termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 711257   E-neuron ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> , <Ci√®ncies de la salut > Fisiologia humana> E-neuron
     
       
    • neurona expirat√≤ria, n f
    • es neurona espiratoria
    • es neurona respiratoria E
    • es neurona respiratoria espiratoria
    • fr neurone expiratoire
    • en E-neuron
    • en expiratory neuron

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> , <Ciències de la salut > Fisiologia humana>

    Neurona dels centres respiratoris que incrementa la seva freq√ľ√®ncia de desc√†rrega durant la fase expirat√≤ria de la respiraci√≥.

       
  • 3559269   e-portfolio ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> e-portfolio
     
       
    • portafolis digital, n m
    • dossier digital, n m sin. compl.
    • es portafolio digital, n m
    • es portafolio electr√≥nico, n m
    • fr portefeuille √©lectronique, n m
    • fr portefeuille num√©rique, n m
    • fr portfolio √©lectronique, n m
    • fr portfolio num√©rique, n m
    • en computer-based portfolio, n
    • en digital portfolio, n
    • en e-portfolio, n
    • en electronic portfolio, n

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Portafolis constitu√Įt per documents que tenen un format digital.

    Nota: 1. Els documents d'un portafolis digital poden ser textos, imatges, animacions, fitxers d'àudio, fitxers de vídeo, pàgines web, blogs, etc.

    Nota: 2. El portafolis digital contribueix a la construcció de la identitat digital d'una persona des del punt de vista de les competències i de la formació.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes portafolis (sin. compl. dossier), portafolis d'aprenentatge (sin. compl. dossier d'aprenentatge), portafolis de docència (sin. compl. dossier de docència) i portafolis digital (sin. compl. dossier digital):


    Es revisa la decisi√≥ presa pel Consell Supervisor a la reuni√≥ n√ļm. 388, del 29 d'abril de 2004, sobre els termes anglesos student portfolio i teaching portfolio, en qu√® es van aprovar com a √ļniques denominacions catalanes equivalents dossier d'aprenentatge i dossier de doc√®ncia, respectivament, i s'acorda ara d'aprovar tamb√© com a denominacions catalanes possibles, amb categoria de denominacions principals, els calcs de l'angl√®s portafolis d'aprenentatge i portafolis de doc√®ncia. Tamb√© s'aproven les denominacions sem√†nticament relacionades portafolis (amb el sin√≤nim complementari dossier), que designa un concepte superordinat dels anteriors, i portafolis digital (amb el sin√≤nim complementari dossier digital).

    Els motius per a l'acceptaci√≥ de la forma portafolis, bandejada inicialment, s√≥n els seg√ľents:

    ¬∑el TERMCAT ha rebut nombroses peticions de reconsideraci√≥ d'aquest cas, tant des de l'Administraci√≥ com des dels serveis ling√ľ√≠stics d'institucions universit√†ries, que argumenten que els docents rebutgen majorit√†riament l'√ļs de la forma dossier i que √©s dif√≠cil conv√®ncer-los que la incorporin i la utilitzin; tamb√© els especialistes assessors del Diccionari d'educaci√≥(1) feien notar ja l'any 2011 l'arrelament del calc portafolis i les dificultats d'implantaci√≥ de la forma dossier;

    ·la recerca documental ha permès constatar que actualment la forma portafolis (amb les variants portafoli o portfoli) està, efectivament, molt consolidada en l'àmbit de l'educació;

    ·els especialistes consultats argumenten que senten dossier com una denominació massa genèrica, que no transmet amb prou precisió l'abast d'aquest concepte, que actualment no es refereix només a un recull de documentació, com pot suggerir dossier, sinó a una eina més complexa, sense un format predeterminat, per a recollir experiències i recursos (blogs, wikis, etc.) ja en etapes prèvies a l'educació universitària;

