termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 208373   kouros ÔĽŅ <Hist√≤ria > Arqueologia> , <Arts > Escultura> kouros
     
       
    • curos, n m
    • es kouros
    • en kouros

    <Història > Arqueologia> , <Arts > Escultura>

    Estàtua grega d'època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura masculina.

       
  • 205694   kraft faced liner ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera> kraft faced liner
     
       
    • paper kraft de cobertura, n m
    • es papel kraft para caras
    • es papel lainer
    • fr couverture kraft
    • fr papier kraft √† couverture
    • en kraft faced liner
    • en kraft liner

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera>

    Paper kraft que s'utilitza per a folrar les cares del cartó ondulat.

       
  • 205694   kraft liner ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera> kraft liner
     
       
    • paper kraft de cobertura, n m
    • es papel kraft para caras
    • es papel lainer
    • fr couverture kraft
    • fr papier kraft √† couverture
    • en kraft faced liner
    • en kraft liner

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera>

    Paper kraft que s'utilitza per a folrar les cares del cartó ondulat.

       
  • 207639   kraft paper ÔĽŅ <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera> kraft paper
     
       
    • paper kraft, n m
    • es papel kraft
    • fr papier kraft
    • en kraft paper

    <Ind√ļstria > Ind√ļstria paperera>

    Paper de color marró fosc, molt resistent, fabricat amb pasta obtinguda pel mètode del sulfat, que s'utilitza per a embalatge.

       
  • 1244157   krakebs ÔĽŅ <M√ļsica > Instruments musicals> krakebs
     
       
    • c√†rcabes, n f pl
    • es c√°rcabas
    • es casta√Īuelas met√°licas
    • es qarqabes
    • es qraqeb
    • fr qarqabou
    • fr qraqeb
    • en krakebs
    • en qarqab
    • en qarqabu
    • en qraqib

    <M√ļsica > Instruments musicals>

    Instrument idiòfon de percussió directa consistent en dues peces metàl·liques simètriques d'uns 30 cm de llargada, formades cadascuna per dos discs còncaus units per una tija central, que es toca subjectant les dues peces en una mà i fent-les petar l'una contra l'altra.

    Nota: √Čs un instrument originari del nord de l'√Äfrica tocat principalment per l'√®tnia gnawa.

    Nota: La transcripci√≥ de la forma √†rab √©s qńĀrqńĀba (singular), qarńĀqib (plural).

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme càrcabes:

    S'aprova el terme c√†rcabes pels motius seg√ľents:

    ¬∑√©s l'adaptaci√≥ catalana de l'√†rab √ě√Ď√ě√ą√Č (en transcripci√≥, qńĀrqńĀba, forma proparox√≠tona, segons els especialistes), amb la forma de plural catal√† (q√†rqaba>q√†rqabes>c√†rcabes);

    ¬∑segueix el paral¬∑lelisme d'altres termes de proced√®ncia √†rab que el Consell Supervisor tamb√© ha aprovat amb adaptaci√≥ total al catal√†, com ara baclaua (procedent de baqlńĀwa), xab√†quia (a partir de xabbńĀkiyya) o fatuix (de fattŇęx);

    ¬∑la forma adaptada ja es documenta en textos catalans i en altres lleng√ľes;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

       
  • 208354   krateriskos ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> krateriskos
     
       
    • craterisc, n m
    • es krateriskos
    • en krateriskos

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Crater petit.

       
  • 2754218   kriging ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> kriging
     
       
    • krigatge, n m
    • es krigeado, n m
    • es krigeage, n m
    • es kriging, n m
    • fr krigeage, n m
    • it kriging, n m
    • pt krigagem, n m
    • en kriging, n
    • de Kriging, n n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

    Nota: El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    Nota: La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'angl√®s kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulaci√≥ inicial d'aquesta t√®cnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius seg√ľents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha optat per aquest tipus d'adaptaci√≥;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que tamb√© s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat b√†sicament perqu√® la pron√ļncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pron√ļncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com tamb√© de la pron√ļncia anglesa de kriging, en qu√® la g tamb√© es fa velar ([√Ą]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pron√ļncia en catal√† √©s vacil¬∑lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 255318   kufiyah ÔĽŅ <Indument√†ria> kufiyah
     
       
    • kufia, n f
    • es kefia
    • es kuf√≠a
    • fr keffieh
    • fr k√©fi√©
    • it keffiyeh
    • it kefiyeh
    • it kuffiyah
    • it kufiyah
    • en kaffiyeh
    • en keffiyeh
    • en kufiyah

    <Indumentària>

    Mocador de cot√≥ o de llana, plegat triangularment, amb qu√® els √†rabs, especialment els bedu√Įns, es cobreixen el cap.

