termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 207133   Japan air ÔĽŅ <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu> Japan air
     
       
    • jap√≥, n m
    • es Japan
    • fr Japan
    • en Japan air

    <Esports > Esports d'hivern > Surf de neu>

    Truc consistent a fer una grapada del cantell de talons amb la mà de davant passant-la entre les cames, estirar la cama de darrere i aixecar la planxa a l'altura del cap.

       
  • 2631038   Japanese basil ÔĽŅ <Bot√†nica> Japanese basil
     
       
    • peril¬∑la, n f
    • es albahaca japonesa
    • es menta p√ļrpura
    • es perilla
    • es shiso
    • fr p√©rilla
    • fr sisho
    • it basilico cinese
    • it perilla
    • it shiso
    • it timo giapponese
    • pt perila
    • en beefsteak mint
    • en beefsteak plant
    • en Chinese basil
    • en Japanese basil
    • en perilla
    • en perilla mint
    • en purple mint
    • en shiso
    • de Perilla
    • de Schwarznessel
    • de Shiso
    • nc Perilla frutescens

    <Botànica>

    Planta anual aromàtica de la família de les labiades, d'origen asiàtic, que fa fins a 2 m d'alçària, de fulles ovals o quasi circulars, serrades i piloses, d'inflorescències allargades i de flors blanques.

    Nota: L'oli essencial de la peril¬∑la t√© √ļs com a remei per al tractament d'afeccions digestives i respirat√≤ries; les fulles s'utilitzen com a condiment.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peril·la (Perilla frutescens):

    S'aprova la forma peril¬∑la com a denominaci√≥ catalana de l'esp√®cie bot√†nica Perilla frutescens pels motius seg√ľents:

    ·és l'adaptació al català de la forma llatina Perilla, nom del gènere a què pertany;

    ¬∑malgrat que es tracta d'una esp√®cie d'origen asi√†tic, el fet que tingui √ļs en cuina i en medicina fa que sigui coneguda tamb√© en altres indrets (i, fins i tot, que s'hi cultivi) i que calgui una designaci√≥ vulgar per a referir-s'hi;

    ¬∑l'adaptaci√≥ amb ela geminada respecta la pron√ļncia original del nom cient√≠fic i, alhora, permet identificar sense problema la planta, que en aquests moments √©s l'√ļnica esp√®cie del g√®nere Perilla;

    ·és una solució que segueix el paral·lelisme d'altres denominacions de plantes ja recollides al diccionari normatiu que també són adaptacions de noms de gèneres, i concretament de gèneres acabats en -illa: alquemil·la (Alchemilla), coronil·la (Coronilla) o pulsatil·la (Pulsatilla);

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestima la forma menta asiàtica, documentada en algunes fonts, perquè els experts consideren que és científicament poc adequada i que podria resultar confusionària.

    Tamb√© s'ha descartat la forma perilla, perqu√® no respecta la pron√ļncia adequada del nom cient√≠fic.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 399002   Japanese candlestick chart ÔĽŅ <Economia > Finances > Mercats financers> Japanese candlestick chart
     
       
    • gr√†fic d'espelmes, n m
    • es gr√°fico de velas
    • es velas japonesas
    • fr chandelier japonais
    • en candlestick
    • en candlestick chart
    • en Japanese candlestick chart

    <Economia > Finances > Mercats financers>

    Gràfic que representa les variacions de cotització mitjançant un rectangle vertical per a cada unitat de temps entre la cotització d'obertura i la de tancament i amb dos segments verticals segons l'eix del rectangle, l'un tocant la part superior del rectangle per a indicar la cotització màxima i l'altre tocant-ne la part inferior per a indicar la cotització mínima.

    Nota: En un gràfic d'espelmes, el rectangle és, generalment, de color blanc quan la cotització de tancament és superior a la cotització d'obertura i de color negre quan és inferior.

       
  • 207951   Japanese chess ÔĽŅ <Jocs> Japanese chess
     
       
    • escacs japonesos, n m pl
    • es ajedrez japon√©s
    • es shogi
    • fr shogi
    • it scacchi giapponesi
    • it shogi
    • en Japanese chess
    • en shogi
    • de Japan-Schach
    • de Shogi

    <Jocs>

    Joc d'estratègia que es juga en un tauler quadriculat, en què dos jugadors, cadascun amb vint peces que poden canviar de bàndol quan són capturades, pretenen eliminar el rei de l'adversari.

       
  • 3286119   Japanese encephalitis vaccine ÔĽŅ <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica> Japanese encephalitis vaccine
     
       
    • vacuna anti-encefalitis japonesa, n f
    • vacuna contra l'encefalitis japonesa, n f
    • vacuna EJ, n f sin. compl.
    • es vacuna contra la encefalitis japonesa, n f
    • fr vaccin contre l'enc√©phalite japonaise, n m
    • en Japanese encephalitis vaccine, n

    <Ci√®ncies de la salut > Sanitat. Salut p√ļblica>

    Nota: Vegeu el document Criteri sobre la denominaci√≥ catalana de les vacunes (http://www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioVacunes.pdf), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor n√ļm. 587 (12 de mar√ß de 2015).

       
  • 314021   Japanese horseradish ÔĽŅ <Alimentaci√≥> Japanese horseradish
     
       
    • rave japon√®s, n m
    • es wasabi
    • fr raifort du Japon
    • fr wasabi
    • en Japanese horseradish
    • en wasabi
    • de Bergstockrose
    • de japanischer Kren

    <Alimentació>

    Arrel picant de la Wasabia japonica, molt utilitzada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada.

    Nota: La transcripció de la forma japonesa original segons el sistema internacional de romanització Hepburn és wasabi.

       
  • 3166864   Japanese oyster ÔĽŅ <Zoologia > Invertebrats no artr√≤podes> Japanese oyster
     
       
    • ostra japonesa, n f
    • ostra arrissada, n f sin. compl.
    • es osti√≥n, n m
    • es osti√≥n del Pac√≠fico, n m
    • es osti√≥n japon√©s, n m
    • es ostra del Pac√≠fico, n f
    • es ostra japonesa, n f
    • es ostr√≥n, n m
    • fr hu√ģtre creuse, n f
    • fr hu√ģtre creuse du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre creuse japonaise, n f
    • fr hu√ģtre du Pacifique, n f
    • fr hu√ģtre japonaise, n f
    • it ostrica concava, n f
    • it ostrica del Pacifico, n f
    • it ostrica giapponese, n f
    • pt ostra-do-pac√≠fico, n f
    • pt ostra-gigante, n f
    • en giant cupped oyster, n
    • en giant oyster, n
    • en giant Pacific oyster, n
    • en Japanese oyster, n
    • en Pacific cupped oyster, n
    • en Pacific oyster, n
    • de Felsenauster, n f
    • de japanische Auster, n f
    • de pazifische Auster, n f
    • de pazifische Felsenauster, n f
    • de pazifische Riesenauster, n f
    • de Riesenauster, n f
    • nc Crassostrea gigas

    <Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

    Ostra originària de les costes del Japó, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

    Nota: 1. L'ostra japonesa va ser introdu√Įda a Europa, a les costes atl√†ntiques de Fran√ßa, als anys setanta del segle xx, per recuperar la cria de l'ostra portuguesa (Crassostrea angulata), afectada d'una malaltia. Durant anys les dues esp√®cies es van considerar id√®ntiques, per√≤ els estudis gen√®tics m√©s recents han establert difer√®ncies clares entre els dos t√†xons, els quals actualment es classifiquen com a esp√®cies diferents.

