termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208923   buried lie ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> buried lie
     
       
    • situaci√≥ d'ou ferrat, n f
    • es huevo frito
    • es lie de huevo frito
    • fr position en nid
    • en buried lie
    • en fried egg
    • en fried egg lie

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Situaci√≥ de la bola parcialment enfonsada en l'arena d'un b√ļnquer.

       
  • 206561   buried soil ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> buried soil
     
       
    • s√≤l enterrat, n m
    • es suelo enterrado
    • fr sol enfoui
    • fr sol enterr√©
    • en buried soil
    • de begrabener Boden

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Sòl cobert per un sediment qualsevol, que ha deixat de ser funcional.

    Formes desestimades
    paleosol, n m

       
  • 206280   burmite ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> burmite
     
       
    • burmita, n f
    • es burmita
    • fr burmite
    • it burmite
    • en burmite
    • de Burmit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Varietat d'ambre que es troba a Birmània.

    Nota: La denominació deriva del topònim Birmània (en anglès, Burma), país del qual procedeix.

    Nota: La burmita és un ambre del període eocè.

       
  • 2231219   burn-out ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> burn-out
     
       
    • devorat -ada, adj
    • devor√©, adj
    • es devorado
    • es devor√©
    • fr d√©vor√©
    • en burn-out
    • en burn-out print

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Dit del teixit que ha estat sotmès a devoratge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del franc√®s d√©vorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del franc√®s d√©vor√©) i devor√© (manlleu adaptat del franc√®s), com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a devoratge,

    ¬∑tot i que no t√© gaire √ļs, √©s una designaci√≥ molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta t√®cnica d'estampaci√≥ (devorat i devor√©) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, √©s una forma adequada, derivada del verb devorar (perqu√® la pasta devora, √©s a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en catal√† en la creaci√≥ de noms referits a processos t√®cnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopci√≥ del manlleu d√©vorage perqu√® no t√© cap √ļs en catal√†.

    Tamb√© es descarta la forma devorat (substantivaci√≥ del participi mascul√≠ de devorar) com a designaci√≥ del tipus d'estampaci√≥, malgrat que t√© √ļs, perqu√®, com a nom de t√®cnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista ling√ľ√≠stic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la t√®cnica.

    Tamb√© es desestima la forma devor√© com a nom de la t√®cnica, malgrat que t√© √ļs, perqu√® devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'√†mbit t√®xtil d'adjectius o participis del franc√®s (com √©s el cas de d√©vor√©) que hagin passat a designar en catal√† un proc√©s o una t√®cnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]

       
  • 2231219   burn-out print ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> burn-out print
     
       
    • devorat -ada, adj
    • devor√©, adj
    • es devorado
    • es devor√©
    • fr d√©vor√©
    • en burn-out
    • en burn-out print

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Dit del teixit que ha estat sotmès a devoratge.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del franc√®s d√©vorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del franc√®s d√©vor√©) i devor√© (manlleu adaptat del franc√®s), com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a devoratge,

    ¬∑tot i que no t√© gaire √ļs, √©s una designaci√≥ molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta t√®cnica d'estampaci√≥ (devorat i devor√©) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, √©s una forma adequada, derivada del verb devorar (perqu√® la pasta devora, √©s a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en catal√† en la creaci√≥ de noms referits a processos t√®cnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopci√≥ del manlleu d√©vorage perqu√® no t√© cap √ļs en catal√†.

    Tamb√© es descarta la forma devorat (substantivaci√≥ del participi mascul√≠ de devorar) com a designaci√≥ del tipus d'estampaci√≥, malgrat que t√© √ļs, perqu√®, com a nom de t√®cnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista ling√ľ√≠stic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la t√®cnica.

    Tamb√© es desestima la forma devor√© com a nom de la t√®cnica, malgrat que t√© √ļs, perqu√® devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'√†mbit t√®xtil d'adjectius o participis del franc√®s (com √©s el cas de d√©vor√©) que hagin passat a designar en catal√† un proc√©s o una t√®cnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]

       
  • 2231220   burn-out printing ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> burn-out printing
     
       
    • devoratge, n m
    • es devorado
    • es devor√©
    • fr d√©vorage
    • fr impression au d√©vorant
    • fr impression par d√©vorage
    • en burn-out printing
    • en burning-out
    • en burnt-out printing

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Mètode d'estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l'aplicació d'una pasta química que, quan s'escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del franc√®s d√©vorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del franc√®s d√©vor√©) i devor√© (manlleu adaptat del franc√®s), com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a devoratge,

    ¬∑tot i que no t√© gaire √ļs, √©s una designaci√≥ molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta t√®cnica d'estampaci√≥ (devorat i devor√©) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, √©s una forma adequada, derivada del verb devorar (perqu√® la pasta devora, √©s a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en catal√† en la creaci√≥ de noms referits a processos t√®cnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopci√≥ del manlleu d√©vorage perqu√® no t√© cap √ļs en catal√†.

