termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 218833   early treatment ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia> early treatment
     
       
    • tractament preco√ß, n m
    • es tratamiento precoz
    • fr traitement pr√©coce
    • it trattamento precoce
    • pt tratamento precoce
    • en early treatment

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica > Medicina preventiva i epidemiologia>

    Tractament que s'aplica en les etapes inicials o primerenques d'una malaltia.

       
  • 206546   earth pillar ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> earth pillar
     
       
    • pilar coronat, n m
    • es chimenea de las hadas
    • es dame coiff√©e
    • fr chemin√©e de f√©e
    • fr dame coiff√©e
    • fr pilier de terre
    • en demoiselle coiff√©e
    • en earth pillar
    • de Erdpfeiler
    • de Erdpyramide

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Pinacle que es forma generalment en dipòsits incoherents, d'origen morènic, volcànic, etc., a la punta del qual es manté un bloc rocós que, temporalment, protegeix de l'erosió els vessants quasi verticals del pinacle.

       
  • 3063727   earth-friendly ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Ecologia> , <Medi ambient> earth-friendly
     
       
    • ecol√≤gic -a, adj
    • es ecol√≥gico -ca, adj
    • fr √©cologique, adj
    • fr vert verte, adj
    • it ecologico, adj
    • pt ecol√≥gico, adj
    • pt verde, adj
    • en earth-friendly, adj
    • en eco-friendly, adj
    • en ecological, adj
    • en environment friendly, adj
    • en environmental, adj
    • en environmentally friendly, adj
    • en green, adj
    • en ecofriendly, adj var. ling.

    <Ciències de la vida > Ecologia> , <Medi ambient>

    Dit del producte, la tècnica o el procés que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.

    Nota: 1. El significat de l'adjectiu ecològic -a també es pot expressar per mitjà de la forma prefixada eco-.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ecològic -a i eco- :

    S'aprova la denominaci√≥ ecol√≤gic -a, i tamb√© la denominaci√≥ del terme relacionat eco-, que √©s una reducci√≥ a forma prefixada del terme anterior, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un adjectiu relacionat amb l'adjectiu present en les formes agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a però amb un valor diferent, ja que en aquest cas no fa referència a unes determinades pràctiques agrícoles i ramaderes sinó a qualsevol producte, tècnica o procés per a l'elaboració o el desenvolupament del qual es té molt en compte el respecte al medi ambient (fusta ecològica, pesticides ecològics, reg ecològic, etc.);

    ¬∑la distinci√≥ denominativa del catal√† entre ecol√≤gic -a i biol√≤gic -a difereix de la que segueixen el franc√®s i l'angl√®s, ja que en aquestes lleng√ľes predominen clarament unes formes per a indicar el respecte al medi ambient i unes altres per a indicar la relaci√≥ amb l'agricultura i la ramaderia que utilitzen nom√©s de manera molt restringida les subst√†ncies qu√≠miques de s√≠ntesi industrial,(1) mentre que en catal√† predomina l'√ļs de ecol√≤gic -a per a tots dos sentits, molt especialment per a indicar el respecte al medi ambient, i biol√≤gic -a nom√©s t√© √ļs com a segona forma de les pr√†ctiques i els productes agr√≠coles i ramaders;

    ·d'acord amb aquesta constatació, el Consell Supervisor ja havia aprovat anteriorment termes en què ecològic -a prenia tots dos valors: agricultura ecològica, ou ecològic, petjada ecològica, etc.;

    ¬∑el diccionari normatiu de l'IEC ja recull la forma ecol√≤gic -a, per√≤ la definici√≥ que hi dona la relaciona exclusivament amb l'ecologia (¬ęRelatiu o pertanyent a l'ecologia¬Ľ), cosa que no permet justificar aquest altre significat.

    Pel que fa a eco-,

    ·es tracta de la forma prefixada corresponent a ecològic -a, que el diccionari normatiu recull amb relació a la forma completa ("Prefixoide del mot ecològic");

    ·la definició que el diccionari normatiu atribueix a ecològic -a ("Relatiu o pertanyent a l'ecologia") deixa irresolts els casos detectats amb el formant eco-;

    ·la diferència morfològica entre la forma adjectiva i la forma prefixada impedeix de recollir-les en una mateixa fitxa, ja que no se'ls pot assignar ni una mateixa categoria lèxica ni una mateixa definició;

    ¬∑dona compte de manera global d'un gran nombre de termes de diversos √†mbits constru√Įts sobre aquest formant (per exemple, ecoconstrucci√≥ i ecoarquitectura).

