelände

    <Construcció > Urbanisme>

    Terreny en un medi urbà que ha quedat abandonat com a resultat de la demolició o l'abandonament d'una construcció d'ús industrial.

       
  • 481362   abandonware  <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs> abandonware
     
       
    • programari descatalogat, n m
    • es abandonware
    • es software abandonado
    • fr abandogiciel
    • fr abandongiciel
    • fr logiciel abandonné
    • fr logiciel orphelin
    • en abandonware
    • en discontinued software
    • de Abandonware

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Programari antic, generalment un videojoc, que ha deixat de comercialitzar-se des de fa anys, però que pot descarregar-se per Internet i executar-se per mitjà d'un emulador.

       
  • 205184   abend  <Informàtica > Programari> abend
     
       
    • fi anormal, n f
    • es fin anormal
    • es parada anormal
    • fr arrêt anormal
    • fr fin anormale
    • en abend
    • en abnormal end
    • en abnormal termination

    <Informàtica > Programari>

    Interrupció anòmala del procés d'un programa per causes imprevistes.

       
  • 205184   abnormal end  <Informàtica > Programari> abnormal end
     
       
    • fi anormal, n f
    • es fin anormal
    • es parada anormal
    • fr arrêt anormal
    • fr fin anormale
    • en abend
    • en abnormal end
    • en abnormal termination

    <Informàtica > Programari>

    Interrupció anòmala del procés d'un programa per causes imprevistes.