    ¬∑a la sessi√≥ n√ļm. 402, del 27 de gener de 2005, el Consell Supervisor ja va aprovar la forma portafolis europeu de lleng√ľes (en comptes de *dossier europeu de lleng√ľes), per a designar un concepte similar, concretament el "document d'√†mbit europeu que inclou informaci√≥ sobre les compet√®ncies ling√ľ√≠stiques i les experi√®ncies culturals significatives d'una persona" (en angl√®s, European language portfolio); si b√© a l'acta s'apunta que es tracta d'un cas excepcional, en qu√® l'√ļs de dossier √©s inviable perqu√® ja designa una part espec√≠fica del portafolis, l'acceptaci√≥ de portafolis obre la porta a l'√ļs d'aquesta forma en altres contextos, m√©s encara quan les similituds conceptuals s√≥n tan evidents;

    ¬∑√©s una forma amb un component d'internacionalitat molt important, at√®s que pr√†cticament totes les lleng√ľes considerades habitualment de refer√®ncia hi recorren, ja sigui al manlleu directe de l'angl√®s o b√© al calc (castell√†, portafolio; franc√®s portfolio i portefeuille; itali√†, portfolio, etc.);

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, el substantiu portafolis est√† ben format en catal√†: es tracta d'un compost creat a partir del verb portar i el substantiu foli que ja es documenta en algunes obres lexicogr√†fiques amb el sentit recte de 'cartera o carpeta per a portar documents';(2) per b√©, doncs, que amb el sentit amb qu√® s'utilitza en l'√†mbit educatiu √©s un calc de l'angl√®s, no resulta una forma estranya en catal√†;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre portafoli i portafolis, s'opta per portafolis perqu√® -com ja s'addu√Įa a l'acta 402, quan es va aprovar la forma portafolis europeu de lleng√ľes- el segon component del compost (foli) √©s un substantiu amb un referent comptable i, en aquests casos (compostos de verb + substantiu), se sol donar prioritat en els termes de nova creaci√≥ a la forma plural del substantiu (com en les formes normatives aguantallibres, aplegapilotes, eixugavidres, portabombetes, etc.).

    Es descarten els manlleus portfolio i portfoli (adaptaci√≥ de portfolio) perqu√® es prefereix rec√≥rrer a un mot catal√† ja documentat; per coher√®ncia amb la forma portafolis europeu de lleng√ľes, pr√®viament aprovada pel Consell Supervisor, i perqu√® portafolis ja √©s una forma molt utilitzada amb aquest sentit i amb el sentit recte de cartera o carpeta.

    S'acorda de mantenir la forma dossier com a sinònim complementari de portafolis en totes les denominacions aprovades perquè és una forma que, des del punt de vista semàntic, s'adequa perfectament als diferents conceptes i ja ha tingut molta difusió des del TERMCAT.


    Pel que fa a les noves denominacions aprovades (el gen√®ric portafolis i la denominaci√≥ m√©s espec√≠fica portafolis digital) s√≥n formes i conceptes molt utilitzats. Per motius d'√ļs, i d'acord amb el sentit de l'adjectiu digital aprovat pel Consell Supervisor a la sessi√≥ n√ļm. 599 ("Que t√© relaci√≥ amb els mitjans inform√†tics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formaci√≥, la gesti√≥ o la comunicaci√≥."), es prefereix portafolis digital a les formes portafolis electr√≤nic, portafolis en l√≠nia o portafolis virtual, que tamb√© es documenten en algunes fonts.

    (1) CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/126/>

    (2) Vegeu, per exemple, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el Diccionari català-valencià-balear, que recullen portafoli, i el Diccionari normatiu valencià, que recull portafolis.


    [Acta 614, 23 de novembre de 2016]

       
  • 3431921   e-teaching ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> e-teaching
     
       
    • ensenyament en l√≠nia, n m
    • ensenyament digital, n m sin. compl.
    • es ense√Īanza digital, n f
    • es ense√Īanza en l√≠nea, n f
    • es ense√Īanza virtual, n f
    • fr cyberenseignement, n m
    • fr enseignement en ligne, n m
    • fr enseignement virtuel, n m
    • en cyberteaching, n
    • en e-teaching, n
    • en online teaching, n

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Ensenyament en què s'utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a impartir els continguts formatius, d'acord amb una filosofia d'interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.

    Nota: 1. L'ensenyament en línia, juntament amb l'aprenentatge en línia, forma part de l'educació en línia.

