termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   

            
  • 255351   I adjust!  <Esports > Escacs> I adjust!
     
       
    • componc!, interj
    • es ¡coloco!
    • es ¡compongo!
    • fr j'adoube!
    • en I adjust!
    • en j'adoube!
    • de j'adoube!

    <Esports > Escacs>

    Expressió amb què un jugador que ha de moure adverteix el contrincant que es disposa a tocar una o diverses peces per col·locar-les bé i no pas per moure-les o matar-les.

    Nota: En cas que no faci aquesta advertència, si el reglament ho permet, el jugador haurà de moure la primera peça que hagi tocat si és pròpia, o matar-la si és del contrari.

       
  • 205190   I formation  <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis> I formation
     
       
    • formació australiana, n f
    • formació en tàndem, n f
    • es formación australiana
    • es formación en tándem
    • en Australian doubles
    • en Australian formation
    • en I formation
    • en tandem formation

    <Esports > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

    Tàctica del joc de dobles, en què el company del servidor se situa davant seu.

       
  • 2631049   I-CASE  <Informàtica > Programari> I-CASE
     
       
    • CASE integrat, n m
    • I-CASE, n m sigla
    • es CASE integrado
    • es I-CASE sigla
    • fr AGL intégré
    • fr CASE intégré
    • fr I-CASE
    • en integrated CASE
    • en integrated computer-aided software engineering
    • en integrated computer-assisted software engineering
    • en I-CASE sigla

    <Informàtica > Programari>

    Enginyeria del programari assistida per ordinador en què l'ús d'eines informàtiques s'aplica en totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: La sigla I-CASE correspon a l'equivalent anglès integrated computer-assisted software engineering.

    Nota: Sovint també es denomina CASE integrat o I-CASE, per extensió, el conjunt d'eines que permeten l'automatització de totes les fases del cicle de vida del programari.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració dels termes enginyeria de sistemes per ordinador i enginyeria de sistemes integrats per ordinador, i en l'aprovació de les formes alternatives enginyeria del programari assistida per ordinador (sigla CASE) i CASE integrat (sigla I-CASE):

    El Consell Supervisor, d'acord amb diverses peticions, reconsidera la forma enginyeria de sistemes per ordinador, aprovada a l'acta núm. 300 com a designació catalana equivalent al terme anglès computer-aided software engineering, i aprova en el seu lloc la forma enginyeria del programari assistida per ordinador (al costat de la sigla anglesa CASE, molt estesa i ja aprovada a l'acta
    núm. 300), pels motius següents:

    ·la forma enginyeria de sistemes per ordinador no s'utilitza i és, a més, segons els especialistes, inadequada semànticament per a designar aquest concepte històric(1) de l'àmbit de la informàtica;

    ·el nucli de la designació anglesa, software engineering, no equival en català a enginyeria de sistemes, com suggereix la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor, sinó a enginyeria del programari, forma ja reconeguda entre els especialistes i utilitzada; en informàtica, l'enginyeria de sistemes i l'enginyeria del programari són, de fet, dues branques diferents(2), motiu pel qual enginyeria de sistemes per ordinador és una forma equívoca per a designar aquest concepte;

    ·tots els especialistes consultats són partidaris de la forma enginyeria del programari assistida per ordinador, que ja es documenta diverses fonts, és anàloga a altres termes ja consolidats (animació assistida per ordinador, disseny assistit per ordinador o traducció assistida per ordinador) i, a més, segueix el paral·lelisme denominatiu d'altres llengües.

    Pel que fa a la sigla (CASE), s'aprova en masculí, d'acord amb l'ús documentat arreu.


    Pels mateixos motius de manca d'ús i d'inadequació semàntica, el Consell Supervisor reconsidera també la forma enginyeria de sistemes integrats per ordinador, aprovada a la mateixa acta núm. 300 com a designació catalana del concepte conegut en anglès amb la forma integrated computer-assisted software engineering. El Consell Supervisor fa notar, a més, que en aquest cas la inadequació semàntica és doble: d'una banda, perquè I-CASE (com CASE) fa referència a l'enginyeria del programari, no a l'enginyeria de sistemes, i de l'altra, perquè el que és integrat no són els sistemes, com es dedueix de la forma inicialment aprovada, sinó l'enginyeria assistida per ordinador (o les eines utilitzades en aquesta enginyeria), en el sentit que s'integra en totes les fases de vida del programari.

    Es descarta, doncs, enginyeria de sistemes integrats per ordinador i es mantenen com a designacions d'aquest concepte la forma CASE integrat i la sigla anglesa I-CASE, totes dues aprovades ja a l'acta núm. 300.

    Es desestima l'aprovació de formes més explicatives com ara enginyeria del programari integralment assistida per ordinador, enginyeria del programari assistida per ordinador integrada o enginyeria del programari assistida per ordinador integral, perquè no tenen cap ús i es consideren innecessàries, ja que la forma utilitzada habitualment és la sigla I-CASE.

    (1)El concepte de CASE es va popularitzar als anys vuitanta del segle xx i malgrat que actualment pot considerar-se ja superat, perquè l'ús de les eines CASE és absolutament generalitzat, els experts consideren que és un concepte emblemàtic i que és important revisar-ne el nom.