    Nota: Denominaci√≥ adaptada a partir de la transcripci√≥ de l'√†rab kŇęffńęya. La denominaci√≥ kefie √©s l'adaptaci√≥ de l'√†rab keffńęye, corresponent a la pron√ļncia dialectal de les zones de Palestina, S√≠ria i el L√≠ban.

       
  • 2631010   Kuiper belt ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> Kuiper belt
     
       
    • cintur√≥ de Kuiper, n m
    • es cintur√≥n de Kuiper
    • fr ceinture de Kuiper
    • it fascia di Kuiper
    • pt cintur√£o de Kuiper
    • en Kuiper belt
    • de Kuiperg√ľrtel

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Regió del sistema solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 3932168   kukicha ÔĽŅ <Alimentaci√≥ > Begudes> kukicha
     
       
    • kukitxa, n m
    • te de branquillons, n m sin. compl.
    • es bŇćcha, n m
    • es kukicha, n m
    • es t√© de invierno, n m
    • es t√© en rama, n m
    • es t√© kukicha, n m
    • fr bocha, n m
    • fr kukicha, n m
    • fr th√© de brindilles, n m
    • en bŇćcha, n
    • en kukicha, n
    • en twig tea, n
    • ja ŤĆéŤĆ∂, n
    • ja kukicha, n

    <Alimentació > Begudes>

    Barreja de branquillons, tiges, pec√≠ols i, en menys quantitat, fulles de te verd japon√®s, generalment sentxa, que produeix una infusi√≥ amb un contingut en te√Įna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dol√ß de nous.

    Nota: 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.

    Nota: 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme kukitxa:

    Es descarta la forma botxa (adaptaci√≥ de la forma japonesa bŇćcha, literalment 'te de branca') perqu√® la forma m√©s usada internacionalment √©s kukicha i, per tant, es prefereix partir d'aquesta forma.

    La forma te d'hivern, anàloga al castellà te de invierno (en al·lusió a la recol·lecció tardana d'aquest te), s'ha descartat perquè no és prou distintiva (el bantxa, per exemple, també és un te de recol·lecció tardana). A més, no es documenta en català.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]

    Nota: 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptaci√≥ tenint en compte els arguments seg√ľents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ¬∑la proximitat de l'√†mbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogr√†fic propi, a fi de facilitar la pron√ļncia als parlants;

    ¬∑les formes adaptades ja tenen un cert √ļs en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no √©s un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptaci√≥, ja que els factors que influeixen en l'adaptaci√≥ o no d'un determinat manlleu s√≥n diversos (grau d'introducci√≥ del manlleu, documentaci√≥ de la forma adaptada, √†mbit d'especialitat del terme i tend√®ncies de l'√†mbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, √ļs en altres lleng√ľes, etc.) i no necess√†riament s√≥n els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pr√≤pia s√≥n, en principi, preferibles, perqu√® eviten les irregularitats i faciliten la pron√ļncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al g√®nere gramatical, inexistent en japon√®s, s'opta pel mascul√≠, at√®s que el referent (te) √©s mascul√≠ i que les altres lleng√ľes de g√®nere han fet aquesta elecci√≥.

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions seg√ľents: bantxa (com a denominaci√≥ principal) i te de tres anys (com a sin√≤nim complementari); guemaitxa (com a denominaci√≥ principal) i te d'arr√≤s torrat (com a sin√≤nim complementari); hojitxa (com a denominaci√≥ principal) i te verd torrat (com a sin√≤nim complementari); kukitxa (com a denominaci√≥ principal) i te de branquillons (com a sin√≤nim complementari); matxa (com a denominaci√≥ principal) i te japon√®s en pols (com a sin√≤nim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions √ļniques (perqu√® no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sint√®tica i inequ√≠voca aquest tipus de te i de beguda).

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]