termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 3172786   duo ÔĽŅ <Esports > Twirling> duo
     
       
    • parella, n f
    • duet, n m sin. compl.
    • duo, n m sin. compl.
    • es d√ļo, n m
    • es pareja, n f
    • fr duo, n m
    • en duet, n
    • en duo, n
    • en pair, n

    <Esports > Twirling>

    Disciplina de twirling practicada per dos twirlers alhora.

    Nota: 1. En la disciplina de parella els twirlers poden ser del mateix sexe o de sexe diferent.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majorit√†riament les denominacions acordades pels especialistes (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius seg√ľents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ¬∑la majoria de denominacions referides a elements o posicions s√≥n o b√© descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posici√≥ de descans, recepci√≥ cega, llan√ßament de rev√©s, simple horitzontal, simple vertical) o metaf√≤rica (br√®tzel o lla√ß, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o b√©, tal com passa en altres esports, provenen d'antrop√≤nims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes ling√ľ√≠sticament adequades;

    ¬∑nom√©s s'ha recorregut a manlleus o a calcs ling√ľ√≠sticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'√†mbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfact√≤ria per substituir-los (√©s el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, el Consell Supervisor ha proposat els canvis seg√ľents, en la majoria de casos avalats tamb√© posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]

       
  • 3063725   duplicating portfolio ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> duplicating portfolio
     
       
    • cartera r√®plica, n f
    • es cartera de r√©plica, n f
    • es cartera duplicada, n f
    • es cartera equivalente, n f
    • es cartera r√©plica, n f
    • es cartera replicante, n f
    • fr portefeuille de r√©plication, n m
    • fr portefeuille r√©plicatif, n m
    • it portafoglio replicante, n m
    • pt carteira replicante, n f
    • en duplicating portfolio, n
    • en replicating portfolio, n

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Cartera que reprodueix els valors que figuren en un índex borsari de referència i la seva ponderació.

    Nota: 1. El plural de cartera rèplica és carteres rèplica.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes replicar, replicació i cartera rèplica:

    S'aproven els termes replicar, replicaci√≥ i cartera r√®plica, tots tres calcs de l'angl√®s, pels motius seg√ľents:

    ·són formes molt conegudes dins l'àmbit de les finances i s'utilitzen amb normalitat entre els especialistes;

    ·tot i que són clarament d'influència anglesa, poden considerar-se també acceptables en català, tenint en compte alguns dels sentits ja normatius, normalitzats o recollits en obres referencials de rèplica i replicar, que remeten clarament a la mateixa idea de 'reproducció' a què remeten aquests termes de finances:

    oel diccionari normatiu, per exemple, recull rèplica com una "Reproducció d'una obra d'art feta pel mateix autor o supervisada per ell";

    orèplica és també un terme normalitzat ja pel Consell Supervisor en l'àmbit de la informàtica amb el sentit de "Conjunt de fitxers situats en un servidor que conté una còpia exacta de llocs web o d'altres servidors, per a facilitar-hi l'accés o agilitar-ne la consulta";

    oen l'àmbit de la biologia, finalment, és ben conegut el concepte de replicació del DNA, que fa referència al procés de síntesi pel qual una molècula de DNA es divideix en dues molècules filles idèntiques;

    ¬∑en les altres lleng√ľes rom√†niques tamb√© s'utilitzen les denominacions paral¬∑leles;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector, que asseguren que difícilment podran substituir-se per altres solucions.

    Es descarten les formes reproduir i reproducci√≥ (com a alternatives a replicar i replicaci√≥, respectivament) perqu√® no tenen √ļs. Tampoc tenen √ļs, amb el sentit de cartera r√®plica, cartera de reproducci√≥, cartera equivalent, cartera reprodu√Įda i reproducci√≥.

    Tamb√© s'han valorat les formes duplicar, duplicaci√≥ i cartera duplicada, i copiar, c√≤pia i cartera (de) c√≤pia, per√≤ igualment s'han descartat per manca d'√ļs i perqu√® els especialistes consideren que no s'ajusten amb exactitud als conceptes. Aix√≠, les carteres r√®plica, constru√Įdes segons diferents t√®cniques de gesti√≥, poden obtenir un resultat equivalent o molt semblant al de l'√≠ndex que emulen, per√≤ no s√≥n exactament iguals que aquest √≠ndex (√©s a dir, no en s√≥n duplicats ni c√≤pies exactes).

