termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 294973   C ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Futbol americ√†> C
     
       
    • central, n m, f
    • es centro
    • fr centre
    • en C
    • en center

    <Esports > Esports de pilota > Futbol americà>

    Jugador que s'encarrega de fer l'esnap i posteriorment de fer accions de bloqueig, que se situa al mig de la línia ofensiva.

       
  • 2664079   c quark ÔĽŅ <F√≠sica > F√≠sica de la radiaci√≥. F√≠sica d'altes energies > Part√≠cules elementals> c quark
     
       
    • quark c, n m
    • es quark c
    • es quark encanto
    • fr quark c
    • fr quark charm
    • fr quark charm√©
    • en c quark
    • en charm quark
    • en charmed quark
    • sbl c

    <Física > Física de la radiació. Física d'altes energies > Partícules elementals>

    Quark de la segona generació, amb càrrega elèctrica +2/3 del valor absolut de la càrrega de l'electró i encant +1.

    Nota: El símbol c prové de la inicial de l'equivalent anglès charmed quark ('quark encantat').

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t:

    S'acorda de designar els diferents tipus de quarks seguint el patr√≥ sintagm√†tic "quark + s√≠mbol(1) del quark corresponent" i s'aproven, en conseq√ľ√®ncia, els termes quark u, quark d, quark s, quark c, quark b i quark t, pels motius seg√ľents:

    ·les formes resultants tenen ja tradició entre els especialistes i es documenten en nombrosos textos d'especialitat i fins i tot en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·el patró denominatiu utilitzat dona lloc a formes inequívoques, que s'identifiquen sense problema amb cadascun dels diferents quarks;

    ¬∑aquest patr√≥ √©s un dels que se segueixen tamb√© en les altres lleng√ľes, tant en altres lleng√ľes rom√†niques com en angl√®s;

    ·la solució té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    El Consell Supervisor fa notar que les lletres que constitueixen la segona part dels sintagmes aprovats aquí, corresponents al símbol dels quarks, són part indissociable de la denominació i, per tant, no s'han de compondre en lletra cursiva. En aquest sentit, poden considerar-se paral·lels a altres denominacions en la formació de les quals intervé algun tipus d'abreviació, com ara norma ISO o amplificador TWT.

    Es descarta l'adopció dels manlleus híbrids quark up, quark down, quark strange, quark charm, etc., perquè es considera innecessària.

    Es desestimen igualment els calcs de les designacions angleses completes (quark amunt, quark avall, quark estrany, quark encant, etc.), perquè tenen poca tradició i, en general, han estat bandejats per la majoria d'experts, que consideren que són solucions poc científiques i fins i tot confusionàries, tenint en compte que la inicial del nom català del quark no coincidiria amb la lletra del símbol corresponent.

    (1)El s√≠mbol de cada quark correspon a la inicial del nom angl√®s complet del quark en q√ľesti√≥: up (s√≠mbol u), down (s√≠mbol d), strange (s√≠mbol s), charm (s√≠mbol c), top o truth (s√≠mbol t) i bottom o beauty (s√≠mbol b).

    [Acta 549, 5 de juliol de 2012]

       
  • 205832   caatinga ÔĽŅ <Ci√®ncia forestal> caatinga
     
       
    • caatinga, n f
    • es caatinga
    • fr caatinga
    • en caatinga

    <Ciència forestal>

    Formació arbustiva i espinosa més o menys clara, pròpia de les terres semidesèrtiques subtropicals del nord-est del Brasil.

       
  • 2898102   cabbage butterfly ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> cabbage butterfly
     
       
    • papallona de la col, n f
    • blanca de la col, n f sin. compl.
    • es blanca de la col, n f
    • fr pi√©ride du chou, n f
    • it cavolaia, n f
    • it cavolaia maggiore, n f
    • it pieride del cavolo, n f
    • en cabbage butterfly, n
    • en cabbage white, n
    • en large white, n
    • nc Pieris brassicae, n f

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Pièrids > Pieris

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 2898102   cabbage white ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> cabbage white
     
       
    • papallona de la col, n f
    • blanca de la col, n f sin. compl.
    • es blanca de la col, n f
    • fr pi√©ride du chou, n f
    • it cavolaia, n f
    • it cavolaia maggiore, n f
    • it pieride del cavolo, n f
    • en cabbage butterfly, n
    • en cabbage white, n
    • en large white, n
    • nc Pieris brassicae, n f

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Pièrids > Pieris

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 3552948   Cabernet Franc ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep cabernet franc, amb els grans mitjans o petits, compactes i allargats.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominaci√≥ cabernet franc, manlleu del franc√®s, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ¬∑segons l'Organitzaci√≥ Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es mant√© en tots els pa√Įsos que cultiven aquesta varietat;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten, efectivament, denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552986   Cabernet Franc ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura>

    Cep originari de la regió occitana de Bordeus, vigorós.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominaci√≥ cabernet franc, manlleu del franc√®s, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ¬∑segons l'Organitzaci√≥ Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es mant√© en tots els pa√Įsos que cultiven aquesta varietat;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten, efectivament, denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3451455   Cabernet Franc ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> Cabernet Franc
     
       
    • cabernet franc, n m
    • es cabernet franc, n m
    • fr cabernet franc, n m
    • oc cabernet franc, n m
    • en Cabernet Franc, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm cabernet franc, amb cos i color, que se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet franc:

    S'aprova la denominaci√≥ cabernet franc, manlleu del franc√®s, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma documentada a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·la primera unitat del sintagma, cabernet (mot originari de la regió del Medòc, a Occitània, d'origen desconegut, possiblement relacionat amb el llatí caput 'cap'), ja es recull al diccionari normatiu (si bé referida al cabernet sauvignon);

    ¬∑segons l'Organitzaci√≥ Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet franc es mant√© en tots els pa√Įsos que cultiven aquesta varietat;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten, efectivament, denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552949   Cabernet Sauvignon ÔĽŅ <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificaci√≥. Enologia> Cabernet Sauvignon
     
       
    • cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
    • cabernet, n m sin. compl.
    • es cabernet sauvignon, n m
    • fr cabernet sauvignon, n m
    • oc cabernet sauvignon, n m
    • en Cabernet Sauvignon, n

    <Agricultura > Horticultura > Viticultura> , <Vinificació. Enologia>

    Ra√Įm negre produ√Įt pel cep cabernet sauvignon, mitj√†, irregular i amb els grans petits, esf√®rics i amb moltes llavors de gust amarg.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet sauvignon (sin. compl. cabernet):

    S'aprova la denominaci√≥ cabernet sauvignon, manlleu del franc√®s, com a sin√≤nim principal de la denominaci√≥ normativa cabernet (mot originari de la regi√≥ del Med√≤c, a Occit√†nia, possiblement relacionat amb el llat√≠ caput 'cap') pels motius seg√ľents:

    ·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

    ·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

    ¬∑segons l'Organitzaci√≥ Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es mant√© en tots els pa√Įsos en qu√® es cultiva aquesta varietat;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]

       
  • 3552987   Cabernet Sauvignon ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificaci√≥. Enologia> Cabernet Sauvignon
     
       
    • cabernet sauvignon [sauvignon: fr], n m
    • cabernet, n m sin. compl.
    • es cabernet sauvignon, n m
    • fr cabernet sauvignon, n m
    • oc cabernet sauvignon, n m
    • en Cabernet Sauvignon, n

    <Alimentació > Begudes > Vins. Caves> , <Vinificació. Enologia>

    Vi elaborat amb ra√Įm cabernet sauvignon, de color intens, ric en tanins, amb un grau alcoh√≤lic alt i una aroma intensa de fruita, que √©s idoni per a envellir i se sol utilitzar per a cupatges.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cabernet sauvignon (sin. compl. cabernet):

    S'aprova la denominaci√≥ cabernet sauvignon, manlleu del franc√®s, com a sin√≤nim principal de la denominaci√≥ normativa cabernet (mot originari de la regi√≥ del Med√≤c, a Occit√†nia, possiblement relacionat amb el llat√≠ caput 'cap') pels motius seg√ľents:

    ·la forma cabernet sauvignon es documenta a bastament en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple cabernet se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és cabernet sauvignon, tenint en compte que també hi ha el cabernet franc;

    ·els especialistes admeten, de tota manera, cabernet com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, al cabernet sauvignon.

    ¬∑segons l'Organitzaci√≥ Internacional de la Vinya i el Vi, el manlleu cabernet sauvignon es mant√© en tots els pa√Įsos en qu√® es cultiva aquesta varietat;

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenten denominacions an√†logues;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]