    Nota: 2. La denominació ostra arrissada és la forma utilitzada entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ostra japonesa (sin. compl. ostra arrissada) i ostra portuguesa:

    S'aproven els substantius ostra japonesa i ostra arrissada (aquest segon com a sin√≤nim complementari) com a designacions comunes de l'esp√®cie zool√≤gica Crassostrea gigas, i ostra portuguesa com a designaci√≥ de Crassostrea angulata, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a ostra japonesa,

    ¬∑t√© un √ļs molt est√®s com a denominaci√≥ d'aquesta esp√®cie d'ostra, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ·és una denominació motivada, atès que es tracta d'una espècie autòctona del Japó;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector, que confirmen que és la denominació més utilitzada en les publicacions especialitzades.

    Quant a ostra arrissada,

    ·és una denominació popular, viva, segons els especialistes, entre els productors d'aquesta espècie al Delta de l'Ebre;

    ·és també una denominació motivada, basada en l'aspecte extern de la conquilla d'aquesta ostra, que presenta una mena d'ondulacions;

    ·té l'aval d'especialistes de l'àmbit.

    Finalment, pel que fa a ostra portuguesa,

    ¬∑√©s la denominaci√≥ comuna habitual d'aquesta esp√®cie, tant en catal√† com -la forma an√†loga- en les altres lleng√ľes;

    ·es documenta en nombroses obres terminològiques i especialitzades;

    ¬∑√©s una denominaci√≥ motivada, at√®s que es tracta d'una esp√®cie caracter√≠stica de les costes portugueses, on, segons alguns estudis, va ser introdu√Įda entre el segle xvi i xvii pels navegants des de la zona de Taiwan;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.


    Com a denominacions de Crassostrea gigas s'han valorat també altres formes que finalment, però, s'han descartat per motius diversos:

    -ostra del Delta: No és una designació prou precisa, atès que no és una espècie autòctona d'aquesta zona, on, a més, es cultiven altres espècies d'ostres, a banda de Crassostrea gigas;
    -ostra del Pacífic: Tot i que és una designació també força coneguda, ostra japonesa és una forma més inequívoca;
    -ostra fonda (en refer√®ncia a la profunditat de la valva inferior): No t√© √ļs ni el suport dels experts;
    -ostra gegant: Malgrat l'epítet gigas del nom científic, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma perquè creuen que no és la característica més emblemàtica de l'espècie;
    -ostrot (calc de les formes castellanes ostrón i ostión, on el sufix -ón té valor augmentatiu): Com en el cas de ostra gegant, els especialistes no són partidaris d'aquesta forma, que consideren poc definitòria de l'espècie. Cal tenir present, a més, que el sufix -ot no té valor augmentatiu en tots els dialectes: en rossellonès, per exemple, té un valor diminutiu (un llebrot és una llebre petita; un sarguinyot, un sarg petit, etc.), i igualment en algunes poblacions sud-pirinenques (a Llançà, per exemple, un sepiot és una sèpia petita).

    [Acta 588, 26 de març de 2015]

       
  • 207946   jaquet ÔĽŅ <Jocs> jaquet
     
       
    • jaquet, n m
    • es chaquete
    • fr jacquet
    • en jaquet

    <Jocs>

    Joc d'atzar i estratègia que es juga sobre un tauler amb vint-i-quatre caselles generalment triangulars i allargades, en què un jugador intenta fer avançar, mitjançant la tirada de dos daus, les seves fitxes, que se situen inicialment a les primeres caselles, cap al final del tauler, mentre prova d'evitar que el contrari ho faci amb les seves.

    Nota: Tot i que es tracta d'un joc similar al backgammon, i que s'hi juga en el mateix tauler, les normes de l'un i de l'altre són diferents.

       
  • 206811   jar test ÔĽŅ <Medi ambient> jar test
     
       
    • test de floculaci√≥, n m
    • es ensayo de floculaci√≥n
    • fr essai de floculation
    • en jar test

    <Medi ambient>

    Test per a determinar les condicions òptimes de coagulació o floculació.

       
  • 208753   jardan ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Geologia> jardan
     
       
    • yardang [tr], n m
    • es yardang
    • fr yardang
    • en jardan
    • en yardang
    • en yarding

    <Ciències de la Terra > Geologia>

    Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent, que poden assolir 7 m de fondària.