termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 255351   I adjust! ÔĽŅ <Esports > Escacs> I adjust!
     
       
    • componc!, interj
    • es ¬°coloco!
    • es ¬°compongo!
    • fr j'adoube!
    • en I adjust!
    • en j'adoube!
    • de j'adoube!

    <Esports > Escacs>

    Expressió amb què un jugador que ha de moure adverteix el contrincant que es disposa a tocar una o diverses peces per col·locar-les bé i no pas per moure-les o matar-les.

    Nota: En cas que no faci aquesta advertència, si el reglament ho permet, el jugador haurà de moure la primera peça que hagi tocat si és pròpia, o matar-la si és del contrari.

       
  • 205190   I formation ÔĽŅ <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> I formation
     
       
    • formaci√≥ australiana, n f
    • formaci√≥ en t√†ndem, n f
    • es formaci√≥n australiana
    • es formaci√≥n en t√°ndem
    • en Australian doubles
    • en Australian formation
    • en I formation
    • en tandem formation

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

    Tàctica del joc de dobles, en què el company del servidor se situa davant seu.

       
  • 2631049   I-CASE ÔĽŅ <Inform√†tica > Programari> I-CASE
     
       
    • CASE integrat, n m
    • I-CASE, n m sigla
    • es CASE integrado
    • es I-CASE sigla
    • fr AGL int√©gr√©
    • fr CASE int√©gr√©
    • fr I-CASE
    • en integrated CASE
    • en integrated computer-aided software engineering
    • en integrated computer-assisted software engineering
    • en I-CASE sigla

    <Informàtica > Programari>

    Enginyeria del programari assistida per ordinador en qu√® l'√ļs d'eines inform√†tiques s'aplica en totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: La sigla I-CASE correspon a l'equivalent anglès integrated computer-assisted software engineering.

    Nota: Sovint també es denomina CASE integrat o I-CASE, per extensió, el conjunt d'eines que permeten l'automatització de totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració dels termes enginyeria de sistemes per ordinador i enginyeria de sistemes integrats per ordinador, i en l'aprovació de les formes alternatives enginyeria del programari assistida per ordinador (sigla CASE) i CASE integrat (sigla I-CASE):

    El Consell Supervisor, d'acord amb diverses peticions, reconsidera la forma enginyeria de sistemes per ordinador, aprovada a l'acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana equivalent al terme angl√®s computer-aided software engineering, i aprova en el seu lloc la forma enginyeria del programari assistida per ordinador (al costat de la sigla anglesa CASE, molt estesa i ja aprovada a l'acta
    n√ļm. 300), pels motius seg√ľents:

    ·la forma enginyeria de sistemes per ordinador no s'utilitza i és, a més, segons els especialistes, inadequada semànticament per a designar aquest concepte històric(1) de l'àmbit de la informàtica;

    ·el nucli de la designació anglesa, software engineering, no equival en català a enginyeria de sistemes, com suggereix la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor, sinó a enginyeria del programari, forma ja reconeguda entre els especialistes i utilitzada; en informàtica, l'enginyeria de sistemes i l'enginyeria del programari són, de fet, dues branques diferents(2), motiu pel qual enginyeria de sistemes per ordinador és una forma equívoca per a designar aquest concepte;

    ¬∑tots els especialistes consultats s√≥n partidaris de la forma enginyeria del programari assistida per ordinador, que ja es documenta diverses fonts, √©s an√†loga a altres termes ja consolidats (animaci√≥ assistida per ordinador, disseny assistit per ordinador o traducci√≥ assistida per ordinador) i, a m√©s, segueix el paral¬∑lelisme denominatiu d'altres lleng√ľes.

    Pel que fa a la sigla (CASE), s'aprova en mascul√≠, d'acord amb l'√ļs documentat arreu.


    Pels mateixos motius de manca d'√ļs i d'inadequaci√≥ sem√†ntica, el Consell Supervisor reconsidera tamb√© la forma enginyeria de sistemes integrats per ordinador, aprovada a la mateixa acta n√ļm. 300 com a designaci√≥ catalana del concepte conegut en angl√®s amb la forma integrated computer-assisted software engineering. El Consell Supervisor fa notar, a m√©s, que en aquest cas la inadequaci√≥ sem√†ntica √©s doble: d'una banda, perqu√® I-CASE (com CASE) fa refer√®ncia a l'enginyeria del programari, no a l'enginyeria de sistemes, i de l'altra, perqu√® el que √©s integrat no s√≥n els sistemes, com es dedueix de la forma inicialment aprovada, sin√≥ l'enginyeria assistida per ordinador (o les eines utilitzades en aquesta enginyeria), en el sentit que s'integra en totes les fases de vida del programari.

