termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208420   autoinduction ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> autoinduction
     
       
    • percepci√≥ de qu√≤rum, n f
    • es percepci√≥n de qu√≥rum
    • es quorum sensing
    • fr d√©tection du quorum
    • fr perception du quorum
    • en autoinduction
    • en quorum sensing

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

    Modalitat de comunicació intercel·lular bacteriana en què es produeix una resposta fixada genèticament quan la densitat de bacteris d'un cert tipus arriba a un valor crític.

       
  • 2897852   autolunge ÔĽŅ <Arts > Circ> autolunge
     
       
    • autolonja, n f
    • es autoloncha, n f
    • fr autolonge, n f
    • en autolunge, n

    <Arts > Circ>

    Lonja sense politges, generalment amb una part elàstica, en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix i no és controlat per cap tècnic, que s'utilitza especialment en l'execució d'acrobàcies aèries.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:

    S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfol√≤gicament i fon√®ticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ¬∑els manlleus francesos s√≥n les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que s√≥n formes molt consolidades en circ i dif√≠cilment substitu√Įbles per altres solucions;

    ¬∑les formes aprovades, amb j, per b√© que no reflecteixen la pron√ļncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptaci√≥ catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral¬∑lelisme d'altres denominacions d'origen franc√®s ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influ√®ncia de l'adaptaci√≥ castellana loncha;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© es documenten els manlleus francesos adaptats a les caracter√≠stiques fon√®tiques de la llengua d'arribada (loncha en castell√†; longia en itali√†; lunge en angl√®s);

    ¬∑tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren m√©s factible for√ßar un canvi de pron√ļncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.

    Les formes cabestre i ronsal -calcs del franc√®s longe (de long 'llarg'), que designa origin√†riament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perqu√® no tenen √ļs, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majorit√†riament descartades pels especialistes.

    Tamb√© s'han desestimat, per manca d'√ļs o per imprecisi√≥, les formes arn√®s (no s'identifica amb una lonja, sin√≥ amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.

    Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista ling√ľ√≠stic) perqu√® la forma amb el sufix -dor |-dora t√© m√©s √ļs. Tamb√© s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
    tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.

    [Acta 568, 19 de desembre de 2013]

       
  • 399074   automated order entry system ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> automated order entry system
     
       
    • sistema de gesti√≥ d'ordres, n m
    • SGO, n m sigla
    • es routing de √≥rdenes
    • es sistema de gesti√≥n de √≥rdenes
    • es SGO sigla
    • fr routage des ordres
    • fr syst√®me d'acheminement des ordres
    • en automated order entry system
    • en order management system
    • en order routing system

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Sistema electrònic que permet la recepció i la transmissió immediata al mercat de les ordres rebudes per a la contractació i la confirmació posterior a l'ordenant.

       
  • 294847   automatic ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Futbol americ√†> automatic
     
       
    • audible, n m
    • es audible
    • fr audible
    • en audible
    • en automatic

    <Esport > Esports de pilota > Futbol americà>

    Canvi de tàctica que el quarterback transmet en forma de senya als companys just abans d'iniciar una jugada, quan creu que la defensa contrària ha endevinat l'estratègia que volien posar en pràctica.

       
  • 320239   automatic phasing ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies> automatic phasing
     
       
    • autofasatge, n m
    • fr autophasage
    • fr mise en phase automatique
    • en automatic phasing
    • en autophasing

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>

    Acció per la qual un accelerador de partícules sintonitza automàticament tots els seus elements de manera que funcionin en fase.

       
  • 399017   automatic pinsetter ÔĽŅ <Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling> automatic pinsetter
     
       
    • m√†quina de plantar, n f
    • plantadora, n f sin. compl.
    • es m√°quina plantadora
    • fr planteur automatique
    • fr planteuse
    • fr planteuse-d√©blayeuse
    • en automatic pinsetter
    • en pin setting machine
    • en pinsetter
    • en pinspotter

    <Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

    Màquina que torna a posar dretes i en el lloc adequat les bitlles per permetre un nou llançament.

