termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 208202   damnatio memoriae  <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia> damnatio memoriae
     
       
    • damnatio memoriae [la], n m
    • es damnatio memoriae
    • en damnatio memoriae

    <Història > Epigrafia. Paleografia> , <Història > Arqueologia>

    Part d'una inscripció romana cancel·lada per motius polítics o religiosos.

       
  • 2897954   Damon blue  <Zoologia > Insectes> Damon blue
     
       
    • blaveta de ratlla blanca, n f
    • es azul cintada, n f
    • fr sablé du sainfoin, n m
    • it milleocchi di Damone
    • en Damon blue, n
    • nc Polyommatus damon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Licènids > Polyommatus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 208655   Danbo  <Alimentació > Llet i derivats> Danbo
     
       
    • danbo, n m
    • es danbo
    • fr danbo
    • en Danbo

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i elàstica, presentat generalment amb forma rectangular, d'origen danès.

       
  • 3194544   dance  <Música> dance
     
       
    • dance [en], n m
    • música dance [dance: en], n f sin. compl.
    • es dance, n m
    • fr dance, n f
    • fr dance music, n f
    • en dance, n
    • en dance music, n
    • en electronic dance music, n
    • en EDM, n sigla

    <Música>

    Estil musical de ball de discoteca originat als anys vuitanta del segle XX, que combina elements de diferents estils de música electrònica i es caracteritza per una pulsació rítmica repetitiva.

    Nota: 1. La denominació anglesa dance és una reducció de electronic dance music.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 295610   dance hold  <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic> dance hold
     
       
    • presa de dansa, n f
    • fr prise de danse
    • en dance hold

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Manera d'estar agafats els integrants d'una parella de dansa.

       
  • 3194544   dance music  <Música> dance music
     
       
    • dance [en], n m
    • música dance [dance: en], n f sin. compl.
    • es dance, n m
    • fr dance, n f
    • fr dance music, n f
    • en dance, n
    • en dance music, n
    • en electronic dance music, n
    • en EDM, n sigla

    <Música>

    Estil musical de ball de discoteca originat als anys vuitanta del segle XX, que combina elements de diferents estils de música electrònica i es caracteritza per una pulsació rítmica repetitiva.

    Nota: 1. La denominació anglesa dance és una reducció de electronic dance music.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 309444   dance step  <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic> dance step
     
       
    • pas de dansa, n m
    • es paso de danza
    • fr pas de danse
    • en dance step

    <Esports > Esports d'hivern > Patinatge sobre gel > Patinatge artístic> , <Esports > Patinatge sobre rodes > Patinatge artístic>

    Qualsevol dels passos que executen els patinadors de dansa inspirats en els balls de saló.

       
  • 305928   danta  <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta> danta
     
       
    • kotibé, n m
    • es kotibé
    • fr kotibé
    • en danta
    • de Kotibé

    <Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

       
  • 305959   dao  <Botànica> dao
     
       
    • dao, n m
    • paldao, n m
    • es dao
    • es paldao
    • fr dao
    • fr paldao
    • en dao
    • en paldao
    • nc Dracontomelon dao

    <Botànica>

    Arbre de la família de les anacardiàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles esparses, compostes, de folíol terminal i coriàcies, amb inflorescències pèndules de flors hermafrodites, blanques i pedunculades, i el fruit carnós amb una llavor.

       
  • 3204839   dark caramel  <Gastronomia > Procediments culinaris> dark caramel
     
       
    • sucre cremat, n m
    • es azúcar quemado, n m
    • es punto de caramelo, n m
    • fr caramel brun, n m
    • fr caramel foncé, n m
    • en burnt sugar, n
    • en dark caramel, n

    <Gastronomia > Procediments culinaris>

    Punt de cocció d'un xarop entre 170 i 190ºC, en què el xarop fa escuma a la superfície i el sucre perd el poder edulcorant.

    Nota: 1. El sucre cremat és l'últim estadi de la cocció del sucre, previ a la carbonització.

    Nota: 2. En algunes obres de referència en castellà que segueixen la classificació tradicional francesa, es documenten com a equivalents castellans d'aquest punt de cocció les formes punto de caramelo oscuro o punto de crocante oscuro.

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de pastisseria procedents de la sessió de normalització del dia 10 de juny de 2015:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·es tracta, en tots els casos, de denominacions catalanes ja tradicionals i consolidades en l'àmbit;(1)

    ·són, majoritàriament, designacions descriptives dels conceptes i adequades des del punt de vista lingüístic (és el cas, per exemple, de les denominacions referents als punts de cocció d'un xarop, basades en el sistema tradicional de comprovació d'aquests diferents estadis);

    ·algunes denominacions (per exemple, empanissar, escala de Brix o castigar) ja es recullen en obres lexicogràfiques de referència en català;

    ·són formes sovint paral·leles a les denominacions utilitzades en altres llengües.

    El Consell Supervisor opta per recollir en fitxes terminològiques, separades dels conceptes superordinats corresponents, les denominacions de les subfases de cocció d'un xarop (és a dir, punt de fil fluix i punt de fil fort en fitxes separades de punt de fil; punt de bola fluix i punt de bola fort en fitxes separades de punt de bola, etc.), malgrat que els especialistes eren partidaris de recollir aquestes denominacions només en una nota, tenint en compte la dificultat d'establir fronteres clares entre unes subfases i unes altres. El Consell Supervisor fa notar, però, que la separació en fitxes diferents pot facilitar l'accés a la informació, que d'aquesta manera queda més estructurada, i, alhora, permet recollir els equivalents en altres llengües corresponents a aquestes subfases, molt presents en les fonts especialitzades.

    (1)Les denominacions referents als punts de cocció del sucre, per exemple, provenen del manual El formulario práctico del pastelero, de Ramon Vilardell Colomer i Josep Jornet, publicat per primera vegada el 1933 però editat diverses vegades i encara present a les llibreries. Malgrat que el text és en castellà, aquest manual es considera una referència també per a la terminologia catalana de l'àmbit.

    [Acta 592, 25 de juny de 2015]