    (1)Segons les fonts lexicogràfiques i terminològiques consultades, per als casos relacionats amb l'agricultura ecològica, el francès fa bio i biologique, i l'anglès, organic i biològical; per als casos que posen l'accent només en el respecte al medi ambient, el francès té ecologique i vert verte, i l'anglès, earth-friendly, ecofriendly, ecological, environmentfriendly i green.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]

       
  • 3568187   East Brazilian chachalaca ÔĽŅ <Zoologia > Ocells> East Brazilian chachalaca
     
       
    • txatxalaca oriental, n f
    • es chachalaca oriental, n f
    • fr ortalide araucan, n f
    • en East Brazilian chachalaca, n
    • de Ostbrasilienguan
    • nc Ortalis araucuan
    • nc Ortalis guttata araucan alt. sin.

    <Zoologia > Ocells>

    Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme txatxalaca oriental:

    Es descarta la forma txatxalaca del Brasil oriental perquè els especialistes han mostrat preferència per una denominació més sintètica. Parteixen de la base que els adjectius referits a punts cardinals (oriental, occidental, meridional, etc.) cal interpretar-los en aquest context tenint en compte el territori de distribució de l'espècie, no la situació del parlant. Des d'aquest punt de vista, txatxalaca oriental és una denominació del tot precisa, perquè aquesta espècie és la que habita a la zona més oriental de tot el territori en què es distribueixen la resta d'espècies del mateix grup (les txatxalaques són pròpies dels boscos del sud dels Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud; aquesta espècie habita, concretament, a la banda més llevantina del Brasil).

    [Acta 616, 27 de gener de 2017]

       
  • 2897928   eastern festoon ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> eastern festoon
     
       
    • arlequ√≠, n m
    • es arlequ√≠n, n m/f
    • fr proserpine, n f
    • en eastern festoon, n
    • en Spanish festoon, n
    • nc Zerynthia rumina

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Papiliònids > Zerynthia

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 205390   eau de cologne ÔĽŅ <Imatge personal > Est√®tica. Cosm√®tica. Perfumeria> eau de cologne
     
       
    • aigua de Col√≤nia, n f
    • col√≤nia, n f sin. compl.
    • es agua de colonia
    • es colonia
    • fr eau de cologne
    • fr eau de toilette
    • en eau de cologne

    <Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

    Líquid aromàtic fet amb una base d'alcohol a la qual s'afegeixen essències, emprat per a perfumar la pell i els cabells.

       
  • 207188   EBM ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut> EBM
     
       
    • medicina basada en l'evid√®ncia, n f
    • MBE, n f sigla
    • es medicina basada en la evidencia
    • es MBE sigla
    • fr m√©decine fond√©e sur des don√©es probantes
    • fr m√©decine optimis√©e
    • fr m√©decine raison√©e
    • fr recherche clinique appliqu√©e
    • en evidence-based medicine
    • en EBM sigla

    <Ciències de la salut>

    Pràctica mèdica que combina la valoració crítica de l'evidència científica disponible amb l'expertesa del professional sanitari a l'hora de prendre decisions clíniques sobre l'atenció d'un pacient individual.

       
  • 2764152   EC50 ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Bioqu√≠mica> EC50
     
       
    • concentraci√≥ efectiva 50, n f
    • CE50, n f sigla
    • es concentraci√≥n efectiva 50, n f
    • es concentraci√≥n efectiva mediana, n f
    • es CE50, n f sigla
    • fr concentration efficace 50, n f
    • fr concentration efficace m√©diane, n f
    • fr CE50, n f sigla
    • en effective concentration 50, n
    • en median effective concentration, n
    • en EC50, n sigla

    <Ciències de la vida > Bioquímica>

    Estimació estadística de la concentració necessària d'una substància en un medi particular per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):

    S'aproven els termes sem√†nticament relacionats concentraci√≥ letal 50, concentraci√≥ efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius seg√ľents:

    ·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

    ¬∑es documenten en catal√† en fonts especialitzades i, an√†logament, en les altres lleng√ľes ve√Įnes;