    [Acta 574, 8 de maig de 2014]

       
  • 204765   duplicatus ÔĽŅ <F√≠sica > Meteorologia> duplicatus
     
       
    • duplicatus, adj
    • es duplicatus
    • fr duplicatus
    • en duplicatus

    <Física > Meteorologia>

    Dit de la varietat de n√ļvol del g√®nere cirrus, cirroestratus, altoc√ļmulus, altoestratus o estratoc√ļmulus que forma capes de n√ļvols d'altituds similars i de vegades parcialment barrejades.

       
  • 208105   dupof passenger ÔĽŅ <Transports > Transport aeri> dupof passenger
     
       
    • passatger amb embarcament denegat | passatgera amb embarcament denegat, n m, f
    • es pasajero con embarque denegado
    • fr passager exc√©dentaire
    • fr passager refus√©
    • en denied boarding passenger
    • en dupof passenger
    • de nicht bef√∂rderter Passagier

    <Transports > Transport aeri>

    Passatger amb reserva confirmada en un vol a qui s'ha negat l'embarcament per una situació de sobrereserva.

       
  • 206274   durangite ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Mineralogia > Gemmologia> durangite
     
       
    • duranguita, n f
    • es durangita
    • fr durangite
    • it durangite
    • en durangite
    • de Durangit

    <Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

    Arseniat de sodi i alumini, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

    Nota: La denominació prové del lloc on va ser trobada, l'estat de Durango (Mèxic).

    Nota: √Čs de color groc i a vegades s'utilitza com a gemma.

       
  • 1534013   d√ľr√ľm ÔĽŅ <Gastronomia> d√ľr√ľm
     
       
    • durum, n m
    • es d√ľr√ľm
    • fr d√ľr√ľm
    • it d√ľr√ľm
    • en d√ľr√ľm

    <Gastronomia>

    Entrepà en forma de rotlle elaborat amb una base rodona i molt fina de pa alís amb la qual s'emboliquen ingredients diversos, generalment carn cuita i hortalisses crues, acompanyats sovint d'una salsa picant, típic de Turquia.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme durum:

    S'aprova el terme durum, adaptaci√≥ del manlleu turc d√ľr√ľm 'rotlle', pels motius seg√ľents:

    ·es tracta d'una adaptació molt simple, que s'allunya poc de la forma originària i que, per tant, permet identificar el concepte sense cap mena de problema;

    ¬∑ja t√© un cert √ļs.

    Es descarta l'adopci√≥ del manlleu perqu√® presenta una ortografia estranya en catal√†. El so [y] a qu√® correspon la √ľ en turc, d'altra banda, no existeix en catal√†.

    La forma d√ļrum, que tamb√© s'ha valorat, s'ha descartat perqu√®, segons els especialistes, durum reprodueix millor la pron√ļncia origin√†ria del mot.

       
  • 2898053   dusky grizzled skipper ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> dusky grizzled skipper
     
       
    • merlet alp√≠, n m
    • es ajedrezada oscura, n f
    • fr hesp√©rie du pas-d'√Ęne, n f
    • en dusky grizzled skipper, n
    • nc Pyrgus cacaliae

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 2898033   dusky heath ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> dusky heath
     
       
    • lleonada de garriga, n f
    • es velada de negro, n f
    • fr dor√©, n m
    • fr fadet des garrigues, n m
    • fr pal√©mon, n m
    • en dusky heath, n
    • nc Coenonympha dorus

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Coenonympha

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 2897969   dusky meadow brown ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> dusky meadow brown
     
       
    • bruna de muntanya, n f
    • es lobito, n f
    • fr lycaon, n m
    • fr misis, n m
    • it licaone, n f
    • en dusky meadow brown, n
    • nc Hyponephele lycaon

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Satirins > Hyponephele

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 3561830   dusky-legged guan ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> dusky-legged guan
     
       
    • guan camanegre, n m
    • es pava oscura, n f
    • fr p√©n√©lope yacouhou, n f
    • en dusky-legged guan, n
    • de Bronzeguan, n m
    • nc Penelope obscura

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope