termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 252263   ITAM ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> ITAM
     
       
    • motiu d'activaci√≥ de l'immunoreceptor per tirosina, n m
    • ITAM, n m sigla
    • es motivo de activaci√≥n del inmunorreceptor v√≠a tirosina
    • es ITAM sigla
    • fr motif d'activation de l'immunor√©cepteur d√©pendant de la tyrosine
    • fr ITAM sigla
    • en immunoreceptor tyrosyne-based activation motif
    • en ITAM sigla

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Motiu que s'activa mitjançant la fosforilació de la tirosina, present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors del sistema immunitari que estimulen la transducció de senyals d'activació cel·lular.

    Nota: La sigla ITAM correspon a la denominació anglesa immunoreceptor tyrosyne-based activation motif.

    Nota: Algunes molècules associades al BCR i al TCR expressen motius del tipus ITAM.

       
  • 204791   item ÔĽŅ <Pedagogia. Ensenyament> item
     
       
    • √≠tem, n m
    • es item
    • es √≠tem
    • fr item
    • en item

    <Pedagogia. Ensenyament>

    Cadascun dels elements, parts o unitats susceptibles de quantificació de què es compon un test o un material psicotècnic.

       
  • 204792   item analysis ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> item analysis
     
       
    • an√†lisi d'√≠tems, n f
    • es an√°lisis de √≠tems
    • fr analyse d'items
    • en item analysis

    <Matemàtiques > Estadística>

    Estudi estad√≠stic de la dificultat, la fiabilitat, la validesa, l'homogene√Įtat i altres caracter√≠stiques dels √≠tems considerats d'inter√®s.

       
  • 204793   item bank ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> item bank
     
       
    • banc d'√≠tems, n m
    • es banco de √≠tems
    • fr banque d'items
    • en item bank
    • en test-item bank

    <Matemàtiques > Estadística>

    Fitxer que serveix per a guardar els ítems d'una prova objectiva.

       
  • 252264   ITIM ÔĽŅ <Ci√®ncies de la vida > Immunologia> ITIM
     
       
    • motiu d'inhibici√≥ de l'immunoreceptor per tirosina, n m
    • ITIM, n m sigla
    • es motivo de inhibici√≥n del inmunorreceptor v√≠a tirosina
    • es ITIM sigla
    • fr motif d'inhibition de l'immunor√©cepteur d√©pendant de la tyrosine
    • fr ITIM sigla
    • en immunoreceptor tyrosyne-based inhibition motif
    • en ITIM sigla

    <Ciències de la vida > Immunologia>

    Motiu constitu√Įt per un residu tirosina que √©s present a les cues citoplasm√†tiques de diversos receptors que inhibeixen la transducci√≥ de senyals d'activaci√≥ cel¬∑lular.

    Nota: La sigla ITIM correspon a la denominació anglesa immunoreceptor tyrosyne-based inhibition motif ('motiu d'inhibició de l'immunoreceptor per tirosina').

       
  • 2698701   ITP ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> ITP
     
       
    • pla d'intervenci√≥ individualitzat, n m
    • PII, n m sigla
    • es plan individualizado de atenci√≥n
    • es plan terap√©utico individualizado
    • es plan terap√©utico personalizado
    • es PTI sigla
    • es PTP sigla
    • fr plan th√©rapeutique individuel
    • en individualized treatment plan
    • en ITP sigla

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Pla d'atenció específic per a una persona amb un o més problemes de salut crònics, que té en compte les seves necessitats físiques, psíquiques i socials, i que ha estat consensuat entre els diferents professionals sanitaris i socials i el pacient o, si escau, la seva família.

    Nota: Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessi√≥ de normalitzaci√≥ (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'angl√®s ageism, i el calc condici√≥ cr√≤nica, de l'angl√®s chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ¬∑les formes acordades s√≥n les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'√†mbit (multimorbiditat, infermer -a d'enlla√ß, hospitalitzaci√≥ domicili√†ria, guia de pr√†ctica cl√≠nica, estrat√®gia multipalanca, etc.), si b√© en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminol√≤gics de refer√®ncia, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en les lleng√ľes de l'entorn.