    ¬∑les formes desenvolupades s√≥n explicables des del punt de vista ling√ľ√≠stic i poden considerar-se adequades: concentraci√≥ letal, concentraci√≥ efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu s√≥n sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, √©s, al seu torn, una reducci√≥ de 50% i fa refer√®ncia a la meitat dels organismes de la poblaci√≥ tinguda en compte, √©s a dir, al 50% dels organismes;

    ·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

    ¬∑les formes abreujades, al seu torn, s√≥n sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen tamb√© √ļs entre els experts; en les altres lleng√ľes rom√†niques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pr√≤pia llengua;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitj√† -ana al final (concentraci√≥ letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en catal√† com -les formes paral¬∑leles- en altres lleng√ľes rom√†niques), perqu√® s√≥n sem√†nticament inadequades, fruit d'una mala traducci√≥ de l'angl√®s median. Cal tenir present que mitj√† -ana fa refer√®ncia al concepte de mitjana aritm√®tica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimaci√≥ estad√≠stica de les dades (de la concentraci√≥ letal 50, de la concentraci√≥ efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritm√®tica. De fet, l'angl√®s median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estad√≠stic de mitjana, sin√≥ al de mediana, aix√≤ √©s, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estad√≠stiques, ordenades de menor a major, que t√© el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

    Tamb√© s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medi√† -ana (concentraci√≥ letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres lleng√ľes, perqu√® tamb√© es consideren sem√†nticament inadequades o, si m√©s no, equ√≠voques. D'una banda, l'adjectiu medi√† -ana nom√©s es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anat√≤mic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats sim√®triques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medi√† -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampli√©s el sentit normatiu de medi√† -ana a l'√†mbit matem√†tic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perqu√® l'adjectiu s'associaria aqu√≠ amb el valor dels par√†metres (√©s a dir de la concentraci√≥, la dosi o el temps) i no, com √©s el cas, amb els efectes biol√≤gics que produeix (la meitat de la poblaci√≥). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i an√†logament en la resta de denominacions) median no √©s un modificador de dose, sin√≥ que es refereix a la mediana de la poblaci√≥; la denominaci√≥, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sin√≥ com una dosi que √©s letal per a la mediana de la poblaci√≥ (cal no oblidar que median t√© valor substantiu en angl√®s).

    Tamb√© s'han valorat les formes amb l'especificaci√≥ 50% (√©s a dir, concentraci√≥ letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que tamb√© serien adequades i podrien considerar-se fins i tot m√©s explicatives que les formes amb 50, per√≤ finalment s'han descartat perqu√® tenen menys √ļs que les solucions acordades.

    Quant a l'√ļs de l'adjectiu efica√ß en comptes de efectiu a concentraci√≥ efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perqu√® √©s la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'angl√®s, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista ling√ľ√≠stic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva √©s "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i efica√ß, "Que t√© la virtut de produir l'efecte volgut".

    Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

    (1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

       
  • 2664052   echo ÔĽŅ <Telecomunicacions > Teledetecci√≥> echo
     
       
    • eco, n m
    • retorn, n m sin. compl.
    • es eco
    • es retorno
    • fr √©cho
    • fr retour
    • en echo
    • en return

    <Telecomunicacions > Teledetecció>

    Porci√≥ de l'energia de microones captada per l'antena del mateix radar que l'ha emesa com a conseq√ľ√®ncia d'haver estat reflectida per un obstacle.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessi√≥ de normalitzaci√≥ del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ¬∑s√≥n ling√ľ√≠sticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista sem√†ntic, fins i tot en aquells casos en qu√® la denominaci√≥ catalana s'ha calcat de l'angl√®s (per exemple actitud, de l'angl√®s attitude, o √†rea d'entrenament, de training area en angl√®s);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ¬∑algunes de les formes acordades s√≥n alternatives neol√≤giques a anglicismes en √ļs en catal√† (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica tamb√© algunes de les denominacions acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ com a sin√≤nims complementaris de les denominacions principals, pels motius seg√ľents:

    ¬∑s√≥n formes catalanes adequades ling√ľ√≠sticament (teledetecci√≥ a√®ria, teledetecci√≥ espacial, retorn, etc.), excepte la denominaci√≥ h√≠brida transformaci√≥ tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ¬∑es documenten formes paral¬∑leles en altres lleng√ľes, en algun cas com a denominaci√≥ principal.

