termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 218774   early diagnosis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early diagnosis
     
       
    • diagn√≤stic preco√ß, n m
    • es diagn√≥stico precoz
    • fr diagnostic pr√©coce
    • it diagnosi precoce
    • pt diagn√≥stico precoce
    • en early diagnosis
    • en precocious diagnosis

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Diagnòstic d'una malaltia que es duu a terme durant les etapes inicials o primerenques.

       
  • 3701465   early neutral evaluation ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> early neutral evaluation
     
       
    • avaluaci√≥ experta preliminar , n f
    • es evaluaci√≥n neutral inicial, n f
    • es evaluaci√≥n neutral preliminar, n f
    • es evaluaci√≥n neutral previa, n f
    • fr √©valuation pr√©liminaire neutre, n f
    • it valutazione preliminare, n f
    • en early neutral evaluation, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Procediment de resoluci√≥ alternativa de conflictes en qu√® un tercer imparcial i expert en la mat√®ria objecte de controv√®rsia emet una valoraci√≥ no vinculant del cas, despr√©s d'analitzar els fets, les proves i la legislaci√≥, amb suggeriments per a resoldre'l i amb una anticipaci√≥ de la sent√®ncia m√©s probable si la q√ľesti√≥ arrib√©s als tribunals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme avaluació experta preliminar:

    S'aprova la denominaci√≥ avaluaci√≥ experta preliminar, calc aproximat de l'angl√®s early neutral evaluation, pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constitu√Įda pel sintagma avaluaci√≥ experta (perqu√® √©s una avaluaci√≥ feta per un especialista en la mat√®ria objecte de controv√®rsia) i el modificador preliminar, perqu√® s'avan√ßa a una resoluci√≥ dels tribunals, en cas que el conflicte hi arrib√©s (preliminar √©s, segons el diccionari normatiu, "Que precedeix i prepara l'objecte principal");

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre avaluació experta preliminar i avaluació experta prèvia, s'ha preferit la primera forma, perquè l'adjectiu preliminar es considera més formal i, per tant, més ajustat al context.

    Es descarta la forma avaluació experta inicial, que també s'ha valorat, perquè pot resultar equívoca i associar-se amb una avaluació interna del procés.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]

       
  • 218833   early treatment ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early treatment
     
       
    • tractament preco√ß, n m
    • es tratamiento precoz
    • fr traitement pr√©coce
    • it trattamento precoce
    • pt tratamento precoce
    • en early treatment

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Tractament que s'aplica en les etapes inicials o primerenques d'una malaltia.

       
  • 206546   earth pillar ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> earth pillar
     
       
    • pilar coronat, n m
    • es chimenea de las hadas
    • es dame coiff√©e
    • fr chemin√©e de f√©e
    • fr dame coiff√©e
    • fr pilier de terre
    • en demoiselle coiff√©e
    • en earth pillar
    • de Erdpfeiler
    • de Erdpyramide

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pinacle que es forma generalment en dipòsits incoherents, d'origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.

       
  • 3063727   earth-friendly ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> earth-friendly
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • fr √©cologique, adj
    • fr vert verte, adj
    • it ecologico, adj
    • pt ecol√≥gico, adj
    • pt verde, adj
    • en earth-friendly, adj
    • en eco-friendly, adj
    • en ecological, adj
    • en environment friendly, adj
    • en environmental, adj
    • en environmentally friendly, adj
    • en green, adj
    • en ecofriendly, adj var. ling.

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3568187   East Brazilian chachalaca ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> East Brazilian chachalaca
     
       
    • txatxalaca oriental, n f
    • es chachalaca oriental, n f
    • fr ortalide araucan, n f
    • en East Brazilian chachalaca, n
    • de Ostbrasilienguan
    • nc Ortalis araucuan
    • nc Ortalis guttata araucan alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme txatxalaca oriental:

    Es descarta la forma txatxalaca del Brasil oriental perquè els especialistes han mostrat preferència per una denominació més sintètica. Parteixen de la base que els adjectius referits a punts cardinals (oriental, occidental, meridional, etc.) cal interpretar-los en aquest context tenint en compte el territori de distribució de l'espècie, no la situació del parlant. Des d'aquest punt de vista, txatxalaca oriental és una denominació del tot precisa, perquè aquesta espècie és la que habita a la zona més oriental de tot el territori en què es distribueixen la resta d'espècies del mateix grup (les txatxalaques són pròpies dels boscos del sud dels Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud; aquesta espècie habita, concretament, a la banda més llevantina del Brasil).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 3922116   East Indian ebony ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> East Indian ebony
     
       
    • ban√ļs negre asi√†tic, n m
    • ban√ļs ver, n m sin. compl.
    • eben negre asi√†tic, n m sin. compl.
    • eben ver, n m sin. compl.
    • es √©bano de Asia, n m
    • es √©bano de Ceil√°n, n m
    • es √©bano de la India, n m
    • es √©bano negro de Asia, n m
    • fr √©b√®ne de Ceylan, n f
    • fr √©b√®ne noire d'Asie, n f
    • fr √©b√©nier d'Asie, n m
    • fr √©b√©nier de Ceylan, n m
    • fr √©b√©nier vrai, n m
    • en Ceylon ebony, n
    • en East Indian ebony, n
    • en Sri Lanka ebony, n
    • de Ceylon Ebenholz, n n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros. crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovaci√≥ del terme ban√ļs afric√† (sin. compl. eben afric√†):

