termcat - neoloteca
   
Com funciona la cerca?
Cerca avançada
* Els camps marcats amb un asterisc són obligatoris Has d'omplir, com a mínim, el camp Text de la consulta
Mostrar la cerca bàsica
   
   
ÔĽŅ
            
  • 2754218   kriging ÔĽŅ <Matem√†tiques > Estad√≠stica> kriging
     
       
    • krigatge, n m
    • es krigeado, n m
    • es krigeage, n m
    • es kriging, n m
    • fr krigeage, n m
    • it kriging, n m
    • pt krigagem, n m
    • en kriging, n
    • de Kriging, n n

    <Matemàtiques > Estadística>

    Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

    Nota: El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.

    Nota: La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'angl√®s kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulaci√≥ inicial d'aquesta t√®cnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius seg√ľents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ¬∑en altres lleng√ľes tamb√© s'ha optat per aquest tipus d'adaptaci√≥;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que tamb√© s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat b√†sicament perqu√® la pron√ļncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pron√ļncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com tamb√© de la pron√ļncia anglesa de kriging, en qu√® la g tamb√© es fa velar ([√Ą]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pron√ļncia en catal√† √©s vacil¬∑lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]

       
  • 255318   kufiyah ÔĽŅ <Indument√†ria> kufiyah
     
       
    • kufia, n f
    • es kefia
    • es kuf√≠a
    • fr keffieh
    • fr k√©fi√©
    • it keffiyeh
    • it kefiyeh
    • it kuffiyah
    • it kufiyah
    • en kaffiyeh
    • en keffiyeh
    • en kufiyah

    <Indumentària>

    Mocador de cot√≥ o de llana, plegat triangularment, amb qu√® els √†rabs, especialment els bedu√Įns, es cobreixen el cap.

    Nota: Denominaci√≥ adaptada a partir de la transcripci√≥ de l'√†rab kŇęffńęya. La denominaci√≥ kefie √©s l'adaptaci√≥ de l'√†rab keffńęye, corresponent a la pron√ļncia dialectal de les zones de Palestina, S√≠ria i el L√≠ban.

       
  • 2631010   Kuiper belt ÔĽŅ <Ci√®ncies de la Terra > Astronomia> , <Ci√®ncies de la Terra > Astrof√≠sica> Kuiper belt
     
       
    • cintur√≥ de Kuiper, n m
    • es cintur√≥n de Kuiper
    • fr ceinture de Kuiper
    • it fascia di Kuiper
    • pt cintur√£o de Kuiper
    • en Kuiper belt
    • de Kuiperg√ľrtel

    <Ciències de la Terra > Astronomia> , <Ciències de la Terra > Astrofísica>

    Regió del sistema solar situada a una distància del Sol compresa entre 30 i 50 unitats astronòmiques, que està poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.

    Nota: Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes objecte clàssic del cinturó de Kuiper (sin. cubewano), objecte transneptunià i cinturó de Kuiper:

    S'aprova el terme objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, juntament amb el sin√≤nim complementari cubewano, pels motius seg√ľents:

    Pel que fa a objecte clàssic del cinturó de Kuiper,

    ·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes en contextos científics;

    ¬∑√©s una forma descriptiva del concepte i ling√ľ√≠sticament adequada: el nucli objecte cl√†ssic respon al fet que les √≤rbites d'aquests objectes s√≥n similars a les dels planetes, √©s a dir, a les dels objectes astron√≤mics cl√†ssics per excel¬∑l√®ncia; cintur√≥ de Kuiper, d'altra banda, fa refer√®ncia al nom de la regi√≥ del sistema solar on s√≥n;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitza la designaci√≥ an√†loga;

    ·és, segons diverses fonts, la designació recomanada per la Unió Astronòmica Internacional;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a cubewano (manlleu de l'anglès creat a partir de la lectura lletrejada de la sigla QB1, nom del primer objecte d'aquest tipus que es va descobrir, generalitzat posteriorment en plural per a referir-se al conjunt d'objectes anàlegs: QB1-os> cubewanos),

    ·és una forma també molt coneguda i popular entre els experts, si bé s'utilitza sobretot en contextos informals;

    ¬∑encara que la terminaci√≥ -ano √©s molt poc freq√ľent en catal√†, el diccionari normatiu ja recull formes, com ara gitano, soprano o xicano (igualment manlleus), que tamb√© contenen aquesta terminaci√≥; tamb√© inclou formes amb w, com ara kiwi o web;

    ·es documenta en nombroses obres, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© es documenta i s'utilitza profusament;

    ·la majoria d'especialistes consultats són partidaris de l'acceptació d'aquesta forma, al costat de objecte clàssic del cinturó de Kuiper, que consideren prioritària.


    Com a termes sem√†nticament relacionats amb objecte cl√†ssic del cintur√≥ de Kuiper, s'aproven tamb√© les formes cintur√≥ de Kuiper i objecte transneptuni√†, pels motius seg√ľents:

    ·són les denominacions habituals d'aquests conceptes i es documenten en nombroses fonts especialitzades;

    ·cinturó de Kuiper és una forma creada per paral·lelisme amb cinturó d'asteroides (designació ja recollida al diccionari normatiu) i en honor a l'astrònom nord-americà Gerard Kuiper, que va predir l'existència d'aquesta regió del sistema solar als anys seixanta del segle xx;

    ¬∑objecte transneptuni√† √©s una forma descriptiva i ling√ľ√≠sticament adequada, constru√Įda sobre el gen√®ric objecte ("Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu transneptuni√† -ana (del prefix del llat√≠ trans-, que significa 'dell√†' + l'adjectiu normatiu neptuni√† -ana, "Relatiu o pertanyent al planeta Nept√ļ o al d√©u Nept√ļ");

    ¬∑en la resta de lleng√ľes s'utilitzen les designacions an√†logues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]

       
  • 3451717   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> , <Alimentaci√≥ > Fruita> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquate, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n

    <Botànica> , <Alimentació > Fruita>

    Fruit comestible del cumquat, de forma ovoidal, d'uns 5 cm de llarg, pell dolça i porosa de color ataronjat o vermellós, i polpa una mica àcida, que es pot consumir fresc i en confitures o salses.

    Nota: 1. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 3451716   kumquat ÔĽŅ <Bot√†nica> kumquat
     
       
    • cumquat, n m
    • es kumcuat, n m/f
    • es kumquat, n m/f
    • fr kumquat, n m
    • it kumquat, n m
    • pt cunquateiro, n m
    • en cumquat, n
    • en kumquat, n
    • de Kumquat, n f
    • zh ťáĎś©ė, n
    • zh jńęnj√ļ, n
    • nc Fortunella, n f

    <Botànica>

    Arbust perennifoli de la fam√≠lia de les rut√†cies, originari de l'√Äsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m d'al√ß√†ria, de fulles alternes, lanceolades i cori√†cies d'entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil¬∑lars, blanques i arom√†tiques, solit√†ries o agrupades en ra√Įms, pent√†meres i hermafrodites, i fruits ovoidals d'uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.

    Nota: 1. El fruit del cumquat s'anomena també cumquat.

    Nota: 2. La denominació cumquat és una forma d'origen cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès.

    Nota: 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cumquat:

    S'aprova la denominaci√≥ cumquat, adaptaci√≥ catalana de la forma d'origen canton√®s kumquat (vehiculada, probablement, a trav√©s de l'angl√®s), com a nom d'arbust i de fruit, pels motius seg√ľents:

    ·és una forma àmpliament utilitzada ja en català i està recollida en obres terminològiques i lexicogràfiques considerades de referència;(1)

    ¬∑en la resta de lleng√ľes tamb√© s'utilitza el manlleu del canton√®s, amb graus d'adaptaci√≥ diversos;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    S'aprova com a substantiu mascul√≠, tant per a designar l'arbre com el fruit, d'acord amb l'√ļs habitual, ja consolidat.

    Es descarta la forma kumquat, transcripció del cantonès vehiculada probablement a través de l'anglès, malgrat que és la solució internacionalment més estesa, perquè en català ja està consolidada la forma adaptada.

    Tamb√© es descarta la forma del xin√®s est√†ndard jinju (transcripci√≥ destonalitzada de jńęnj√ļ, que significa, literalment, 'taronja daurada' o 'taronja d'or'), perqu√® no t√© √ļs, ni en catal√† ni en la resta de lleng√ľes.

    Tampoc tenen √ļs com a designacions de l'arbre les formes cumquater i cumquatera, que tamb√© s'han valorat.

    Finalment, tamb√© s'han valorat les formes mandariner xin√®s, taronger xin√®s, mandariner nan i taronger nan, per√≤ s'han descartat perqu√® no tenen √ļs i perqu√®, a m√©s, s√≥n poc adequades sem√†nticament.


    (1) Es documenta, per exemple, al diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana (Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <http://www.diccionari.cat/>)

    [Acta 606, 20 de maig de 2016]

       
  • 399006   kung fu ÔĽŅ <Esports > Esports de combat> kung fu
     
       
    • kungfu, n m
    • wushu [zh], n m sin. compl.
    • es kung-fu
    • es wushu
    • fr kung-fu
    • fr wushu
    • pt kung fu
    • pt wushu
    • en kung fu
    • en wushu

    <Esports > Esports de combat>

    Art marcial d'origen xinès.

    Nota: 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.

    Nota: 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.

    Nota: 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').

       
  • 208349   kyathos ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> kyathos
     
       
    • c√≠at, n m
    • es ciato
    • es kyathos
    • en cyathus
    • en kyathos

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

       
  • 208350   kylix ÔĽŅ <Arts > Cer√†mica> , <Hist√≤ria > Arqueologia> kylix
     
       
    • c√≠lix, n f
    • c√≠lica, n f sin. compl.
    • es c√≠lica
    • es kylix
    • en cylix
    • en kylix

    <Arts > Ceràmica> , <Història > Arqueologia>

    Copa grega de terrissa, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.