termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208202   damnatio memoriae ÔĽŅ <Hist√≤ria > Epigrafia. Paleografia> , <Hist√≤ria > Arqueologia> damnatio memoriae
     
       
    • damnatio memoriae [la], n m
    • es damnatio memoriae
    • en damnatio memoriae

    <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia>

    Part d'una inscripció romana cancel·lada per motius polítics o religiosos.

       
  • 2897954   Damon blue ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> Damon blue
     
       
    • blaveta de ratlla blanca, n f
    • es azul cintada, n f
    • fr sabl√© du sainfoin, n m
    • it milleocchi di Damone
    • en Damon blue, n
    • nc Polyommatus damon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Polyommatus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 208655   Danbo ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> Danbo
     
       
    • danbo, n m
    • es danbo
    • fr danbo
    • en Danbo

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i elàstica, presentat generalment amb forma rectangular, d'origen danès.

       
  • 3194544   dance ÔĽŅ <M√ļsica> dance
     
       
    • dance [en], n m
    • m√ļsica dance [dance: en], n f sin. compl.
    • es dance, n m
    • fr dance, n f
    • fr dance music, n f
    • en dance, n
    • en dance music, n
    • en electronic dance music, n
    • en EDM, n sigla

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball de discoteca originat als anys vuitanta del segle XX, que combina elements de diferents estils de m√ļsica electr√≤nica i es caracteritza per una pulsaci√≥ r√≠tmica repetitiva.

    Nota: 1. La denominació anglesa dance és una reducció de electronic dance music.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 295610   dance hold ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge art√≠stic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge art√≠stic> dance hold
     
       
    • presa de dansa, n f
    • fr prise de danse
    • en dance hold

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Manera d'estar agafats els integrants d'una parella de dansa.

       
  • 3194544   dance music ÔĽŅ <M√ļsica> dance music
     
       
    • dance [en], n m
    • m√ļsica dance [dance: en], n f sin. compl.
    • es dance, n m
    • fr dance, n f
    • fr dance music, n f
    • en dance, n
    • en dance music, n
    • en electronic dance music, n
    • en EDM, n sigla

    <M√ļsica>

    Estil musical de ball de discoteca originat als anys vuitanta del segle XX, que combina elements de diferents estils de m√ļsica electr√≤nica i es caracteritza per una pulsaci√≥ r√≠tmica repetitiva.

    Nota: 1. La denominació anglesa dance és una reducció de electronic dance music.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 309444   dance step ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge art√≠stic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge art√≠stic> dance step
     
       
    • pas de dansa, n m
    • es paso de danza
    • fr pas de danse
    • en dance step

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Qualsevol dels passos que executen els patinadors de dansa inspirats en els balls de saló.

       
  • 305928   danta ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> danta
     
       
    • kotib√©, n m
    • es kotib√©
    • fr kotib√©
    • en danta
    • de Kotib√©

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 305959   dao ÔĽŅ <Bot√†nica> dao
     
       
    • dao, n m
    • paldao, n m
    • es dao
    • es paldao
    • fr dao
    • fr paldao
    • en dao
    • en paldao
    • nc Dracontomelon dao

    <Botànica>

    Arbre de la família de les anacardiàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles esparses, compostes, de folíol terminal i coriàcies, amb inflorescències pèndules de flors hermafrodites, blanques i pedunculades, i el fruit carnós amb una llavor.

       
  • 3204839   dark caramel ÔĽŅ <Gastronomia > Procediments culinaris> dark caramel
     
       
    • sucre cremat, n m
    • es az√ļcar quemado, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel brun, n m
    • fr caramel fonc√©, n m
    • en burnt sugar, n
    • en dark caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocci√≥ d'un xarop entre 170 i 190¬ļC, en qu√® el xarop fa escuma a la superf√≠cie i el sucre perd el poder edulcorant.

    Nota: 1. El sucre cremat √©s l'√ļltim estadi de la cocci√≥ del sucre, previ a la carbonitzaci√≥.

    Nota: 2. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo oscuro o punto de crocante oscuro.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ¬∑s√≥n, majorit√†riament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista ling√ľ√≠stic (√©s el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocci√≥ d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovaci√≥ d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ¬∑s√≥n formes sovint paral¬∑leles a les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminol√≤giques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocci√≥ d'un xarop (√©s a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions nom√©s en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, per√≤, que la separaci√≥ en fitxes diferents pot facilitar l'acc√©s a la informaci√≥, que d'aquesta manera queda m√©s estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres lleng√ľes corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]