    El Consell Supervisor nom√©s descarta de fixar alguns dels sin√≤nims complementaris acordats a la sessi√≥ perqu√® considera que s√≥n formes innecess√†ries, menys adequades des d'un punt de vista ling√ľ√≠stic o sem√†ntic (satel¬∑lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminol√≤gica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantaci√≥ de la denominaci√≥ fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats c√†rrega √ļtil i plataforma per a facilitar la comprensi√≥ d'algunes definicions, ja que en l'√†mbit de la teledetecci√≥ aquestes denominacions tenen significats molt espec√≠fics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

    Nota: Observacions del Consell Supervisor sobre el terme eco (sin. compl. retorn):

    El Consell Supervisor aprova la denominaci√≥ retorn com a sin√≤nim complementari de la forma normativa eco ("Repetici√≥ dels senyals rebuts produ√Įda per la reflexi√≥ d'ones radioel√®ctriques"), tal com s'acorda a la sessi√≥ de normalitzaci√≥, perqu√® subsidi√†riament tamb√© t√© un cert √ļs, √©s sem√†nticament adequada i s'utilitza paral¬∑lelament, si b√© tamb√© d'una manera secund√†ria, en castell√† (retorno), en franc√®s (retour) i en angl√®s (return).

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]

       
  • 3166863   echo boomer ÔĽŅ <Sociologia> echo boomer
     
       
    • mil¬∑lennista, n m, f
    • es milenial, n m, f
    • es mil√©nico | mil√©nica, n m, f
    • es milenista, n m, f
    • fr echo-boomer, n m, f
    • fr mill√©niste, n m, f
    • fr post-boomer, n m, f
    • fr √©cho-boomer, n m, f var. ling.
    • en echo boomer, n
    • en gen yer, n
    • en Gen-Next, n
    • en generation Yer, n
    • en millennial, n
    • en nexer, n
    • en nexter, n
    • en post-boomer, n

    <Sociologia>

    Persona que forma part de la generació del mil·lenni.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes generació del mil·lenni (sin. generació Y), mil·lennista i generació X:

    S'aproven els termes generaci√≥ del mil¬∑lenni (amb el sin√≤nim generaci√≥ Y), mil¬∑lennista i generaci√≥ X, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a generació del mil·lenni i a generació Y,

    ¬∑s√≥n les formes utilitzades habitualment per a designar el concepte, amb una freq√ľ√®ncia d'√ļs similar;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les denominacions an√†logues;

    ·a generació del mil·lenni, el substantiu mil·lenni pren com a referència el fet que els integrants d'aquesta generació pertanyen a un nou mil·lenni, perquè són els nascuts a cavall del segon i el tercer mil·lenni;

    ·generació Y, al seu torn, s'ha creat prenent com a referència generació X, que és el nom amb què es coneix la generació precedent (la Y segueix la X en l'abecedari);

    ·totes dues denominacions tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Quant a mil·lennista,

    ·és una designació coherent amb el terme relacionat generació del mil·lenni;

    ·és un mot ben format en català, derivat de mil·lenni, a partir del sufix d'origen llatí -ista;

    ·al diccionari normatiu figuren les entrades cinccentista, quatrecentista, setcentista, siscentista i vuitcentista, amb un valor anàleg;

    ·és una forma paral·lela al castellà milenista i al francès milléniste;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Finalment, generació X,

    ·és la forma utilitzada habitualment per a designar el concepte, popularitzada, segons diverses fonts, a partir del títol de la novel·la Generation X: Tales for an Accelerated Culture (1991), de l'escriptor canadenc Douglas Coupland;

    ¬∑en les altres lleng√ľes tamb√© s'utilitza la denominaci√≥ an√†loga;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions dels integrants de la generaci√≥ del mil¬∑lenni s'han valorat tamb√©, entre d'altres, les denominacions mil¬∑l√®nic | mil¬∑l√®nica, mil¬∑lennal, mil¬∑lennial, neomil¬∑l√®nnic i neomil¬∑lennista, per√≤ s'han descartat perqu√® la forma aprovada es considera ling√ľ√≠sticament preferible i es creu que t√© m√©s possibilitats d'implantaci√≥.

    Es descarta la forma *mil·lenista perquè en aquest cas el derivat està emparentat amb mil·lenni (formació culta anàloga a casos com trienni o quinquenni), no amb mil·lenari (del llatí millenarius, -a, -um).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]