    Tamb√© es descarta la forma devorat (substantivaci√≥ del participi mascul√≠ de devorar) com a designaci√≥ del tipus d'estampaci√≥, malgrat que t√© √ļs, perqu√®, com a nom de t√®cnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista ling√ľ√≠stic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la t√®cnica.

    Tamb√© es desestima la forma devor√© com a nom de la t√®cnica, malgrat que t√© √ļs, perqu√® devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'√†mbit t√®xtil d'adjectius o participis del franc√®s (com √©s el cas de d√©vor√©) que hagin passat a designar en catal√† un proc√©s o una t√®cnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]

       
  • 208407   burner ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Arts > Escultura> burner
     
       
    • peveter, n m
    • timiat√®rion, n m sin. compl.
    • es pebetero
    • es thymiaterion
    • es timiaterio
    • en burner
    • en thymiaterion

    <Història > Arqueologia> , <Arts > Escultura>

    Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.

       
  • 205801   burning cost ÔĽŅ <Economia > Assegurances> burning cost
     
       
    • taxa b√ļrning, n f
    • es burning cost
    • es coste por incendio
    • fr taux de flambage
    • en burning cost

    <Economia > Assegurances>

    Taxa que resulta de dividir les primes que ha cobrat durant diversos anys l'assegurador directe per l'import dels sinistres que durant aquests anys haurien anat a càrrec del reassegurador, que serveix per a calcular la prima d'un contracte de reassegurança d'excés de pèrdues.

       
  • 2231220   burning-out ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits> burning-out
     
       
    • devoratge, n m
    • es devorado
    • es devor√©
    • fr d√©vorage
    • fr impression au d√©vorant
    • fr impression par d√©vorage
    • en burn-out printing
    • en burning-out
    • en burnt-out printing

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Teixits>

    Mètode d'estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l'aplicació d'una pasta química que, quan s'escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes devoratge i devorat -ada (sin. devoré):

    S'aprova el terme devoratge, calc del franc√®s d√©vorage, i les formes relacionades devorat -ada (calc del franc√®s d√©vor√©) i devor√© (manlleu adaptat del franc√®s), com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a devoratge,

    ¬∑tot i que no t√© gaire √ļs, √©s una designaci√≥ molt propera formalment a les formes utilitzades habitualment pels especialistes per a designar aquesta t√®cnica d'estampaci√≥ (devorat i devor√©) i, per tant, s'identifica sense cap dificultat amb el concepte;

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, √©s una forma adequada, derivada del verb devorar (perqu√® la pasta devora, √©s a dir, es menja les fibres del teixit) a partir del sufix -atge, molt productiu en catal√† en la creaci√≥ de noms referits a processos t√®cnics;

    ·segueix el mateix patró de formació de moltes altres denominacions de l'àmbit tèxtil ja recollides al diccionari normatiu, com ara amalgamatge, batanatge, decatissatge, ensimatge, flocatge, maçolatge, organdisatge, tondosatge o tricotatge;

    ·té el suport d'alguns especialistes del sector.


    Quant als adjectius devoré i devorat,

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a qualificar els teixits sotmesos a aquest tipus d'estampació;

    ·el manlleu adaptat devoré és anàleg a brillanté, canalé, glacé, granité, lamé, piqué, sargé o xiné, formes ja normatives (substantius, en aquest cas), adaptades igualment del francès, que designen tipus de teixits;

    ·devorat és l'adjectiu lògic emparentat amb devoratge, a partir del verb devorar;

    ·totes dues formes tenen l'aval dels especialistes.

    Es desestima l'adopci√≥ del manlleu d√©vorage perqu√® no t√© cap √ļs en catal√†.

    Tamb√© es descarta la forma devorat (substantivaci√≥ del participi mascul√≠ de devorar) com a designaci√≥ del tipus d'estampaci√≥, malgrat que t√© √ļs, perqu√®, com a nom de t√®cnica, devoratge es considera preferible des del punt de vista ling√ľ√≠stic; devorat es considera una forma adequada, en canvi, referida al resultat o a l'efecte obtingut de la t√®cnica.

    Tamb√© es desestima la forma devor√© com a nom de la t√®cnica, malgrat que t√© √ļs, perqu√® devoratge es considera preferible. De fet, no s'han trobat precedents en l'√†mbit t√®xtil d'adjectius o participis del franc√®s (com √©s el cas de d√©vor√©) que hagin passat a designar en catal√† un proc√©s o una t√®cnica.

    [Acta 542, 23 de febrer de 2012]

       
  • 208649   burnout syndrome ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Patologia general> , <Psicologia> burnout syndrome
     
       
    • s√≠ndrome d'esgotament professional, n f
    • s√≠ndrome del cremat, n f sin. compl.
    • es sentimiento de quemado
    • es s√≠ndrome de desgaste profesional
    • es s√≠ndrome de estar quemado
    • fr syndrome d'√©puisement professionnel
    • en burnout syndrome

    <Ciències de la salut > Patologia general> , <Psicologia>

    Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.