    Es descarta, doncs, enginyeria de sistemes integrats per ordinador i es mantenen com a designacions d'aquest concepte la forma CASE integrat i la sigla anglesa I-CASE, totes dues aprovades ja a l'acta n√ļm. 300.

    Es desestima l'aprovaci√≥ de formes m√©s explicatives com ara enginyeria del programari integralment assistida per ordinador, enginyeria del programari assistida per ordinador integrada o enginyeria del programari assistida per ordinador integral, perqu√® no tenen cap √ļs i es consideren innecess√†ries, ja que la forma utilitzada habitualment √©s la sigla I-CASE.

    (1)El concepte de CASE es va popularitzar als anys vuitanta del segle xx i malgrat que actualment pot considerar-se ja superat, perqu√® l'√ļs de les eines CASE √©s absolutament generalitzat, els experts consideren que √©s un concepte emblem√†tic i que √©s important revisar-ne el nom.

    (2)L'enginyeria del programari s'ocupa, com el seu nom indica, del programari, mentre que l'enginyeria de sistemes informàtics té per objecte trobar solucions informàtiques globals a determinats problemes, ja sigui per mitjà de programari, de maquinari, de sistemes de xarxes, etc.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 2754231   I-frame overlay ÔĽŅ <Inform√†tica> I-frame overlay
     
       
    • segrest de clic, n m
    • es clickjacking, n m
    • es secuestro de clic, n m
    • fr clickjacking, n m
    • fr d√©tournement de clic, n m
    • fr d√©tournement de clics, n m
    • it clickjacking, n m
    • it rapimento de clic, n m
    • pt clickjacking, n m
    • pt furto de click, n m
    • en clickjacking, n
    • en I-frame overlay, n
    • en UI redress attack, n
    • en UI redressing, n
    • en user interface redress attack, n
    • de Clickjacking, n

    <Informàtica>

    Tècnica consistent a fer que un internauta cliqui en un enllaç maliciós que té l'aparença d'un botó o d'un enllaç inofensiu, que s'utilitza per a manipular d'alguna manera la seva activitat a la xarxa.

    Nota: Els mètodes utilitzats en un segrest de clic per a amagar els enllaços maliciosos són diversos; sovint s'inclouen en una altra pàgina que se superposa com una capa transparent a la pàgina web visible.

    Nota: Els objectius del segrest de clic tamb√© poden ser diversos: fer accedir l'usuari a una p√†gina web determinada (per exemple, per augmentar-ne el nombre de visites), fer que accepti l'entrada de correu brossa a la seva b√ļstia, activar la seva c√†mera web per espiar-lo, etc.

    Nota: Critreris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme segrest de clic:

    S'aprova el terme segrest de clic, calc de l'angl√®s clickjacking, pels motius seg√ľents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès clickjacking, forma creada per analogia amb hijacking (o highjacking) que vol dir 'segrest';

    ·ja es documenta en català, en contextos especialitzats;

    ¬∑pot considerar-se una forma ling√ľ√≠sticament adequada, en qu√® es fa un √ļs figurat del substantiu segrest (els delinq√ľents segresten el clic de l'internauta, √©s a dir, se l'emporten a un lloc diferent per treure'n un benefici);(1)

    ¬∑en altres lleng√ľes es documenta la forma an√†loga;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit, que creuen que pot tenir possibilitats d'implantació.

    Les formes captura de clic, robatori de clic, desviament per clic i desviament d'interfície, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren menys precises que la forma aprovada.

    Finalment, també s'han tingut en compte les formes engany del clic, frau del clic i manipulació del clic, però s'ha considerat que segrest de clic, per l'analogia que té amb la designació anglesa, té més possibilitats d'implantació.

    (1) Segons el diccionari normatiu, segrest √©s l'acci√≥ i l'efecte de segrestar, i segrestar √©s "Dipositar (una cosa) en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pert√†nyer" i "Tenir (alg√ļ) a√Įllat dels altres, recl√≤s contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat"; segons el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclop√®dia Catalana (http://www.diccionari.cat), segrestar √©s tamb√© "Raptar una o m√©s persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat" i raptar √©s "Emportar-se (alg√ļ) amb si per la viol√®ncia o per seducci√≥".

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]

       
  • 3701484   I-message ÔĽŅ <Resoluci√≥ alternativa de conflictes> I-message
     
       
    • missatge en primera persona, n m
    • es mensaje en primera persona, n m
    • fr message √† la premi√®re personne, n m
    • it messagio in prima persona, n m
    • en I-message, n

    <Resolució alternativa de conflictes>

    Missatge que expressa els sentiments, les emocions i els desitjos de qui l'emet, sense valorar el que són, el que fan o el que diuen els altres, que sol esdevenir una eina per a promoure l'empatia de l'altra part i evitar l'escalada del conflicte.