       
  • 320240   autonomation ÔĽŅ <Empresa > Administraci√≥ i direcci√≥ d'empreses > Producci√≥> autonomation
     
       
    • autonomaci√≥, n f
    • jidoka, n m sin. compl.
    • es autonomaci√≥n, n f
    • es jidoka
    • fr autonomation, n f
    • fr jidoka, n m
    • it autonomazione
    • it jidoka
    • pt autonoma√ß√£o
    • pt jidoka
    • en autonomation
    • en jidoka

    <Empresa > Administració i direcció d'empreses > Producció>

    Incorporació en els sistemes de fabricació automàtica de dispositius de control intel·ligents que permeten aturar la producció en cas d'incident, ja sigui de manera totalment automàtica o bé amb la intervenció d'operaris.

       
  • 4052782   autonomous sensory meridian response ÔĽŅ <Antropologia > Sexualitat. Erotisme> autonomous sensory meridian response
     
       
    • orgasme cerebral, n m
    • resposta sensorial meridiana aut√≤noma, n f sin. compl.
    • RSMA, n f sigla
    • es orgasmo cerebral, n m
    • es respuesta sensorial meridiana aut√≥noma, n f
    • es RSMA, n m sigla
    • fr orgasme c√©r√©bral, n m
    • fr ASMR, n m sigla
    • en autonomous sensory meridian response, n
    • en brain orgasm, n
    • en braingasm, n
    • en ASMR, n sigla

    <Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

    Conjunt de sensacions plaents que s'experimenten com a conseq√ľ√®ncia d'una estimulaci√≥ suau.

    Nota: 1. Les sensacions plaents poden consistir en pessigolleig, relaxaci√≥, serenor, endormiscament, etc., i els est√≠muls poden ser xiuxiueigs, sospirs, un to de veu suau, m√ļsica ambiental, imatges de vida quotidiana, etc.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme orgasme cerebral (sin. compl. resposta sensorial meridiana autònoma; sigla RSMA):

    S'aproven les denominacions orgasme cerebral i, com a sin√≤nim complementari, resposta sensorial meridiana aut√≤noma, juntament amb la sigla RSMA, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a orgasme cerebral i resposta sensorial meridiana autònoma, calcs de les formes angleses brain orgasm i autonomous sensory merdian response, respectivament,

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquest concepte: resposta sensorial meridiana autònoma és un calc de la forma anglesa d'autor(1) autonomous sensory merdian response, i orgasme cerebral és un calc de brain orgasm, forma amb què també es coneix en anglès el concepte;

    ·els especialistes hi donen el vistiplau i confirmen que són les designacions habituals;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les formes calcades de l'angl√®s.

    Pel que fa a la sigla, s'opta per la forma corresponent a la denominaci√≥ catalana, tot i que la sigla anglesa (ASMR) t√© for√ßa √ļs, perqu√® es documenta i t√© el vistiplau dels especialistes.

    Entre orgasme cerebral i orgasme mental, es prefereix orgasme cerebral, perqu√® remet a la idea de resposta f√≠sica (no √ļnicament ps√≠quica, com mental) a uns est√≠muls i, per tant, es creu que s'adequa m√©s b√© al concepte.

    (1) Segons diverses fonts, és una denominació encunyada l'any 2010 per la nord-americana Jennifer Allen, en el marc d'un grup de Facebook sobre aquesta resposta sensorial.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]

       
  • 320239   autophasing ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies> autophasing
     
       
    • autofasatge, n m
    • fr autophasage
    • fr mise en phase automatique
    • en automatic phasing
    • en autophasing

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>

    Acció per la qual un accelerador de partícules sintonitza automàticament tots els seus elements de manera que funcionin en fase.

       
  • 2898090   autumn ringlet ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> autumn ringlet
     
       
    • muntanyesa tardana, n f
    • er√®bia tardana, n f sin. compl.
    • es monta√Īesa convexa, n f
    • fr moir√© automnal, n m
    • en autumn ringlet, n
    • nc Erebia neoridas

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Erebia

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).