    En general, doncs, s√≥n termes que no presenten problemes de tipus ling√ľ√≠stic, per√≤ per a la majoria dels quals no hi ha una definici√≥ clarament consensuada, tenint en compte que l'atenci√≥ a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenci√≥ sanit√†ria molt innovador i transversal, en qu√® no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sin√≥ tamb√© professionals d'altres √†mbits. En aquest sentit, els acords de la sessi√≥ de normalitzaci√≥, a la qual han participat especialistes referents en aquesta mat√®ria, han perm√®s assolir els objectius seg√ľents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ¬∑delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminol√≤giques, ni en catal√† ni paral¬∑lelament en la resta de lleng√ľes (multimorbiditat, conciliaci√≥ terap√®utica, infermer -a d'enlla√ß, atenci√≥ interm√®dia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]

       
  • 2231204   ITT analysis ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> ITT analysis
     
       
    • an√†lisi per intenci√≥ de tractar, n f
    • an√†lisi ITT, n f sin. compl.
    • es an√°lisis IDT
    • es an√°lisis ITT
    • es an√°lisis por intenci√≥n de tratar
    • fr analyse ITT
    • fr analyse par intention de traiter
    • fr analyse selon l'intention de traiter
    • it analisi ITT
    • it analisi per intenzione a trattare
    • it analisi secondo l'intenzione a trattare
    • en intent-to-treat analysis
    • en intention-to-treat analysis
    • en ITT analysis

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Anàlisi dels resultats d'un assaig clínic en què es tenen en compte tots els participants als quals s'ha assignat inicialment la intervenció de manera aleatòria, independentment que l'hagin completada.

    Nota: L'anàlisi per intenció de tractar permet preservar els avantatges de l'aleatorització.

    Nota: A la forma anàlisi ITT, la sigla ITT correspon a l'anglès intention-to-treat.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anàlisi per intenció de tractar (sin. compl. anàlisi ITT):

    S'aprova el terme an√†lisi per intenci√≥ de tractar, calc de l'angl√®s intention-to-treat analysis, juntament amb el sin√≤nim an√†lisi ITT, a partir de la sigla anglesa de intention-to-treat (ITT), pels motius seg√ľents:

    ·són les formes utilitzades normalment per a designar el concepte;

    ·totes dues es documenten ja en nombrosos textos catalans d'especialitat;

    ¬∑an√†lisi per intenci√≥ de tractar √©s una forma descriptiva del concepte, transparent i ling√ľ√≠sticament adequada: l'√ļs de la preposici√≥ per √©s adequat en aquest cas, perqu√® introdueix el mitj√† amb qu√® s'avaluen els resultats de l'an√†lisi (segons el diccionari normatiu, per s'utilitza per a expressar relacions que denoten, entre altres, l'instrument, el mitj√† o la manera; tamb√© indica, gen√®ricament, l'"acord o la relaci√≥ amb alguna cosa o persona");

    ·la forma anàlisi ITT, d'altra banda, creada sobre la base d'una sigla anglesa, està molt estesa entre els especialistes;

    ·segueixen el paral·lelisme formal dels substantius anàlisi per protocol i anàlisi PP, que designen un concepte relacionat;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es descarta la forma an√†lisi per intenci√≥ de tractament perqu√® t√© menys √ļs que la forma aprovada i es considera menys precisa (tractament podria remetre, per exemple, als mitjans per a tractar, mentre que aqu√≠ s'hauria de referir a l'acci√≥ de tractar).

    An√†lisi segons la intenci√≥ de tractar, que seria tamb√© una soluci√≥ adequada, t√© menys √ļs que an√†lisi per intenci√≥ de tractar i es veu com una f√≥rmula terminol√≤gicament menys travada que an√†lisi per intenci√≥ de tractar.

    Altres formes que s'han valorat (an√†lisi segons l'objectiu terap√®utic, an√†lisi segons la finalitat terap√®utica, an√†lisi pragm√†tica i an√†lisi segons l'aleatoritzaci√≥ o an√†lisi segons l'assignaci√≥ aleat√≤ria) no tenen gaire √ļs ni s'associen tan f√†cilment amb el concepte com les solucions adoptades.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]

       
  • 208308   iwan ÔĽŅ <Construcci√≥ > Edificis. Espais de construcci√≥ > Equipaments religiosos> , <Hist√≤ria > Arqueologia> iwan
     
       
    • iwan [ar], n m
    • liwan [ar], n m sin. compl.
    • es iwan
    • es liwan
    • en iwan

    <Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments religiosos> , <Història > Arqueologia>

    Sala d'una mesquita coberta amb una volta.