termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204603   further pool ÔĽŅ <Esports > Esports de combat > Esgrima> further pool
     
       
    • poule de desempat [poule: fr], n f
    • es poule de desempate
    • es poule suplementaria
    • fr poule de barrage
    • en further pool

    <Esports > Esports de combat > Esgrima>

    Poule en què s'enfronten tres o més tiradors que continuen empatats en el primer lloc després d'haver combatut en una poule classificatòria, que serveix per a determinar-ne el guanyador.

       
  • 3194566   fusion ÔĽŅ <M√ļsica> fusion
     
       
    • fusi√≥, n f
    • es fusi√≥n, n f
    • fr fusion, n f
    • en fusion, n

    <M√ļsica>

    M√ļsica que combina elements harm√≤nics, r√≠tmics, mel√≤dics o instrumentals de diferents estils.

    Nota: 1. Són exemples de fusió la combinació de jazz i rock, de rock i punk, o de rap, funk i punk.

    Nota: 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominaci√≥ plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pr√≤pia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopci√≥ directa del manlleu, sense cap mena d'intervenci√≥, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptaci√≥ s'han considerat viables. Per raons d'√ļs i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majorit√†riament per l'adopci√≥ dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopci√≥ del manlleu, sense cap tipus d'adaptaci√≥ ni intervenci√≥ gr√†fica, en els casos seg√ľents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu √©s l'√ļnica forma documentada, en catal√† i tamb√© en les altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.), i t√©, per tant, un car√†cter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptaci√≥ del manlleu a l'ortografia catalana en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja t√© un √ļs habitual en l'√†mbit, o est√† for√ßa introdu√Įt, i est√† avalat, a m√©s, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, itali√†, etc.) tamb√© es documenta √†mpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos seg√ľents, especialment quan hi concorren dues o m√©s d'aquestes circumst√†ncies:

    a)Quan l'alternativa √©s ling√ľ√≠sticament adequada, ja t√© un √ļs abundant i t√© l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres lleng√ľes (castell√†, franc√®s, etc.) tamb√© utilitzen la denominaci√≥ an√†loga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]

       
  • 2754212   futnet ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> futnet
     
       
    • futtennis, n m
    • es fut-tenis, n m
    • es f√ļt-tenis, n m
    • es futbol-tenis, n m
    • es f√ļtbol-tenis, n m
    • es futnet, n m
    • fr football-tennis, n m
    • fr futnet, n m
    • fr tennis avec les pieds, n m
    • fr tennis-ballon, n m
    • en football-tennis, n
    • en footballtennis, n
    • en futnet, n
    • de Fu√üballtennis, n

    <Esports > Esports de pilota>

    Esport de pilota practicat entre dos jugadors o entre dos equips de dos o tres jugadors en una pista de joc rectangular dividida transversalment per una xarxa d'un metre d'altura, que consisteix a fer botar la pilota al camp contrari llançant-la per sobre de la xarxa amb un cop de qualsevol part del cos, excepte els braços o les mans, i intentant que l'equip contrari no pugui tornar-la.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme futtennis:

    S'aprova el terme futtennis pels motius seg√ľents:

    ·és la forma més utilitzada en català per a designar el concepte;

    ·és la denominació que utilitza l'associació catalana d'aquest esport (Associació Catalana de Futtenis);(1)

    ¬∑des del punt de vista ling√ľ√≠stic, s'explica pel truncament de futbol + el substantiu tennis, ja normatiu, de manera que √©s una forma sem√†nticament motivada i transparent;

    ·és una designació anàloga formalment al terme normalitzat futvòlei, esport similar que combina el futbol i el voleibol.

    Es descarten les formes futbol tennis i futboltennis perqu√® no tenen √ļs.

    La forma futnet (truncament de futbol + el substantiu angl√®s net 'xarxa') s'ha desestimat, encara que t√© for√ßa √ļs en altres lleng√ľes, perqu√® en catal√† futtennis ja s'utilitza i es considera una forma ling√ľ√≠sticament preferible, creada a partir de dos formants ja catalans.


    El Consell Supervisor fa notar que tant futtennis (amb dues enes) com futtenis (amb una sola ena) poden considerar-se formes adequades, ja que tennis i tenis són formes sinònimes en català (tenis és l'adaptació del manlleu tennis). S'ha optat per la forma amb dues enes, però, futtennis, perquè el diccionari normatiu recull tennis com a denominació principal.

    (1)L'associaci√≥ s'anomena Associaci√≥ Catalana Fut-tennis. Segons el criteri normatiu d'√ļs del guionet, per√≤, la forma adequada √©s sense guionet: futtennis.

    [Acta 558, 21 de març de 2013]

       
  • 205875   futsal ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota> futsal
     
       
    • futbol sala, n m
    • es f√ļtbol sala, n m
    • es futsal, n m
    • fr futsal, n m
    • it calcetto, n m
    • it calcio a cinque, n m
    • it futsal, n m
    • en futsal, n
    • de Futsal, n m

    <Esports > Esports de pilota>

    Variant del futbol practicada en una pista de joc de superfície llisa i dura, amb unes dimensions de 28 a 40 m de llargada i de 16 a 20 m d'amplada, entre dos equips de cinc jugadors.

       
  • 208456   fuzzy logic ÔĽŅ <Matem√†tiques> fuzzy logic
     
       
    • l√≤gica borrosa, n f
    • l√≤gica difusa, n f
    • es l√≥gica borrosa
    • es l√≥gica difusa
    • fr logique de l'incertain
    • fr logique floue
    • it logica approssimata
    • it logica fuzzy
    • it logica sfumata
    • en fuzzy logic
    • de Fuzzy Logic
    • de unscharfe Logik
    • de verschwommene Logik

    <Matemàtiques>

    Branca de la lògica, basada en la teoria dels conjunts difusos, en què els enunciats poden tenir valors intermedis entre dos extrems (0 i 1, cert i fals, etc.).

       
  • 208457   fuzzy set ÔĽŅ <Matem√†tiques> fuzzy set
     
       
    • conjunt borr√≥s, n m
    • conjunt dif√ļs, n m
    • es conjunto borroso
    • es conjunto difuso
    • fr ensemble fou
    • it insieme fuzzy
    • it insieme sfumato
    • en fuzzy set
    • de Fuzzy Set
    • de Fuzzymenge
    • de unscharfe Menge

    <Matemàtiques>

    Conjunt que admet valors intermedis entre dos extrems, com ara 0 i 1, cert i fals, etc.

       
  • 208654   Fynbo ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Llet i derivats> Fynbo
     
       
    • fynbo, n m
    • es fynbo
    • fr fynbo
    • en Fynbo

    <Alimentació > Llet i derivats>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, presentat generalment amb forma de barra, originari de l'illa danesa de Fiònia (en danès, Fyn).