    S'aproven les denominacions ban√ļs afric√† (com a forma principal) i eben afric√† (com sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n denominacions ling√ľ√≠sticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull ban√ļs referit, en general, a un arbre del g√®nere Diospyros i a la fusta que s'obt√© d'aquest arbre, i eben, com a sin√≤nim complementari de ban√ļs, i at√®s que aquesta fusta prov√©, concretament, d'√Äfrica;

    ¬∑la forma ban√ļs afric√† ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

    ·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes simples ban√ļs i eben perqu√® les formes amb l'adjectiu de proced√®ncia (afric√†) s√≥n m√©s precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el ban√ļs asi√†tic, que, segons els especialistes, es considera el ban√ļs per antonom√†sia).

    Entre ban√ļs afric√† i ban√ļs de l'√Äfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanaci√≥ establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominaci√≥ catalana d'ocells(2), aplicable aqu√≠ i en altres casos similars, segons la qual els noms espec√≠fics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

    (1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.enciclopedia.cat/>).

    (2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>


    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3922129   East Indian satinwood ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta> East Indian satinwood
     
       
    • llimoner de Ceilan, n m
    • set√≠ de Ceilan, n m sin. compl.
    • es buruta, n f
    • es caoba de la India, n f
    • es caoba florida, n f
    • es citr√≥n, n m
    • es citr√≥n de Ceil√°n, n m
    • es limoncillo, n m
    • es limoncillo de Ceil√°n, n m
    • es madera satinada de Ceil√°n, n f
    • es sat√©n, n m
    • fr citronnier de Ceylan, n m
    • en Ceylon satinwood, n
    • en citron wood, n
    • en East Indian satinwood, n
    • en satinwood, n

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria de la fusta > Fusta>

    Fusta procedent de Sri Lanka i de l'√ćndia que s'obt√© de l'arbre Chloroxylon swietenia (fam√≠lia de les rut√†cies), pesant, molt dura, de fibra entrella√ßada o ondulada, amb el duramen de color grog√≥s o ataronjat i l'albeca generalment m√©s p√†l¬∑lida per√≤ no sempre ben delimitada, amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures, emprada principalment en ebenisteria i marqueteria, i en la fabricaci√≥ de peces tornejades i instruments musicals.

    Nota: 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació llimera de Ceilan.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llimoner de Ceilan (sin. compl. setí de Ceilan):

    S'aproven les denominacions llimoner de Ceilan (com a forma principal) i set√≠ de Ceilan (com a sin√≤nim complementari) pels motius seg√ľents:

    ¬∑pel que fa al nucli llimoner, √©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, at√®s que l'arbre de qu√® s'obt√© aquesta fusta √©s de la mateixa fam√≠lia que el llimoner (les rut√†cies);

    ·quant a setí, és també una forma adequada, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull aquest nom referit, en general, a una "fusta molt dura, d'un bru groguenc, obtinguda principalment d'arbres tropicals de la família de les rutàcies, emprada en ebenisteria";

    ·pel que fa a l'especificador de Ceilan, es justifica pel fet que aquesta fusta prové de Sri Lanka, país conegut tradicionalment amb el nom Ceilan;

    ·la forma llimoner de Ceilan ja es documenta en fonts catalanes per a designar l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ¬∑concorden amb les denominacions utilitzades en altres lleng√ľes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes llimoner de Sri Lanka i setí de Sri Lanka, malgrat que el nom oficial actual de Ceilan és Sri Lanka, perquè els especialistes asseguren que la forma amb Ceilan (en el cas de llimoner de Ceilan) ja està molt consolidada per a designar l'arbre i que en botànica es tendeix a conservar aquest tipus de topònims.

    Es descarten també les denominacions fetes sobre el nucli caoba (en castellà es documenten formes creades amb aquest substantiu) perquè les caobes pertanyen a una altra família (meliàcies).

    Finalment, la forma buruta, documentada en castellà, no té difusió.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]

       
  • 3710872   Eastern bronze ground-dove ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> Eastern bronze ground-dove
     
       
    • colom de Jane, n m
    • es paloma perdiz isle√Īa, n f
    • fr gallicolombe de Jane, n f
    • en Eastern bronze ground-dove, n
    • de √Ėstliche Graubrusttaube, n f
    • nc Alopecoenas johannae
    • nc Gallicolumba beccarii johannae alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Nota: El nom específic de Jane fa referència a Jane Anne Eliza Sclater (1836-1915), muller de l'ornitòleg anglès Philip Lutley Sclater, que va descriure aquesta espècie l'any 1877.

       
  • 2897928   eastern festoon ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> eastern festoon
     
       
    • arlequ√≠, n m
    • es arlequ√≠n, n m/f
    • fr proserpine, n f
    • en eastern festoon, n
    • en Spanish festoon, n
    • nc Zerynthia rumina

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Papiliònids > Zerynthia

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).