    Nota: 1. √Čs un missatge en primera persona, per exemple, "No em sento compr√®s", a difer√®ncia de "No em comprens".

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme missatge en primera persona:

    S'aprova la denominaci√≥ missatge en primera persona pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s una alternativa al calc de l'angl√®s jo-missatge, poc natural en catal√† per√≤ amb un cert √ļs en l'√†mbit;

    ¬∑√©s una forma ling√ľ√≠sticament adequada, descriptiva i transparent;

    ·manté el paral·lelisme conceptual amb l'anglès, fet que pot facilitar-ne la implantació;

    ·ja es documenta en textos especialitzats del sector;

    ¬∑en altres lleng√ľes rom√†niques s'utilitzen denominacions paral¬∑leles;

    ·té el consens dels especialistes.


    Altres denominacions que s'han valorat, per√≤ que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opini√≥ dels especialistes, s√≥n les seg√ľents:

    ¬∑el manlleu I-message: tot i que t√© un cert √ļs, es considera que √©s innecessari i que pot substituir-se sense problema per la denominaci√≥ aprovada;

    ¬∑egomissatge: a banda que no t√© √ļs, √©s una designaci√≥ poc clara, que dif√≠cilment s'identificaria amb el concepte i que m√©s aviat hi aportaria connotacions negatives;

    ¬∑missatge des del jo: podria considerar-se tamb√© una forma adequada, per√≤, per motius d'√ļs i d'analogia amb altres lleng√ľes, s'ha preferit missatge en primera persona;

    ·missatge no valoratiu / missatge no al·lusiu: tot i que són formes adequades, es consideren menys precises que la forma aprovada i, a banda, tenen l'inconvenient que s'allunyen de la imatge conceptual de la denominació anglesa de partida.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]

       
  • 711258   I-neuron ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Biologia cel¬∑lular> , <Ci√®ncies de la salut > Fisiologia humana> I-neuron
     
       
    • neurona inspirat√≤ria, n f
    • es neurona inspiratoria
    • es neurona respiratoria I
    • es neurona respiratoria inspiratoria
    • fr neurone inspiratoire
    • en I-neuron
    • en inspiratory neuron

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> , <Ciències de la salut > Fisiologia humana>

    Neurona dels centres respiratoris que incrementa la seva freq√ľ√®ncia de desc√†rrega durant la fase inspirat√≤ria de la respiraci√≥.

       
  • 205132   I/O controller ÔĽŅ <Inform√†tica > Maquinari> I/O controller
     
       
    • controlador d'entrada/sortida, n m
    • es controlador de entrada/salida
    • es controlador de perif√©ricos
    • fr contr√īleur
    • fr contr√īleur d'entr√©e/sortie
    • fr contr√īleur de p√©riph√©rique
    • en controller
    • en I/O controller
    • en input/output controller
    • en IOC
    • de EA-Werk
    • de Ein-Ausgabewerk

    <Informàtica > Maquinari>

    Dispositiu de maquinari que regula la transferència de dades entre un o més sistemes perifèrics i un processador.

       
  • 207273   IAP ÔĽŅ <Inform√†tica> , <Inform√†tica > Internet> IAP
     
       
    • prove√Įdor d'Internet, n m
    • es proveedor de acceso a Internet
    • es proveedor de servicios de Internet
    • fr fournisseur d'acc√®s √† Internet
    • en IAP
    • en Internet access provider
    • en Internet service provider
    • en ISP

    <Informàtica> , <Informàtica > Internet>

    Organització que té un servidor amb connexió permanent a Internet, al qual l'usuari es pot connectar per a accedir a la xarxa i per a obtenir altres serveis.

       
  • 2898015   Iberian marbled white ÔĽŅ <Zoologia > Insectes> Iberian marbled white
     
       
    • escac ib√®ric, n m
    • es medioluto ib√©rica, n f
    • fr echiquier d'Ib√©rie, n m
    • en Iberian marbled white, n
    • nc Melanargia lachesis

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Satirins >Melanargia

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominaci√≥ comuna de les papallones di√ľrnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 204523   Iberian rock lizard ÔĽŅ <Zoologia > Amfibis. R√®ptils> Iberian rock lizard
     
       
    • sargantana muntanyenca, n f
    • es lagartija serrana
    • fr l√©zard montagnard pyr√©n√©en
    • en Iberian rock lizard
    • de iberische Gebirgseidechse
    • nc Lacerta monticola

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau.

    Nota: Les femelles solen ser marronoses i amb el ventre groc.