termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 204850   guide by remote control, to ÔĽŅ <Telecomunicacions> guide by remote control, to
     
       
    • teledirigir, v tr
    • es teledirigir
    • fr t√©l√©guider
    • it teleguidare
    • en guide by remote control, to
    • en operate, to

    <Telecomunicacions>

    Dirigir a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.

       
  • 2698682   guidelines ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica> guidelines
     
       
    • guia de pr√†ctica cl√≠nica, n f
    • GPC, n f sigla
    • es gu√≠a de la pr√°ctica cl√≠nica
    • es gu√≠a de pr√°ctica
    • es gu√≠a de pr√°ctica cl√≠nica
    • es GPC sigla
    • fr guide de pratique clinique
    • fr lignes directrices
    • fr lignes directrices cliniques
    • fr lignes directrices de pratique clinique
    • fr recommandations de pratique clinique
    • fr RPC sigla
    • en clinical guideline
    • en clinical guidelines
    • en clinical practice guidelines
    • en guidelines
    • en practice guideline
    • en practice guidelines
    • en CPG sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> , <Ci√®ncies de la salut > Medicina cl√≠nica>

    Conjunt de recomanacions basades en l'evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l'hora d'atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 481405   guild ÔĽŅ <Audiovisuals > Imatge. So > Multim√®dia > Videojocs> guild
     
       
    • clan, n m
    • escamot, n m
    • es clan
    • es hermandad
    • fr clan
    • fr guilde
    • en clan
    • en guild
    • de Clan

    <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>

    Grup de jugadors de nombre variable que juguen en equip a un joc en xarxa.

       
  • 204905   Guin√©e hemp ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Fibres> Guin√©e hemp
     
       
    • c√†nem de Guinea, n m
    • es c√°√Īamo de Guinea
    • es kenaf
    • fr chanvre de Guin√©e
    • fr k√©naf
    • en Guin√©e hemp
    • en kenaf

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria t√®xtil > Fibres>

    Fibra vegetal gruixuda que procedeix de la tija d'Hibiscus cannabinus, i que s'utilitza, principalment, per a la fabricació de soles d'espardenya.

       
  • 3710903   gula ÔĽŅ <Gastronomia > Peix. Marisc> gula
     
       
    • gula, n f
    • surimi d'angula, n m
    • es angula de surimi, n f
    • es gula, n f
    • es suced√°neo de angula, n m
    • es surimi de angula, n m
    • fr gula, n f
    • fr succ√©dan√© de civelle, n m
    • fr succ√©dan√© de civelles, n m
    • it gula, n f
    • it surrogato di cecoline, n m
    • en elver substitute, n
    • en gula, n
    • en surimi elver, n

    <Gastronomia > Peix. Marisc>

    Succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.

    Nota: 1. La denominació gula prové de la marca comercial La Gula del Norte (o La Gula), creada per l'empresa Angulas Aguinaga a partir dels noms comuns castellans angula i gula.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gula (sin. surimi d'angula):

    S'aproven les denominacions gula i surimi d'angula, com a sin√≤nimes, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a gula,

    ·és una denominació procedent de la marca comercial La Gula, creada per l'empresa basca Angulas Aguinaga a partir del creuament, en castellà, entre els mots angula ('Forma postlarval de l'anguila') i gula (en català, gola, és a dir, 'Apetit desordenat de menjar i beure');

    ¬∑√©s una forma ja molt estesa com a designaci√≥ gen√®rica del concepte i es documenta en diccionaris generals en castell√† (entre d'altres, al DRAE(1)) i en nombrosos contextos divulgatius (receptaris, programes de cuina, articles, pagines de supermercats, etc.) en catal√† i en altres lleng√ľes.

    Quant a surimi d'angula,

    ¬∑√©s una denominaci√≥ explicativa del concepte i ben formada ling√ľ√≠sticament, constru√Įda amb el nucli surimi, que s'aplica aqu√≠, per extensi√≥ de significat, al producte elaborat amb surimi(2), i el complement d'angula, referit al producte que s'imita;

    ¬∑√©s una forma ja documentada per a fer refer√®ncia al concepte, tant en catal√† com -la denominaci√≥ an√†loga- en altres lleng√ľes;

    ·és una solució anàloga a surimi de cranc o surimi de llagosta, que també es documenten per a designar productes substitutius del cranc i de la llagosta, respectivament;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -succedani d'angula: aquesta forma es considera vàlida com a definició tècnica del producte (es documenta, de fet, en l'àmbit tècnic i de l'etiquetatge), però com a denominació es prefereix recórrer a la forma, també explicativa, surimi d'angula;

    -angula de surimi: seria una denominació explicativa i adequada, però s'ha preferit surimi d'angula, per paral·lelisme amb surimi de cranc i altres denominacions de productes anàlegs.

    (1)REAL ACADEMIA ESPA√ĎOLA. Diccionario de la lengua espa√Īola [en l√≠nia]. 23a ed. Madrid: Real Academia Espa√Īola, 2014. <<http://dle.rae.es/?w=diccionario>>

    (2)El surimi és, estrictament, el producte amb què s'elaboren succedanis de peix o de marisc, com ara aquest.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

       
  • 207823   gun boat ÔĽŅ <Ind√ļstria > Mineria> gun boat
     
       
    • funicular de trabuc, n m
    • es esquip
    • es skip
    • fr benne guid√©e
    • fr godet
    • fr skip
    • en gun boat
    • en skip

    <Ind√ļstria > Mineria>

    Elevador que consisteix en una vagoneta que es desplaça per un pla inclinat mitjançant la tracció d'un cable, que s'utilitza en les mines per a la càrrega i la descàrrega de materials.

       
  • 295007   guqin ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> guqin
     
       
    • qin [zh], n m
    • guqin [zh], n m sin. compl.
    • es guqin
    • es qin
    • fr guqin
    • fr qin
    • en guqin
    • en qin

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem m√©s estret que l'altre i amb la taula harm√≤nica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posici√≥ horitzontal.

    Nota: El qin ha representat hist√≤ricament la imatge de la cultura i la m√ļsica xineses. Afinat en la gamma pentat√≤nica, l'int√®rpret en selecciona els sons per mitj√† d'una celleta m√≤bil que despla√ßa al llarg de les cordes amb la m√† lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n q√≠n i gŇ≠q√≠n, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n ch'in i ku ch'in, respectivament.

       
  • 208213   guttus ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> guttus
     
       
    • guttus, n m
    • es guttus
    • en guttus

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Recipient romà de terrissa, petit, tancat, amb forats a la part superior i un broc generalment en forma de cap d'animal.

       
  • 295008   guzheng ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> guzheng
     
       
    • zheng [zh], n m
    • guzheng [zh], n m sin. compl.
    • es guzheng
    • es zheng
    • fr guzheng
    • fr zheng
    • en guzheng
    • en zheng

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument cord√≤fon pin√ßat de la fam√≠lia de les c√≠tares constitu√Įt per una caixa de resson√†ncia de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures ac√ļstiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentat√≤nica, que es toca en posici√≥ horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts m√≤bils i amb plectres en forma de didal.

    Nota: √Čs un instrument xin√®s. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema pinyin s√≥n zhńďng i gŇ≠zhńďng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles s√≥n cheng i ku cheng, respectivament.

       
  • 252255   GVH disease ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Cirurgia> GVH disease
     
       
    • malaltia de l'empelt contra l'hoste, n f
    • es enfermedad del injerto contra el hu√©sped
    • fr maladie du greffon contre l'h√īte
    • en graft versus host disease
    • en GVH disease
    • en GVHD

    <Ciències de la salut > Cirurgia>

    Malaltia que resulta d'una reacció de l'empelt contra l'hoste en trasplantaments al·logènics de medul·la òssia.

    Nota: La malaltia de l'empelt contra l'hoste afecta sovint la pell, el fetge i l'intestí i és vehiculada per cèl·lules immunocompetents procedents del donador.