    (2)L'enginyeria del programari s'ocupa, com el seu nom indica, del programari, mentre que l'enginyeria de sistemes informàtics té per objecte trobar solucions informàtiques globals a determinats problemes, ja sigui per mitjà de programari, de maquinari, de sistemes de xarxes, etc.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 2754231   I-frame overlay  <Informàtica> I-frame overlay
     
       
    • segrest de clic, n m
    • es clickjacking, n m
    • es secuestro de clic, n m
    • fr clickjacking, n m
    • fr détournement de clic, n m
    • fr détournement de clics, n m
    • it clickjacking, n m
    • it rapimento de clic, n m
    • pt clickjacking, n m
    • pt furto de click, n m
    • en clickjacking, n
    • en I-frame overlay, n
    • en UI redress attack, n
    • en UI redressing, n
    • en user interface redress attack, n
    • de Clickjacking, n

    <Informàtica>

    Tècnica consistent a fer que un internauta cliqui en un enllaç maliciós que té l'aparença d'un botó o d'un enllaç inofensiu, que s'utilitza per a manipular d'alguna manera la seva activitat a la xarxa.

    Nota: Els mètodes utilitzats en un segrest de clic per a amagar els enllaços maliciosos són diversos; sovint s'inclouen en una altra pàgina que se superposa com una capa transparent a la pàgina web visible.

    Nota: Els objectius del segrest de clic també poden ser diversos: fer accedir l'usuari a una pàgina web determinada (per exemple, per augmentar-ne el nombre de visites), fer que accepti l'entrada de correu brossa a la seva bústia, activar la seva càmera web per espiar-lo, etc.

    Nota: Critreris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme segrest de clic:

    S'aprova el terme segrest de clic, calc de l'anglès clickjacking, pels motius següents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès clickjacking, forma creada per analogia amb hijacking (o highjacking) que vol dir 'segrest';

    ·ja es documenta en català, en contextos especialitzats;

    ·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, en què es fa un ús figurat del substantiu segrest (els delinqüents segresten el clic de l'internauta, és a dir, se l'emporten a un lloc diferent per treure'n un benefici);(1)

    ·en altres llengües es documenta la forma anàloga;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit, que creuen que pot tenir possibilitats d'implantació.

    Les formes captura de clic, robatori de clic, desviament per clic i desviament d'interfície, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren menys precises que la forma aprovada.

    Finalment, també s'han tingut en compte les formes engany del clic, frau del clic i manipulació del clic, però s'ha considerat que segrest de clic, per l'analogia que té amb la designació anglesa, té més possibilitats d'implantació.

    (1) Segons el diccionari normatiu, segrest és l'acció i l'efecte de segrestar, i segrestar és "Dipositar (una cosa) en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer" i "Tenir (algú) aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat"; segons el Diccionari de la llengua catalana d'Enciclopèdia Catalana (http://www.diccionari.cat), segrestar és també "Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat" i raptar és "Emportar-se (algú) amb si per la violència o per seducció".

    [Acta 559, 18 d'abril de 2013]

       
  • 711258   I-neuron  <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> , <Ciències de la salut > Fisiologia humana> I-neuron
     
       
    • neurona inspiratòria, n f
    • es neurona inspiratoria
    • es neurona respiratoria I
    • es neurona respiratoria inspiratoria
    • fr neurone inspiratoire
    • en I-neuron
    • en inspiratory neuron

    <Ciències de la vida > Biologia cel·lular> , <Ciències de la salut > Fisiologia humana>

    Neurona dels centres respiratoris que incrementa la seva freqüència de descàrrega durant la fase inspiratòria de la respiració.

       
  • 205132   I/O controller  <Informàtica > Maquinari> I/O controller
     
       
    • controlador d'entrada/sortida, n m
    • es controlador de entrada/salida
    • es controlador de periféricos
    • fr contrôleur
    • fr contrôleur d'entrée/sortie
    • fr contrôleur de périphérique
    • en controller
    • en I/O controller
    • en input/output controller
    • en IOC
    • de EA-Werk
    • de Ein-Ausgabewerk

    <Informàtica > Maquinari>

    Dispositiu de maquinari que regula la transferència de dades entre un o més sistemes perifèrics i un processador.

       
  • 207273   IAP  <Informàtica> , <Informàtica > Internet> IAP
     
       
    • proveïdor d'Internet, n m
    • es proveedor de acceso a Internet
    • es proveedor de servicios de Internet
    • fr fournisseur d'accès à Internet
    • en IAP
    • en Internet access provider
    • en Internet service provider
    • en ISP

    <Informàtica> , <Informàtica > Internet>

    Organització que té un servidor amb connexió permanent a Internet, al qual l'usuari es pot connectar per a accedir a la xarxa i per a obtenir altres serveis.

       
  • 2898015   Iberian marbled white  <Zoologia > Insectes> Iberian marbled white
     
       
    • escac ibèric, n m
    • es medioluto ibérica, n f
    • fr echiquier d'Ibérie, n m
    • en Iberian marbled white, n
    • nc Melanargia lachesis

    <Zoologia > Insectes>

    Taxonomia: Nimfàlids > Satirins >Melanargia

    Nota: Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

       
  • 204523   Iberian rock lizard  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> Iberian rock lizard
     
       
    • sargantana muntanyenca, n f
    • es lagartija serrana
    • fr lézard montagnard pyrénéen
    • en Iberian rock lizard
    • de iberische Gebirgseidechse
    • nc Lacerta monticola

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau.

    Nota: Les femelles solen ser marronoses i amb el ventre groc.

       
  • 204519   Ibiza wall lizard  <Zoologia > Amfibis. Rèptils> Ibiza wall lizard
     
       
    • sargantana de les Pitiüses, n f
    • es lagartija de las Pitiusas
    • fr lézard des Pityuses
    • en Ibiza wall lizard
    • de Pityusen-Eidechse
    • nc Podarcis pityusensis

    <Zoologia > Amfibis. Rèptils>

    Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, robust, amb el cap alt, el coll ample, la cua llarga, i de color molt variable (verd clar, groc, gris, marró o negre) i amb taques negres.

    Nota: La sargantana de les Pitiüses és autòctona d'Eivissa, Formentera i illots pròxims