    Nota: 2. Un model educatiu pot recórrer a l'ensenyament en línia d'una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d'ensenyament.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ensenyament en línia (sin. compl. ensenyament digital):

    S'aprova la forma ensenyament en línia, amb el sinònim complementari ensenyament digital, per paral·lelisme amb les denominacions semànticament relacionades aprenentatge en línia i aprenentatge digital (veg. la fitxa d'aquest terme).

    [Acta 609, 20 de juliol de 2016]

       
  • 208889   eagle ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Golf> eagle
     
       
    • eagle [en], n m
    • dos sota par, n m sin. compl.
    • es eagle
    • fr aigle
    • fr eagle
    • en eagle

    <Esports > Esports de pilota > Golf>

    Resultat de completar un forat amb dos cops per sota del par.

       
  • 218813   earliness ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> earliness
     
       
    • precocitat, n f
    • es precocidad
    • fr pr√©cocit√©
    • it precocit√†
    • pt precocidade
    • en earliness
    • en precocity

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Qualitat de precoç.

       
  • 218812   early ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early
     
       
    • preco√ß, adj
    • es precoz
    • fr pr√©coce
    • it precoce
    • pt precoce
    • en early
    • en precocious

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Relatiu a les etapes inicials o primerenques d'una malaltia o d'un procés orgànic.

       
  • 218773   early case finding ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early case finding
     
       
    • detecci√≥ preco√ß, n f
    • es detecci√≥n precoz
    • fr d√©pistage pr√©coce
    • fr d√©tection pr√©coce
    • it accertamento precoce
    • pt detec√ß√£o precoce
    • en early case finding
    • en early detection

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Detecció d'una malaltia que té lloc durant les etapes inicials o primerenques.

       
  • 218773   early detection ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early detection
     
       
    • detecci√≥ preco√ß, n f
    • es detecci√≥n precoz
    • fr d√©pistage pr√©coce
    • fr d√©tection pr√©coce
    • it accertamento precoce
    • pt detec√ß√£o precoce
    • en early case finding
    • en early detection

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Detecció d'una malaltia que té lloc durant les etapes inicials o primerenques.

       
  • 218774   early diagnosis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early diagnosis
     
       
    • diagn√≤stic preco√ß, n m
    • es diagn√≥stico precoz
    • fr diagnostic pr√©coce
    • it diagnosi precoce
    • pt diagn√≥stico precoce
    • en early diagnosis
    • en precocious diagnosis

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Diagnòstic d'una malaltia que es duu a terme durant les etapes inicials o primerenques.

       
  • 3701465   early neutral evaluation ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> early neutral evaluation
     
       
    • avaluaci√≥ experta preliminar , n f
    • es evaluaci√≥n neutral inicial, n f
    • es evaluaci√≥n neutral preliminar, n f
    • es evaluaci√≥n neutral previa, n f
    • fr √©valuation pr√©liminaire neutre, n f
    • it valutazione preliminare, n f
    • en early neutral evaluation, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes en qu√® un tercer imparcial i expert en la mat√®ria objecte de controv√®rsia emet una valoraci√≥ no vinculant del cas, despr√©s d'analitzar els fets, les proves i la legislaci√≥, amb suggeriments per a resoldre'l i amb una anticipaci√≥ de la sent√®ncia m√©s probable si la q√ľesti√≥ arrib√©s als tribunals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avaluació experta preliminar:

    S'aprova la denominaci√≥ avaluaci√≥ experta preliminar, calc aproximat de l'angl√®s early neutral evaluation, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel sintagma avaluaci√≥ experta (perqu√® √©s una avaluaci√≥ feta per un especialista en la mat√®ria objecte de controv√®rsia) i el modificador preliminar, perqu√® s'avan√ßa a una resoluci√≥ dels tribunals, en cas que el conflicte hi arrib√©s (preliminar √©s, segons el diccionari normatiu, "Que precedeix i prepara l'objecte principal");

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre avaluació experta preliminar i avaluació experta prèvia, s'ha preferit la primera forma, perquè l'adjectiu preliminar es considera més formal i, per tant, més ajustat al context.

    Es descarta la forma avaluació experta inicial, que també s'ha valorat, perquè pot resultar equívoca i associar-se amb una avaluació interna del procés.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]